viernes, 16 de septiembre de 2016

LA PLAÇA DE L'ERMITA











             Com són moltes les persones que em pregunten el motiu pel qual la imatge de la Patrona no ha pogut pujar a la seua ermita en la processó del dia 4 de setembre, he pensat realitzar una entrada en el blog, malgrat no haver-ho creat per a aquests temes, per a deixar constància i aprofitant l'ocasió publicar algunes fotos de la pavimentació realitzada l'any 1970.





             El motiu fonamentalment es basa que es van a realitzar unes noves obres de pavimentació en aquesta plaça, per haver causat una xicoteta deterioració les arrels del eucaliptus situat en la mateixa. També es pretén alhora fer una excavació arqueològica intentant trobar elements que llancen llum sobre la plaça en l'antiguitat. Per aquest motiu, l'ermita quedarà els pròxims mesos sense accessibilitat, sense desestimar que a data d'ahui i amb poc més d'una setmana d'obra, i segons el propi encarregat de l'ermita “Pallisa”, aquesta es troba amb un dit de pols per lo que seria impossible obrir-la al culte i per aquests motius romandrà la Patrona en la parròquia fins que concloguen les obres.



            

            
              L'actual pavimentació va ser efectuada pel rector D. Toribio Sellés amb molt sacrifici i esforç en 1970, any en el qual també estava concloent la restauració de l'ermita realitzada en diverses fases en la dècada dels 60. Els materials que va utilitzar bàsicament van ser marbre i pedres de cant rodat, per a açò va visitar diverses empreses de marbre de Novelda intentant aprofitar restes d'aquest material per a reduir el seu cost o fins i tot resultara gratuït, i per a la pedra van ser el propi sacerdot, sagristà i monaguillos en la seua cerca, arreplegant-les i portant-les als propis obrers per a la seua col·locació.




            Com es pot apreciar en les fotografies, va realitzar una característica i singular decoració, situant en la part central a manera d'un passadís o catifa amb l'escut de Castalla en el centre, un banc d'obra formant cantonada al voltant del eucaliptus perquè la gent poguera asseure's a descansar a l'ombra d'aquest, va col·locar una taula de pedra amb un mosaic central amb l'al·legoria de la multiplicació dels pans i els peixos, va col·locar una font d'aigua potable sota els arcs de la casa dels majordoms i una altra decorativa en la façana de l'ermita amb un mosaic de la verge de la Soledat, aprofitant un lavabo de marbre situat en l'antiga sagristia. També va  pavimentar amb pedra tota la costera d'accés a la plaça. En la dècada dels 90 el M.I. Ajuntament va col·locar rajola de terratzo sobre aquesta pedra i en el 2014 es va substituir per l'actual llamborda.





        Sense entrar en valoracions sobre el disseny o format de la plaça, doncs per a gustos colors, en consciència crec que és molt d'agrair la labor d'aquest sacerdot, ja que va realitzar les obres d'aquesta plaça com les de moltes altres coses amb l'única ajuda dels donatius dels feligresos de Castalla.

domingo, 21 de agosto de 2016

NOVENA A LA MARE DE DÈU, HISTORIA I TOCS



(Dosel que es preparava per a la Patrona en festes abans del 1936)


              Del dia 22 al 30 d'agost té lloc en l'ermita de la Preciosíssima Sang la novena a la Patrona la Mare de Déu de la Soledat com a preparació a les festes de moros i cristians que es celebren de l'1 al 4 de setembre en el seu honor.



              En aquesta entrada, tal com vaig afirmar en l'anterior, vaig a narrar algunes dades sobre el principi del culte i patronatge de la Verge de la Soledat, però com algunes de les referències que he trobat són confuses i fins i tot alguna contradictòria, he pensat cenyir-me al que està documentat i posposar-ho fins a tindre plena certesa que aquestes siguen fidedignes, per això el que sí puc afirmar amb seguretat és el següent:
                                            

1577: En les actes de la constitució de la cofraria de la Preciosíssima Sang establia l'obligació de fer les processons de Setmana Santa, l'ordre en què sortien les imatges i els gremis (per això es dedueix que ja eixia en processó)
1577: Sant Joan de Ribera sent arquebisbe de València exigeix que el Dissabte Sant se li canvie el mantell negre per un altre blanc. (Hi ha constància dels noms de les primeres vestidores).

1708: És baixada en rogatives a la parròquia per una plaga de llagosta. (Aquestes rogatives es solien realitzar soles als patrons).


1719: És baixada en rogatives per sequera.

1737: L'Il·lustríssim Senyor D. Andrés Mayoral, arquebisbe de València va concedir 40 dies d'indulgència a qui resara una Salve davant d'aquesta Santa Imatge.

1748: És baixada en rogatives per terratrèmols.


Entre aquests anys se'ls exigeix als frares mínims no tinguen cofraria ni altar dedicat a la Verge de la Soledat.
1752-1757: Está durant  aquests 5 anys en la Parròquia per la construcció del seu cameri. (Després de la solemne processó de pujada amb fogueres per tota la ciutat, el castell, plaça de l'ermita etc. amb dispars de salves de arcabucería i repetició en els anys successius; possible principi de les actuals festes de moros i cristians en el seu honor).


1834: És baixada en rogatives per la primera epidèmia de còlera.

1854: És baixada en rogatives per la segona epidèmia de còlera.

1854: Compon José Pérez de Sarrió els gojos.

1856: Regal d'un mantell nou blanc pel religiós mínim D. José Ibáñez Rico (actual mantell de festes)


1856: Es construeix un mecanisme pel qual la imatge ix de les andes procesionals i ascendeix i descendeix lentament fins a la hornacina-camerí de la parròquia.
1873: Estrena andes en el dia de Pasqua de Resurrecció sufragades per l'anterior frare mínim.


1898: Estrena corona nova “Propietat de D. Vicente Torró Donat i família”.

1901: S'estrenen els primers vestits típics de “castelluts” per portar a la Verge en les processons de setembre.

1914: Després de 2 anys de gran sequera, se li fan rogatives (no hi ha constància de si és baixada a la Parròquia o si són en l'Ermita), després de les intenses pluges esdevingudes el 7 de Juny s'organitza una gran festa votiva en acció de gràcies.
                            


1936: És destruïda l'antiga imatge de la Mare de Déu de la Soledat.

1939: És rebuda la nova Imatge, obra de l'escultor D. Vicente Rodilla de València, en la finca denominada “La senia de Torró”, d'on va eixir en solemne processó per entrar a la ciutat.
                                     

1940: És construït un nou retaule-hornacina en la seua ermita per haver-se destruït l'antic l'any 1936. 

1941: Regal del ramellet de plata que porta entre les mans per part d'Isabel Bellot.

1964: És col·locada la imatge exposada al culte per primera vegada en el centre del seu camarí, sense hornacina.



 

1965-66: Permaneix un any en la parròquia per obres de restauració en l'Ermita.

1980: El Divendres Sant estrena un mantell negre, replica del destruït l'any 1936.


1981: Estrena conjunt de 8 fanals nous.


1982: L'1 de Maig és beneït el nou museu on guardar i exposar tot el referent a la Verge pel Bisbe D. Pablo Barrachina.


1982: Es realitza un conjunt de andes per a festes (rèplica de les destruïdes l'any 1936) i imatge de la Verge (per no ser l'anterior de talla completa) obra de l'artista imaginer Francisco Buiza de Sevilla.

1982: És coronada canònicament el 2 de setembre per D. Pablo Barrachina i Esteban, Bisbe d'Oriola-Alacant, estrenant per a l'ocasió una nova corona (regal dels seus portadors “els majordoms”) i component un himne per a l'esdeveniment D. Salvador Payá.



1982: És recuperat el novenari que es realitzava en la 8ª de Pasqua i traslladat als dies que antecedeixen a les festes Patronals celebrades en el seu honor de l'1 al 4 de setembre.


          En aquest any 1982 la imatge de la Verge va recórrer tots i cadascun dels carrers de la població, sense cap excepció, per a això es va dividir tot el casc urbà en nou sectors, els que va visitar cada dia del novenari. Tots els habitants de Castalla van contribuir, aportant cadascun el seu granet de sorra (i alguns, cabassos), engalanant i decorant els carrers per on havia de passar i muntant un altar de campanya en cadascun dels nou sectors en el qual es va celebrar la novena i Missa, oferida cada dia pels difunts dels carrers del sector pel qual havia transcorregut la Verge.


1988: El 21 de març s'aproven els estatuts de la confraria” Verge de la Soledat” pel Il·lm. Sr. Bisbe D. Pablo Barrachina i Esteban.


1990: El 9 d'abril l'Il·lm. Sr. Bisbe D. Francisco Álvarez i Martínez accepta i decreta la primera proposta presentada per la confraria sobre les dos imatges presentades al culte, això és: La imatge de
1939 s'exposarà al culte públic dins de l'ermita i la de 1982 serà utilitzada per a qualsevol trasllat, processó, acte o culte que tinga lloc fora de l'ermita.
2001: Estrena mantell nou de Pasqua.
                            

2002: El 3 de setembre són beneïdes les noves andes de Pasqua pel Il·lm Senyor Bisbe D. Victorio Oliver.
2011: Permaneix quasi un any en la parròquia per obres de restauració en el seu camerí.
                    

2012: Es fon,  beneix i se li dedica una nova campana.

                             
2014: Per substitució del pis de la parròquia, és celebrada la processó del encontre i el culte del mes de maig en l'església del convent i finalitzat aquest al no poder tornar a la seua ermita per obres en l'accés a aquesta, permaneix en el convent fins al dia 31 d'agost, data en què és re beneïda i inaugurada l'església després de les obres, sent tot açò presidit per la Patrona. És la primera vegada, o almenys que hi haja constància en què en un mateix matí és treta per dos vegades en processó. 1º Trasllad convent-església per a aquesta celebració (presidida pel Bisbe de la diòcesi D. Jesús Murgui). 2º Trasllad església-ermita per a l'endemà celebrar les seues festes amb tota normalitat.

              En l'actualitat aquest novenari es celebra en l'ermita de la Preciosíssima Sang i es segueix oferint cada dia pels difunts haguts durant l'any, pertanyents als sectors en els quals es va dividir la població en aquest 1982, sent aquests els següents:






      



Día 22: Avinguda..
Día 23: Quartell- Poliesportiu.
Día 24: Ajuntament-Carrer Major.
Día 25: Punta la Penya- Xorro.
Día 26: Carrer Biar- Trinquet Vell.
Día 27: Barri Eres.
Día 28: Barri Escoles.
Día 29: Barri Convent.
Día 30: Centre Població.

Díes laborables: 19.30 h.
Dissabtes i Diumenges: 18.30 h.





I les tocs per al novenari  sean les seguents:


08:01 hores: Toc d'alba amb l'àngelus en les 3 Esglésies.
08.02 hores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*
13.01 hores: Toc d'àngelus en les 3 Esglésies.
13.02 hores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*

        
                    Díes laborables
19.30 hores: 1r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
19.45 hores: 2n Toc amb volteig de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
20.00 hores: 3r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).




        Dissabtes i Diumenges
 
18.30 hores: 1r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
18.45 hores: 2n Toc amb volteig de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
19.00 hores: 3r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).




21.01 hores: Toc de vespra amb l'àngelus en les 3 Esglésies.
21.02ores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*
*Estos voltejos amb les 3 campanes xicotetes de la localitat són per a recordar-nos que estos dies estan especialment dedicats a la nostra Patrona la Santíssima Mare de Déu de la Soledad Gloriosa en el seu novenari com a preparació per a les pròximes festes majors.






lunes, 15 de agosto de 2016

TOCS DEL PATRO SANT ROC



                                      Imatge de Sant Roc (actual)

           Sant Roc va nàixer, segons la tradició, a Montpeller (França) l'any 1295 aproximadament, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar a tots els infectats de la pesta. La seua vida l'hem de datar amb tota seguretat, a partir de la mitat del segle XIV i la seua mort en 1327, el més probable es que fora en Voghera, a pesar de la hipòtesi de Montpeller.

                              
                                            Imatge de Sant Roc (antic)


           La seua devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que davall el seu nom, es va dedicar a l'hostalatge de malalts de pesta i que va ser coneguda com "Confraternità o Scuole doní Sant Rocco". La dita agrupació va fomentar la devoció al sant construint capelles i més centres d'acollida per tota Itàlia.




            Una de les esglésies més conegudes que estan dedicades a este sant està a París, molt prop del Museu del Louvre; la va fer edificar Lluís XIV en 1563. Tota Europa i inclús Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li van ser dedicats.


                                                                 
            La seua onomàstica és el 16 d'agost. Sant protector davant de la pesta i qualsevol classe d'epidèmies, la seua intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant de la desaparició de les mateixes reconeixien la intervenció del sant, per la qual cosa se li anomenava sant patró de la localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre altres.


    
                                                     Campana Sant Roc (truja metálica)

         El bisbat d'Orihuela va aprovar diverses peticions de devocions locals a Sant Roc en el sínode d'Orihuela de l'any 1600, a causa de l'epidèmia de 1595 i les consegüents malalties contagioses.


   


      

                            Campana Sant Roc (truja de madera)



               Ací a Castalla, tal com vaig narrar en l'entrada anterior, en el 1653 va començar el declive de la celebració de les festes patronals a la Nativitat de La nostra Senyora i va ressorgir el de l'Assumpció per ser titular de la parròquia. Entre aquests mateixos anys 1648-53 i per tot l'anteriorment citat sobre les epidèmies, el consell de la vila de Castalla pel sistema d'elecció "redolins" va triar a Sant Roc com a patró principal de la vila i protector contra les mateixes, patronatge que d'altra banda molt aviat es veuria eclipsat per una altra advocació mariana que per aquelles dates ja tenia una grandíssima devoció popular "la Verge de la Soledat" (en la proxima entrada narraré més sobre ella)









                            "EL SISTEMA DE *REDOLINS"
             Aquest sistema consistia a escriure el nom per separat dels sants als quals es pretenia triar, en un pergamí enrotllat i recobert de cera, els quals després es ficaven en un recipient d'aigua, i al que un xiquet, després de donar-li tres voltes i encomanant-se a la Santíssima Trinitat, treia un i el donava a les autoritats civils i religioses, els qui acceptant com a voluntat divina ho proclamaven com a Patró. No hi ha constància dels altres dos noms que no es van obrir.





  

       La processó d'este, igual que la de l'Assumpció, que ja vaig narrar en l'article anterior es va deixar de realitzar en la dècada dels anys 60,  formant-se la confraria i recuperant-se de nou esta processó amb el seu novenari en 1984. Esta processó, que és conjunta amb la imatge de la Mare de Déu de l'Asumpció, es realitza en el dia d'esta i per això ja estan narrats els tocs en l'article anterior, i sent els tocs per a este 16 d'agost, “dia de Sant Roc” els següents:


15 La Assumpció i “Vespra de Sant Roc”

             Durant el dia, els tocs i voltejos propis del dia de l'Assumpció amb la seua processó (narrats en l'article anterior)

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (de vespra)



                     Foto inusual de Sant Roc i la Assumpció amb la Patrona

16 d'agost “Sant Roc”

08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.
               Volteig a dos curt convent.
               Volteig ermita.

10.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
10.15 h. 2n Toc a missa       “
10.16 h. Volteig menor          “.
10.31 h. 3r Toc a missa       “.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia, convent i ermita.

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.






             També en honor al patró Sant Roc, des de fa moltíssims anys es celebren festejos populars consistents en la solta de vaquetes pel recinte establit en la ciutat.






D