miércoles, 29 de junio de 2016

EL BOUET DE LA SANG "2 de juliol"




          
         
               La festa de la “Preciosísima Sang del nostre Senyor Jesucrist” se celebraba litúrgicament l'1 de juliol. Probablement per qüestions laborals, ací a Castalla, es va decidir el seu trasllat al primer dissabte de juliol. No hi ha documentació que acredite quan comença a celebrar-se ací,  però el més probable és que siga des de 1577, data en què l'arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera, després de començar al culte la nova parròquia, va fundar la confraria amb  este nom i li va canviar la dedicació a la primitiva i anterior església, hui ermita, fins a este moment dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, denominant-se des d'eixe any 1577 i fins als nostres dies de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist.

           Els fins d'esta nova confraria eren, a més de recaptar fons per al manteniment de l'antiga Església, el culte a la passió i les processons penitencials, demanar sufragis en èpoques de calamitats públiques, servitud caritativa a malalts i moribunds, acompanyar als soterrars dels confrares i dels pobres de solemnitat i altres obres de misericòrdia. En les actes de la confraria s'establia l'obligació de fer les processons de Setmana Santa, l'orde en què havia d'eixir les imatges i els gremis etc.



            El nom de “bouet de la sang” tot pareix indicar que prové perquè antigament en la placeta de l'ermita, en este dia, es soltava alguna vaqueta o algun “bouet”, sent este el nom amb què en l'actualitat es reconeix a esta festa.



             La forma concreta amb què se celebra esta festa tampoc hi ha documentació, o almenys jo mai l'he aconseguit localitzar, del perquè o des de quan es fa així, ja que en certa manera pot considerar-se que és un poc desconcertant, perquè este dia a les nou del matí acudixen els majordoms (portadors de la Imatge de la Patrona) a una casa particular,(familia Soler) on s'arreplega una imatge del Xiquet Jesús  que és portada en andes des d'esta casa fins a la parròquia, lloc en què s'agrega el sacerdot a esta diguem “processó” i a continuació es puja a l'ermita on se celebra la Missa. Al finalitzar la mateixa es lligen els noms dels majordoms i consellers del següent any, que no són altres que els que portaran a la Patrona i el Sepulcre amb la Imatge del Crist jacent en el següent any en les processons de Setmana Santa, respectivament. Després de finalitzar la Missa es baixa pel carrer l'amargura i punta la penya fins a la parròquia, lloc en què ja es queda el sacerdot, seguint a continuació fins a la casa de Solita Soler on es guarda el Jesuset.



             A continuació tots els majordoms amb  el seu president D. Idelfonso Verdú, la directiva i presidents de les diferents quadrilles junt amb les autoritats civils i religioses s'acudix al tradicional “esmorzaret”.


          Durant el dia es fan diferents cercaviles acompanyades per dolçaina i tamborí per tota la població, fins a les sis de la vesprada en què se celebra una festa per a xiquets amb les tradicionals carreres amb premis i regals.








                                



            Antigament la forma en què es constituïa la llista dels majordoms era diferent de com es fa en l'actualitat, en les que són unes onze o dotze llistes d'amics d'entre 20 o 30 persones cada una, que van rodant successivament i traient les distintes imatges en les processons. Quan l'ermità, el dia de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, feia sonar el toc de l'alba, en la mateixa placeta de l'ermita obria una llista, i els primers a arribar a apuntar-se serien els anomenats el següent dia 1 de Juliol, com a majordoms o consellers, per això una persona que vulgera repetir majordomia tots els anys, simplement en que fora matiner podria aconseguir-ho.







           Els tocs per a esta festa són d'una forma molt senzilla, un parell de voltejos amb la campana xicoteta de la parròquia al voltant de les nou del matí i voltejos de la campana de l'ermita a l'entrada i eixida del Jesuset.


 

jueves, 2 de junio de 2016

TOCS DEL TRIDU A LA PATRONA I PUJÁ A L'ERMITA

 

 



          Els pròxims dies 3, 4 i  5 de juny celebrarem el tridu en honor a la nostra Patrona la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, sent estos uns dies com trets del novenari que se celebra en l'ermita els dies que precedixen a les nostres festes de moros i cristians, i pensat especialment per a totes eixes persones majors que els resulta difícil i complicat l'accés a l'ermita en eixos dies, encara que cert és que també està pensat perquè tots pugem honrar-la i venerar-la com despedida del mes de maig que està dedicat especialment a Ella.




         Els dies en què se celebra este tridu sol variar, coincidint generalment en l'últim cap de setmana del mes de maig, encara que també en algunes ocasions se celebra en els tres dies previs a la tornada de la Patrona a l'ermita, solent ser el primer diumenge de juny.




           Els tocs per a estos dies son com de festa major per tractar-se de la Patrona de Castalla i seran de la manera següent:





Dia 3 de juny: 
 
08.01 h. Parròquia, Convent i ermita àngelus
08.02 h. Parròquia volteig menor

13.01 h. Parròquia, Convent i ermita àngelus
13. 02 h. Parròquia volteig general

19.31 h. Parròquia primer toc a missa
19.45 h.         “      segon      “     “
19.46 h.        “      Volteig general
20.01 h.        "        tercer toc a missa.


Dia 4 de juny
                 Durant el dia els mateixos tocs que l'anterior, però al ser vespra de la pujada s'unixen en el volteig de les 13.01 h. I 21.01 h. Les campanes del convent i de l'ermita (si la processó fóra en una altra data estes campanes no sonarien ara i si que ho farien en la vespra de la pujada)



Dia 5 de juny:
07.31 h. Parròquia Ángelus.
07.32 h. Parròquia primer toc a missa (amb posterior)
07.33 h.         “    Volteig general
07.45 h.        “       segon toc a missa        “
08.01 h.               tercer toc a missa.           “

Convent i Ermita Ángelus.
08.02 h. Convent Vol a dos i Ermita Volteig

10.01 h. Parròquia primer toc a missa (amb posterior)
10.15 h.        "       segon toc a missa        “
10.16 h.      “          Vol mitjana
10.31 h.       “          tercer toc a missa.     “

13.01 h. Parròquia, Convent i ermita Ángelus.
13.02 h. Parròquia, Convent i Ermita Volteig general.
 
18.31 h. Parròquia primer toc a missa.
18.45 h.         "         segon toc a missa.
18.46 h.         "         Volteig general.
19.01 h.         "         tercer toc a missa.

     Des de l'eixida de la imatge de la Mare de Déu fins a la seua entrada en l'ermita, voltejos processionals parròquia, convent i ermita, i en estos dos moments volteig general.
 

jueves, 26 de mayo de 2016

Festivitat del CORPUS CHRISTI i tocs










            La festa del Corpus Christi commemora la institució de l'Eucaristia. En este dia celebrat fins fa uns anys en dijous i ara en diumenge, l'església convida a meditar als creients sobre el misteri de la presència del Senyor en el pa consagrat que es guarda en totes les comunitats cristianes. Això és el que es commemora en totes les esglésies amb processons en totes les poblacions, i en les seues distintes modalitats: amb altars, amb al·legories, amb estores i a l'estil de València, com succeïx en Morella, Xàtiva, Castelló, Gandia, Orihuela etc.


            Juliana de Mont Cornillón, priora de l'abadia de Cornillón a Bèlgica, va ser la impulsora de la celebració. Ella va pertànyer a un moviment eucarístic de finals del segle XIII, que va donar origen a varies costums eucarístics com l'exposició i benedicció amb el Santíssim Sagrament, l'ús de les campanetes durant l'elevació en la Missa i la festa del Corpus Christi.



          El papa Urbà IV va publicar la butla "Transiturus" en 1264, en la qual, després d'exalçar l'amor de Crist expressat en la Santa Eucaristia, va ordenar celebrar la solemnitat del Corpus Christi en el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat. En la butla s'atorgaven indulgències a tots els fidels que assistiren a la missa i a l'ofici, compost pel doctor angèlic, Sant Tomás d'Aquino, per petició del papa, admirat inclús pels protestants.



       La mort del papa Urbà IV en 1264 i poc després de la publicació del decret, es va obstaculitzar la difusió de la festa, però el papa Clement V en el concili general de Viena de 1311, va ordenar l'adopció de la festa. Ell va publicar un nou decret incorporant el d'Urbà IV. Joan XXII successor de Clement V, va instar a la seua observança. Cap dels decrets parla de la processó com un aspecte de la celebració.



         La celebració es du a terme el següent dijous a l'octau diumenge després del Diumenge de Resurressió (és a dir, 60 dies després de eixe diumenge; durant segles el Corpus va ser la festa més important de la cristiandat i constituïx un homenatge solemne a l'Eucaristia. Les primeres notícies del Corpus valencià daten de 1326 (Manual de Consells) però com a processó teofórica general no és tal fins que en 1355 ho ordena el Bisbe Huc de Fenollet. L'any següent coincidint amb la mort del bisbe, es va fer una parroquial rotativa i és en 1372 quan es va instituir amb caràcter general. La processó es va celebrar entre 1355 i 1505 durant el matí i en 1506 es va traslladar a la vesprada, no deixant de ser vespertina fins ara, encara que això sí amb el canvi de dijous a diumenge.

   
         En molts llocs és una festa d'especial rellevància i en uns quants països és un dia festiu oficial (certes parts d'Espanya, Áustria, parts d'Alemanya, Hongria i Suïssa, Brasil, República Dominicana, Bolivia, Colòmbia, Croàcia, Polònia, Trinitat i Tobago, Portugal, Perú, Veneçuela i Equador).



Dita popular: Tres dijous hi ha l'any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el día de l'Ascensió.


                Esta processó també ha tingut un lloc molt destacat ací a Castalla, ja que hi ha constància que per a acompanyar al Santíssim Sagrament es treien totes les imatges en andes, tant les que es trobaven al culte públic en la parròquia com les existents en les cases particulars d'alguns veïns, per això era una gran quantitat de gent la que s'havia d'implicar per a esta processó, comptant també el treball i esforç que calia realitzar per a cobrir tot l'itinerari de la processó de fulls i pètals de flors, el que es denomina vulgarment com "l´enramada del Corpus". Després de comprovar que l'eixida de tanta imatge restava protagonisme al que verdaderament havia de ser el centre de la processó que era el Santíssim Sagrament es va decidir que no isquera cap imatge en la processó. Durant la dècada dels huitanta també es va anar reduint la quantitat de fulls que cobrien els carrers de l'itinerari fins a arribar practicament a la seua extinció, en canvi les campanes sí ho seguixen anunciant de la mateixa manera, permaneixent els seus toc practicament inalterables al pas dels anys i inclús dels segles, sent els tocs per a esta celebració els següents:


28 Maig Vespra
8.01 h. Àngelus (ordinari) parròquia, convent i ermita.
13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia i convent.
19.31h. 1r Toc a missa Parroquia
19.45 h. 2n Toc a missa    "
19.46 h. Volteig mitjana    "
20.01 h. 3r Toc a missa    "
21.01. Àngelus parròquia, convent i ermita.
21.02 h. Volteig general parròquia i convent.



29 de Maig Solemnitat del Corpus Christi
07.31 h. Àngelus parròquia
07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.
07.33h. Volteig general curt parròquia.
07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.
08.01 3r Toc a missa en posterior parròquia.
 Ángelus convent i ermita.
08.02 h. Volteig simple convent.
Volteig ermita.
10.01h. 1r Toc a missa en posterior parròquia
10.15 h. 2n Toc a missa en posterior parròquia
10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.
10.31 h. 3r Toc a missa en posterior parròquia
13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.

18.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
18.45 h. 2n Toc a missa parròquia
18.46 h. Volteig general
19.01 h. 3r Toc a missa parròquia.
         A l'acabar a missa donarà començament la processó realitzant-se voltejos processionals durant la duració de la mateixa, tant en la parròquia com en el convent, amb volteig general a l'eixida i entrada.