220 Aniversari. 2024

             En este 2024 commemorem el 220 aniversari de la Custòdia major i principal de la parròquia, encara que no és l'única ni la més antiga de les que posseïx. 

             L'any 1804 va ser llaurada esta preciosa Custòdia i regalada a la parròquia pel Dr. D. Pedro Michavila; un sacerdot que va vindre a Castalla l'any 1794 com a rector i era natural de Peníscola. No va ostentar molt temps el càrrec, a penes 3 anys, ja que l'any 1797 va prendre possessió d'esta parròquia el Dr. D. Luis Jerónimo Jover, natural d'Ibi, que ja va exercir el càrrec durant 30 anys. Tornant al primer rector esmentat, que es el que ens ocupa, cal ressaltar que li deixaria profunda marca el seu pas per esta parròquia de Castalla, perquè 7 anys després de deixar-la, sent capellà d'Alcoi i canonge de Xàtiva, va tindre a bé encomanar i regalar esta preciosa joia d'orfebreria a la nostra parròquia.

             Com he esmentat anteriorment, esta Custòdia és la de major grandària i principal de la parròquia, és utilitzada en les majors solemnitats com poden ser el Tridu de les Quarenta Hores i la festivitat del Corpus Christi; la peça en qüestió té una mesura de 36 cm de base per 96 cm de altura, el material que està composta és plata daurada amb ornamentació de plata i de la part inferior a la superior és la següent:

       1r Quatre suports trepats per a poder ancorar-la en tabernacle o anda processional i una xicoteta inscripció que diu: “A expensas del Dr. D. Pedro Michavila, cura que fue de esta parroquial de Castalla año 1804”. I a continuació diu en lletra més menuda: "Pedro Valero la hizo".

        2n La circumferència de la base disposa de 4 elements al·legòrics, units entre si amb simulació de núvol i estos són: En la part davantera central es troba el corder immolat sobre el llibre dels 7 segells coronat pels raigs del sol, (visió de Sant Joan en l'Apocalipsi) als dos laterals dos àngels querubins i en la part posterior les taules dels 10 manaments.

       3r Ascendint per la part, central seguidament trobem dos sanefes d'adorns vegetals de diferent volum i grandària, i poc mes amunt, en la divisoria, tornem a trobar 4 caps de querubins units per la part inferior amb adorns vegetals.

      4t La part principal de la Custòdia, en el centre es troba el viril amb el Santíssim Sagrament, protegit en els dos parts per cristall i al voltant dels raigs podem trobar 4 espigues, un emparrat amb raïms i fulles de vinya, fent al·legòrica al·lusió al Cos i la Sang del nostre Senyor Jesucrist, també està flanquejat per 6 querubins més i 8 xicotets adorns vegetals; en la part trasera 4 nuvolets.

       5é Rematant la part superior es troba una creu trenada amb raigs en les vores, en el centre de la qual està incrustada una pedra semipreciosa roja.

 

 

 

 

 

 

          El artista que va realitzar esta preciosa obra, com la propia Custòdia afirma, es tracta de Pedro Valero, un plater valencià, en moltes peces d'orfebreria eixides de les seues mans i que com a ejemple podem resaltar els següents: Una urna de plata de 1790 en la parròquia de Santa Maria de Jesus de Patraix, un Lignum Crucis de finals dels segle XVIII en la parròquia de la Mare de Déu del Socorro en Aspe, un Porta Pau de plata de 1786 en la Seu de Xàtiva, un Lignum Crucis en el monestir de la Santa Faç etc.

 

 

 

 

       Mentre va estar operatiu el retaule barroc destruït en 1936, esta Custòdia tenia la seua ubicació en un tabernacle sobre l'altar major i sota la fornícula del camarí de La Mare de Déu de l'Assumpció, que disposava d'una porta rotatòria perquè quedara manifestada o reservada. 

      Curiosament, existixen uns plans d'un projecte, en el qual es pretenia fabricar-li un anda processional, amb un templet o cimborri que mai va arribar a realitzar-se.

Simulació del templet que es pretenia realitzar

        Afortunadament, i gràcies a Déu, la Custòdia ha arribat fins als nostres dies, sobrevivint a la passada guerra civil. Veient els esdeveniments polítics d'eixe devastador 1936 el capellà rector En. José María Pallarés va considerar la possibilitat d'alguns elements existents en la parròquia, entre ells esta Custòdia, posar-los fora de perill en cases particulars. La Custòdia va ser tapiada dins d'una paret a la casa d'una persona compromesa amb la seua fe, posant en perill la seua pròpia vida per a protegir i salvaguardar este element religiós. Esta persona esmentada, en 1939, transcorreguda la guerra civil, va convocar a diverses persones i a un obrer a la seua casa, indicant-li que picara en la paret en un punt concret i afirmant als presents que quedarien sorpresos del que anava a aparéixer.

         L'any 1991, sent  rector En. Antonio Berenguer Fuster, va ser restaurada la Custòdia per l'orfebre Josep Bonacho, de València, soldan-li en plata i posterior daurat un trencament que tenia en la base, recol·locant part dels adorns despresos pel pas dels anys i fent-li les taules dels 10 Mandaments noves, per estar extraviades les originals.

 

 

         En l'any 2003, sent rector En Juan Carlos Ferri, va ser triada esta Custòdia per a formar part de l'exposició "la luz de las imágenes" en Oriola, per tant, va estar exposada junt a altres en l'església "Santa Justa y Rufina". Este fet va motivar que fora l'únic any, que tinguem constància, que no va ser esta Custòdia la utilitzada per al dia Corpus i Carnestoltes.

          I no vull acabar este post, d'esta data commemorativa, sense tindre un record especial per tants avantpassats nostres que han estat en oració a Jesús Sacramentat davant d'esta Custòdia, trobant la pau interior, consol en les seues afliccions, reconfortats en les seus plegaries i que hui ja gaudixen de la presència de Crist. També d'obligada menció recordar les mans de tants sacerdots que l'han portada en processó, i particularment al quasi un centenar d'ells, entre rectors, regents, vicaris, ecònoms i sacerdots fills del poble que han consagrat amb les seues mans el Pa Eucarístic i l'han exposat en esta Custòdia, entre ells vull recordar d'una forma especial al màrtir Serf de Déu En. Silvino Prats, que en estos moments es troba en procés de beatificació, per ser martiritzat, torturat i assassinat en 1936 a les 37 anys d'edat, simplement per ser sacerdot, vicari-coadjutor d'esta parròquia de Castalla.