sábado, 17 de junio de 2017

Festivitat del CORPUS CHRISTI i tocs










            La festa del Corpus Christi commemora la institució de l'Eucaristia. En este dia celebrat fins fa uns anys en dijous i ara en diumenge, l'església convida a meditar als creients sobre el misteri de la presència del Senyor en el pa consagrat que es guarda en totes les comunitats cristianes. Això és el que es commemora en totes les esglésies amb processons en totes les poblacions, i en les seues distintes modalitats: amb altars, amb al·legories, amb estores i a l'estil de València, com succeïx en Morella, Xàtiva, Castelló, Gandia, Orihuela etc.






            Juliana de Mont Cornillón, priora de l'abadia de Cornillón a Bèlgica, va ser la impulsora de la celebració. Ella va pertànyer a un moviment eucarístic de finals del segle XIII, que va donar origen a varies costums eucarístics com l'exposició i benedicció amb el Santíssim Sagrament, l'ús de les campanetes durant l'elevació en la Missa i la festa del Corpus Christi.




          El papa Urbà IV va publicar la butla "Transiturus" en 1264, en la qual, després d'exalçar l'amor de Crist expressat en la Santa Eucaristia, va ordenar celebrar la solemnitat del Corpus Christi en el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat. En la butla s'atorgaven indulgències a tots els fidels que assistiren a la missa i a l'ofici, compost pel doctor angèlic, Sant Tomás d'Aquino, per petició del papa, admirat inclús pels protestants.





       La mort del papa Urbà IV en 1264 i poc després de la publicació del decret, es va obstaculitzar la difusió de la festa, però el papa Clement V en el concili general de Viena de 1311, va ordenar l'adopció de la festa. Ell va publicar un nou decret incorporant el d'Urbà IV. Joan XXII successor de Clement V, va instar a la seua observança. Cap dels decrets parla de la processó com un aspecte de la celebració.




         La celebració es du a terme el següent dijous a l'octau diumenge després del Diumenge de Resurressió (és a dir, 60 dies després de eixe diumenge; durant segles el Corpus va ser la festa més important de la cristiandat i constituïx un homenatge solemne a l'Eucaristia. Les primeres notícies del Corpus valencià daten de 1326 (Manual de Consells) però com a processó teofórica general no és tal fins que en 1355 ho ordena el Bisbe Huc de Fenollet. L'any següent coincidint amb la mort del bisbe, es va fer una parroquial rotativa i és en 1372 quan es va instituir amb caràcter general. La processó es va celebrar entre 1355 i 1505 durant el matí i en 1506 es va traslladar a la vesprada, no deixant de ser vespertina fins ara, encara que això sí amb el canvi de dijous a diumenge.


   
         En molts llocs és una festa d'especial rellevància i en uns quants països és un dia festiu oficial (certes parts d'Espanya, Áustria, parts d'Alemanya, Hongria i Suïssa, Brasil, República Dominicana, Bolivia, Colòmbia, Croàcia, Polònia, Trinitat i Tobago, Portugal, Perú, Veneçuela i Equador).



Dita popular: Tres dijous hi ha l'any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el día de l'Ascensió.


                Esta processó també ha tingut un lloc molt destacat ací a Castalla, ja que hi ha constància que per a acompanyar al Santíssim Sagrament es treien totes les imatges en andes, tant les que es trobaven al culte públic en la parròquia com les existents en les cases particulars d'alguns veïns, per això era una gran quantitat de gent la que s'havia d'implicar per a esta processó, comptant també el treball i esforç que calia realitzar per a cobrir tot l'itinerari de la processó de fulls i pètals de flors, el que es denomina vulgarment com "l´enramada del Corpus". Després de comprovar que l'eixida de tanta imatge restava protagonisme al que verdaderament havia de ser el centre de la processó que era el Santíssim Sagrament es va decidir que no isquera cap imatge en la processó. Durant la dècada dels huitanta també es va anar reduint la quantitat de fulls que cobrien els carrers de l'itinerari fins a arribar practicament a la seua extinció, en canvi les campanes sí ho seguixen anunciant de la mateixa manera, permaneixent els seus toc practicament inalterables al pas dels anys i inclús dels segles, sent els tocs per a esta celebració els següents:



  17 de juny Vespra
8.01 h. Àngelus (ordinari) parròquia, convent i ermita.
13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia i convent.
19.31h. 1r Toc a missa convent
19.45 h. 2n Toc a missa    "
19.46 h. Volteig general    "
20.01 h. 3r Toc a missa    "
21.01. Àngelus parròquia, convent i ermita.
21.02 h. Volteig general parròquia i convent.



  18 de Juny Solemnitat del Corpus Christi
07.31 h. Àngelus parròquia
07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.
07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.
07.59 3r Toc a missa en posterior parròquia.
08.00h. Volteig general curt parròquia.
 Ángelus convent i ermita.
 Volteig ermita.
10.01h. 1r Toc a missa en posterior parròquia
10.15 h. 2n Toc a missa en posterior parròquia
10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.
10.31 h. 3r Toc a missa en posterior parròquia
13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.

18.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
18.45 h. 2n Toc a missa parròquia
18.46 h. Volteig general
19.01 h. 3r Toc a missa parròquia.
         A l'acabar a missa donarà començament la processó realitzant-se voltejos processionals durant la duració de la mateixa, tant en la parròquia com en el convent, amb volteig general a l'eixida i entrada.



jueves, 1 de junio de 2017

TOCS DEL TRIDU A LA PATRONA I PUJÁ A L'ERMITA


 

 



          Els pròxims dies 2,3 i 4 de juny celebrarem el tridu en honor a la nostra Patrona la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, sent estos uns dies com trets del novenari que se celebra en l'ermita els dies que precedixen a les nostres festes de moros i cristians, i pensat especialment per a totes eixes persones majors que els resulta difícil i complicat l'accés a l'ermita en eixos dies, encara que cert és que també està pensat perquè tots pugem honrar-la i venerar-la com despedida del mes de maig que està dedicat especialment a Ella.




         Els dies en què se celebra este tridu sol variar, coincidint generalment en l'últim cap de setmana del mes de maig, encara que també en algunes ocasions se celebra en els tres dies previs a la tornada de la Patrona a l'ermita, solent ser el primer diumenge de juny.




           Els tocs per a estos dies son com de festa major per tractar-se de la Patrona de Castalla i seran de la manera següent:





Dia 2 de juny: 
 
08.01 h. Parròquia, Convent i ermita àngelus

13.01 h. Parròquia, Convent i ermita àngelus
13. 02 h. Parròquia volteig menor

19.31 h. Parròquia primer toc a missa
19.45 h.         “      segon      “     “
19.46 h.        “      Volteig general
20.01 h.        "        tercer toc a missa.


Dia 3 de juny
                 Durant el dia els mateixos tocs que l'anterior, però al ser vespra de la pujada s'unixen en el volteig de les 13.01 h. I 21.01 h. Les campanes del convent i de l'ermita (si la processó fóra en una altra data estes campanes no sonarien ara i si que ho farien en la vespra de la pujada)



Dia 4 de juny:
 
07.31 h. Parròquia Ángelus.
07.32 h. Parròquia primer toc a missa (amb posterior)
07.45 h.        “       segon toc a missa        “
08.00 h.               tercer toc a missa.           “
08.01 h.         “    Volteig general 
 
Convent i Ermita Ángelus.
08.02 h. Convent Vol a dos i Ermita Volteig

10.01 h. Parròquia primer toc a missa (amb posterior)
10.15 h.        "       segon toc a missa        “
10.16 h.      “          Vol mitjana
10.31 h.       “          tercer toc a missa.     “

(La missa de 12 pasa a les 19h.)

13.01 h. Parròquia, Convent i ermita Ángelus.
13.02 h. Parròquia, Convent i Ermita Volteig general.
 
18.31 h. Parròquia primer toc a missa.
18.45 h.         "         segon toc a missa.
18.46 h.         "         Volteig general.
19.01 h.         "         tercer toc a missa.

     Des de l'eixida de la imatge de la Mare de Déu fins a la seua entrada en l'ermita, voltejos processionals parròquia, convent i ermita, i en estos dos moments volteig general.
 

sábado, 8 de abril de 2017

TOCS DEL DIUMENGE DE RAMS







“La Setmana Santa dóna començament en el Diumenge de Rams amb la commemoració de l'Entrada de Jesús a Jerusalem, seguint la narració de l'Evangeli de Sant Marcos. "



L'inici d'esta festivitat ve marcada per la primera Lluna Plena posterior a l'equinocci de primavera. El Diumenge de Rams és el diumenge anterior a la dita Lluna, per això, tots els anys la data varia.





Al llarg dels distints països de tradició catòlica, i al marge de les celebracions litúrgiques, diverses manifestacions populars commemoren l'Entrada a Jerusalem i, en molts casos, donen començament a les processons de Setmana Santa. Són molt conegudes les processons de la "Borriquita" o de la "Pollinica" en algunes comunitats, que al·ludixen a la montura de Crist representada en les talles que procesionen, sent una de les més importants la d'Elx.




Per a la tradició cristiana és un dia en què es commemora un triomf, l'entrada de Crist a Jerusalem amb el reconeixement d'un rei. Al llarg de la setmana el to és distint ja que rememora la Passió i Mort per a finalitzar amb la Resurrecció.




El Diumenge de Rams és un dels dies més celebrats de la Setmana Santa, no tots els dies de les festes són celebrats de la mateixa manera, els més importants són el Diumenge de Rams, Dijous Sant, Divendres Sant i Diumenge de Resurrecció.


En este dia la celebració de la missa comença amb la benedicció de les palmes i rams d'olivera que porten els assistents i una vegada comença l'ofici es realitza la lectura del relat complet de la Passió, que en alguns temples és dramatitzat i es llegit entre tres persones per a emfatitzar-ho més.







Una altra curiositat d'este dia que en algunes llars s'ha fet popular és eixe dita de:"¡Diumenge de Rams! Qui no estrena, no té mans". En este dia molta gent té el costum d'estrenar algo, normalment una peça de vestir.






Ací a Castalla, esta benedicció de rams d'oliveres i palmes es realitza en l'església del convent, per a continuació començar la processó fins a la parròquia. L'itinerari pel qual transcorre la processó és el següent: carrer convent, plaça l'hostal, carrer doctor Sapena i carrer Major. A l'arribada a la parròquia missa Major, i les tocs per a este día seran els siguients:




Dissabte 8 d'abril (vespra)


          Enguany en coincidir amb la festivitat de S. Josep, durant el dia seran els tocs propis d'aquesta festivitat, afegint-se els de la vespra de diumenge de Rams.


13.01 h. Àngelus en la parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor en la parròquia i en el convent.


21.01 h. Àngelus en la parròquia, convent i ermita.
21.02 h. Volteig menor en la parròquia i en el convent.








DIA 9 d'Abril Diumenge de Rams





07.31 h. Àngelus en la parròquia.
07.32 h. 1r Toc a missa. "

07.45 h. 2n Toc a missa. "
07.58 h. 3r Toc a missa. "
08.00 h. Volteig menor. "
Àngelus en l'ermita




09.31 h. Volteig campanes xicotetes en el convent.
09.45 h. Volteig general en el convent.
09.55 h. Volteig menor en el convent.
(A continuació voltejos processionals)


10.01 h. 1r Toc a missa en la parròquia.
10.15 h. 2n Toc a missa “
10.16 h. Volteig campana mitjana i segona en la parròquia.
(A l'arribada de la processó, volteig general)
10.31 h. 3r Toc a missa en la parròquia.


11.31 h. 1r Toc a missa en la parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa “
11.46 h. Volteig campana mitjana i segona en la parròquia.
12.01 h. 3r Toc a missa en la parròquia.


13.01 h. Àngelus en la parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor en la parròquia i en el convent.


21.01 h. Àngelus en la parròquia, convent i ermita.