PROCESSÓ I FOGUERES A SANT FRANCESC DE PAULA

 

DADES CRONOLÒGIQUES:

                San Francesc de Paula (Paula, 27 de març de 1416 — Tours, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels Mínims i sant de l'Església Catòlica. Molt jove va iniciar vida d'ermità en els afores de Paula. A poc a poc va anar agafant fama pels seus prodigis. Cap a 1450 ja ha format un grup de seguidors entorn d'ell. En 1470, la Congregació d'ermitans (futura Orde dels Mínims) rep de l'arquebisbe de Cosenza Pirros Caracciolo l'aprovació diocesana. En 1474 Sixt IV els otorga l'aprovació pontifícia. En 1483 Francesc de Paula marxa a França per orde del papa i a instàncies del rei Lluís XI. Allí desenrotlla una certa labor diplomàtica en favor de la Santa Seu alhora que tracta d'obtindre d'esta l'aprovació d'una Regla per a la seua Congregació, la qual cosa no aconseguix fins a 1493. Fins a la seua mort comptarà amb el suport i la protecció dels monarques francesos. Uns anys després de la seua defunció s'inicien processos per a la seua canonització a Calàbria, en Tours i en Amiens, en els que declaren nombrosos testimonis de la seua vida i miracles. En 1513 és beatificat i en 1519 canonitzat.

              Esta orde va arribar a Castalla en 1586 per a ocupar l'antic convent de S. Sebastián, abandonat l'any anterior per l'orde dels pares descalços, situat en la zona denominada “els ameradors” en el que hui és “la casa de l'infant”. Després de considerar el lloc poc saludable per haver aigües estancades i trobar-se molt lluny de la població van decidir traslladar-se i construir l'actual, on van habitar fins a l'any 1836, havent d'abandonar-ho per la desamortització de Mendizábal. Estos frares es dedicaven especialment a l'ajuda de malalts i necessitats, i subsistien pel cultiu de l'hort que tenien junt amb el convent i donatius particulars, dedicant-se també a la docència, venint xiquets inclús dels pobles limítrofs i arribant algun d'ells a ser personatges il·lustres, com per exemple el cardenal Payá. També el Rvdo. Pare Francisco Serrano nascut ací a Castalla va arribar a ser provincial de l'orde dels mínims.

             Després de la desamortització de 1836, estos frares van haver d'eixir amb caràcter d'urgència, albergant-los en les cases limítrofs al convent durant uns mesos, i amb l'esperança de poder tornar a habitar-lo. Al no ser així, al final van abandonar Castalla.

             És una autentica pena que es derrocara este convent mes de 300 anys d'antiguitat amb el seu claustre i sales, (encara que reformades per haver-se dedicat en els últims anys com a casa quarter de la guàrdia civil i oficina de correus) per a convertir-lo en una massificació de habitatges,, quan s'haguera pogut restaurar i mantindre per a qualsevol utilitat pública, conservant-lo com a part del patrimoni de Castalla. (No crec que estiguem tan sobrats.) En l'actualitat, només queda l'Església del convent, a la qual se li van fer alguns arreglaments en 1939 per a utilitzar-lo com a parròquia, es va restaurar en 1979 i en el any 2010 es va decorar el retaule principal i el sòcol. Encara que esta Església està dedicada a Sant Sebastià, la presidix una imatge de San Francesc de Paula, a qui des de llavors i fins als nostres dies se li continua dedicant la festa. (Encara que en la dècada dels 70 es deixa de celebrar principalment pel problema que suposava el realitzar les fogueres sobre l'asfalt.)

                                                 IMATGE ANTERIOR A 1936

          Encara que el dia que es commemora a S. Francesc de Paula és el 2 d'abril, ací a Castalla es varia en funció a com cau  Setmana Santa i  Pasqua, procurant que tampoc coincidisca amb el mes de maig per trobar-se la patrona en la parròquia.  Enguany  és d'eixos anys que sí es celebrarà el dia que toca per caure dissabte i no ser Setmana Santa ni Pasqua; sent els tocs com és tradició de la manera següent:

Divendres 1 d'abril (Vespra)

Durant el dia tocs propis de divendres.

21.02 h. Volteig general  "Per descomptat tant aquest com el següents son al Convent".

Dissabte  2 d'Abril

09.01 h. Toc d'alba


09.02 h. Volteig general.

13.01 h. Àngelus.

13.02 h. Volteig general solemne

.

18.31 h. 1r Toc a missa.

18.45 h. 2n Toc a missa

18.46 h. Volteig general.

19.01 h. 3r Toc a missa.

De 19.45 h a 21.00 h. Voltejos processionals.


A l'eixida i entrada de la imatge de San Francesc, volteig general solemne.

21.00 h. Volteig general com a senyal per a la l'encesa de les fogueres.

Celebrarem amb normalitat la Setmana Santa?

      A tan sols unes setmanes de la Setmana Santa del 2022 no està clar del tot,  almenys en quant a les processons es referix, podent afirmar que és la pregunta del milió, encara que en principi la balança pareix que s'incline cap al sí.

 

 

          Primerament en quant al covid es refereix, tot sembla indicar que així serà, perquè quan ja estem realitzant vida pràcticament normal, les xifres de la pandèmia, gràcies a Déu, van en descens, per la qual cosa des de fa unes setmanes tant ací a Castalla com a la resta de poblacions totes les festes es van realitzant d'una manera quasi normal, exceptuant alguns detalls que els protocols  sanitaris exigeixen.

      Concretament, ací a Castalla, no és l'únic factor influent per a respondre a aquesta pregunta, hi ha un altre que es té que tindre en consideració, em referisc al fet de les obres de millora estètica que s'estan escometent sobre la façana de l'ermita de la Preciosíssima Sang, on les bastimentades de la qual obstaculitzen que les processons es puguen realitzar amb normalitat per obstruir la porta principal. Aquestes obres van començar el 16 d'octubre del 2021, quedant parades a les tres setmanes i reprenent-se a principis d'aquest mes de març, indicant-se des de l'ajuntament que a la fi d'aquest mes l'accés a l'ermita quedarà lliure de bastimentades.

 

 

         Des de la parròquia, es considera la possibilitat que quan la porta de l'ermita i l'accés estiga lliure d'obres, poder baixar les andes processionals (recorde que la imatge de la Patrona està col·locada en l'altar major de la parròquia sense andes, trobant-se aquestes en l'ermita) i així el dia 9 d'abril poder realitzar una processó extraordinària (vespra del Diumenge de Rams, per lo tant “in extremis” quant al temps) i pujar-la a la seua ermita per a poder realitzar tots els actes concernents a la Setmana Santa amb la màxima normalitat.

 

        El dubte principal em va assaltar ahir divendres quan en pujar a revisar la campana i programar els tocs per a la festivitat de Sant Josep em vaig trobar amb una nova obra i la total inaccessibilitat per a pujar a l'ermita, per la qual cosa vaig haver d'accedir per una altra ruta alternativa. L'obra en qüestió, al meu curt entendre, crec que es tracta d'unes injeccions de micro-pilotatge per a sostindre el mur de la placeta.  A través del whatsapp vaig rebre la informació, de que el viacrucis que s'havia de celebrar des de l'ermita fins al calvari havia quedat suspés per eixa inaccessibilitat; al mateix temps que el sopar que els majordoms tenien previst per a aqueixa mateixa nit.

 

 

        Lògicament crec que els responsables d'aquestes obres hauran tingut en compte l'ajustat que en el temps està tot per a, com he esmentat, puguem celebrar la Setmana Santa al poble amb la major normalitat. Per això, en principi, el pròxim 9 d'abril realitzarem una processó extraordinària per a pujar a la nostra Patrona, la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa a la seua ermita, i de no ser així informarem en saber alguna cosa més concreta.

 

SANT JOSEP I LES SEUS TOCS

                             Imatge de S. Josep de la Parroquia de Castalla

                                        Capella anys 50




Sant Josep és cap de la Sagrada Família. L'home en qui Déu va confiar els seus més valuosos tresors. Espòs de María Santíssima, pare virginal de Jesús.

L'Arquebisbe de València veient la imatge després de guanyar l'escultor un primer premi en una exposició

El papa Pius IX va anomenar Sant Josep, en 1847, patró de l'Església universal. Si la festa, 19 de març, cau en Setmana Santa, s'anticipa al primer dissabte anterior a ella. Esta festivitat, que ja existia en nombrosos llocs, es va fixar en esta data durant el segle XV i després es va estendre a tota l'Església com a festa de precepte en 1621.També es celebra el día del seminari, per ser patró dels seminaristes, i es conmemora com a día del pare.

                               Imatge de S. Josep del convent






La paternitat de Sant Josep aconseguix no sols a Jesús sinó a la mateixa Església, que continua en la terra la missió salvadora de Crist. El papa Joan XXIII va incorporar el seu nom al Cànon Romà, perquè tots els cristians -en el moment en què Crist es fa present en l'altar- venerem la seua memòria.

                  Imatge de S. Josep del convent






En la parroquia de Castalla hi ha una capella dedicada a Sant Josep des del dia 3 de setembre de 1948, en el que D. Antonio Rodilla, per delegació del Sr. Arquebisbe D. Marcelino Olaechea, va consagrar el seu altar i va dedicar la seua capella. No hi ha constància que abans de la destrucció de 1936 haguera capella dedicada a Sant Josep en esta església (d'altra banda prou estrany) però sí que hi ha constància que hi havia a manera d'una xicoteta confraria que s'encarregava de formalitzar la festa inclosa la seua processó (Segle XVIII). No seria d'estranyar que la imatge que es processionaba fóra la que en l'actualitat hi ha en el convent i que anteriorment pertanyia a la família Soler, el descendent de la qual Juan Francisco Soler la va regalar a Manuel Leal, el que després d'un riguros estudi sobre la imatge la va donar a la parròquia, amb la condició que estiguera exposta al cult públic en un lloc digne. D. Salvadors Valls va creure convenient que la seua col·locació fóra en l'església del convent per no haver en esta cap imatge de Sant Josep.

                                      Capella en la actualitat




Esta festa tan arrelada en tot el món, és una llàstima que ací a Espanya no se celebre en totes les comunitats per igual, encara que sí que es celebra en la nostra, comunitat valenciana, i per això en el nostre poble, Castalla. Com no podia ser d'una altra manera esta festivitat de precepte les campanes ho tenen que anunciar i els tocs seran els següents:








Dia 18 de març Vespra
Durant el día tocs ordinaris de divendres

A les 13.02h. I a les 20.02 h. Volteig menor convent i parròqui.
de 19 a 19.30 tocs a missa al convent en vol al segon toc.


Dia 19 de març Sant Josep


08.00 h. Toc d'alba en parroquia, ermita i convent.


08.01 h. Volteig menor parroquia.






08.30 h. 1r Toc a missa parroquia
08.45 h. 2n Toc a missa "


09.00 h. 3r Toc a missa parroquia


10.00 h. 1r Toc a missa parroquia
10.15 h. 2n Toc a missa "
10.16 h. Volteig mitjana i segonal "
10.30 h. 3r Toc a missa "




11.30 h. 1r Toc a missa parroquia
11.45 h. 2n Toc a missa "
11.46 h. Volteig mitjana i segona "
12.01 h. 3r Toc a missa "




13.01 h. Toc d'Àngelus parròquia, ermita i convent.
13.02 h. Volteig menor parròquia i general convent.


20.01 h. Toc del Ave Maria parròquia, convent i ermita.

CAMPANADES PER D. PACO

 

        Tal com tinc costum, quan mor un sacerdot que ha regit aquesta parròquia o és natural de la localitat, en aquest blog escric unes lletres per a narrar la seua vida i trajectòria, comentant con es lògic els tocs de difunts realitzats. En aquest cas el capellà al qual em referisc és En. Francisco Berbegal Vidal “Paco el Campechano”, en el qual es donen les dues circumstàncies anteriorment citades, és nascut a Castalla i va regentar aquesta parròquia de 1978 a 1987.

 

 

         En. Francisco Berbegal va nàixer a Castalla el 13 de febrer del 1933, i va ser un sacerdot de vocació tardana perquè va ingressar en el seminari després d'acabar el servei militar, encara que segons ell era una idea que portava alguns anys  reflexionant i donant-li  voltes al cap. Va ser ordenat sacerdot el 8 de juny del 1969, la seua primera missa la va celebrar el de 29 del mateix, festivitat de Sant Pere i Sant Pau, que en eixos anys encara era festiu laboral, i per suposat en el Altar Major de esta parròquia. El seu primer destí va ser com a vicari parroquial a Elx, després va ser nomenat  rector de la Torre de les Maçanes i coadjutor de Xixona, seguidament va ser nomenat rector de Alfaç del Pi, on només va estar un any i d'on va passar a ser nomenat rector regent de Castalla, estant ací com he esmentat fins a 1987; el seu següent nomenament va ser rector de Monforte del Cid, sent després nomenat vicari parroquial d'Altea; d'aquest passa a ser rector de Tibi fins a la seua jubilació, després de la qual va ser nomenat adscrit d'Ibi i finalment de Castalla, la seua ciutat natal.

 

 

 

          En. Paco va ser un home bondadós, caritatiu, molt alegre, de caràcter i temperament fort, d'una gran fe i grandíssima coherència en la seua condició sacerdotal; vull per això fer una breu referència al seu fer quan va passar com a regent d'aquesta, tant estimada per ell, parròquia de Castalla.

 

           Primerament he de comentar que la seua vinguda a Castalla no va ser per mera casualitat, va ser motivada perquè En. Toribio Sellés, rector d'aquesta parròquia, va creure que era la persona idònia per a ajudar-lo en l'acompliment de la seua labor parroquial en veure's molt limitat pel fet que aqueix any va patir l'amputació d'un peu i es trobava amb una avançada edat, enviant per això una carta a En. Pablo Barrachina i Esteban, bisbe de la diòcesi d'Oriola-Alacant, sol·licitant-ho. Aquest ràpidament li va respondre que faria quant fora a la seua mà però que no podia prometre-li res, ja que a penes portava uns mesos en el seu nou destí de Alfaç del Pi, eixint ja el seu nomenament el 15 d'agost del 1978.

 

         Durant aquesta dècada que va ser ací, va ser innombrable la quantitat d'actuacions que va realitzar tant espirituals com materials; vaig a continuació a enumerar algunes d'elles sense entrar en els detalls, perquè aquest article seria interminable donat el gran dinamisme i vitalitat que ell tenia. 

         

          Va fundar el grup d'espiritualitat per a joves “Grup Amunt" amb un gran nombre de membres que va ser digne de destacar per la gran labor social i espiritual realitzada; va fundar el primer grup de betlemites de Castalla, va recuperar les processons del patró Sant Roc i San Francesc de Paula; va restaurar el Convent, reparant les seues teulades i pintant-lo per complet, adquirint també algunes imatges per a aquest, perquè els retaules laterals estaven buits des de 1936; va introduir els grups de catequesis del moviment familiar cristià, el de cursillos de cristiandat, el d'estudi de la Bíblia per a joves; va impulsar la coral parroquial; va realitzar una restauració integral del temple parroquial; va intentar recuperar la campana mitjana aplicant-li una tècnica de soldadura; i com no, a la Patrona, un dels seus grans amors, en la dècada dels 60 va agrupar diverses persones per a confeccionar-li un mantell nou negre, perquè la imatge s'exposava al culte amb un retirat en el segle XIX, va nomenar una gestora per a recuperar la confraria de la Mare de Déu de la Soledat, després d'intentar i no poder recuperar els fanals processionals de festes li va realitzar els huit nous, va confeccionar un nou mantell replica del destruït en el 1936, va condicionar la part superior de la sagristia com a museu parroquial, va realitzar un nou conjunt d'andes  processional amb àngels, rèplica també de les destruïdes en el 36. Aquesta gestora amb ell al capdavant va fomentar i va aconseguir realitzar la coronació canònica de la Patrona, adquirint per a tal fi una nova corona, també es va tallar una nova imatge de la Patrona per no ser l'anterior de talla completa.

 

 

          Segurament algunes altres actuacions se m'hauran passat perquè com he esmentat era un treballador incansable, persona de gran vitalisme, perquè a mes cal ressaltar que totes aquestes activitats les realitzava després de concloure la seua jornada com a professor en l'Institut de Formació Professional d'Ibi. Com ell mateix deia en algunes de les seues homilies "les persones no som monedes de cinc duros que cabem en totes les butxaques",per lo tant, uns veuran els seus pros i altres les seues contres, però la realitat és palpable i evident. Tal vegada en alguna altra entrada desglossaré amb més detalls algunes de les seues actuacions, perquè són meritòries de deixar-les escrites per a la posteritat.

 

          Divendres passat 4 de març del present 2022 en pujar a realitzar l'acte del Viacrucis que corresponia a la confraria de la Preciosíssima Sang, ens assabentem que la seua ànima acabava de partir cap a la casa del Pare, per això l'endemà dissabte 5 a les 8 del matí, al alba, vaig realitzar el primer senyal de difunts de sacerdot manualment, sent l'enterrament el següent dia diumenge a les 6 de la vesprada, realitzant tots els tocs propis de sacerdot, acudint 43 sacerdots companys seus, el bisbe emèrit de Canàries en. Francisco Cases i el titular de la nostra diòcesi En. José Ignacio Munilla, qui va presidir el sepeli. El temple es trobava abarrotat de fidels perquè a mes van vindre persones de les parròquies a les quals havia servit. En finalitzar el respons En. Enrique Abad, actual rector de Tibi, va dirigir unes paraules ressaltant les virtuts i la figura del difunt sacerdot, i saltant-se tot el protocol un condeixeble seu D. Manuel Torregrosa, cantant  de la Capella del Misteri d'Elx, va entonar un cant marià propi del Misteri. A continuació van eixir en comitiva tots els sacerdots i els senyors bisbes per a acomiadar les restes mortals de En. Paco, sent acompanyat pel toc de difunts de primera, això és, mig vol de campanes dejuni, mitjana i major, resultant un acte de gran emotivitat.

 

 

 

           Des d'aquest humil blog demanem una oració per l'etern descans de la seua ànima, del qual podem dir que va ser un castellut del cap als peus, sent Castalla un altre dels seus grans amors com de tots era conegut, va ser participatiu en tots els àmbits de la vida social i festiva de la localitat i que sens dubte passarà als anals de la història com un il·lustre castellut.