La sorpresa de la Mare de Déu

    

       I al final la sorpresa s'ha revelat. Durant els dies del novenari a la Mare de Déu de la Soledat en el convent, el nostre rector En. Salvador Valls,  ha anat donant diferents pistes sobre el perquè la processó de pujada de la imatge de la Patrona s'havia avançat en un dia, per a celebrar l'últim dia de la novena en la seua ermita, indicant també que en este dia hauria una molt bonica sorpresa per a tot el poble, i que es realitzaria una benedicció.

            La sorpresa a la que em refereix, es tracta de la restauració integral de la imatge antiga de la Mare de Déu. La restauració en questió, era d'obligada necesitat, ja que la imatge tallada en 1940 acusava ja, en els seus 83 anys de  existència, de una grandíssima deterioració, que unit a algun defectet de fàbrica feia que fora una intervenció urgent sobre la Imatge.

            El primer pas que es va donar, va ser que una empresa especialitzada en estes materies d'art sacre i imagineria, li pegara una miradeta i ens assessorara sobre la millor solució per a recuperar i dignificar la imatge; la empresa a la que em refereix es la d'arte sacre "Salmerón" de Socuellamos, que ens oferia una garantia de professionalitat per haver treballat ací en Castalla, tant en la construcció d'andes i restauració de diferents elements religiosos, com altres imatges que per no estendrem massa no entre a enumerar.

             La restauració com he esmentat, ha sigut integral; s'ha reforçat el cos de la imatge, s'ha substituït la policromia que acusava oxidació en els vernissos i manca en els dits de les mans; s'han substituït les llàgrimes de resina per altres de cristall; també s'ha daurat en pa d'or, tal qual era el cos. El resultat de la restauració podem considerar que ha sigut excelent, tant en les parts visibles com són la cara i les mans, com les no visibles, cobertes pel manto; podem per això afirmar amb rotunditat que la empresa restauradora ha realitzat una autèntica obra d'art, digna per a la imatge que representa a la Mare de Déu i patrona de Castalla.

           Altres restauracions s'han dut a terme, com vaig indicar fa un temps en altre post i que pròximament enumeraré. A títol personal vull manifestar que és com si el nostre rector En. Salvador Valls fa un temps haguera sabut que ens tenia que deixar, i haguera pretengut deixar la imagineria de la parròquia de Castalla en perfecte estat, fet pel qual pense que per  a la posteritat li deuriem d'estar molt agraïts.

              Encara que la imatge ja va ser beneïda en 1940, pel rector En. José Maria Pallarés, amb llicència del prelat En. Prudencio Melo, de l'arxidiòcesi de València  a la que pertanyíem, tenia que realitzar-se de nou per tindre la imatge elements adherits, per això hui 30 d'agost del 2023, després del res del Rosari i davant del cant dels gojos i celebració de la Missa, ha tingut lloc l'esmentada benedicció en tota solemnitat, pel esmentat rector En. Salvador Valls, qui abans de realitzar-la ens ha dirigit unes paraules sobre la utilitat i finalitat de les imatges religioses i el que implica la seua benedicció per a nosaltres els cristians. L'ermita s'encontrava de gom a gom, tenint inclòs les portes grans obertes perquè quedava gent en la placeta.

              Les campanes i el nou rogle de l'ermita han sonat en el moment de la benedicció per a ressaltar i embellir l'esdeveniment, que junt a l'aplaudiment dels fidels ha resultat molt emotiu.

I per fi...

      

              I per fi, després de quasi quatre mesos, s'ha conseguit solventar la incidència que impedia que la Mare de Déu accedira a la seua ermita.

                La incidència en questió, com en algun altre post he narrat, ha sigut l'enfonsament de la part superior del carrer carril de la sang, provocat per un camió al carregar o descarregar materials de construcció.

                Este fet ocorregut en el mes de maig passat, com de tots es sabut, va impedir que la imatge de la Patrona en el mes de juny tornara a l'ermita, i per tant dirigir-se al convent, per a que aquest suplira en els seus funcions a l'ermita, albergant la imatge de la Mare de Déu, perquè realment ni siquiera teniem clar que per a estes festes de moros i cristians 2023 puguerem tindre l'ermita operativa.

              Afortunament, i gràcies a Déu, el problema s'ha resolt i el forat s'ha tapat entre els passats dies 24 i 25 d'agost, per tal motiu sí que es podrà realitzar la processó de pujada de la Mare de Déu el pròxim dia 29 d'agost, en el que la novena s'avançara un hora: el Rosari i Gojos seran a les 18.30 h. per a les 19.00 h. començar la Missa i sobre les 20.00  h. l'esmentada processó.

            Per altra banda, també vull comunicar que els 140 portadors necesaris per a cubrir les processons de festes ja estan coberts, apart dels membres voluntaris de la Confraria de la Sang per a la realització d'esta processó, el que implica que per a cubrir estos pròxims quatre trasllats processionals s'hagen oferit prop de 200 persones, per a portar sobre els seus muscles a la Patrona de Castalla, la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, reflex inequívoc i palpable de la fe i devoció que Castalla sent per tant Santa Mare.

Al tratar-se de la imatge de la Patrona els vols de campanes seran com de gran solemnitat, això és: a migdia després de l'Ângelus volteig general a les tres esglésies, a l'eixida del convent i entrada en l'ermita també i durant el itinerari vols processionals

Novenari a la Mare de Déu al convent

               

                Este pròxim 22d'agost, Déu mitja, celebrarem la novena a la Mare de Déu com a preparació interior per a les pròximes festes de moros i cristians que en el seu honor es realitzaran de l'1 al 4. Com el propi títol afirma en aquest any serà en l'església del convent.

                El fet de que es realitze en aquesta església es degut, com ja vaig contar en algun post anterior, a un enfonsament existent a la part superior del carrer carril de la sang i que va imposibilitar que la imatge de la Patrona accedira a la seua ermita, després del cult del mes de maig. (Personalment pense que encara que es realitze així per força major, té el seu encant especial, ja que últimament i degut a circuntàncies, sol realitzar-se este novenari en les tres esglésies, tant l'ermita, com la parròquia com, en este cas al convent, el que en gran part facilita l'accesibilitat de les persones majors)

             A data de hui 20 d'agost el forat continua exactament igual, però des de la corporació municipal han afirmat que durant esta setmana entrant es solucionaria provisionalment la incidencia, per tant si és així, s'ha pensat en la posibilitat de muntar-la el pròxim 29 d'agost, penúltim dia de novena, per així poder ja realitzar els itineraris procesionals en festes habituals, ja que de no ser, el convent supliria a l'ermita, i els nombrats itineraris es veurient un poc modificats per adaptar-se a la situació, tal com ja ha ocorregut en algunes circunstancies anteriors.

              El fet de que la muntada es realitze el dia 29 i no el 30, es degut a que el rector En. Salvador Valls té prevista una sorpresa, si Déu vol i els aconteciments ho permitixein, per a la feligresia en aquest últim dia del novenari a l'ermita.

             De ser així els horaris seran els següents:

Dies 22, 23, 24, 25, 26 i 28 d'agost: 19.30 h. Rosari i Gojos, 20.00 h. Santa Missa.

Diumenge 27: 18.30 h. Rosari i Gojos, 19.00 h. Santa Missa.

Dimarts 29 d'agost: 18.30 h. Rosari i Gojos, 19.00 h. Santa Missa i a continuació processó de muntada de la Patrona a l'ermita (com he dit si la incidencia està solucionada)

Dimecres 30 d'Agost: En este cas ja en l'ermita a les 19.30 h. Rosari i Gojos i a les 20.00 h. Santa Missa.

            I els tocs de campanes seran els següents:

Alba, migdia i vespra, vol de les campanes menudes a les tres esglésies.

Al comencament del Rosari primer toc, al segon, vol de les campanes menudes,i a l'inici de la Missa el tercer toc.

El dia 29, si es realitzara la processó, al migdia vol general a les tres esglésies i els procesionals durant l'itinerari de la mateixa.

Història del patronatge de Sant Roc i tocs

 

 

           Sant Roc va nàixer, segons la tradició, a Montpeller (França) l'any 1295 aproximadament, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar a tots els infectats de la pesta. La seua vida l'hem de datar amb tota seguretat, a partir de la mitat del segle XIV i la seua mort en 1327, el més probable es que fora en Voghera, a pesar de la hipòtesi de Montpeller.

                              

                                     

           La seua devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que davall el seu nom, es va dedicar a l'hostalatge de malalts de pesta i que va ser coneguda com "Confraternità o Scuole doní Sant Rocco". La dita agrupació va fomentar la devoció al sant construint capelles i més centres d'acollida per tota Itàlia.

            Una de les esglésies més conegudes que estan dedicades a este sant està a París, molt prop del Museu del Louvre; la va fer edificar Lluís XIV en 1563. Tota Europa i inclús Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li van ser dedicats.

                                                                 

            La seua onomàstica és el 16 d'agost. Sant protector davant de la pesta i qualsevol classe d'epidèmies, la seua intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant de la desaparició de les mateixes reconeixien la intervenció del sant, per la qual cosa se li anomenava sant patró de la localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre altres.

                                                     Campana Sant Roc

         El bisbat d'Oriola va aprovar diverses peticions de devocions locals a Sant Roc en el sínode d'Oriola de l'any 1600, a causa de l'epidèmia de 1595 i les consegüents malalties contagioses.

   

      

                        

               Ací a Castalla, tal com vaig narrar en l'entrada anterior, en el 1653 va començar el declive de la celebració de les festes patronals a la Nativitat de La nostra Senyora i va ressorgir el de l'Assumpció per ser titular de la parròquia. Entre aquests mateixos anys 1648-53 i per tot l'anteriorment citat sobre les epidèmies, el consell de la vila de Castalla pel sistema d'elecció "redolins" va triar a Sant Roc com a patró principal de la vila i protector contra les mateixes, patronatge que d'altra banda molt aviat es veuria eclipsat per una altra advocació mariana que per aquelles dates ja tenia una grandíssima devoció popular "la Mare de Déu de la Soledat" (en la proxima entrada narraré més sobre ella)

                            "EL SISTEMA DE REDOLINS"

             Aquest sistema consistia a escriure el nom per separat dels sants als quals es pretenia triar, en un pergamí enrotllat i recobert de cera, els quals després es ficaven en un recipient d'aigua, i al que un xiquet, després de donar-li tres voltes i encomanant-se a la Santíssima Trinitat, treia un i el donava a les autoritats civils i religioses, els qui acceptant com a voluntat divina ho proclamaven com a Patró. No hi ha constància dels altres dos noms que no es van obrir.

       La processó d'este, igual que la de l'Assumpció, que ja vaig narrar en l'article anterior es va deixar de realitzar en la dècada dels anys 60,  formant-se la confraria i recuperant-se de nou esta processó amb el seu novenari en 1984. Esta processó, que és conjunta amb la imatge de la Mare de Déu de l'Asumpció, es realitza en el dia d'esta i per això ja estan narrats els tocs en l'article anterior, i sent els tocs per a este 16 d'agost, “dia de Sant Roc” els següents:

15 La Assumpció i “Vespra de Sant Roc”

             Durant el dia, els tocs i voltejos propis del dia de l'Assumpció amb la seua processó (narrats en l'article anterior)

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (de vespra)

                     Foto inusual de Sant Roc i la Assumpció amb la Patrona

16 d'agost “Sant Roc”

08.01 h. Toc d'alba parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.
               Volteig a dos curt convent.
               Volteig ermita.

10.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
10.15 h. 2n Toc a missa       “
10.16 h. Volteig menor          “.
10.31 h. 3r Toc a missa       “.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor parròquia, convent i ermita.

21.01 h. Toc del Ave María parròquia, convent i ermita.

             També en honor al patró Sant Roc, des de fa moltíssims anys es celebren festejos populars consistents en la solta de vaquetes pel recinte establit en la ciutat.

Festivitat de la Mare de Déu de l'Assumpció i tocs

 

              IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ACTUAL"

Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església ortodoxa i de l'Església catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser portats al cel després d'acabar els seus dies en la terra.

IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ANTIGA"

Este trasllat és cridat Assumptio Beatæ Mariæ Virginis (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina del qual va ser definida com a dogma (veritat de què no pot dubtar-se).

          Este Dogma va ser proclamat pel papa Pius XII, el 1r de novembre de 1950, en la Constitució Munificentisimus Deus: “Pronunciem, declarem i definim ser dogma divinament revelat que la Immaculada Mare de Déu, acabat el curs de la seua vida terrenal, va ser Assumpta en cos i ànima a la glòria del cel".

Esta creença ja es venia acceptant des del S. VI, molt relacionada amb la festa de la Dormició celebrada des de molt antic en les esglésies orientals. Des del S. VI es celebrava una festa a Jerusalem que passa a Occident amb el nom de la Dormició de Santa Maria.

CAMPANA MARIA DE LA ASSUMPCIÓ "MAJOR"

A València, la devoció assumpcionista es va iniciar des del mateix moment de la reconquista. El rei Jaume I "va dedicar al misteri de l'Assumpció la pròpia catedral de València i les altres esglésies que erigia en les terres que anava conquistant", mentrestant  la gran devoció a la Mare de Déu "Assumpta" a València va fer que fóra representada "massivament per l'art local", i hi ha constància que es celebrava la festa amb processó des de 1372; el papa Calixt III, en 1457 va declarar oficial la festa de l'Assumpció per al 15 d'agost, i per això és reconeguda popularment esta festa com “la Mare de Déu d'agost”.

També ací a Castalla, des d'aquestes mateixes dates en les quals es produeix la reconquesta cristiana d'aquestes terres pel rei Jaume I d'Aragó es funda el patronat de la Verge de l'Assumpció, per això en el 1245 es consagra l'actual ermita de la Sang a la advocació de l'Assumpció de La nostra Senyora com a parròquia de les poblacions de Tibi, Ibi, Onil i Castalla, no havent-hi documentació si al temps va ser proclamada patrona de la vila.

L'any 1473 és canviat el patronat de la Verge de l'Assumpció (15 d'agost) al de la Verge de la Nativitat (8 de setembre), per una qüestió que és difícil de creure però que està documentada: En aquest any el cardenal de Roma Rodrigo de Borja va estar de visita en Xàtiva, ciutat a la qual pertanyia la família. Aquest cardenal va prestar un grup de músics (ministrils) perquè actuaren en les celebracions religioses de les festes d'agost a l'Assumpció, i davant la impossibilitat que arribaren a temps es va decidir per part del consell de la vila permutar el patronat pel de la Nativitat de La nostra Senyora, realitzant-se a partir d'aquest any les festes patronals en el seu honor.

No hi ha documentació clara de si la dedicació de l'antiga parròquia va ser substituïda també, ja que el retaule principal de aquesta, que es va retirar per a la construcció del cambril de la Mare de Déu de la Soledat, estava dedicat a la Nativitat, cosa d'altra banda curiosa ja que aquesta Església feia quasi 200 anys que estava dedicada a la Preciosíssima Sang de Crist.

Aquestes festes a la Nativitat van seguir celebrant-se fins a l'any 1653, a partir d'este any hi ha documentació en què la vila torna a recuperar les festes de l'Assumpció, per ser titular de la parròquia.

                           CAMPANA MITJANA "ASSUMPCIÓ VELLA"



En la pròxima entrada narraré una poca més d'història sobre els patrons o patronats ja que el següent anomenat va ser Sant Roc, sent en aquest dia de l'Assumpció la processó dels dos, a causa de la seva proximitat, encara que fa uns anys es celebrava cada dia la seua corresponent.



Els tocs per a aquesta festivitat seran els següents:

DIA 14 d'agost (Vespra)





13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia i convent.



19.00 h. primer toc a missa convent
19.15 h. segon  "     "  " i vol general.
19.30 h .tercer  "   "  " 

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig general parròquia i convent.

15 d'agost “la Mare de Déu de l'Assumpció”




07.31 h. Àngelus parròquia

07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.

07.33h. Volteig general curt parròquia.

07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.

08.01 3r Toc a missa en posterior parròquia.




10.01h. 1r Toc a missa.

10.15 h. 2n Toc a missa.

10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.

10.31 h. 3r Toc a missa.


PROCESSÓ

Des de les 11.30 h. fins al final de la mateixa voltejos processionals amb volteig general solemne a l'entrada i eixida de les imatges.







13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.







21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (vespra de Sant Roc)