SENSE PRESSES PERÒ SENSE PAUSES

             La veritat és que sí, així és, sense presses però sense pauses s'estan escometent les tasques de neteja del nostre temple parroquial. El final d'obra va ser signat per l'arquitecte dilluns passat 21 de juliol, però realment l'obra va concloure el dilluns 14 i des d'aqueix mateix dia va començar la fase de neteja de l'edifici.

             L'execució d'aquesta neteja s'està realitzant de dos maneres diferents:

1º Després de sol·licitar el rector la col·laboració dels feligresos, és una quantitat ingent de persones que està acudint des d'aqueix dia tots els dilluns i dijous, (dies que pensem que serien els més convenients per a tenir nosaltres el suficient temps per a la mobilitat i col·locació en ordre de tots els objectes) que encara que són majoritàriament dones, la veritat és que també hi ha alguns homes que estan escometent aquesta neteja de la part inferior i de tots els accessoris i objectes propis del temple.

2º D'altra banda estan els col·laboradors que des del andamiatje estan realitzant la neteja de tota la part superior, així com del baldaquí i totes les arcades de pedra blanca del presbiteri. (zones més complicades i de difícil accés)

              Com vaig explicar en l'entrada anterior estem realitzant tota la instal·lació de megafonia nova, per anar l'antiga al costat de la instal·lació elèctrica i tenir per açò algunes interferències.

                També hem pensat que seria interessant, perque podria haver-hi un gran estalvi energètic, la substitució de tots els focus incandescents pels nous de led i per açò estem ja immersos en aquesta substitució.

                 Per a concloure aquesta entrada, i com algunes persones em van afirmar que tenien interès a col·laborar, vull dir que dissabte que ve 2 d'agost estarem tot el dia realitzant aquestes tasques d'instal·lació i substitució de focus. Per açò les persones que es desemboliquen amb facilitat en aquests temes elèctrics i vulguen participar seran ben rebudes.

 En aquesta fotografia es pot apreciar clarament la diferència en el llautó del baldaquí entre la part exterior ja neta i la interior per netejar.

.

LA RECTA FINAL

        Durant les pròximes setmanes va a escometre's el que podríem denominar “la recta final” en l'actuació d'extracció d'enderrocs i substitució del paviment del nostre temple parroquial.

         A data d'avui ja està tot el paviment col·locat, faltant únicament el segellat en algunes capelles laterals amb masilles flexibles per a evitar el contacte del nou paviment amb les parets de pedra i així aconseguir tenir una bona junta de dilatació per a evitar contratemps com l'esdevingut amb el terratzo. També falta el arenat dels pulpits i pilastres del presbiteri, deixant-se ja tota la part posterior per a una altra ocasió per falta de liquiditat.

         Aquest pròxim dilluns també donarà començament el procés de pintat de la sagristia, capella de Sant Tomás i part de la capella de la Comunió, començat pròximament també la nova instal·lació de megafonia i alguns menuts retocs en la il·luminació, per a finalment dur a terme la fase de neteja.

         En principi està prevista la re-benedicció i inauguració de la parròquia per al pròxim dia 31 d'agost “dia de la olleta” a les 12 del matí, sent presidit aquest acte per l'Il·lm. Sr. Bisbe de la diòcesi D. Jesús Murgui, i comptant per a açò amb la presència de la Patrona de la localitat “ Nostra Senyora de la Soledat Gloriosa” que serà traslladada en solemne processó des de l'església del convent fins a la parròquia, per a aquest esdeveniment, i sent ja després de la conclusió del acte el retorn a la seua ermita.

         En una pròxima entrada ho desglossaré més al detall, així com el fet d'una nova intervenció de Consellería que veritablement és de “jutjat de guàrdia”.

LA LLEI DE L'EMBUT?

               Abans de desglossar el títol d'aquesta entrada, vull comentar que les obres del pis de l'església estan bastant avançades. A aquestes dates més de la meitat de la nau central ja té el nou paviment col·locat; també ho té la sagristia i la nova habitació recuperada baix aquesta, la capella de Sant Tomás està a falta de les rematades, escala de baixada a l'antiga cambra de les andes i la retirada de l'òrgan, faltant part de la nau central, tres capelles laterals i el presbiteri, que encara que en el pressupost inicial no estava considerat es va decidir la seua substitució, perque haguera quedat precisament l'altar amb un paviment de molt inferior qualitat a la resta de la nau.

            Veient l'avanç que en l'actualitat porten les obres, ja podem aventurar una resposta a la pregunta de l'entrada anterior, estarà per a festes? Sent la resposta més clarament un sí, sense desestimar el gran treball que quedarà una vegada finalitzada l'obra per a la neteja de tot el temple, col·locació d'imatges, viacrucis, bancs, llums, focos i nova xarxa de megafonia. 

            Fent ara ja referencia al títol de l'entrada, vull deixar ben clar que aquesta és una opinió personal, sense pretendre fer polèmiques que no condueixen a res, ja que sóc d'aqueixes persones que pensen que sumant esforços, la societat avança i amb confrontacions retrocedeix, però hi ha fets que almenys crec han de ser dignes d'esment.

              El fet en si al que em referisc són les obres que s'estan duent a terme en el carrer carril de la sang; enderrocament d'algunes cases i retirada de l'enderroc d'unes altres, motiu pel qual la imatge de la patrona no ha pujat a la seua ermita, doncs bé: Pujava jo per a programar la campana de l'ermita en el triduo a la Mare de Déu, quan em vaig trobar el carrer tallat i alçat, per la qual cosa vaig haver de vorejar totes les obres i pujar pel carrer de "la amargura".

              Mentre vorejava les obres i prenia algunes fotografies, vaig poder comprovar l'envergadura d'aquestes, i encara que reconec que eren de vital importància i que feia anys que s'havien d'escometre, em va venir en ment una pregunta, hi haurà hagut seguiment arqueològic? Doncs s'han tocat fonaments, s'ha excavat en el carrer per a reforçar-la amb formigó i ferro, s'han retirat fonaments d'algunes cases, s'han derrocat unes altres i s'han evacuat tones d'enderroc. Després de diverses indagacions he pogut saber que s'està realitzant tot sense aquest seguiment arqueològic, i em torne a preguntar, no m'afirmaven alguns anònims en una altra entrada que aquestes actuacions eren per llei? Doncs sembla que aquesta llei no és igual per a tots, o tal vegada siga com afirmen en el meu poble: la llei de l'embut…

             Per a concloure vull deixar constància que el protocol arqueològic de la parròquia ha costat més diners que tot el pis de marbre del presbiteri. 

ESTARÀ PER A FESTES?

               Aquesta podríem dir que és la pregunta del milió; la pregunta que la majoria dels habitants de Castalla es fa de si per a les pròximes festes patronals de moros i cristians estaran finalitzades les obres del temple parroquial.

            La majoria de membres de la comissió d'obres tenen prou clara la resposta a aquesta pregunta, i és que encara que va a venir molt just en el temps, sí que podrà inaugurar-se per a les esmentades festes. Uns altres, incloent-me jo, ho veiem més difícil; primer perquè és molt el treball que queda per realitzar, sense desestimar el temps de neteja per la gran quantitat de pols acumulada en tots els sortints i ressalts, així com en el muntatge de la bancada, llums, imatges etc.

                És cert que també a data d'avui, l'evolució de l'obra es nota dia a dia, per haver-se conclòs ja l'extracció d'enderrocs, sent ni més ni menys que 46 contenidors replets d'enderrocs els extrets, quantitat per a mi inimaginable que en la neteja dels anys 40 poguera ser tan gran quantitat d'enderroc l'acumulat després de l'incendi de 1936.

              El que són les criptes, com ja vaig narrar en l'entrada anterior, s'ha extret tot l'enderroc fins a arribar al que són els esquelets dels difunts, abocant després una capa de 10 cm. d'arena sobre aquests (per ordre de Consellería) i mantenint-se els registres de cadascuna d'elles amb arquetes metàl·liques. També es té previst deixar-les totes registrades para quan es vulga es puga accedir, així com realitzar-li uns petits forats sobre cada registre per a evitar en el futur es torne a condensar humitat.

                En la meua modesta opinió, l'extracció per excel·lència s'ha realitzat en la cambra de les andes, sent aquest un preciós local situat baix la sagristia de 4 metres d'altura i de les mateixes dimensions que aquesta. Disposa de dos escales d'accés, una de servei i estreta d'uns 80 cm. seguint la baixant del museu i una altra més ampla i funcional de 1’60 m. aproximadament que donava a la mateixa capella de Sant Tomás, descobrint en obrir-la el que explicaven els nostres majors; que un altar abatible situat en aquesta capella servia com a porta per a la escala, sent per ací per on es baixaven les andes processionals i objectes de gran volum.

                  

                Aquesta escala, com els graons eren de gran altura per a en poc espai cobrir els 4 m. d'altura i sense valor per ser de algeps, està previst per l'arquitecte reformar-la per a fer-la més còmoda i accessible. També està previst obrir el finestral tapiat amb pedres i algeps en els anys 40 per a replenar aquest habitacle de l'enderroc existent en l'església.

.

ESTAT DE LES OBRES

           Com alguns seguidors del blog han mostrat interès i m'han preguntat perquè no realitze cap entrada per a explicar l'estat en el qual es troben les obres del pis de l'església, he pensat fer un breu resum en aquestes dates perquè en les pròximes festivitats que s'aveïnen, lògicament, totes les entrades seran sobre els tocs de campanes.

           El no comentar res durant tant temps està motivat principalment per ser l'evolució molt lenta, a pesar que han sigut molts els contenidors d'enderrocs que s'han extret, però clar partim de la base que aquest enderroc s'extrau pels mateixos brocals que es va abocar, sent la majoria d'aquests molt estrets, d'uns 60 x 60 cm. aproximadament.

          Pràcticament la totalitat de les criptes ja es troben buides, però açò sí solament d'enderroc, perquè en arribar als cadàvers s'ha hagut de detenir aquesta extracció, ja que el protocol arqueològic i sanitat requereixen que cada os que s'extraga siga analitzat i estudiat, la qual cosa comporta una despesa extra, impossible d'assumir per part de la parròquia, per ser molts centenars d'avantpassats nostres les restes dels quals allí descansen.

           Al principi la idea que teníem era concentrar tots els esquelets en dos o tres criptes, i buidar per complet aquelles que suposem puguen haver-hi filtracions d'aigua, per a així intentar donar la millor solució per a evitar-les,  aprofitant per a fer-les visitables (perque en el centre de les voltes tenen quasi tres metres d'altura) exposant en elles les menudes troballes realitzades entre l'enderroc, que com he comentat en una altra entrada va tot al MARQ d'Alacant. Però bé, almenys hem aconseguit que les criptes tinguen una bona cambra d'aire i que no tinguen algeps, perque de tots és sabut la mala unió que té amb la humitat.

            En aquests moments l'extracció està concentrada en la cambra de les andes, que com el seu nom indica és el lloc on es guardaven totes les andes processionals. Aquest es troba situat sota la sagristia, enfonsant-se tant l'esmentat quart com la sagristia i l'arxiu parroquial que es trobava sobre aquesta en l'incendi de 1936, pavimentanse a principis dels anys quaranta el nou pis de la sagristia sobretot aquest enderroc. En aquest habitacle han aparegut petites peces com a trossos de fanals de andes, de llanties, algun crucifix, uns porta paus, restes de motlures de guix molt decorades, (el que manifesta que fins i tot l'antiga sagristia va deure ser preciosa per la seua gran decoració) restes de l'antic pis de ceràmica policromada i el que podria ser un gran finestral o accés a l'exterior tapiat des de fora.

JA S'ESTÀ A PLE RENDIMENT

         Sembla que sí, de moment el refrany que encapçalava l'entrada anterior (a la tercera va la vençuda) sí que s'està complint, toquem fusta!!!. Dilluns passat van començar les obres d'extracció d'enderroc de les criptes tenint ja una completament buida, omplint-se dos contenidors d'enderroc, sense grans troballes amb  tant sols uns trossos de canters o gerrons.

              En aquesta entrada vull també fer mensio a la presentació del llibre de Juan Antonio Mira sobre les restauracions de la part exterior de l'església: absis, campanar, façana principal amb la portalada i lateral esquerre. Al meu entendre va ser molt il·lustrativa i interessant, principalment en les explicacions de Marius Bevia en referència a la portalada de la façana principal.

              I com estem immersos en tot aquest tema de restauracions he considerat que seria interessant col·locar alguna fotografia de la restauració de 1986, la qual pot considerar-se que va ser completament integral per efectuar-se les següents intervencions: extracció de la pedra en els llocs on estava enguixada o pintada, remodelació de les bases, columnes i capitells desintegrats i refets amb algeps en els anys 40, cancel·la nova, rejuntat de totes les pedres sent aquestes netejades amb raspallat o en algunes zones abujardat, reconstrucció dels decorats de pedra de la capella de la Verge de la Soledat, reforma del baptisteri, el cor, nova peanya de Sant Roc, tota la instal·lació elèctrica inclòs el baldaquí i adquisició de nous llampares (les tres grans de fabricació casolana), poliment i acristalat de tot el pis, pintat de sagristia, capella de Sant Tomás, capella de la comunió completa exceptuant els frescs, reparació de la teulada alçant tots els caballons, recol·locant-los novament amb ciment, adquirint al voltant de 3500 teules noves – però antigues-, incloent la cúpula de la capella.

                Tal com va afirmar Juan Antonio Mira en la presentació del seu llibre, que personalment crec que té tota la raó, han de quedar totes aquestes actuacions ben explicades i per escrit, perquè quede constància per a la posteritat. Concretament aquesta restauració a la qual em referisc de 1986 no hi ha documentacio per escrit apenes de res, sent com he afirmat d'una gran envergadura, per açò m'agradaria si algun dia dispose de temps, el desglossar-la i documentar-la per complet.

I A LA TERCERA VA LA VENÇUDA

         Bé, açò afirma el refrany, encara que personalment  tinc els meus dubtes.

       Una vegada el nou projecte arqueològic executat, presentat en les institucions públiques i aprovat per aquestes, per fi sembla que dilluns que ve, 10 de febrer, es reprendran per tercera vegada les obres del pis de l'església, (si Déu vol i Consellería i afins no posen més traves)

        Novament els permisos han sigut concedits i des de fa un temps les taxes per a estos abonades al M.I. Ajuntament de Castalla, amb una quantia que s'aproxima als 3.000 €, però clar açò ja estava així per Nadal i les obres van durar un dia i mig. Confiem que com diu el títol de l'entrada, en aquesta ocasió ja es puguen realitzar i concloure sense més contratemps.

       En aquest nou permís pareix que hi ha una clausula en la qual s'afirma que si en l'extracció de l'enderroc apareguera qualsevol objecte de la parròquia, (tros d'imatge, retaule, candelabro, llampara o ...) passaria a ser depositat en el Marq d'Alacant, i este sembla ser al meu entendre, el motiu de la paralització.

        No vull entrar en valoracions personals, però al meu judici açò és una autentica “desraó” ja que si apareguera entre l'enderroc algo de la pròpia església, el lògic és que quedara exposat en el museu de la Parròquia, per a contemplació de tots els habitants de la població i visitants, procurant no succeïsca com les troballes realitzades en el castell, que han quedat arxivats en el museu del Marq d'Alacant, quedant la població de Castalla privada d'ells.