viernes, 31 de octubre de 2014

DÍA D'ANIMES








                                                                        MENUDA



             La Commemoració dels Fidels Difunts, popularment anomenada  dia de Difunts i en valencià dia de “Animes”, és una celebració cristiana que té lloc el dia 2 de novembre, l'objectiu del qual és orar per aquells fidels que han acabat la seua vida Terrena i, especialment, per aquells que es troben encara en estat de purificació en el purgatori.




           En l'Església Catòlica, per a aquesta celebració es recita l'Ofici de difunts i les Misses són de Rèquiem, encara que el 2 de novembre caiga en diumenge. A Espanya, Portugal i Amèrica és tradició que els sacerdots celebren tres misses este dia. Una concessió semblant es va sol·licitar per a tot el mon al Papa León XIII, però encara que no la va concedir, sí va ordenar un Rèquiem especial en 1888.






                                                                        DEJUNI




            Fins a principis dels anys seixanta, quatre tocs de difunts diferents eren els que s'efectuaven ací a Castalla, imagine que igual o semblant que a altres llocs. Estos es realitzaven en funció de l'enterrament que es sol·licitava per al difunt, i este podia ser de primera, de segona o de tercera, quedant el de primera especial que s'utilitzava només en este dia de fidels difunts o d'animes; vaig a continuació a desglossar en què consistix i quines campanes intervenen en cada un d'ells.



            El de tercera: Este toc és el més lent de tots i es podria denominar com el més trist o fúnebre, i en ell alternen les campanes dejuni, mitjana i major però molt lentament.



                                                         Detall de toc de tercera





            El de segona: Este toc és el que es continua utilitzant en l'actualitat, tant en els senyals com en tots els soterrars i consistix en una alternança de campanades entre la dejuni i la mitjana molt més ràpides que en el toc anterior i cada deu d'estes, una distanciada amb la major.







                                                     Detall de toc de segona






             El de primera: Este toc es realitza amb les campanes dejuni i mitjana al mig vol sense intervindre cap campana més.




                                                           Detall de toc de primera


           El de primera especial: Este toc és semblant a l'anterior, canvia que després d'un temps en esta alternança al mig vol entre la dejuni i la mitjana s'unix la major i transcorregut un altre espai de temps es paren les dos primeres quedant-se només la major al mig vol fins al final del toc.





                                         Detall de toc de primera especial





            També hi ha un toc, que no he denominat abans, que és el de “albat” sent el toc de difunts de xiquet, que és un toc afortunadament quasi extingit per ser molt pocs els xiquets que moren en l'actualitat en comparació a fa uns anys. En este toc les campanes protagonistes són la xicoteta i la dejuni, la primera volteja mentres la segona toca el que es denomina el "cel, cel-cel”, que és un interval de campanades amb combinació d'una i dos successivament.


           En tots estos tocs al principi i al final (exceptuant els mitjos vols per motiu de les seues parades) es realitzen molt lentament el que es denominen “DRIANCS” que no és una altra cosa que una successió de campanades totes al mateix temps i que en funció a la seua quantitat indiquen si el difunt és home, dona, sacerdot, el bisbe o el papa. 





                                                        DEJUNI I MENUDA AL VOL



             Després del Concili Vaticà II es va unificar en un sol tipus d'enterrament per a tots i concretament ací a Castalla es va decidir utilitzar el toc de segona i van deixar de realitzar-se el de primera especial, el de primera i el de tercera.

              Quan restaurem les campanes el el 2002 vam creure que era una autèntica pena que eixos quatre tipus de tocs que durant segles s'havien utilitzat, deixaren de sonar per sempre, (exceptuant, clar està, el de segona que s'utilitzava per a tot) per això pensem que es devien recuperar els quatre, però això sí, per a tots igual sense distinció, per tant vam creure que s'hauria d'utilitzar de la manera següent:





                              Detall del toc de enterrament de mig vol a tres campanes




 El de primera s'utilitzaria en els tres tocs per a tots els soterrars, amb l'excepció que al tindre més campanes li unim també la segona pareixent este toc el de primera especial.
El de segona per al que són els senyals de l'alba, migdia i vespra (quan hi ha algun difunt i abans de l'enterrament)
El de tercera i primera especial (este últim com sempre havia sigut)  seria per al dia 2 de novembre, commemoració de tots els fidels difunts i la seua vespra.





                                                                         MITJANA




            Després d'uns anys realitzant-ho així, vam tornar a replantejar-nos la qüestió, ja que ací a Castalla solen realitzar-se entre setanta i huitanta soterrars a l'anys, que per tres tocs impliquen  entre 210 i 240 mitjos vols, la qual cosa generava en les cintes de les corrioles un gran desgast havent de canviar-les amb massa assiduïtat, alhora que teniem la impressió que açò suposava un abús de les campanes, per això vam creure convenient deixar per a tots els soterrars com des dels anys seixanta s'havia realitzat el toc de segona, realitzant-se ja el de primera especial, el de primera i el de tercera per al dia de tots els fidels difunts i la seua vespra.(No és el mateix el colp que rep la campana amb el batall al mig vol que el que li dóna martell electric que té al lateral; la danya infinitament menys).






                                                                     SEGONA






            Des d'antigament el costum d'este toc de vespra del dia de tots els fidels difunts, açò és el dia 1 de novembre a poqueta nit, era realitzar una llarguíssima senyal a difunts que durava tota la nit i que a poc a poc amb el temps va anar reduint-se fins a quedar en la a penes mitja hora que és en l'actualitat. Durant eixa nit era molta la gent del poble que s'acostava per a ajudar i rellevar els campaners i entre tant els escolans de la parròquia, revestits com a tals, anaven per tot el poble demanant “la llimosneta pal quijalet” i que després es repartien amb els campaners per a alimentar-se en eixa llarga nit; singularitats de poble que encara es va realitzar fins a mitjan anys setanta. (Jo, personalment, encara he actuat en les dos facetes, en la d'escolà demanant l'almoina i per descomptat en la de campaner, on esta senyal s'havia reduït a una hora, tocant-se a mà i ja sense relleu).


           Este és un  dia molt singular per a les campanes, en el que tenen una gran activitat i protagonisme especial, invitant-nos a recordar i resar pels que ens han precedit en esta vida, vaig per això a continuació a enumerar els tocs per a este dia.






                                                                      MAJOR 





Dia 1 de novembre “vespra”

Durant el dia tocs propis de “Tots Sants” (narrats en l'entrada anterior)

20.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
20.02 h. Parròquia: Senyal difunt de tercera (20 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (10 minuts)
21.01 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)








                                                                             MAJOR 











Dia 2 de novembre “Commemoració de tots els fidels difunts”


08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)


08.30 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
08.45 h.      “          2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol campana major.
09.00 h. Parròquia: 3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera



10.00 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
10.15 h.      “          2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol campana major.
10.30 h. Parròquia: 3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.



11.30 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
11.45 h.      “          2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol campana major.
12.00 h. Parròquia: 3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.











13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)






                                         
                                                                       SEGONA


domingo, 26 de octubre de 2014

FESTIVITAT DE TOTS SANTS




             El Dia de Tots  Sants és una tradició catòlica instituïda en honor de Tots els Sants, coneguts i desconeguts, segons el papa Urbà IV, per a compensar qualsevol falta a les festes dels sants durant l'any per part dels fidels.


   




             En els països de tradició catòlica, es celebra l'1 de novembre; mentres que en l'Església Ortodoxa es celebra el primer diumenge després de Pentecostés; encara que també la celebren les Esglésies Anglicana i Luterana. En ella es venera tots els sants que no tenen una festa pròpia en el calendari litúrgic. Per tradició és un dia festiu, no laborable.

 





             Al principi sols els màrtirs i Sant Joan  Baptista eren honrats amb un dia especial. Gradualment es van anar  afegint altres sants, i el nombre  va augmentar quan es va establir el procés regular de canonització. Així i tot, tan primerenc com l'any 411 hi havia en el calendari cristià caldeo una “Commemoratio Confessorum” per al divendres després de Pasqua. A Occident el Papa Sant Bonifacio IV, 13 de maig de 609 o 610, va consagrar el Panteó a Roma a la Santíssima Verge i a tots els màrtirs, i va ordenar un aniversari. Gregorio III (731-741) va consagrar una capella en la Basílica de Sant Pere a tots els sants i va fixar l'aniversari per a l'1 de novembre. Ja existia a Roma una basílica dels Apòstols, i la seua dedicació es commemorava tots els anys el dia 1 de maig. Gregorio IV (827-844) va estendre la celebració de l'1 de novembre a tota l'Església. La vigília sembla que es celebrava tan primerenc com la festa mateixa, i el Papa Sixto IV (1471-84) va afegir l'octava.






  
           Popularment està molt relacionada esta festivitat amb els difunts, assistint la immensa majoria en este dia als cementeris per a visitar els seus sers volguts difunts; realment no té res a veure, ja que durant este dia les campanes voltegen en senyal d'alegria com a festa, sent el color litúrgic el blanc, i és ja a partir de la vesprada quan comencen a sonar els tocs a difunts com a vespra d'eixe dia 2, que propiament és el dia que es commemora a tots els fidels difunts, sent ja el seu color litúrgic el morat.





             Els tocs per a esta festa són els propis de qualsevol solemnitat de precepte i seran els següents:

Dia 31 de octubre "VESPRA"

08'01h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.


18'30 h. Convent: 1 r Toc de missa de vespra.
18'45 h.     "          2 n Toc de missa de vespra amb volteig general.
19'00 h.     "          3 r Toc de missa de vespra.


20'01 h.. parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
20'02 h. Parròquia: Volteig menor. (4 campanes)
              Convent: Volteig general.
               Ermita: Volteig.






Dia 1 de novembre "TOTS  SANTS"





08'00 h. Ermita: Toc d'àngelus.
08'31 h. Parròquia: Toc d'àngelus.
             Convent: Toc d'àngelus simple.

08'33h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
            Convent: Volteig simple. (2 campanes).



08'32 h. Parròquia: 1 Toc a missa amb anunci posterior.
08'45 h.      "          2 n Toc a missa amb anunci posterior.
09'01 h.      "          3 r Toc a missa amb anunci posterior.




10'01 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci posterior.
10'15 h.      "           2 n Toc a missa amb anunci posterior.
10'16 h.      "           Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.      "           3 r Toc a missa amb anunci posterior.




11'31 h. Parròquia: 1r  Toc a missa.
11'45 h.      "           2 n Toc a missa.
11'46 h. Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h.      "           3 r Toc a missa.




13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
              Convent: Volteig general.
               Ermita: Volteig.







15'30 h. Parroquia: 1º Toc a Rosari.
15'45 h.        "         2º Toc a Rosari.
15.46 h.        "          Volteig campana menuda.
16.00 h.        "         3º Toc a Rosari. (EIXIDA CAP AL CEMENTERI)



20'00 h. Parroquia, ermita i convent: Toc de ángelus ordinari.

(Señals a difunts en próxima entrada)











sábado, 18 de octubre de 2014

D'OCA A OCA…






          Valga el símil, podríem dir que açò és exactament el que va succeir en les passades festes patronals de moros i cristians. Em referisc concretament a un nou trencament en el batall de la campana major.






            Just un any i un dia després ha tingut lloc un nou trencament en aquest batall, ja que el passat any va tenir lloc el dia 2 de setembre i en aquesta ocasió ha sigut en el volteig del migdia del dia 3.





           El trencament del passat any va tenir lloc en l'ansa d'amarre del batall a la campana, sent en aquesta ocasió al final de la barra trasmisora i on comença la bola percutora del batall.






          Les conseqüències d'aquest nou trencament han sigut molt desafortunades per a la campana, ja que en quedar la part inferior del batall suspesa sobre el cable d'acer de seguretat per a evitar la seua caiguda, aquest colpejava sobre el mateix bord o llavi de la campana provocant-li un portell. En adonarme de la variació del so de la campana, vaig procedir ràpidament a la seua parada, observant que ja el propi circuit electrònic que porta sobre el motor en percebre l'anomalia l'havia deixat lliure.




          Malgrat el desafortunat d'aquest trencament podem donar gràcies a Déu que solament haja patit aquest portell a la campana, ja que d'haver donat unes voltes més d'aquesta forma hagueren pogut ser les conseqüències catastròfiques per a la campana, fins i tot arribant a provocar el seu trencament.




         Després de adonarnos de l'anomalia, pugem quatre o cinc campaners per a procedir al desmunte d'aquest batall i a la col·locació de l'antic de “Germans Portilla” perquè durant el dia i mitj restants de festes patronals aquesta campana continuara realitzant els seus tocs i voltejos amb total normalitat.




            Sé que moltes persones al llegir aquest article poden arribar a pensar que aquests trencaments puguen ser motivads per un excessiu ús en els voltejos amb aquesta campana, al que certament he de respondre que no, ja que aquesta campana volteja molt pocs dies l'any i amb un temps molt reduït, valga com a exemple que realitza l'últim volteig el 4 de setembre en entrar la patrona en la seua ermita i no ho torna a fer fins al dia Nochebuena al migdia, malgrat ser algunes veus les que afirmen que hauria de sonar en totes les solemnitats de precepte, de moment segueix sent tal com mana la tradició fent honor a la frase que utilitzaven els nostres majors: “*Quan volteja la campana major és dia de puchero en faseures” fent referència al fet que era gran solemnitat.





          Al meu entendre, dos poden ser els motius que influïsquen en aquest trencaments, primer l'aliatge i tremp en l'acer del batall i segon les seues dimensions més que considerables, ja que estem parlant de una campana de 1741 kg. en el bronze i 3200 kg. completa.