viernes, 23 de febrero de 2024

Monuments de Setmana Santa a Castalla

 


        En aproximar-se la Setmana Santa, crec que podria resultar interessant indagar  un poc i investigar d'on procedix la tradició, molt arrelada a la població, de la visita en les nostres tres esglésies als Monuments el dijous i divendres Sant. Esta tradició, en la majoria de localitats, ha anat desapareixent després del concili Vaticà II on es demana que estos monuments es realitzen solament en el Sagrari, per ser el lloc que alberga la presència real de Crist baix l'espècie Eucarística. D'esta manera, s'ha realitzat des de segles arrere en la parròquia, però en canvi en l'ermita i el convent es realitza amb les Imatges, principalment la del Crist Jacent, sent exposat de manera preferencial per a la seua veneració. Segons la tradició són 7 les esglésies que s'han de visitar, o bé repetir visita on no n'hi haja suficients, pels motius que seguidament exposaré. Este fet em porta a pensar, que tal vegada antigament, en les ermites hui extingides, com la de Santa Bàrbara o Sant Antoni situades dins de la població, també es realitzarien.

 


 


        Com a campaners, és d'obligada menció el fet que durant este temps fort, en el qual l'Església roman en oració, les campanes estan en absolut silenci, concretament des del cant del glòria de la Missa de Dijous Sant, (en què comencem la celebració del Prendiment, Passió i mort de Crist), fins al mateix cant en la Vigília Pasqual (on commemorem la seua Resurrecció). És costum en alguns campanars el llançar les cordes destinades al toc de campanes cap a l'exterior del campanar, com a signe de silenci i dol durant aquest periode de temps.





Quan es fan els Monuments o la visita a les 7 esglésies?

La visita a les 7 esglésies o Monuments es fa el Dijous Sant en la nit i el divendres Sant al matí. És una devoció molt arrelada al poble cristià. L'Església demana dedicar un moment d'adoració i d'agraïment a Jesús, per a acompanyar-lo en l'Oració de l'Hort en la nit en què va ser entregat i traït.




D'on naix?  Com es va estendre el costum dels Monuments i la visita a les 7 esglésies?

El costum de recórrer les set esglésies el Dijous Sant té el seu origen en el Jubileu o Any Sant (1300), quan els romans podien guanyar indulgències extraordinàries en detindre's a visitar els principals temples romans o anomenades estacions. És una espècie de peregrinació i sacrifici, en record quan Jesús va ser portat d'un costat a un altre, al moment de ser jutjat. Entre 1559 i 1562 Sant Felip Neri va impulsar a Roma el costum de visitar els set Monuments en la nit de Dijous Sant i en el matí de l'endemà, com a manera d'unir-se a Jesucrist en la seua Passió. Va organitzar estes visites a set històriques esglésies romanes: les quatre Basíliques principals (Sant Pere, Santa Maria la Major, Sant Pau Extramurs i Sant Joan de Letrán), i les esglésies de Sant Llorenç, Santa Creu i Sant Sebastià.

Este costum es va propagar ràpidament per tot món catòlic. Els cabildos en les seues catedrals, els preveres en les seues parròquies, els religiosos i monjos de clausura a les seues esglésies, adornen el Monument per a glorificar la Presència Real de Jesús en l'Eucaristia. Per a això decoraven els tabernacles amb la major riquesa i esplendor que són capaços, conjugant l'art, la devoció i l'enginy per a acollir al Rei de Reis.




Quina és la finalitat dels Monuments?

Fem les visites als Monuments com a expressió d'amor i agraïment. Ens postrem davant l'Eucaristia en actitud d'adoració i reparació. La finalitat és agrair a Jesucrist el do de l'Eucaristia i del Sacerdoci que va instituir aquella nit santa del Dijous Sant i acompanyar-li en la soledat i sofriments en l'Hort de Getsemaní, així com en els afronts rebuts a les cases de Anás, Caifás, Herodes, Pilato, culminant en el Calvari i en el silenci del sepulcre.

Davant el Monument, on es resa al Senyor Sacramentat, li donem gràcies per la seua Passió, de la qual vam ser causa i amb la qual ens va redimir, li demanem perdó per l'abandó amb el qual amb freqüència li deixem en el Sagrari.

 


 

Per què es visiten 7 esglésies el Dijous Sant?

Es visiten 7 esglésies diferents simbolitzant l'anar i vindre de Jesús en la nit de la traïció. És al que referixen amb l'expressió popular: “portart d'Herodes a Pilat”.

A quin 7 llocs és portat Jesús la nit del Dijous Sant?

1- Oració i agonia de Jesús en l'Hort de les Oliveres.

2- Jesús és pres i portat a la casa de Anás.

3- De casa de Anás ho traslladen al tribunal de Caifás.

4- Caifás ordena que ho porten davant Pilato al Pretòria.

5- Pilato al seu torn ho envia al palau d'Herodes.

6- D'Herodes és portat de nou davant Pilato, que després de flagel·lar-ho quasi fins a la mort, ho entrega perquè ho crucifiquen després de llavar-se les mans.

7- Jesús carrega amb la Creu fins al Calvari on mor crucificat i és enterrat en el Sant Sepulcre.

 


 

A que més fa referència el 7?

Les visites honren també a les set efusions de Sang del Salvador, revivint els diversos moments en els quals Jesús va vessar la seua sang per la nostra redempció:

1- La circumcisió.

2- La suor de sang en l'hort de Getsemaní.

3- La flagel·lació.

4- La coronació d'espines.

5- Carregant amb la creu camí del Calvari.

6- Les seues mans i peus traspassats pels claus en la crucifixió.

7- El seu Cor perforat per la llança del soldat.


 

Què es resa en eixes 7 visites a Monuments?

En cada estació o monument es fa una breu meditació  que al final del article desglosaré, i la següent oració substituint al Gloria (que no es resa fins a la Resurrecció): “Crist va patir per nosaltres obedient fins la mor, i mort de Creu“, al que es respon “Per la qual cosa Déu el va exaltar i li va donar el Nom sobretot nom“.

 

 

 

Què es demana davant el Monument?

És costum demanar:

Que ens lliure dels set pecats capitals: supèrbia, avarícia, luxúria, ira, gola, enveja i peresa.

Que ens concedisca les set virtuts Teologals: fe, esperança i caritat; Cardinals: justícia, prudència, fortalesa, temprança.

I ens done els set dons de l'Esperit Sant: Saviesa, enteniment, consell, temor de Déu, ciència, fortalesa, pietat.

 


 

Quin és l'origen del Monument?

L'origen dels Monuments sorgix del costum de despullar els alters el dia de Dijous Sant, per a purificar-los i netejar-los. Tot això implicava el tindre reservat el Pa Eucaristic Consagrat per al següent dia. D'ací la necessitat d'un lloc digne on col·locar-lo. El que es feia al principi només per necessitat, va ser transformat per la pietat dels fidels a poc a poc en verdader culte i adoració a Déu en l'Eucaristia.

Es va començar adornant el sagrari; van ser després multiplicant-se les lluminàries; va vindre el costum de mirar-ho com a lloc d'exposició del Santíssim, i així es van establir prolongades adoracions de dia i de nit. Els Papes van encoratjar este devot costum concedint indulgència plenària a qui visite els Monuments del Dijous Sant.

 


 

Quan es prepara el Monument?

Els monuments es preparen exclusivament el Dijous Sant, al final de la Missa “In Coena Domini”, que commemora la institució de la Sagrada Eucaristia i del sacerdoci de l'Església. El tabernacle o sagrari queda buit en memòria de la mort de Jesús, i ací és quan es fa la reserva del Santíssim Sagrament en els tradicionals Monuments.

D'eixa forma, des de la nit del Dijous Sant fins a la Missa de Resurrecció els sagraris queden buits en totes les esglésies per a simbolitzar la crucifixió, mort i sepultura del nostre Senyor.

Amb el pas dels segles el trasllat del Pa Eucaristic va adquirir un caràcter solemne, realitzant-se de forma processional, acompanyat de càntics com el “Tantum Ergo“, compost per a l'ocasió per Sant Tomàs d'Aquino.


 

Com es prepara el Monument?

El Monument es prepara amb molt d'afecte i delicadesa, en un ambient ple de simbologia i dignitat, que servirà per a reservar el copó on s'ha guardat el Cos de Crist, perquè els fidels que assistixen als actes religiosos del Divendres Sant puguen rebre la Santa Comunió.

El Divendres Sant és l'únic dia que l'Església no celebra l'Eucaristia, per ser el dia en què Jesús va ser crucificat. Així, en finalitzar la missa de l'Últim Sopar del Senyor, el sacerdot col·loca el copó amb les Hòsties Consagrades en el monument per a l'adoració dels fidels, que seran repartides als fidels el Divendres Sant durant la litúrgia de l'Adoració de la Creu i l'Oració Universal.

Flors, siris, catifes, velluts… tot és poc per a adorar i enjoiar al Rei de Reis.





Estes serien els oracions apropiades per a les visites en cada una de les set esglésies:



Primera església: Jesús en l'hort

Meditació: Serien com les 10 de la nit quan Jesús va arribar a l'Hort de Getsemaní. La seua ànima es va omplir de tristesa, va entrar en agonia davant la visió dels sofriments que se li venien damunt i la ingratitud de la humanitat. Va orar per unes tres hores amb llàgrimes i suor de sang, les gotes de la qual van caure en terra. Ací va arribar Judes i amb un bes el va entregar als qui van vindre a aprendre-li, encara que més aviat va ser el seu amor a tu el que li va entregar.

Oració: Et compadim, Jesús, i et donem gràcies pel que vas patir per la nostra salvació en l'Oració de l'Hort. Ens fa mal la traïció i traïdoria amb què vas ser fet pres. Concedeix-nos fortalesa en els nostres sofriments i dona'ns el do de l'oració.

Es resen 3 Parenostres.


 

Segona església: Jesús a casa de Anás

Meditació: Jesús, emmanillat com un vulgar malfactor, interrogat per Anás sobre els seus deixebles i doctrina, respon amb enteresa i mansuetud que pregunte als qui li han escoltat i que saben bé el que Ell ha dit i ensenyat. Un guardià li va donar una galtada que d'assegurança el va fer trontollar-se.

Oració: Jesús, et compadim; et donem gràcies per la injusta humiliació que vas patir en ser bufetejat. Et demanem que ens ajudes a parlar amb veritat, serenitat i educació i a respectar als nostres interlocutors.

Es resen 3 Parenostres.


 

Tercera església: A casa de Caifás

Meditació: Ací Jesús ha de sentir com es tergiversen les seues doctrines. Com s'adduïxen fals testimoni en contra seua. Com se li repta a proclamar que és Fill de Déu, però sense intenció de reconéixer-li. Com Pedro nega conéixer-li. Com ho declaren reu de mort.

Oració: Jesús, Tu eres la veritat i s'amunteguen mentides per a callar-te. Has dit: "la veritat els farà lliures", però has de veure com la mentida ens esclavitza. Has dit: "vosaltres sóu els meus amics", i amb quina facilitat et neguem. En Tu som fills de Déu, i quina pobresa la de la nostra vida. Et compadim, Jesús, per eixes traïcions i et demanem la gràcia de ser els teus testimonis valents, fidels al teu amor.

Es resen 3 Parenostres.

 


 

Quarta església: A casa de Pilato

Meditació: Jesús és acusat davant Pilato de malfactor, esvalotador del poble, que prohibix pagar el tribut al Cèsar i que es proclama rei. Però Ell també anuncia que tot el que és de la veritat escolta la seua veu. El que demanen és que siga condemnat a mort.

Oració: Jesús, et proclamem Crist Rei, perquè eres l'únic Rei de la Veritat, de la Vida i de l'Amor. Et compadim per la tristesa que ha de donar-te la descaradura amb què et calumnien i per la ceguesa amb què juguen amb les paraules eixides de la teua boca. Et demanem que neteges estos llavis i estos cors amb els quals et rebem, i que les nostres vides donen testimoniatge de Tu.

Es resen 3 Parenostres.

 


 

Quinta església: A casa d'Herodes

Meditació: Herodes, curiós, però sense compromís, s'alegra de veure a Jesús. Espera divertir-se veient-li fer algun miracle. Jesús guarda silenci davant la xerrameca amb què Herodes li afalaga. Al no tindre resposta, li menysprea, es burla d'Ell, posant-li una túnica blanca.

Oració: Jesús, Saviesa del Pare, ara guardes silenci. Per tu els senzills i humils han vist el poder de Déu i l'han celebrat amb goig gran. Ara estàs capcot. T'agraïm la lliçó que ens dones, et compadim per l'ultratge que reps i et demanem la gràcia de parlar i callar oportunament.

Es resen 3 Parenostres.

 


 

Sexta església: De nou a casa de Pilato

Meditació: Pilato reconeix que Jesús ni és esvalotador ni ha comés cap delicte dels quals l'acusen. Com que vol deixar-li lliure; però claudica davant les pressions dels adversaris que han jurat acabar amb Jesús perquè els resulta incòmode, la seua conducta i els seus ensenyaments xoquen amb els seus interessos. Jesús és condemnat a mort de creu, flagel·lat, coronat d'espines.

Oració: Jesús, et compadim per les injustícies comeses en este procés al qual vas ser sotmés i en el qual nosaltres vam ficar les nostres mans. Compadim en Tu a quants per ser fidels a la veritat i a la causa de Déu en els seus fills són tractats injustament. Et demanem la gràcia de la pietat divina davant les nostres injustícies.

Es resen 3 Parenostres.


 

Sèptima església: En el Sant Sepulcre

Meditació: Jesús ha mort en la Creu entre indicibles dolors, burles, menyspreus i abandonat de Déu. La Mare i els amics que ho han acompanyat en estos durs moments no han pogut fer res. Uns amics ho sepulten piadosament. S'han complit les Escriptures. Ara a esperar el tercer dia. Ell, el poderós en obres i paraules, ha dit que ressuscitarà.

Oració: Jesús, t'acompanyarem en el silenci estos dies, en l'espera que la teua paraula germine en els nostres cors i amb tu ressuscitem homes i dones nous en la teua Resurrecció. Gràcies, Pare Déu, Tu sempre has escoltat el teu Fill i així, vencedor de la seua mort i de la nostra, ho has ressuscitat.

Es resen 3 Parenostres.


 

 


 


jueves, 8 de febrero de 2024

220 Aniversari. 2024




             En este 2024 commemorem el 220 aniversari de la Custòdia major i principal de la parròquia, encara que no és l'única ni la més antiga de les que posseïx. 






             L'any 1804 va ser llaurada esta preciosa Custòdia i regalada a la parròquia pel Dr. D. Pedro Michavila; un sacerdot que va vindre a Castalla l'any 1794 com a rector i era natural de Peníscola. No va ostentar molt temps el càrrec, a penes 3 anys, ja que l'any 1797 va prendre possessió d'esta parròquia el Dr. D. Luis Jerónimo Jover, natural d'Ibi, que ja va exercir el càrrec durant 30 anys. Tornant al primer rector esmentat, que es el que ens ocupa, cal ressaltar que li deixaria profunda marca el seu pas per esta parròquia de Castalla, perquè 7 anys després de deixar-la, sent capellà d'Alcoi i canonge de Xàtiva, va tindre a bé encomanar i regalar esta preciosa joia d'orfebreria a la nostra parròquia.





             Com he esmentat anteriorment, esta Custòdia és la de major grandària i principal de la parròquia, és utilitzada en les majors solemnitats com poden ser el Tridu de les Quarenta Hores i la festivitat del Corpus Christi; la peça en qüestió té una mesura de 36 cm de base per 96 cm de altura, el material que està composta és plata daurada amb ornamentació de plata i de la part inferior a la superior és la següent:


       1r Quatre suports trepats per a poder ancorar-la en tabernacle o anda processional i una xicoteta inscripció que diu: “A expensas del Dr. D. Pedro Michavila, cura que fue de esta parroquial de Castalla año 1804”. I a continuació diu en lletra més menuda: "Pedro Valero la hizo".




        2n La circumferència de la base disposa de 4 elements al·legòrics, units entre si amb simulació de núvol i estos són: En la part davantera central es troba el corder immolat sobre el llibre dels 7 segells coronat pels raigs del sol, (visió de Sant Joan en l'Apocalipsi) als dos laterals dos àngels querubins i en la part posterior les taules dels 10 manaments.



       3r Ascendint per la part, central seguidament trobem dos sanefes d'adorns vegetals de diferent volum i grandària, i poc mes amunt, en la divisoria, tornem a trobar 4 caps de querubins units per la part inferior amb adorns vegetals.


      4t La part principal de la Custòdia, en el centre es troba el viril amb el Santíssim Sagrament, protegit en els dos parts per cristall i al voltant dels raigs podem trobar 4 espigues, un emparrat amb raïms i fulles de vinya, fent al·legòrica al·lusió al Cos i la Sang del nostre Senyor Jesucrist, també està flanquejat per 6 querubins més i 8 xicotets adorns vegetals; en la part trasera 4 nuvolets.


       5é Rematant la part superior es troba una creu trenada amb raigs en les vores, en el centre de la qual està incrustada una pedra semipreciosa roja.

 

 

 

 

 

 

          El artista que va realitzar esta preciosa obra, com la propia Custòdia afirma, es tracta de Pedro Valero, un plater valencià, en moltes peces d'orfebreria eixides de les seues mans i que com a ejemple podem resaltar els següents: Una urna de plata de 1790 en la parròquia de Santa Maria de Jesus de Patraix, un Lignum Crucis de finals dels segle XVIII en la parròquia de la Mare de Déu del Socorro en Aspe, un Porta Pau de plata de 1786 en la Seu de Xàtiva, un Lignum Crucis en el monestir de la Santa Faç etc.

 

 

 

 


       Mentre va estar operatiu el retaule barroc destruït en 1936, esta Custòdia tenia la seua ubicació en un tabernacle sobre l'altar major i sota la fornícula del camarí de La Mare de Déu de l'Assumpció, que disposava d'una porta rotatòria perquè quedara manifestada o reservada. 





      Curiosament, existixen uns plans d'un projecte, en el qual es pretenia fabricar-li un anda processional, amb un templet o cimborri que mai va arribar a realitzar-se.

Simulació del templet que es pretenia realitzar




        Afortunadament, i gràcies a Déu, la Custòdia ha arribat fins als nostres dies, sobrevivint a la passada guerra civil. Veient els esdeveniments polítics d'eixe devastador 1936 el capellà rector En. José María Pallarés va considerar la possibilitat d'alguns elements existents en la parròquia, entre ells esta Custòdia, posar-los fora de perill en cases particulars. La Custòdia va ser tapiada dins d'una paret a la casa d'una persona compromesa amb la seua fe, posant en perill la seua pròpia vida per a protegir i salvaguardar este element religiós. Esta persona esmentada, en 1939, transcorreguda la guerra civil, va convocar a diverses persones i a un obrer a la seua casa, indicant-li que picara en la paret en un punt concret i afirmant als presents que quedarien sorpresos del que anava a aparéixer.








         L'any 1991, sent  rector En. Antonio Berenguer Fuster, va ser restaurada la Custòdia per l'orfebre Josep Bonacho, de València, soldan-li en plata i posterior daurat un trencament que tenia en la base, recol·locant part dels adorns despresos pel pas dels anys i fent-li les taules dels 10 Mandaments noves, per estar extraviades les originals.

 


 


         En l'any 2003, sent rector En Juan Carlos Ferri, va ser triada esta Custòdia per a formar part de l'exposició "la luz de las imágenes" en Oriola, per tant, va estar exposada junt a altres en l'església "Santa Justa y Rufina". Este fet va motivar que fora l'únic any, que tinguem constància, que no va ser esta Custòdia la utilitzada per al dia Corpus i Carnestoltes.





          I no vull acabar este post, d'esta data commemorativa, sense tindre un record especial per tants avantpassats nostres que han estat en oració a Jesús Sacramentat davant d'esta Custòdia, trobant la pau interior, consol en les seues afliccions, reconfortats en les seus plegaries i que hui ja gaudixen de la presència de Crist. També d'obligada menció recordar les mans de tants sacerdots que l'han portada en processó, i particularment al quasi un centenar d'ells, entre rectors, regents, vicaris, ecònoms i sacerdots fills del poble que han consagrat amb les seues mans el Pa Eucarístic i l'han exposat en esta Custòdia, entre ells vull recordar d'una forma especial al màrtir Serf de Déu En. Silvino Prats, que en estos moments es troba en procés de beatificació, per ser martiritzat, torturat i assassinat en 1936 a les 37 anys d'edat, simplement per ser sacerdot, vicari-coadjutor d'esta parròquia de Castalla.

 


 


 




domingo, 4 de febrero de 2024

Carnestoltes "LES QUARANTA HORES"

 


Escenografia Eucarística de l'estandart de l'antiga cofraria de la guardia d'honor a Jesus Sagramentat

 



 


  
            Els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra “carnestoltes” es celebra ací a Castalla el tridu de les quaranta hores a “Jesús Sagramentat”, estant exposat durant aquests tres dies en l'altar major de la parròquia i permaneixent els fidels en oració al costat del Senyor. Segons compten els majors, esta festa ha estat molt arrelada en la població fins al punt de tindre la rellevància quasi de les festes majors de moros i cristians. L'origen de la festa, segons informació aportada per l'actual rector En. Eugenio Amorós, és la següent:
 
 La pràctica de les Quaranta Hores ha tingut certament el seu origen en la praxi litúrgica per a conservar en una espècie de sepulcre, en el tridu de la Setmana Santa, les espècies eucarístiques, convocant als fidels a adorar-les com hagueren fet les ànimes piadoses que hagueren pogut vetlar el sepulcre de Crist durant les 40 hores transcorregudes del mig dia del Divendres Sant a l'aurora de la resurrecció. Amb justícia se li donava a esta praxi, ja en el segle X111, el nom de “Quadraginta hororum oratio”. La idea de repetir-la fora de la Setmana Santa, amb la intenció d'una especial propiciació i expiació, va tindre la seua primera manifestació, segons sembla, a Milà durant l'any 1527 per obra de la companyia del Sant Sepulcre en ocasió de les solemnitats de Pentecosta, de l'Assumpció i de Nadal, segons els suggeriments del sacerdot Antonio Bellotto (1528). Les prèdiques del pare Tommaso di Nieto l'any 1529 li van donar un especial impuls, de manera que li la practique simultàniament en altres esglésies a més de l'esmentada escola.

Però no obstant això, només al maig de 1537 va ocórrer l'adoració incessant, unint-se al seu degut torn les diverses esglésies de Milà a la pràctica de les Quaranta Hores; el suggeriment referent a això sembla haver sigut atribuïda a Sant Antoni Zacaria, fundador dels Barnabites.

El caputxí Giuseppe Plantanida dona Ferno di Gallarate (1556) la va propagar amb les seues prèdiques fora de Milà i li va donar, fins i tot per escrit, el primer mètode. El Papa Pau 111, en un breu del 8 d'agost de 1537 la va enriquir amb les primeres indulgències, i el Papa Clement V111 la va aprovar i la va prescriure formalment com a exercici d'expiació i de propiciació amb la constitució Greus et diuturnae” del 25 de novembre del 1592.

De Milà la piadosa pràctica es va propagar ràpidament,*especialment per obra dels Caputxins i els Jesuïtes. En Macerata, per primera vegada, va ser contraposada a les folies carnavalesques en la ja coneguda forma de carnestoltes santificat.


És de suposar que fins a la nostra localitat arribaria per l'impuls del llavors arquebisbe de Valencia, hui Sant Joan de Ribera.
 
 



             Com he comentat, sempre s'ha celebrat els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra, exceptuant els anys compresos entre 1994 i 2008 que es va decidir traslladar a divendres, dissabte i diumenge perquè els fidels tingueren més temps i comoditat per a poder estar un estona  en oració davant de “Jesús Sagramentat”, ja que la majoria d'empreses acabaven la jornada laboral divendres al migdia. Antigament este dilluns i dimarts eren festius i no es treballava.
 
 
 
 
 
 
 
              Cal ressaltar que durant estos tres dies a la vesprada, abans de la Missa o reserva del Santíssim, la coral de la parròquia amb gran solemnitat canta “els trisagis al Santíssim” i algunes altres peces musicals referents a l'Eucaristia.
 
 
 
 



         Esta és una de les poques festes que només l'anuncien les campanes de l'església parroquial, per ser este el lloc de l'exposició del Santíssim, sent els tocs propis per a aquests dies els següents:.













Dissabte 10 de febrer “Vespra”


Durant el dia, tocs propis del dissabte.
13.02 h i 20.02 h. Volteig menor (4 campanes)



Diumenge 11 de febrer "Primer dia"  
 
             

Durant el dia, tocs propis de diumenge, exceptuant els de la missa de 12.00 h. que passa a les 19.00 h.
Al 2n toc per al trisagi, volteig menor. (4 campanes)
A l'exposició, sobre les 11.15 h., al migdia a les 13 h. i reserva del Santíssim, sobre les 20.00 h., volteig general (5 campanes)

 
Dilluns 12 de febrer i dimarts 13 de febrer "Segon i tercer dia"


Al 2n toc per al trisagi i Missa, a les 19.15 h., volteig menor. (4 campanes)
A l'exposició, a les 9.00 h., migdia a les 13.00 h., i reserva del Santíssim sobre les 20.00 h., volteig general (5 campanes) 

 


 Dimecres de cendra 14 de Febrer
El següent dia, dimecres 14 de febrer, se celebraran, com és costum, dos misses amb imposició de cendra. La primera serà en el temple parroquial a les 18.00 hores i la segona en el convent a les 19.30. Els tocs de campanes seran amb l'austeritat que el dia requereix, dia pròpiament penitencial per a donar principi a la quaresma.