XIX TROBADA DE CAMPANERS A ALBERIC

         

         Dissabte passat 9 de novembre va tenir lloc en la població d'Alberic el XIX encontre o trobada de campaners de la Comunitat Valenciana, i com no podia ser d'una altra manera allí vam estar els de Castalla fent acte de presència.

           En aquesta nova trobada vam ser molts més d'ací de Castalla els que acudim, perquè alguns dels col·laboradors com a campaners tenien interès a acudir a un esdeveniment d'aquestes característiques.

           En aquest dia quedem a les 8 del matí en un bar de la població per a prendre alguna cosa, concentrar-nos i partir cap a Alberic, sent en aquesta ocasió: Luisita, Laura, Fran, Kiko, Juan Carlos, Víctor, Oscar, Mari Carmen i jo, en total nou “un bon equip”. Però res més reunir-nos va sonar el telèfon, era el nostre rector D. Salvador indicant-me que teníem un difunt en la població i enterrament, i com l'obligació és abans que l'afició, vaig haver de deixar-los a tots i ràpidament dirigir-me a la parròquia per a tocar el senyal de difunts. (Em dirigia a una concentració de campaners i vaig començar el dia com a tal).

              Sobre les 8.30 h. eixim direcció a Alberic amb el següent ordre del dia: 

     -10.00 h. Concentració en la Plaça de la Constitució de les  associacions de campaners.

      -10.30 h. Presentació de cadascun dels grups per ordre alfabetic, Tancant l'acte els campaners d'Alberic.

      -12.00 h. Concert en el campanar, en primer lloc els campaners convidats, finalitzant amb un repic i volteig per part dels campaners d'Alberic.

       -14.00 h. Menjar en la casa de l'ermità en la Muntanyeta.

           Javier, campaner d'Alberic, ens va donar la benvinguda als 22 grups que allí ens presentem, prenent a continuació la paraula l'alcalde de la població, Antonio Carratalá, lloant la labor dels campaners mantenint i recuperant tocs tradicionals, realitzant-los manualment. Seguidament prenc la paraula D. José Vicente Martínez, rector de Alberic, qui va ressaltar la labor social i eclesiàstica de les campanes informant a la població de tots els esdeveniments (aquest rector va tenir el detall de realitzar un volteig de campanes com a rebuda als grups de campaners)

            A continuació li va tocar el torn al president del gremi de campaners valencians Rafael Ballester, Francesc Llop i Bayo, expresident dels campaners de la Catedral de Valencia i Manuel Bartual, president de l'associació de campaners d'Alberic que va tancar el torn de la taula donant començament a les diferents associacions de campaners de les  localitats assistents.

            La presentació de les diferents associacions va ser per ordre alfabètic, sent Laura Rico Vidal la que prenc la paraula en representació dels campaners de Castalla. També dues empreses dedicades al muntatge de campanes, ERMEC i TECNICA I ARTESANIA 2001 ens van parlar sobre les seues experiències i actuacions, presentant fins i tot un audiovisual. Al meu entendre aquest acte es va perllongar excessivament encara que va ser interessant veure les inquietuds, projectes i fets dels diferents grups.

            Després de la conclusió d'aquesta presentació ens dirigim al campanar de Sant Llorenç, on tots els grups que van voler van executar algun toc típic de la seua població. Novament va ser per ordre alfabètic i quan ens toque el torn als de Castalla realitzem tres dels quatre tipus de tocs de Consagració que tenim, pensant que eren de curta durada i així no allargar excessivament l'acte.

            Al baixar del campanar i visitar la parròquia que tan amablement ens va mostrar el rector. D. José Vicente Martínez, vam poder veure en la sagristia una fotografia del retaule de l'altar major destruït en 1936, en el qual apreciem una gran similitud amb el nostre, la sort del qual va ser similar, quedant d'acord a tornar-nos a posar en contacte, perquè considerem que hauria d'estar tallat pel mateix artista, indicant-nos també que a diferència de nosaltres ells si porten idea de tornar-ho a reconstruir.

            En eixir de la parròquia intercanviem impressions amb els campaners d'algunes poblacions en els quals ja va naixent un vincle d'amistat, precisament degut a aquestes trobades. Concretament els de L'Alqueria de la Comtessa ens van recordar la seua recent actuació en l'entrada d'Ibi, i la pròxima que realitzaran amb el seu campamovil a Onil al costat de la seua banda de música, afirmant-nos que ens avisaren amb temps als de Castalla perquè ens puguem reunir. També quedem a visitar als campaners d'Ontinyent i Moixent, a aquests primers en el dia de la Puríssima, festivitat de la seua Patrona, on ens instruiran amb els seus tocs col·laborant amb ells i als segons en data sense determinar.

              Com el dia va resultar ser calorós, mentre sentíem els tocs dels diferents grups, pensem que seria interessant refrescar-nos amb unes "servesetes" en un bar situat al costat de l'església. Després de finalitzar tots els tocs partim tots junts a l'Ermita de Santa Bàrbara (Patrona dels campaners) situada en un preciós parc natural als afores de les població, on en la casa de l'ermità realitzem un menjar de germanor. (També en aquesta ocasió intercanviem impressions amb Francesc Llop, que es va mostrar interessat per l'actuació que havíem tingut el passat any amb la campana de l'ermita)

           Després de finalitzar el menjar, visitem el campanar i campana d'aquesta ermita de Santa Bàrbara, des d'on vam poder veure unes precioses vistes d'Alberic i de l'horta de València. A poc a poc tots els grups ens vam anar retirant per a emprendre el viatge de retorn, però abans ens van obsequiar amb “un pan quemao” a cadascun, típic de la població d'Alberic. 

            I per a acabar vull felicitar als meus companys d'Alberic pel bon acolliment, organització i gran treball realitzat, on passem un meravellós dia que mai oblidarem, entre tantes persones amb les que compartim una mateixa afició “LES CAMPANES”.

XVIII ENCONTRE DE CAMPANERS A ALBAIDA

       

             Dissabte passat 14 de juliol va tindre lloc a Albaida el XVIII encontre de campaners de la Comunitat Valenciana, convocats en esta ocasió conjuntament pels propis campaners d'Albaida i els d'Ontinyent, tenint esta trobada una singularitat molt especial, estava convocada per a conformar la junta gestora per a constituir la pròxima federació de campaners de la Comunitat Valenciana.

            Esta federació en si és la unió de totes les associacions de campaners existents per a treballar i vetlar per les campanes i els seus tocs en comunió com un únic grup.

            Van ser convocades per a esta concentració 37 associacions, unes d'elles instituïdes legalment i altres sense formalitzar per tractar-se de poblacions amb un reduït nombre de campaners. Abans de la constitució d'esta gestora van expressar obertament totes les associacions la seua opinió respecte d'això per a deliberar entre tots la conveniència o no d'esta federació, així com el nom que ella hauria d'assumir, inclinant-se la gran majoria perquè este fóra “GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS”, encara que també van sonar algunes veus que opinaven que no hauria de ser tan seccional i s'hauria de realitzar en mires a què en un futur poguera aglutinar campaners de tota  Espanya.

             A títol personal vaig tindre molt complicada l'assistència a este encontre, per coincidir en este mateix dia diverses celebracions familiars junt amb festa local. Per este motiu després de rebre diverses invitacions dels campaners d'Albaida no vaig confirmar la meua assistència per no tindre clar el poder acudir. Després de reflexionar sobre la importància d'esta trobada, eixe mateix matí em vaig plantejar, per no quedar lluny d'Albaida, realitzar una visita rellamp,  per a informar-me de primera mà de si els campaners que no estem formalitzats en associació podríem pertànyer o no a esta federació.

             Després de concloure la reunió i encara sent conscient que m'excedia en el temps per la meua ajustada agenda per a este dia, no podia anar-men sense esperar a escoltar el preciós volteig de campanes que ens van obsequiar els campaners d'Albaida, ja que en la meua modesta opinió, tenen un dels millors conjunts de campanes de la Comunitat.

.

VISITA ALS GERMANS PORTILLA

        

 

             El Passat 16 de març ens en vam anar a Cantàbria Luisita, Fran, Mari Carmen i jo per a tindre una trobada amb els fonedors de campanes Germans Portilla.

 

           Abans de res vull recordar que estos fonedors de campanes són el que l'any 1989 ens van fondre l'actual campana major i en  el 1990, dos per al convent, sent el motiu d'esta visita els tramits que estàvem realitzant per a l'adquisició de tres campanes noves, que en successives entrades aniré desglossant.

 

            En este viatge que en la seua arrel de fons era la trobada amb els campaners, també vam voler organitzar-ho com un viatge lúdic i turístic per a visitar Cantàbria, per això el dia 16 de març a les 5 del matí ens vam posar rumb a Santander i després de realitzar un parell de parades per a descansar en el camí arribem allí a les 2 del migdia, on després de menjar i prendre l'habitació de l'hotel ens dirigim ràpidament a Gajano, que dista de Santander uns 15 Km. on ens estaven esperant Abel i Marcos Portilla.

 

          

Després de les preceptives presentacions ens va afirmar Marcos Portilla (que es dedica als muntatges) que no recordava a penes res de Castalla perquè havien transcorregut  ni més ni menys que 23 anys, en canvi Abel Portilla (que es dedica a la fosa) ens va comentar que recordava perfectament la fosa de la nostra campana major,  qui va detallar molts i singulars detalls sobre esta campana dels què algun dia realitzaré una altra entrada.

    

            Van estar molt atents amb nosaltres, ensenyant-nos tot el seu taller de muntatges i fundició, vam estar durant un llarg espai de temps intercanviant impressions sobre el món de les campanes, i tenint Abel Portilla molt d'interés a convidar-nos a sopar per a seguir l'amena conversació que teníem, i aprofitar per a mostrar-nos “el museu de la campana” que té en una finca de la seua propietat en Vierna, una altra població pròxima.

 

             Quedem per al següent dia dissabte 17 a la vesprada, arribem al voltant de les cinc, en eixe moment ell es trobava despedint una altra visita anterior indicant-nos que fórem veient i de seguida vindria a atendre'ns. Després de veure en un punt concret del museu un preciós joc de quatre campanes, no vaig poder resistir la temptació i em vaig posar a tocar-les, provocant això que acudiren la majoria dels veïns de la xicoteta població, amb molt d'interés per a visitar també el museu.

 

           Personalment el que més em va impactar és el preparatiu que té, per a en quant li siga possible, fondre una campana de 20.000 kg. el que equivaldria a ser la més gran d'Espanya, perquè l'actual major és la de Toledo amb 17.000 kg.

 

             Ja quan ens n'anàvem a anar, ens va presentar sa mare, amb qui recordem que a juliol farà 24 anys, ja vam estar en sa casa Fran, Paco el campechano i jo junt amb el seu fill Abel per a ultimar detalls sobre la campana major.

           

             Com disposàvem de pocs dies, la resta del temps ja quasi contra rellotge, ho destinem a veure les zones més emblemàtiques de Cantàbria, tornant a Castalla el dilluns 19, festivitat de Sant Josep, i aprofitant la ruta de baixada visitem Burgos, on a l'arribar a les 12 del migdia vam poder delectar-nos d'un preciós volteig general de campanes en la catedral.

.

.

XVII TROBADA DE CAMPANERS A VALÈNCIA

            Amb motiu del 40 aniversari de campaners del Patriarca, origen i nucli primer del gremi de campaners  valencians i posteriorment dels campaners de la catedral de València es va celebrar en el col·legi del Patriarca la XVII trobada de campaners a València el dissabte 22 d'octubre.

    

             Eixe dia a les 7 del matí, ens vam posar camí de València Fran, Luisita, Kiko, Mari Carmen i jo. Enguany pensem que resultaria interessant uniformar-nos tots amb una samarreta del mateix color com fan la majoria d'associacions, imprimint en elles un logotip referent a estes.   A l'arribar ens van rebre molt atentament en el mencionat col·legi els campaners, entregant-nos una bossa amb diversos llibres, revistes, fullets i  discos CD referents a les campanes de la catedral, del Patriarca, de Vila Real etc. el que alguns van denominar "el pack del campaner". 

             Ens reunim en la sala d'actes del col·legi del Corpus Christi o del Patriarca, (fundador de la nostra parròquia i de la confraria de la Preciosísima Sang),  on es trobava com presidint l'esdeveniment una preciosa campana gòtica, prou semblant a la nostra de l'ermita, realitze la introducció  donant-nos la benvinguda el director del col·legi i a continuació els campaners de València. Despres cada colla, grup o organització va exposar les seues activitats, novetats,  projectes i inquietuds, realitzant-se alfabèticament.

            Arribat el torn de Castalla vaig centrar la meua intervenció en dos punts concrets:

                1r  L'únic projecte en què en este moment tenim il·lusió i encara que més que il·lusió una necessitat, és la restauració de la campana de l'ermita, que a causa de la crisi que estem patint està resultant-nos prou complicat, encara que no per això desistim, i continuem donant xicotets passos confiant aconseguir-ho.

                 2n Esta segona part de la meua intervenció la centre a mostrar algunes fotografies de les defectes o errors que al meu pareixer s'han realitzat en  el nostre campanar en esta última restauració, perquè poguera servir com a exemple i en la mesura de les seues possibilitats, puguen evitar estes males actuacions, com són el descobriment de l'entrada a la sala de campanes amb la barana d'acer inoxidable i consegüent perill per als xiquets,  l'escala de pujada a la terrassa, el tall de la bancada del rellotge i el trasllat del quadro de contactors a este etc.(en una pròxima entrada em centraré en això). Durant esta part de la intervenció van ser nombroses les persones (quasi clamor popular) que em van interrompre indicant-me com havíem consentit semblants acabats sense parar l'obra.

               A continuació, ens dirigim al campanar per a visitar-lo i informar-nos de la història d'este i de les seues campanes, com era prou reduït, ho vam fer en diversos torns. Em vaig quedar sorprés de com en un campanar relativament reduït podia haver-hi tantes campanes, ja que a banda de les quatre que hi ha situades en les quatre cares d'este, interiorment en una estructura metàl·lica es troben col·locades quatre més. Quan acabem tots els grups es van realitzar diverses demostracions de tocs pels campaners de València.

               A continuació, ens en vam anar tots junts a un restaurant cèntric de València per a realitzar un dinar de germanor. Anecdòticament comentar que mentres estàvem celebrant este dinar en les notícies de canal 9 va emetre un reportatge sobre esta trobada entrevistant alguns campaners dels allí presents. Este es el enllas del VIDEO

                 Després de finalitzar este dinar, ens en vam anar amb els campaners de València a visitar la torre de la catedral, denominada popularment “el Miquelet” per ser este el nom de la seua campana major, on el president d'estos, Francesc llop, ens va narrar tota la història referent a este campanar i a les seues tretze campanes, ens van fer una demostració d'un volteig manual sense so, i per a finalitzar vam tindre l'honor els grups assistents de firmar en el llibre de visites d'este campanar.

            Vull aprofitar l'ocasió des d'ací per a agrair la invitació als companys valencians, així com el meravellós tracte rebut per part de tots ells i especialment del seu president, al mateix temps que ens posem a la seua completa disposició per al que de nosaltres pogueren necessitar.

  

.