Segon centenari del miracle a Onil

 

          En este 2024 es complixen els 200 anys del miracle de la forma incorrupta “El Nostre Senyor Robat d'Onil”. Com té una relació molt directa, a més d'amb Tibi amb el nostre poble Castalla, he pensat fer este article recordant un altre que vaig realitzar fa uns anys, per ser les nostres campanes protagonistes també en aquella època, quan va entrar en la nostra parròquia en el seu retorn a Onil. Per este aniversari s'ha atorgat un any jubilar, que involucra les parròquies d'Onil i la de Tibi, a més la de l'ermita situada en el paratge de la Pedrera, també del terme municipal de Tibi, (per ser el lloc de la troballa) el que implica que estes esglésies seran durant aquest any "Temples Jubilars".

         Este passat diumenge 25 de febrer, es va realitzar l'obertura d'este any Sant Jubilar, tal com ho vam tindre nosaltres en el 2021-22, pel 450 aniversari del nostre temple parroquial. Per a això, va fer acte de presència el Bisbe de la diòcesi, En. José Ignacio Munilla, a Onil, realitzant la obertura de la Porta Santa, la solemne Eucaristia i una xicoteta processó al voltant de la parròquia i palau amb “el Nostre Senyor Robat” baix pal·li. Des de les parròquies d'Onil i Tibi es va fer una invitació a Castalla per acompanyar-los en les celebracions i es va sol·licitar hi haguera una representació en estos actes de la nostra parròquia, acudint a este efecte el rector En. Eugenio Amorós i dos membres del consell parroquial Fernando Mira i Víctor Manuel García. Novament és una ocasió que tenim enguany, molt prop de la nostra localitat, per a guanyar el Jubileu.

 

        Abans d'entrar en matèria, vull fer una breu menció que en les actuacions del nostre any jubilar, una d'elles era l'exposició dels miracles eucarístics reconeguts al llarg de la història i recopilats pel Beat Carlo Acutis, trobant-se entre tots ells el que ara ens ocupa: “El miracle del Nostre Senyor Robat a Onil”

 

 

A continuació narraré la història del succeït en aquell any 1824:

        Tot va començar en Onil, un dia de 1824, quan el Reverend En. Francisco Tormo va consagrar en la missa el pa i el vi. Llavors, en la matinada del 4 al 5 de Novembre, Nicolás Bernabéu, natural de Tibi, que en la seua infància havia sigut monesillo a Onil i que s'havia amagat en les voltes al costat del cor de l'església, després de la missa, va robar el viril d'or que contenia en el seu interior la Sagrada Forma juntament amb altres objectes de valor, i entrada la nit va procedir a efectuar el sacrílec robatori, escapant-se a continuació pel estret forat-respirador de l'escala del campanar, utilitzant per a açò les cordes de les pròpies campanes.

 

      Quan va arribar a Tibi, la va amagar de pressa i corrent, en el paratge de la "Volta Blanca". Posteriorment i pensant-se que aquell no era un bon lloc, la va amagar en " La Pedrera", també en el terme municipal de Tibi.

        Llavors, quan va creure que estava ben amagat, va anar a Alacant a vendre diverses peces de les del robatori. Allí en l'argenteria de Amérigo, el comerciant es va percatar que li volien vendre una peça robada de l'església d'Onil. Nicolás Bernabéu va ser detingut i el van tancar en el calabós del Palau a Onil.

        Tots els veïns dels pobles limitrofs buscaven la Sagrada Forma pels voltants de les viles, però, és Teresa Carbonell, veïna de Tibi, la que la troba en "La Pedrera". Avisats els pobles de Tibi, Castalla i Onil ixen al costat de les autoritats cap a Tibi per a acompanyar d'un poble a un altre al "Santisim Sagrament" fins a la parròquia d'Onil, instituint-se tres dies d'oracions i adoració en desagravit pel sacrilegi comès. Festes que continuen fins als nostres dies, celebrant-se el 28,29 i 30 de Novembre, no solament com a reparació sinó també com a gran goig pel privilegi de tindre des de llavors la mateixa Sagrada Forma incorrupta.

          Després de la troballa del dia 28 de novembre de 1824, en la Pedrera de Tibi de la Sagrada Forma “El Nostre Senyor Robat d'Onil” i en el seu trasllat de retorn a aquest va fer una parada a Castalla, entrant a la població i en la seua Església parroquial, sent un volteig de campanes el que va anunciar al veïnat la seua arribada. (Vull ressaltar en aquest punt, la gran capacitat de convocatòria que en anys passats tenien les campanes, ja que un simple volteig general en un moment excepcional o extraordinari era capaç de convocar i concentrar a tota la població). Aquesta entrada a Castalla i en la seua parròquia, del Nostre Senyor Robat, és narrada textualment pel ministre degá, cronista i testimoni presencial En. Josef Antonio Sombiela i Mestre, (Advocat dels Reals Consells i del Col·legi de la ciutat de València, va ser també catedràtic perpetu de Jurisprudència pràctica de la seua universitat. Vocal del tribunal de Seguretat Pública i de la Junta Superior d'Observació i Defensa, que es va fer càrrec de la ciutat en 1808, era comandant del batalló d'Estudiants Artillers Urbans. Diputat suplent per la província de València en les Corts Generals i Extraordinàries. Secretari de les Corts i president, va ser un dels signants de la Constitució a Cadis) de la següent manera:

“…Antes de entrar en Castalla esperaba el Ayuntamiento, el cura y clero con hábitos de Iglesia, la respetable Comunidad del gran Padre y Patriarca San Francisco de Paula: Bajamos del coche y la entrada en la villa fue majestuosa, fue tierna, digna de un pueblo que tiene hondamente grabadas en su corazón las máximas puras del Evangelio, que practica las virtudes cristianas. El vuelo de campanas y los vivas de aclamaciones repetidas anunciaron a los vecinos y habitantes de dicha villa que iba a entrar el Señor de cielos y tierra, que felizmente se había encontrado en un cantalar, y corrieron todos apresurados a recibirle. Las calles estaban llenas de un inmenso gentío: los balcones y ventanas ocupados por mujeres y niños, y todos llenos de placer adoraban a Jesús Sacramentado. Entramos en la Iglesia parroquial; y las sinceras demostraciones de afecto, las gentes  que se reunieron en ella, el vuelo de las campanas, el órgano, y el himno que cantaban el clero y la comunidad formaban una armonía inexplicable, el cura párroco de la expresada villa de Castalla que había tomado al Señor cuando bajamos del coche entre los nobles y cristianos ecos de alegría que resonaban en el templo, dio la bendición al pueblo: Este acto interesante, deliciosísimo la salida de la Iglesia, el tránsito por la villa fue un pomposo y magnifico triunfo de la Religión Sacrosanta que profesamos, consagrado a Jesús Sacramentado. 

 

 

Salimos seguidamente de Castalla por el restante de la Villa hasta fuera del portal, de la cruz que hay frente del mismo se volvió a dar la bendición a todo el concurso que nos seguía por el cura párroco de Onil que había tomado al Señor al salir de la Iglesia de Castalla…”

        Curiosament el ministre degá abans citat va insinuar al rector d'Onil que no creia convenient que es consumira la Sagrada Forma fins a adonar de tot l'esdevingut a l'Ordinari del lloc (Arquebisbe de València) i instituint-se a continuació un tribunal eclesiàstic a aquest efecte, on el ministre degá esmentat i testimoni presencial afirma el següent:

“…..El Tribunal Eclesiastico que desde en un principio tomó todo el debido interés en un asunto de tanta gravedad y consecuencia, como se ha insinuado quiso igualmente terminarle por su parte con un justo fin de autenticar los prodigios que su Divina Majestad había obrado en el portentoso hallazgo de Jesús Sacramentado. Con este digno objeto el celoso prelado de esta diócesis el Excmo. Ilmo. Sr. D. Simón López ... acordó providencia el 11 de diciembre de 1824….. tomando en consideración lo expuesto por el cura párroco D. Francisco Tormo en 4 del mismo mes sobre si debería o no consumir la Sacrosanta Hostia y oído el parecer y dictamen de una junta de teólogos y canonistas en la que convinieron que debería conservarse registrándose semanalmente por un eclesiástico de ciencia y virtud haciendo las observaciones convenientes……..”

“………He leído originales los oficios hasta que tengo a la vista formado con fecha del 17 de diciembre del corriente año 1825 y que todas aseguran que la Sacrosanta Hostia robada y conservada en la iglesia parroquial de Onil, no se advierte novedad ni alteración particular; y siendo este otro de los prodigios que su Divina Majestad ha obrado en esta feliz y dichosa ocurrencia……”

         El rector de Castalla que va rebre el “Nostre Senyor Robat” i que va donar la benedicció amb ell, no va ser un altre que D. Luis Jerónimo Jover, natural d'Ibi, que va ser rector de Castalla des de 1797 fins a 1827, qui després de la seua defunció i a les seues expenses, tres anys després ja en 1830, es va refondre la campana “mitjana” María de l'Assumpsió, encara que alguns s'obstinen a dir que és de 1803, data en què aquest rector encara li quedaven alguns anys d'exercir com a tal.

         De les cinc campanes existents en l'actualitat en el campanar l'única que és segur que va voltejar en aquest esdeveniment i que conserva el seu bronze intacte va ser la “dejuni”, ja que la resta ha patit amb el pas dels anys refoses i substitucions. Probablement també voltejaria la gótica exposada al museu parroquial, ja que en aquells anys estava col·locada en una espadanya sobre la façana de l'Església Parroquial.

          De tots nosaltres és coneguda la matèria per la qual està composada una forma, que no és més que un tros de pa sense llevat d'un parell de mil·límetres d'espessor, i és com menys sorprenent que després de 200 anys, d'haver passat diversos dies a la interperie, soterrada entre pedres i palla, tapiada en una paret durant els tres anys de la guerra civil, arribe fins als nostres dies completament intacta, quan tan sol en uns mesos es devia haver descompost, la qual cosa sens dubte es pot considerar com un grandiós miracle Eucarístic, signe de la presensia real de Crist.

         En la meua modesta opinió, vull manifestar que no sé si la societat som conscients de la grandesa d'aquest signe o senyal fet per Crist, tan prop de nosaltres, de mantindre el Pa Eucaristic incorruptble, perquè als catòlics ens puga servir com a punt de recolsament en la fe; que en cada Eucaristia es fa present Jesucrist, que s’actualitza el sacrifici que va fer en la Creu una vegada per sempre, que es perpetua la seua presencia a través dels segles i s'aplica el seu fruit, permaneixent al nostre costat per sempre tal com va prometre. I que el sacrifici de la creu i el sacrifici de l'Eucaristia són un únic sacrifici, ja que tant en un com en un altre, Crist és el sacerdot que ofereix el sacrifici i la víctima que és oferida. Es diferencien només en la forma en què s'ofereix el sacrifici. En la creu Crist ho va oferir en forma cruenta, i per si mateix, i en la Missa (en el pa i el vi) en forma incruenta i per ministeri dels sacerdots.

Detall de les parroquies de Tibi i Onil a la de Castalla

 

       Des d'estes línies, els campaners i campaneres de Castalla, volem felicitar les parròquies d'Onil i Tibi per la concessió d'este any jubilar, desitjant done molts fruits en les persones que acudisquen a guanyar les indulgències i que tot el sacrifisi, esforc i treball que els preparatius que un aconteiximent de estes caracteristiques porta, del cual som coneixedors, siga per a major glòria de Crist Eucaristia.

 

           Com a curiositat, vull deixar reflectit el fet que ací a Castalla també vam tindre un robatori d'estes característiques, concretament el 7 de febrer de 1521, però sent encara parròquia l'actual ermita de la Preciosíssima Sang. El desenllaç d'este robatori va ser diferent del qual ens ocupa d'Onil, ja que mai es va saber l'autor del robatori, ni es va trobar; segons consta en escriptura davant En. Juan Portugues, notari d'Oriola.

Campaners de Castalla voltejant a Tibi

 

Monuments de Setmana Santa a Castalla

 

        En aproximar-se la Setmana Santa, crec que podria resultar interessant indagar  un poc i investigar d'on procedix la tradició, molt arrelada a la població, de la visita en les nostres tres esglésies als Monuments el dijous i divendres Sant. Esta tradició, en la majoria de localitats, ha anat desapareixent després del concili Vaticà II on es demana que estos monuments es realitzen solament en el Sagrari, per ser el lloc que alberga la presència real de Crist baix l'espècie Eucarística. D'esta manera, s'ha realitzat des de segles arrere en la parròquia, però en canvi en l'ermita i el convent es realitza amb les Imatges, principalment la del Crist Jacent, sent exposat de manera preferencial per a la seua veneració. Segons la tradició són 7 les esglésies que s'han de visitar, o bé repetir visita on no n'hi haja suficients, pels motius que seguidament exposaré. Este fet em porta a pensar, que tal vegada antigament, en les ermites hui extingides, com la de Santa Bàrbara o Sant Antoni situades dins de la població, també es realitzarien.

 

 

        Com a campaners, és d'obligada menció el fet que durant este temps fort, en el qual l'Església roman en oració, les campanes estan en absolut silenci, concretament des del cant del glòria de la Missa de Dijous Sant, (en què comencem la celebració del Prendiment, Passió i mort de Crist), fins al mateix cant en la Vigília Pasqual (on commemorem la seua Resurrecció). És costum en alguns campanars el llançar les cordes destinades al toc de campanes cap a l'exterior del campanar, com a signe de silenci i dol durant aquest periode de temps.

Quan es fan els Monuments o la visita a les 7 esglésies?

La visita a les 7 esglésies o Monuments es fa el Dijous Sant en la nit i el divendres Sant al matí. És una devoció molt arrelada al poble cristià. L'Església demana dedicar un moment d'adoració i d'agraïment a Jesús, per a acompanyar-lo en l'Oració de l'Hort en la nit en què va ser entregat i traït.

D'on naix?  Com es va estendre el costum dels Monuments i la visita a les 7 esglésies?

El costum de recórrer les set esglésies el Dijous Sant té el seu origen en el Jubileu o Any Sant (1300), quan els romans podien guanyar indulgències extraordinàries en detindre's a visitar els principals temples romans o anomenades estacions. És una espècie de peregrinació i sacrifici, en record quan Jesús va ser portat d'un costat a un altre, al moment de ser jutjat. Entre 1559 i 1562 Sant Felip Neri va impulsar a Roma el costum de visitar els set Monuments en la nit de Dijous Sant i en el matí de l'endemà, com a manera d'unir-se a Jesucrist en la seua Passió. Va organitzar estes visites a set històriques esglésies romanes: les quatre Basíliques principals (Sant Pere, Santa Maria la Major, Sant Pau Extramurs i Sant Joan de Letrán), i les esglésies de Sant Llorenç, Santa Creu i Sant Sebastià.

Este costum es va propagar ràpidament per tot món catòlic. Els cabildos en les seues catedrals, els preveres en les seues parròquies, els religiosos i monjos de clausura a les seues esglésies, adornen el Monument per a glorificar la Presència Real de Jesús en l'Eucaristia. Per a això decoraven els tabernacles amb la major riquesa i esplendor que són capaços, conjugant l'art, la devoció i l'enginy per a acollir al Rei de Reis.

Quina és la finalitat dels Monuments?

Fem les visites als Monuments com a expressió d'amor i agraïment. Ens postrem davant l'Eucaristia en actitud d'adoració i reparació. La finalitat és agrair a Jesucrist el do de l'Eucaristia i del Sacerdoci que va instituir aquella nit santa del Dijous Sant i acompanyar-li en la soledat i sofriments en l'Hort de Getsemaní, així com en els afronts rebuts a les cases de Anás, Caifás, Herodes, Pilato, culminant en el Calvari i en el silenci del sepulcre.

Davant el Monument, on es resa al Senyor Sacramentat, li donem gràcies per la seua Passió, de la qual vam ser causa i amb la qual ens va redimir, li demanem perdó per l'abandó amb el qual amb freqüència li deixem en el Sagrari.

 

 

Per què es visiten 7 esglésies el Dijous Sant?

Es visiten 7 esglésies diferents simbolitzant l'anar i vindre de Jesús en la nit de la traïció. És al que referixen amb l'expressió popular: “portart d'Herodes a Pilat”.

A quin 7 llocs és portat Jesús la nit del Dijous Sant?

1- Oració i agonia de Jesús en l'Hort de les Oliveres.

2- Jesús és pres i portat a la casa de Anás.

3- De casa de Anás ho traslladen al tribunal de Caifás.

4- Caifás ordena que ho porten davant Pilato al Pretòria.

5- Pilato al seu torn ho envia al palau d'Herodes.

6- D'Herodes és portat de nou davant Pilato, que després de flagel·lar-ho quasi fins a la mort, ho entrega perquè ho crucifiquen després de llavar-se les mans.

7- Jesús carrega amb la Creu fins al Calvari on mor crucificat i és enterrat en el Sant Sepulcre.

 

 

A que més fa referència el 7?

Les visites honren també a les set efusions de Sang del Salvador, revivint els diversos moments en els quals Jesús va vessar la seua sang per la nostra redempció:

1- La circumcisió.

2- La suor de sang en l'hort de Getsemaní.

3- La flagel·lació.

4- La coronació d'espines.

5- Carregant amb la creu camí del Calvari.

6- Les seues mans i peus traspassats pels claus en la crucifixió.

7- El seu Cor perforat per la llança del soldat.

 

Què es resa en eixes 7 visites a Monuments?

En cada estació o monument es fa una breu meditació  que al final del article desglosaré, i la següent oració substituint al Gloria (que no es resa fins a la Resurrecció): “Crist va patir per nosaltres obedient fins la mor, i mort de Creu“, al que es respon “Per la qual cosa Déu el va exaltar i li va donar el Nom sobretot nom“.

 

 

 

Què es demana davant el Monument?

És costum demanar:

Que ens lliure dels set pecats capitals: supèrbia, avarícia, luxúria, ira, gola, enveja i peresa.

Que ens concedisca les set virtuts Teologals: fe, esperança i caritat; Cardinals: justícia, prudència, fortalesa, temprança.

I ens done els set dons de l'Esperit Sant: Saviesa, enteniment, consell, temor de Déu, ciència, fortalesa, pietat.

 

 

Quin és l'origen del Monument?

L'origen dels Monuments sorgix del costum de despullar els alters el dia de Dijous Sant, per a purificar-los i netejar-los. Tot això implicava el tindre reservat el Pa Eucaristic Consagrat per al següent dia. D'ací la necessitat d'un lloc digne on col·locar-lo. El que es feia al principi només per necessitat, va ser transformat per la pietat dels fidels a poc a poc en verdader culte i adoració a Déu en l'Eucaristia.

Es va començar adornant el sagrari; van ser després multiplicant-se les lluminàries; va vindre el costum de mirar-ho com a lloc d'exposició del Santíssim, i així es van establir prolongades adoracions de dia i de nit. Els Papes van encoratjar este devot costum concedint indulgència plenària a qui visite els Monuments del Dijous Sant.

 

 

Quan es prepara el Monument?

Els monuments es preparen exclusivament el Dijous Sant, al final de la Missa “In Coena Domini”, que commemora la institució de la Sagrada Eucaristia i del sacerdoci de l'Església. El tabernacle o sagrari queda buit en memòria de la mort de Jesús, i ací és quan es fa la reserva del Santíssim Sagrament en els tradicionals Monuments.

D'eixa forma, des de la nit del Dijous Sant fins a la Missa de Resurrecció els sagraris queden buits en totes les esglésies per a simbolitzar la crucifixió, mort i sepultura del nostre Senyor.

Amb el pas dels segles el trasllat del Pa Eucaristic va adquirir un caràcter solemne, realitzant-se de forma processional, acompanyat de càntics com el “Tantum Ergo“, compost per a l'ocasió per Sant Tomàs d'Aquino.

 

Com es prepara el Monument?

El Monument es prepara amb molt d'afecte i delicadesa, en un ambient ple de simbologia i dignitat, que servirà per a reservar el copó on s'ha guardat el Cos de Crist, perquè els fidels que assistixen als actes religiosos del Divendres Sant puguen rebre la Santa Comunió.

El Divendres Sant és l'únic dia que l'Església no celebra l'Eucaristia, per ser el dia en què Jesús va ser crucificat. Així, en finalitzar la missa de l'Últim Sopar del Senyor, el sacerdot col·loca el copó amb les Hòsties Consagrades en el monument per a l'adoració dels fidels, que seran repartides als fidels el Divendres Sant durant la litúrgia de l'Adoració de la Creu i l'Oració Universal.

Flors, siris, catifes, velluts… tot és poc per a adorar i enjoiar al Rei de Reis.

Estes serien els oracions apropiades per a les visites en cada una de les set esglésies:

Primera església: Jesús en l'hort

Meditació: Serien com les 10 de la nit quan Jesús va arribar a l'Hort de Getsemaní. La seua ànima es va omplir de tristesa, va entrar en agonia davant la visió dels sofriments que se li venien damunt i la ingratitud de la humanitat. Va orar per unes tres hores amb llàgrimes i suor de sang, les gotes de la qual van caure en terra. Ací va arribar Judes i amb un bes el va entregar als qui van vindre a aprendre-li, encara que més aviat va ser el seu amor a tu el que li va entregar.

Oració: Et compadim, Jesús, i et donem gràcies pel que vas patir per la nostra salvació en l'Oració de l'Hort. Ens fa mal la traïció i traïdoria amb què vas ser fet pres. Concedeix-nos fortalesa en els nostres sofriments i dona'ns el do de l'oració.

Es resen 3 Parenostres.

 

Segona església: Jesús a casa de Anás

Meditació: Jesús, emmanillat com un vulgar malfactor, interrogat per Anás sobre els seus deixebles i doctrina, respon amb enteresa i mansuetud que pregunte als qui li han escoltat i que saben bé el que Ell ha dit i ensenyat. Un guardià li va donar una galtada que d'assegurança el va fer trontollar-se.

Oració: Jesús, et compadim; et donem gràcies per la injusta humiliació que vas patir en ser bufetejat. Et demanem que ens ajudes a parlar amb veritat, serenitat i educació i a respectar als nostres interlocutors.

Es resen 3 Parenostres.

 

Tercera església: A casa de Caifás

Meditació: Ací Jesús ha de sentir com es tergiversen les seues doctrines. Com s'adduïxen fals testimoni en contra seua. Com se li repta a proclamar que és Fill de Déu, però sense intenció de reconéixer-li. Com Pedro nega conéixer-li. Com ho declaren reu de mort.

Oració: Jesús, Tu eres la veritat i s'amunteguen mentides per a callar-te. Has dit: "la veritat els farà lliures", però has de veure com la mentida ens esclavitza. Has dit: "vosaltres sóu els meus amics", i amb quina facilitat et neguem. En Tu som fills de Déu, i quina pobresa la de la nostra vida. Et compadim, Jesús, per eixes traïcions i et demanem la gràcia de ser els teus testimonis valents, fidels al teu amor.

Es resen 3 Parenostres.

 

 

Quarta església: A casa de Pilato

Meditació: Jesús és acusat davant Pilato de malfactor, esvalotador del poble, que prohibix pagar el tribut al Cèsar i que es proclama rei. Però Ell també anuncia que tot el que és de la veritat escolta la seua veu. El que demanen és que siga condemnat a mort.

Oració: Jesús, et proclamem Crist Rei, perquè eres l'únic Rei de la Veritat, de la Vida i de l'Amor. Et compadim per la tristesa que ha de donar-te la descaradura amb què et calumnien i per la ceguesa amb què juguen amb les paraules eixides de la teua boca. Et demanem que neteges estos llavis i estos cors amb els quals et rebem, i que les nostres vides donen testimoniatge de Tu.

Es resen 3 Parenostres.

 

 

Quinta església: A casa d'Herodes

Meditació: Herodes, curiós, però sense compromís, s'alegra de veure a Jesús. Espera divertir-se veient-li fer algun miracle. Jesús guarda silenci davant la xerrameca amb què Herodes li afalaga. Al no tindre resposta, li menysprea, es burla d'Ell, posant-li una túnica blanca.

Oració: Jesús, Saviesa del Pare, ara guardes silenci. Per tu els senzills i humils han vist el poder de Déu i l'han celebrat amb goig gran. Ara estàs capcot. T'agraïm la lliçó que ens dones, et compadim per l'ultratge que reps i et demanem la gràcia de parlar i callar oportunament.

Es resen 3 Parenostres.

 

 

Sexta església: De nou a casa de Pilato

Meditació: Pilato reconeix que Jesús ni és esvalotador ni ha comés cap delicte dels quals l'acusen. Com que vol deixar-li lliure; però claudica davant les pressions dels adversaris que han jurat acabar amb Jesús perquè els resulta incòmode, la seua conducta i els seus ensenyaments xoquen amb els seus interessos. Jesús és condemnat a mort de creu, flagel·lat, coronat d'espines.

Oració: Jesús, et compadim per les injustícies comeses en este procés al qual vas ser sotmés i en el qual nosaltres vam ficar les nostres mans. Compadim en Tu a quants per ser fidels a la veritat i a la causa de Déu en els seus fills són tractats injustament. Et demanem la gràcia de la pietat divina davant les nostres injustícies.

Es resen 3 Parenostres.

 

Sèptima església: En el Sant Sepulcre

Meditació: Jesús ha mort en la Creu entre indicibles dolors, burles, menyspreus i abandonat de Déu. La Mare i els amics que ho han acompanyat en estos durs moments no han pogut fer res. Uns amics ho sepulten piadosament. S'han complit les Escriptures. Ara a esperar el tercer dia. Ell, el poderós en obres i paraules, ha dit que ressuscitarà.

Oració: Jesús, t'acompanyarem en el silenci estos dies, en l'espera que la teua paraula germine en els nostres cors i amb tu ressuscitem homes i dones nous en la teua Resurrecció. Gràcies, Pare Déu, Tu sempre has escoltat el teu Fill i així, vencedor de la seua mort i de la nostra, ho has ressuscitat.

Es resen 3 Parenostres.

 

 

 

220 Aniversari. 2024

             En este 2024 commemorem el 220 aniversari de la Custòdia major i principal de la parròquia, encara que no és l'única ni la més antiga de les que posseïx. 

             L'any 1804 va ser llaurada esta preciosa Custòdia i regalada a la parròquia pel Dr. D. Pedro Michavila; un sacerdot que va vindre a Castalla l'any 1794 com a rector i era natural de Peníscola. No va ostentar molt temps el càrrec, a penes 3 anys, ja que l'any 1797 va prendre possessió d'esta parròquia el Dr. D. Luis Jerónimo Jover, natural d'Ibi, que ja va exercir el càrrec durant 30 anys. Tornant al primer rector esmentat, que es el que ens ocupa, cal ressaltar que li deixaria profunda marca el seu pas per esta parròquia de Castalla, perquè 7 anys després de deixar-la, sent capellà d'Alcoi i canonge de Xàtiva, va tindre a bé encomanar i regalar esta preciosa joia d'orfebreria a la nostra parròquia.

             Com he esmentat anteriorment, esta Custòdia és la de major grandària i principal de la parròquia, és utilitzada en les majors solemnitats com poden ser el Tridu de les Quarenta Hores i la festivitat del Corpus Christi; la peça en qüestió té una mesura de 36 cm de base per 96 cm de altura, el material que està composta és plata daurada amb ornamentació de plata i de la part inferior a la superior és la següent:

       1r Quatre suports trepats per a poder ancorar-la en tabernacle o anda processional i una xicoteta inscripció que diu: “A expensas del Dr. D. Pedro Michavila, cura que fue de esta parroquial de Castalla año 1804”. I a continuació diu en lletra més menuda: "Pedro Valero la hizo".

        2n La circumferència de la base disposa de 4 elements al·legòrics, units entre si amb simulació de núvol i estos són: En la part davantera central es troba el corder immolat sobre el llibre dels 7 segells coronat pels raigs del sol, (visió de Sant Joan en l'Apocalipsi) als dos laterals dos àngels querubins i en la part posterior les taules dels 10 manaments.

       3r Ascendint per la part, central seguidament trobem dos sanefes d'adorns vegetals de diferent volum i grandària, i poc mes amunt, en la divisoria, tornem a trobar 4 caps de querubins units per la part inferior amb adorns vegetals.

      4t La part principal de la Custòdia, en el centre es troba el viril amb el Santíssim Sagrament, protegit en els dos parts per cristall i al voltant dels raigs podem trobar 4 espigues, un emparrat amb raïms i fulles de vinya, fent al·legòrica al·lusió al Cos i la Sang del nostre Senyor Jesucrist, també està flanquejat per 6 querubins més i 8 xicotets adorns vegetals; en la part trasera 4 nuvolets.

       5é Rematant la part superior es troba una creu trenada amb raigs en les vores, en el centre de la qual està incrustada una pedra semipreciosa roja.

 

 

 

 

 

 

          El artista que va realitzar esta preciosa obra, com la propia Custòdia afirma, es tracta de Pedro Valero, un plater valencià, en moltes peces d'orfebreria eixides de les seues mans i que com a ejemple podem resaltar els següents: Una urna de plata de 1790 en la parròquia de Santa Maria de Jesus de Patraix, un Lignum Crucis de finals dels segle XVIII en la parròquia de la Mare de Déu del Socorro en Aspe, un Porta Pau de plata de 1786 en la Seu de Xàtiva, un Lignum Crucis en el monestir de la Santa Faç etc.

 

 

 

 

       Mentre va estar operatiu el retaule barroc destruït en 1936, esta Custòdia tenia la seua ubicació en un tabernacle sobre l'altar major i sota la fornícula del camarí de La Mare de Déu de l'Assumpció, que disposava d'una porta rotatòria perquè quedara manifestada o reservada. 

      Curiosament, existixen uns plans d'un projecte, en el qual es pretenia fabricar-li un anda processional, amb un templet o cimborri que mai va arribar a realitzar-se.

Simulació del templet que es pretenia realitzar

        Afortunadament, i gràcies a Déu, la Custòdia ha arribat fins als nostres dies, sobrevivint a la passada guerra civil. Veient els esdeveniments polítics d'eixe devastador 1936 el capellà rector En. José María Pallarés va considerar la possibilitat d'alguns elements existents en la parròquia, entre ells esta Custòdia, posar-los fora de perill en cases particulars. La Custòdia va ser tapiada dins d'una paret a la casa d'una persona compromesa amb la seua fe, posant en perill la seua pròpia vida per a protegir i salvaguardar este element religiós. Esta persona esmentada, en 1939, transcorreguda la guerra civil, va convocar a diverses persones i a un obrer a la seua casa, indicant-li que picara en la paret en un punt concret i afirmant als presents que quedarien sorpresos del que anava a aparéixer.

         L'any 1991, sent  rector En. Antonio Berenguer Fuster, va ser restaurada la Custòdia per l'orfebre Josep Bonacho, de València, soldan-li en plata i posterior daurat un trencament que tenia en la base, recol·locant part dels adorns despresos pel pas dels anys i fent-li les taules dels 10 Mandaments noves, per estar extraviades les originals.

 

 

         En l'any 2003, sent rector En Juan Carlos Ferri, va ser triada esta Custòdia per a formar part de l'exposició "la luz de las imágenes" en Oriola, per tant, va estar exposada junt a altres en l'església "Santa Justa y Rufina". Este fet va motivar que fora l'únic any, que tinguem constància, que no va ser esta Custòdia la utilitzada per al dia Corpus i Carnestoltes.

          I no vull acabar este post, d'esta data commemorativa, sense tindre un record especial per tants avantpassats nostres que han estat en oració a Jesús Sacramentat davant d'esta Custòdia, trobant la pau interior, consol en les seues afliccions, reconfortats en les seus plegaries i que hui ja gaudixen de la presència de Crist. També d'obligada menció recordar les mans de tants sacerdots que l'han portada en processó, i particularment al quasi un centenar d'ells, entre rectors, regents, vicaris, ecònoms i sacerdots fills del poble que han consagrat amb les seues mans el Pa Eucarístic i l'han exposat en esta Custòdia, entre ells vull recordar d'una forma especial al màrtir Serf de Déu En. Silvino Prats, que en estos moments es troba en procés de beatificació, per ser martiritzat, torturat i assassinat en 1936 a les 37 anys d'edat, simplement per ser sacerdot, vicari-coadjutor d'esta parròquia de Castalla.