Sant Roc Patró de Castalla. 2026

 

La veu de la gratitud: Sant Roc,

 el Patró elegit pel cel per a Castalla

         Si el 15 d'agost el cel de Castalla es vestia de glòria per a l'Assumpció, el dia 16 la festa es torna intimitat, memòria i una profunda gratitud. El 16 d'agost és el dia de Sant Roc, el nostre Patró. En este dia les campanes ja no sols anuncien la majestat del cel, sinó que sostenen el cant d'un poble agraït que, en els moments més foscos de la seua història, va saber trobar esperança i protecció.

 

 

Quan la fe es va posar en mans del destí: El sistema de redolins

         Per a entendre la devoció de Castalla per Sant Roc, cal viatjar als difícils anys del segle XVII. Entre 1648 i 1653, quan les epidèmies de pesta assolaven aquestes terres i la por s'apoderava dels carrers, el consell va decidir buscar un protector celestial, un patró principal que intercedira per la salut de tots els veïns. Però la tria no es va fer a l'atzar; es va confiar plenament a la voluntat divina mitjançar un mètode tan singular com entranyable: el sistema de redolins.

Aquest sistema consistia a escriure el nom per separat dels sants als quals es pretenia triar, en un pergamí enrotllat i recobert de cera, els quals després es ficaven en un recipient d'aigua, i al que un xiquet, després de donar-li tres voltes i encomanant-se a la Santíssima Trinitat, treia un i el donava a les autoritats civils i religioses, els qui acceptant com a voluntat divina ho proclamaven com a Patró. No hi ha constància dels altres dos noms que no es van obrir.

Així va ser com la mà innocent d'aquell xiquet va traure del recipient el nom de Sant Roc, convertint el Sant pelegrí en el guardià etern de Castalla. Un gest d'humilitat i fe que va quedar gravat per sempre en la memòria de la nostra ciutat.

 

Les campanes el 16 d'agost: Un repic de protecció i vida

         En la festivitat de Sant Roc, el llenguatge del nostre campanar canvia de matís. Després de la grandiositat del dia anterior, els tocs d'aquesta jornada tenen un caràcter de goig protector i consol.

Com a campaners, sentir el ritme de les cordes i el gir del bronze el 16 d'agost és recordar que cada colp de batall redimeix la memòria d'aquells avantpassats que van superar les epidèmies i que van confiar en la protecció del seu Patró:

• El vol de alba: A les 8 del matí, les campanes desperten el poble recordant que la festa continua, demanant la salut i la benedicció per a tota  Castalla.

• El vol festiu en la Missa Major: A les 9.15 h. Durant la celebració en honor al Patró, el bronze canta amb alegria. La barreja de tons anuncia que el poble està de festa al voltant d'aquell que va ser triat per la Providència.

• L'acompanyament solemne a la processó: Quan la imatge de Sant Roc, junt a la de la Mare de Déu de la Assumpció ix als carrers, les campanes acompanyen el seu pas amb un vol cadenciat i alternat, una banda sonora de bronze que sembla abraçar la figura del protector contra tots els mals.

   

  
  
  
  
  
  

   

Un fil que no es trenca

        Generació rere generació, des d'aquells anys mitjans del segle XVII fins als nostres dies, els habitants de Castalla hem continuat alçant la mirada cap al nostre Patró cada 16 d'agost. I dalt del campanar, nosaltres continuem fent la mateixa tasca: ser els missatgers que fan ressonar per tota la foia l'agraïment d'un poble.

Mentre el xiquet dels redolins continue viu en la nostra memòria i el bronze continue girant en la nostra torre, Castalla sabrà que té en Sant Roc un patró i en les seues campanes la veu que mai no s'apaga.

 

 

La festa popular

          Junt amb el repic dels bronzes i la solemnitat dels actes religiosos, la devoció popular cobra també vida en el bategar festiu del nostre barri antic. Des de temps inmemorial, és costum arrelat en el cor de Castalla la tradicional solta de vaquetes pels carrers centrals de la població en honor a Sant Roc; un festeig popular on la valentia, el goig i l'esperit de comunitat s'entrellacen al pas de les vaques . En este any 2026, del 12 al 16 d'agost, el teixit històric del nostre poble tornarà a vestir-se de festa per a acollir esta cita centenària, renovant una vegada més el fervor i l'alegria amb què Castalla honra el seu protector. 

 

 

Visca Sant Roc!

I que no deixe mai de anunciar-ho el bronze de la nostra terra!

La festa de l'Assumpció 2026

El bronze que s’eleva al cel junt a l'Assumpció de Nostra Senyora a Castalla

         Hi ha sons que no sols s'escolten amb les orelles, sinó que ressonen en la memòria de tot un poble. Cada 15 d'agost, l'aire de Castalla s'ompli d'una vibració especial: els cinc bronzes de la nostra torre desperten amb elegància, força i solemnitat per a anunciar la festivitat de l'Assumpció de Nostra Senyora als cels. Per a nosaltres, els campaners, no és un dia qualsevol en el calendari; és el moment en què les campanes deixen de ser simples instruments de metall per a convertir-se en l'ànima mateixa de la festa, impulsant amb els seus vols la mirada de tot el poble cap al cel.

 

 

 

Un viatge en el temps: De Jaume I al nou temple parroquial

          Parlar de l'Assumpció a Castalla és desdibuixar el vel de la nostra pròpia història. La devoció a la Mare de Déu baix aquesta advocació no és un capritx recent, sinó una arrel profunda que s'enfons en el passat medieval de la nostra comarca.

Després de la Reconquesta impulsada pel rei Jaume I, aquesta zona va adoptar amb fervor la dedicació a Santa Maria, baix l’advocació de la Mare de Déu de l'Assumpció, consagrant el primer espai de culte baix la seua protecció materna. (L’actual ermita de la Sang). Aquells primers temps van marcar la identitat espiritual de Castalla, lligant el destí del municipi al patrocini marià.

No obstant això, la història dels pobles mai és lineal. En arribar el segle XV, la dedicació parroquial va patir un gir en substituir-se el patronatge de l'Assumpció pel de la Nativitat de la Mare de Déu. No va ser fins al segle XVI, amb la construcció i consolidació del nou temple parroquial, quan la comunitat va decidir dedicar el temple restablint i recuperant oficialment la festivitat i devoció a l'Assumpció de Nostra Senyora al cor litúrgic de la població.

Des de llavors, aquesta celebració ha permés mantindre's viva en els murs de la parròquia i, sobretot, en el capdamunt del seu campanar, tenint inclús dos campanes dedicades a esta advocació mariana.

 

 

El llenguatge del bronze: El vol en el dia de l'Assumpció

Si l'Assumpció representa el misteri del trànsit i elevació de la Mare de Déu en cos i ànima cap als cels, quina millor metàfora per a expressar-ho que el vol d'una campana? La física del mateix instrument sembla imitar el dogma: el bronze gira, s'eleva, supera la gravetat i sembla llançar-se al firmament en un moviment perpetu. En el seu descendiment simula la Dormició de la Mare de Déu i en l’elevació la seua Assumpció.

En el llenguatge campaner de Castalla, els tocs d'aquest dia no són un mer acompanyament; són el fil conductor de la jornada:

• Els vols de vespra, a migorn, i el de capvespre, al caure el dia ja ens posen en antecedens del que estem comentzan a celebrar.

  El vol de l'alba: Els primers tocs matutins trenquen el silenci de l'estiu. Són vols rítmics que alerten el poble, avisant que un dels dies més grans ha arribat.

  El vol general de la Missa Major: És el moment solemne. Quan les campanes giren a l'uníson, combinant els tons greus de les més grans amb el repic viu de les menors, l'acústica del campanar abraça tot el casc urbà. És un diàleg entre la torre i els carrers.

  Acompanyament a la processó: Cada gir de campana o batallada acompanyen el pas de la imatge junt a la del Patró Sant Roc, marcant el ritme de la fe popular amb una cadència solemne i festiva alhora. (Este any sera celebrada el seguent dia 16)

   

   

  
  
  

La passió de mantindre viva la tradició

Ser campaner a Castalla el 15 d'agost implica sentir als braços el pes dels segles i al pit la força de la tradició. Tocar les campanes no és sols executar una tècnica de vol; és mantindre viva una forma de comunicació ancestral que va sobreviure als canvis dels segles, als canvis d'advocació i a les transformacions socials i culturals.

Mentre el bronze continue girant sobre el cel de Castalla cada festivitat de l'Assumpció, sabrem que la història del nostre poble continua sonant alta, clara i amb la mateixa força amb la qual va ressonar per primera vegada fa més de 7 segles.

Que el vol de les nostres campanes continue elevant la festa i la tradició de Castalla cap al més alt!

 

 

Sant Jaume 2026

 

 

 

Sant Jaume Apòstol a Castalla:

L'art de presentar banderes i l'Oferiment de les festes

        El 25 de juliol Espanya sencera celebra la festivitat del seu patró, Sant Jaume Apòstol. L'esclat de joia, els coets i les campanes al vol s'estenen des de la catedral de Compostel·la fins a l'últim racó de la nostra geografia. Tanmateix, a Castalla, esta data té un matís únic, arrelat en la fe, la tradició i el interés vibrant de les nostres Festes de Moros i Cristians.

Ací, el dia de Sant Jaume no és sols una mirada al patró d'Espanya; és el moment en què el nostre poble es gira cap a la seua Mare i Patrona: la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa.

 

 

1. El cor del 25 de juliol: L'Acte de l'Oferiment

       Mentre en altres llocs la jornada transcorre al voltant de la figura de l'Apòstol, a Castalla una bonica tradició fixa la seua mirada en l'Ermita de la Sang. Históricament el verdader centre del dia 25 de juliol és l'Oferiment de les Festes a la Patrona.

Des de temps antics, el ritual vespertí conserva una càrrega simbòlica i emotiva difícil d'igualar:

1. La Pujada de Banderes: Les comparses puguen a la ermita portant les insígnies que representen a tot el poble fester, però aixo sí, enrollades.

2. La Presentació als peus de la Patrona: Davant de la imatge de la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, les banderes es desenrollen i es presenten o rendeixen amb respecte, devoció i solemnitat als peus de la Imatge. Se li ofereix el treball de tot un any, les il·lusions i la festa que està per vindre.

3. La Desfilada de l'Alegria: Una vegada conclòs l'acte sacre i rebuda la protecció de la Patrona, la contenció es transforma en alegría i festa desbordada. Els festers de totes les comparses baixen desde l'ermita en una desfilada plena d'entusiasme i amb les banderes ja desplegades: el sentiment general és clar, les Festes Patronals (que viurem de l'1 al 4 de setembre) pràcticament ja han començat.

    

    

   
   
   
   
   
   
   

2. Precisió històrica: Dia de l'Avís, Dia de la Volta...

       En els últims temps, per contagi del vocabulari fester de localitats veïnes, se senten expressions com "el dia de l'avís" o "el dia de la volta" i inclús “el dia de la benedicció de les banderes”.

A Castalla, referir-se al 25 de juliol com a avís, volta o bendicció és desposseir el dia del seu sentit primigeni. La denominació genuïna, històrica i pròpia del nostre poble és el Dia de Sant Jaume o Dia de l'Oferiment. No venim a "avisar" de res ni a fer una simple “volta”, tampoc es “beneix” cap de bandera, excepte si alguna comparsa en estrenara alguna; venim a presentar o oferir les festes . Mantindre la propietat de les nostres paraules és la millor manera de protegir el patrimoni immaterial de les nostres festes.

 

 

3. Paral·lelisme: Sant Jaume Apòstol i l'Oferiment a la Mare de Déu

       Existeix una bonica sintonia teològica i històrica entre la figura de Sant Jaume Apòstol i l'acte que realitzem els castelluts i castelludes cada 25 de juliol:

Sant Jaume i la Mare de Déu del Pilar	Castalla i la Mare de Déu de la Soledat
Petició de força: Segons la tradició, l'Apòstol Sant Jaume, desanimat en la seua predicació, rep la visita de la Mare de Déu en carn mortal sobre un pilar per a confortar-lo i donar-li ànims.	Renovació de forces: Els festers puguen a l'ermita a postrar-se davant la Mare de Déu per a demanar la força, la unió i la benedicció necessàries abans de la gran batalla festiva de setembre.
Aparició i empar: La Mare de Déu es converteix en la guia espiritual de l'Apòstol en la seua empresa.	Lliurament d'insígnies: Rendir les banderes davant la Soledat Gloriosa simbolitza que cap bàndol (cristià o moro) preval sense la protecció materna de la Patrona.

Així com Sant Jaume va trobar en la Mare de Déu l'alè per a seguir endavant, Castalla posa als peus de la Mare de Déu de la Soledat l'esforç de tot un poble abans d'iniciar els dies grans de setembre.

4. Sant Jaume en este 2026

      Un fet singular tindrem en la celebració d'enguany. Encara que des de fa uns pocs anys l'àmbit fester va decidir traslladar els actes de Sant Jaume al dissabte més pròxim al dia que correspon, el calendari ha volgut que este any la festa recaiga, amb tota la seua essència, en el seu dia propi: el mateix 25 de juliol.

A més a més, este any es dona una circumstància extraordinària que farà d'esta jornada un moment curios i històric. A causa de les obres que impedeixen l'accés a l'Ermita, la nostra Patrona es troba actualment a la Parroquia, per aixó els actes d’este dia en lloc de l’ermita serà al temple parroquial, però amb els horaris habituals, sent els següents:

• A les 09:00 Diana.

• A les 12:30 h: Solemne Missa de Comparses, on la fe i la germanor festera es reuneixen entorn de l'altar.

• A les 19:00 h: El moment màxim de la jornada, el Oferiment de les Festes a la nostra Patrona, la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, on els festers, festeres i el poble de Castalla en general rendirà novament el seu cor i les seues banderes als seus peus.

• Desfile i ballada de banderes a la plaça del ajuntament.

Conclusió: El vol que anuncia la festa

Quan la vesprada del 25 de juliol cau i el so del bronze de les nostres campanes ressona sobre les teulades de Castalla, no sols anunciem la festivitat de l'Apòstol. Anunciem que les banderes s'han estés als peus de la Mare de Déu, que l'Oferiment està fet i que el compte enrere per a l'1 de setembre ha començat de la mà de la nostra Patrona, baixant en un desfile molt alegre i viu fins la plaça de l’ajuntament, on te lloc la ballada de les banderes.

Que el toc de festa ens guie fins a setembre!

Vixca la Mare de Déu de la Soledat!

Vixquen les festes de Castalla!

 

 

22 de Juny S. Paulí de Nola

 

 

 Sant Paulí de Nola i Santa Bàrbara,

 l'ànima dels campaners 

        Cada vegada que pugem els gastats escalons que condueixen a dalt de tot de la torre de l'església de l'Assumpció de Castalla, no sols fem un esforç físic; ascendim a un espai on el temps s'atura i la història es fa so. Les campanes, estos gegants de bronze que custodien el cel del nostre poble, són la veu de la nostra comunitat. Però tota veu té un origen i uns guardians celestials.

Hui 22 de juny, precisament quan el calendari ens convida a girar la vista cap a les nostres arrels, volem parlar dels dos grans fars espirituals que guien el nostre ofici: Sant Paulí de Nola i Santa Bàrbara. Dos sants molt diferents, però units per a sempre en el cor de qualsevol campaner.

 

 

Sant Paulí de Nola: El poeta que va donar nom al bronze

       Per a entendre per què ens apassiona este món, cal viatjar al segle V, a la regió italiana de Campània. Allí va viure Ponci Anici Meropi Paulí —Sant Paulí de Nola—, un home d'immensa fortuna i d'alta noblesa romana que ho va deixar tot per a retirar-se a una vida humil i, finalment, convertir-se en bisbe de la ciutat de Nola.

La tradició ens compta que Paulí, buscant una manera eficaç de convocar els fidels dispersos pels camps i les valls, va tindre la genial idea de penjar grans gots de bronze fos a la part més alta dels temples. Fins aleshores, l'Església utilitzava carraques de fusta o xicotetes campanetes de mà. En elevar el bronze, Paulí va canviar el paisatge sonor de la cristiandat per a sempre.

La seua empremta és tan profunda que va modificar el nostre propi idioma. En el llatí de l'època, a estes grans peces de foneria se les va començar a anomenar campanes (per la regió de Campània) i a les més xicotetes, que sonaven a l'interior, se les va denominar noles (per la seua ciutat). La llegenda italiana afegeix que Paulí va dissenyar la seua forma inspirant-se en els lliris silvestres que va veure balancejar-se amb el vent en un prat.

Per haver sigut el pioner a donar-los un ús litúrgic i comunitari, Sant Paulí és, per dret propi, el gran patró dels campaners i fonedors.

 

 

Santa Bàrbara: El tró del cel i la protecció del campanar

          Si Sant Paulí és el creador i el poeta del bronze, Santa Bàrbara és la protectora indiscutible de qui habitem la torre. El seu patronatge està lligat a una història de coratge i als fenòmens de la natura. Diu la tradició que, després de patir martiri al segle III, el seu verdug va ser fulminat per un llamp.

Des d'aleshores, l'imaginari popular va vincular Santa Bàrbara amb les tempestes, els trons i el foc. I, per extensió, es va convertir en la protectora de tots els oficis que corren perill baix el cel obert.

Per a un campaner, la relació és directa i vital:

1. El parallamps espiritual: Antigament, quan una tempesta amenaçava les collites i les cases del poble, el deure del campaner era pujar a la torre a fer el toc de tenta-núvol o toc de tempesta. L'objectiu era trencar els núvols amb la vibració del bronze.(Este toc ací a Castalla es realitzava en una alternança pausada i lenta entre les campanes menudes de la parròquia, convent i ermita)

2. El perill de l'alçària: Tocar en mitjan una tempesta elèctrica convertia les torres en el lloc més perillós del municipi. En agafar les cordes o els badalls, els campaners s'encomanaven —i ens continuem encomanant— a Santa Bàrbara amb la vella dita: "Santa Bàrbara exelsa, guarda'ns de la tempesta".

    

    

    

   
   
   

    

   

    

    

L'ànima del bronze a Castalla: Una herència viva

     Portar estos patronatges al nostre terreny és parlar de la Foia de Castalla i de la fisonomia de la nostra pròpia ciutat. Ací, l'ofici de campaner no és una simple tasca mecànica; és un acte d'amor a la nostra història local i a la nostra gent.

Quan a Castalla voltegem les campanes per a anunciar les festes oficials, el pas d'una processó o un moment de recolliment, estem fent exactament el mateix que Sant Paulí va somiar a Nola: unir la comunitat baix un mateix cel i un mateix sentiment. I quan els cels s'enfosqueixen sobre la nostra muntanya i el vent bota fort, el record de Santa Bàrbara ens recorda el respecte reverencial que li devem a l'alçària i al campanar.

Ser campaner a Castalla significa mantindre viu un llenguatge sense paraules que els nostres avis entenien a la perfecció i que tenim la responsabilitat de legar als nostres fills. Cada toc és un pont entre el passat i el futur.

Que Sant Paulí ens continue inspirant la bellesa de cada repic i cada vol, i que Santa Bàrbara ens guarde sempre a les altures dels campanars.

Vol de benvinguda al Papa Lleó XIV

 

El volteig de campanes de Castalla unirà la seua veu a la històrica visita del Papa Lleó XIV

          El pròxim dissabte 6 de juny, la nostra diòcesi i el país sencer viuran una jornada de profunda alegria i transcendència. La Seua Santedat, el Papa Lleó XIV, vindrà a terres espanyoles en una visita apostòlica molt esperada. Davant d'un esdeveniment de tanta rellevància, els campaners de Castalla no podíem faltar a la nostra cita amb la història i amb la fe, i ens sumarem al clam unànime de la gran majoria dels campanars d'Espanya.

Farem el que millor sabem fer, el que hem heretat dels nostres avantpassats: parlar a través del bronze. Les campanes de la nostra parròquia s'alçaran al vol per a pregonar la bona nova i donar la benvinguda al Sant Pare, teixint un pont sonor de comunió amb la resta de campanars del país.

 

 

 

Una tradició de benvinguda i fidelitat

No és la primera vegada que els nostres campanars es mobilitzen per a rebre el Vicari de Crist. Esta iniciativa arreplega el testimoni de moments històrics encara molt vius en la memòria del nostre poble. Ja en el seu dia, els cels de Castalla van vibrar amb força per a rebre Sant Joan Pau II i, posteriorment, a Benet XVI. En cadascuna d'eixes ocasions, el volteig de les nostres campanes no sols va ser un anunci, sinó una manifestació de alegria, respecte i arrelament comunitari.

 

 

Coincidència solemne: La vespra del Corpus Christi

Enguany, la visita papal adquirix un matís litúrgic encara més especial. L'arribada del Pontífex coincidix amb la vespra de la gran solemnitat del Corpus Christi, una de las celebracions més arrelades i solemnes del calendari.

Per això, el toc no serà un fet aïllat. S'integrarà de manera natural en els voltejos tradicionals d'esta vespra tan assenyalada i narrats en el pos anterior, però tindrà un moment cim d'especial significació: les campanes voltejaran amb tota la seua força en l'instant precís en què el Sant Pare arribe a terreny espanyol, fonent en un mateix so la solemnitat del Corpus i la salutació filial a Lleó XIV.

 

 

El sugeriment diocesà: Crida a les parròquies

Per a coordinar esta gran manifestació sonora i assegurar que tots els campanars de la diòcesi actuen a l'uníson, des de la Vicaria General s'ha remés una nota a tots els rectors. Un text que compartim a continuació per a esta jornada tan significativa:

Desde la Vicaría General recordamos que el próximo sábado, 6 de junio, con motivo de la visita del Santo Padre a España, su sugiere que en todas las parroquias de la diócesis se hagan sonar las campanas a la llegada del Papa a nuestra nación, como expresión de alegría, comunión eclesial y cercanía filial al Sucesor de Pedro.

Agradecemos vuestra colaboración para que este sencillo gesto pueda ser vivido en toda la diócesis como signo visible de nuestra unidad con la Iglesia Universal.

Un saludo fraternal.

Fdo. Moreno Sevilla.

 

 

Festivitat del Corpus Christi a Castalla

 

 

La festivitat del Corpus Christi

 i tocs de campanes a Castalla

      Un any més, ens disposem a celebrar la solemnitat del Corpus Christi, que enguany tindrà lloc el pròxim diumenge 7 de juny. Com és tradició, la missa de les 12 del migdia es trasllada a les 19:00 hores, i tot seguit tindrà lloc la processó solemne amb el Santíssim Sagrament pels carrers de la nostra localitat.

       Com és habitual en este post, oferim algunes referències històriques sobre la festa del Corpus Christi, així com els tocs tradicionals de campanes a Castalla, que ens acompanyen com a testimoni sonor de la fe i la devoció del nostre poble.

 

 

 

 

 Significat de l'Eucaristia

        L’Eucaristia és el sagrament central de la fe cristiana. Sota les espècies de pa i vi, Jesucrist es troba real, vertaderament i substancialment present: amb el seu Cos, la seua Sang, la seua Ànima i la seua Divinitat. Se la coneix com el sagrament per excel·lència, perquè en ell trobem la font de totes les gràcies, i perquè tots els altres sagraments condueixen a ell o hi tenen lloc dins del seu context.

       La paraula “Eucaristia” prové del grec i significa “acció de gràcies”. És una expressió de gratitud a Déu Pare, a través del seu Fill Jesucrist, per mitjà de l’Esperit Sant, per les seues obres de creació, redempció i santificació (cf. Lc 22, 19).

 

 

 

Orígens i història del Corpus Christi

       La festa del Corpus Christi commemora la institució de l’Eucaristia durant el Dijous Sant. Antigament es celebrava en dijous (d’aquí la dita popular: "Tres dijous hi ha a l’any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l’Ascensió"), però actualment, en eliminar-la del calendari laboral i per a per facilitar la participació dels fidels, es trasllada al diumenge següent a la Santíssima Trinitat. (En nombrosos llocs continua celebrant-se en dijous)

       La seva institució es deu a Juliana de Mont Cornillón, priora d’una abadia a Bèlgica, que al segle XIII va impulsar el moviment eucarístic que culminaria amb la festa. El papa Urbà IV, mitjançant la butla Transiturus (1264), va establir la solemnitat com a festa litúrgica universal. Sant Tomàs d’Aquino, per petició del mateix papa, va redactar l’ofici litúrgic corresponent, que és encara avui un dels més bells de l’Església.

       Tot i que la mort del papa Urbà IV va frenar la difusió inicial de la festa, aquesta va ser posteriorment consolidada pel papa Climent V en el Concili de Viena (1311) i confirmada pel seu successor, Joan XXII. És destacable que cap dels documents fundacionals no esmenta la processó com a part de la celebració, però amb el temps aquesta esdevindria un element essencial i característic.

 

 

 

 

El Corpus a terres valencianes

        La celebració del Corpus Christi fou molt aviat assumida per les terres valencianes. Les primeres referències al Corpus a la ciutat de València daten del 1326 segons els Manuscrits de Consells. No fou fins al 1355, amb el bisbe Huc de Fenollet, que la processó va adquirir caràcter general. A partir de 1372, es va establir com a celebració consolidada.

Fins a l'any 1505, la processó es celebrava de matí, però a partir del 1506 passà a celebrar-se de vesprada, com es manté hui dia. El Corpus valencià destaca per la seua riquesa cultural: processons amb altars, estores florals, al·legories religioses, danses tradicionals i una gran presència del so de les campanes com a element central de la celebració.

 

 

 

 

El Corpus a Castalla

      Castalla també ha tingut una participació destacada en la celebració del Corpus. Antigament, totes les imatges, tant les del culte públic com les que es trobaven en cases particulars, eren traïdes en andes per a acompanyar el Santíssim durant la processó. Aquesta pràctica mobilitzava nombrosos veïns i veïnes, que s’encarregaven de preparar els carrers amb catifes de fulls i pètals, creant el que popularment coneixem com “l’enramada del Corpus”.

       Amb el temps, i per tal de retornar el protagonisme al Santíssim Sagrament, es va decidir que cap imatge acompanyara la processó. A la dècada dels vuitanta, també es va reduir progressivament la decoració floral, fins a pràcticament desaparèixer. Tanmateix, els tocs de campanes s’han mantingut inalterables al llarg dels anys, com a senyal viu i sonor de la solemnitat.

 

 

 

 

Els tocs de campanes i la preparació

       Com és natural, una celebració tan significativa implica una preparació minuciosa. Entre les funcions del campaner es troba la responsabilitat de revisar i mantindre en bon estat totes les campanes i els seus mecanismes: 11 campanes en ús, motors, cadenes, electro-malls, ordinadors de toc, etc.

A continuació, detallem el programa de tocs per als dies 6 i 7 de juny:

 

 

6 de juny – Vespra del Corpus Christi

• 08.01 h Toc d’Alba – Parròquia, convent i ermita

   

• 13.01 h Àngelus – Parròquia, convent i ermita

• 13.02 h Volteig general – Parròquia i convent

   

• 19.31 h Primer toc a missa – Convent

• 19.45 h Segon toc a missa – Convent

• 19.46 h Volteig general – Convent

• 20.01 h Tercer toc a missa – Convent

   

• 21.01 h Toc de l’Ave Maria – Parròquia, convent i ermita

• 21.02 h Volteig general – Parròquia i convent

---

 

 

 

7 de juny – Solemnitat del Corpus Christi

• 07.31 h Toc de l’Alba – Parròquia

• 07.32 h Primer toc a missa – Parròquia

• 07.45 h Segon toc a missa – Parròquia

• 07.59 h Tercer toc a missa – Parròquia

   

• 08.00 h Volteig curt general – Parròquia

• 08.01 h Àngelus – Convent i ermita

• 08.02 h Volteig – Ermita

   

• 10.01 h Primer toc a missa – Parròquia

• 10.15 h Segon toc a missa – Parròquia

• 10.16 h Volteig mitjana i segona – Parròquia

• 10.31 h Tercer toc a missa – Parròquia

  
  

• 13.01 h Àngelus – Parròquia, convent i ermita

• 13.02 h Volteig solemne general – Parròquia, convent i ermita

   

• 18.30 h Primer toc a missa – Parròquia

• 18.45 h Segon toc a missa – Parròquia

• 18.46 h Volteig menor

• 19.00 h Tercer toc a missa – Parròquia

   

En acabar la missa, s’iniciarà la processó solemne. A l’eixida i a l’entrada del Santíssim hi haurà volteig general, i durant el recorregut, voltejos processionals.

 

 

El campners i campaneres convidem a tot el poble a viure aquesta festa amb fe, respecte i participació activa, recordant que el Corpus Christi és expressió viva de la presència de Crist entre nosaltres.