jueves, 24 de julio de 2014

SANT JAUME, tocs i vols





              Santiago de Zebedeo també anomenat Santiago el Major (Betsaida, Galilea, 5 anys a. de C. - † Jerusalem, la Judea, 44) va ser un dels apòstols de Jesús de Natzaret. Va ser fill de Zebedeo i Salomé, nomenat com Santiago el fill de Zebedeo en el Nou testament, i germà de Juan l'Apòstol. Se li coneix com Santiago el Major per a distingir-lo de l'altre apòstol anomenat Santiago, Santiago el Menor o Santiago el de Alfeo. És el Patró d'Espanya, Bilbao i per descomptat de la comunitat autònoma gallega.







         Jacobo, Jacob, Yago, Jaime, Santiago i Diego són variants en espanyol del nom propi Ja'akov (en hebreu יַעֲקֹב), que significa (segons l'etimologia popular continguda en la Bíblia) "sostingut pel taló" i va ser el nom del patriarca que després es va cridar Israel. El nom d'aquest patriarca, no obstant açò, sol transcriure's en castellà com Jacob. Jacob i Jacobo són les formes més properes a l'original hebreu, la pronunciació del qual és Iaakov, va passar al llatí com Iacobus i d'ací a la forma castellana.






           Santiago és la forma més difosa d'aquest nom en espanyol. En llatí eclesiàstic se li denominava Sanctus Iacobus, literalment "Sant Jacobo", compost que va esdevenir en Sant Iaco i Sant Iague (o Yagüe) per a culminar com Sant Iago. En ser el crit de batalla dels cristians espanyols durant la Reconquesta, es va popularitzar com una sola paraula i no dos, passant a ser un nom per dret propi. La variació Jaime prové del llatí Iacomus, (també denominat Jaume en català i valencià) una variant dialectal occitana de Iacobus que va donar origen al James anglés.





 




          El dia que es commemora a Santiago Apòstol (Sant Jaume) és el 25 de Juliol, però des de fa tres dècades no es celebra en totes les comunitats per igual, en unes és festiu laboral i en altres no, concretament la nostra, Comunitat Valenciana, és de les quals és laborable, però ací a Castalla després de la retirada del calendari laboral es va decidir celebrar-la com a festa local, ja que des de molt antic en aquest dia té lloc l'oferiment de les festes patronals de moros i cristians a la Santíssima Verge de la Soledat. Al meu entendre, els nostres avantpassats tenien un verdader sentit de la festa, triant aquest dia per a la celebració, precisament per ser la commemoració del Sant “Sant Iago” al que les tropes cristianes s'aclamaven durant la reconquesta.




 


              Novament aquest any els tocs de campanes per a aquesta celebració queden dividits en dos, perque des de les institucions festeres s'ha decidit trencar amb la tradició i passar els actes al següent dissabte dia 26 de juliol, per això els tocs com a solemnitat seran el dia 25 de juliol i els de els actes festius com poden ser la Missa de les 12.30 h. i l'oferiment de les festes a la patrona a les 7.00 h. de la vesprada seran realitzats per les campanes del convent per trobar-se en este la imatge de la Patrona.



                            

                          


  Dia 25 de Juliol “Sant Jaume”




08.01 h. Àngelus parròquia, ermita i convent.
08.02 h. Volteig menor parròquia.





13.01 h. Àngelus parròquia, ermita i convent.
13.02 h. Volteig menor parròquia i convent.


07.30 h. 1º Toc a Missa convent.
07.45 h. 2º Toc a Missa convent.
08.00 h. 3º Toc a Missa convent.




21.01 h. Àngelus parròquia, ermita i convent.






              Día 26 de Juliol 




Durant el dia, els tocs ordinaris propis del dissabte; Ángelus en les tres Esglésies, i per a la Missa vespertina a les 8 en el Convent.


    A les 7 de la vesprada té lloc en el convent, l'acte d'oferiment de les festes a la Patrona i presentació de les banderes, sent este l'acte central. Durant el dia té lloc més actes com a desfiles, ballada de banderes , missa de comparses etc, sent els tocs per a esta celebració els següents:

12.01 h. 1r Toc a missa. Convent 
12.15 h. 2n Toc a missa.   "
12.16 h. Volteig.               "
12.31 h.3 Toc a missa.     "




19.00 h. (Al entorn d'esta hora diversos voltejos en les campanes menudes del convent.)

domingo, 13 de julio de 2014

LA RECTA FINAL



        Durant les pròximes setmanes va a escometre's el que podríem denominar “la recta final” en l'actuació d'extracció d'enderrocs i substitució del paviment del nostre temple parroquial.












         A data d'avui ja està tot el paviment col·locat, faltant únicament el segellat en algunes capelles laterals amb masilles flexibles per a evitar el contacte del nou paviment amb les parets de pedra i així aconseguir tenir una bona junta de dilatació per a evitar contratemps com l'esdevingut amb el terratzo. També falta el arenat dels pulpits i pilastres del presbiteri, deixant-se ja tota la part posterior per a una altra ocasió per falta de liquiditat.









         Aquest pròxim dilluns també donarà començament el procés de pintat de la sagristia, capella de Sant Tomás i part de la capella de la Comunió, començat pròximament també la nova instal·lació de megafonia i alguns menuts retocs en la il·luminació, per a finalment dur a terme la fase de neteja.









         En principi està prevista la re-benedicció i inauguració de la parròquia per al pròxim dia 31 d'agost “dia de la olleta” a les 12 del matí, sent presidit aquest acte per l'Il·lm. Sr. Bisbe de la diòcesi D. Jesús Murgui, i comptant per a açò amb la presència de la Patrona de la localitat “ Nostra Senyora de la Soledat Gloriosa” que serà traslladada en solemne processó des de l'església del convent fins a la parròquia, per a aquest esdeveniment, i sent ja després de la conclusió del acte el retorn a la seua ermita.









         En una pròxima entrada ho desglossaré més al detall, així com el fet d'una nova intervenció de Consellería que veritablement és de “jutjat de guàrdia”.







miércoles, 2 de julio de 2014

EL BOUET DE LA SANG














            La festa de la “Preciosísima Sang del nostre Senyor Jesucrist” es celebra litúrgicament l'1 de juliol. Probablement per qüestions laborals, ací a Castalla, es va decidir el seu trasllat al primer dissabte de juliol. No hi ha documentació que acredite quan comença a celebrar-se ací,  però el més probable és que siga des de 1577, data en què l'arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera, després de començar al culte la nova parròquia, va fundar la confraria amb  este nom i li va canviar la dedicació a la primitiva i anterior església, hui ermita, fins a este moment dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, denominant-se des d'eixe any 1577 i fins als nostres dies de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist.







           Els fins d'esta nova confraria eren, a més de recaptar fons per al manteniment de l'antiga Església, el culte a la passió i les processons penitencials, demanar sufragis en èpoques de calamitats públiques, servitud caritativa a malalts i moribunds, acompanyar als soterrars dels confrares i dels pobres de solemnitat i altres obres de misericòrdia. En les actes de la confraria s'establia l'obligació de fer les processons de Setmana Santa, l'orde en què havia d'eixir les imatges i els gremis etc.








            El nom de “bouet de la sang” tot pareix indicar que prové perquè antigament en la placeta de l'ermita, en este dia, es soltava alguna vaqueta o algun “bouet”, sent este el nom amb què en l'actualitat es reconeix a esta festa.


             La forma concreta amb què es celebra esta festa tampoc hi ha documentació o almenys jo mai l'he aconseguit localitzar del perquè o des de quan es fa així, ja que en certa manera pot considerar-se que és un poc desconcertant, perquè este dia a les nou del matí acudixen els majordoms (portadors de la Imatge de la Patrona) a una casa particular, on s'arreplega una imatge del Xiquet Jesús  que és portada en andes des d'esta casa fins a la parròquia, lloc en què s'agrega el sacerdot a esta diguem “processó” i a continuació es puja a l'ermita on es celebra la Missa. Al finalitzar la mateixa es lligen els noms dels majordoms i consellers del següent any, que no són altres que els que portaran a la Patrona i el Sepulcre amb la Imatge del Crist jacent en el següent any en les processons de Setmana Santa, respectivament. Després de finalitzar la Missa es baixa pel carrer l'amargura i punta la penya fins a la parròquia, lloc en què ja es queda el sacerdot, seguint a continuació fins a la casa de Solita Soler on es guarda el Xiquet Jesús.



            Enguany, l'itinerari de la cercavila o processó serà diferent perquè al trobar-se la imatge de la Mare de Déu en el convent per les obres del carrer, esta Missa no es celebrarà en l'ermita si no en el convent.





             A continuació tots els majordoms amb  el seu president D. Idelfonso Verdú, la directiva i presidents de les diferents quadrilles junt amb les autoritats civils i religioses s'acudix al tradicional “esmorzaret”.







  
          Durant el dia es fan diferents cercaviles acompanyades per dolçaina i tamborí per tota la població, fins a les sis de la vesprada en què se celebra una festa per a xiquets amb les tradicionals carreres amb premis i regals.







            Antigament la forma en què es constituïa la llista dels majordoms era diferent de com es fa en l'actualitat, en les que són unes onze o dotze llistes d'amics d'entre 25 o 30 persones cada una, que van rodant successivament i traient les distintes imatges en les processons. Quan l'ermità, el dia de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, feia sonar el toc de l'alba, en la mateixa placeta de l'ermita obria una llista, i els primers a arribar a apuntar-se serien els anomenats el següent dia 1 de Juliol, com a majordoms o consellers, per això una persona que vulgera repetir majordomia tots els anys, simplement en que fora matiner podria aconseguir-ho.



           Els tocs per a esta festa són d'una forma molt senzilla, un parell de voltejos amb la campana xicoteta de la parròquia al voltant de les nou del matí i voltejos de la campana de l'ermita a l'entrada i eixida del Xiquet Jesús. Enguany tampoc es realitzaren d'esta manera perquè com he comentat abans, la Missa serà en el convent.