domingo, 1 de marzo de 2015

Imatge del "Nazareno"







               El passat any, durant el temps de Quaresma vaig narrar la història de la advocació i imatge del Crist del Consol, i enguany he pensat fer el mateix sobre la preciosa imatge de el “Nazareno”. Vull agrair públicament a Guillermo Durá Gisbert, (membre de la família propietària de la imatge i professor jubilat de belles arts) la deferència que ha tingut en passar-me un escrit realitzat per ell, l'any 1993 quan la imatge va complir el centenari i que a continuació vaig a narrar textualment:






           Quan una obra aconsegueix un alt nivell artístic la seua valoració, com a obra d'art, es fa independentment del missatge o intencionalitat que va motivar la seua execució. A ningú estranya ni escandalitza que ens sentim meravillats davant les obres d'art de la Grècia clàssica, representatives dels déus de l'Olimp, o davant una escultura d'Art Egipci, representació d'un animal divinitzat, o perquè no citar l'alt valor artístic d'una obra del realisme social del segle XX. En totes les èpoques de l'Art trobem, obres a les quals es valora, artísticament, independentment del seu significat religiós o social.






               Tant en l'art profà com el religiós podem contemplar obres a les quals es valora no solament pel que representa sinó pel seu valor artístic. És incomprensible que en períodes crítics de la història s'hagen destruït les imatges, al·legant que amb aqueix atemptat s'atacava una ideologia o religió, en realitat el que es destruïa era una obra d'art.






                A Castalla, com en la major part dels pobles del nostre entorn, el lloc on podem admirar un major nombre d'obres d'art és en les esglésies, en el nostre poble comptem amb magnífiques obres d'imatgeria, però la major part d'aquestes imatges tenen una antiguitat que no excedeix els cinquanta anys. Són poques les imatges que expliquen una antiguitat major de cent anys. Una de les imatges, que podem contemplar a Castalla, amb una antiguitat de cent anys és la de Jesús Nazareno.





             Aquesta imatge, d'autor desconegut, va ser esculpida en els últims anys del segle XIX, sent un clar exponent de l'alt nivell que va aconseguir l'art espanyol en aqueix segle esplendorós per a l'Art. Aquesta obra, d'estil realista, transmet tot el sentiment i expressivitat que l'artista va posar en la seua execució. El cos, doblegat pel pes de la creu, expressa el sofriment i l'esforç suportat. La contemplació del seu expressiu rostre ens transmet la sensació de dolor i resignació. La profunditat de la mirada, solament igualada per un ésser humà en semblants circumstàncies, expressa l'angoixa de la persona que és tractada injustament i sense pietat. Les seues mans s'aferren a la creu de tal manera que semblen formar part de la fusta al que van a ser clavades, i finalment els peus, adolorits pel gran pes que suporten, però ferms, trepitjant amb força les roques i pedres del camí. Tota la imatge té tal carrega de sentiment que és impossible que siga contemplada sense que motive algun tipus de sentiment en l'observador, independentment del sentiment religiós; l'admiració davant una obra d'art.

       




            Aquesta imatge va ser esculpida, per encàrrec de En Benjamí Esteve i Na Josefa Durá, per a participar en les processons de Setmana Santa. Des de 1893 tots els Dijous Sants es va poder admirar aquesta expressiva imatge en la processó del Sant Enterrament. En la segona meitat del segle XX es van reorganitzar les desfilades processionals i el “Nazareno” ha estat acompanyant el Viacrucis del Divendres Sant.






              En el transcurs d'aquests 122 anys han sigut innombrables els joves castalluts que van portar sobre els seus muscles aquesta imatge. Els que han portat una mateixa imatge alguns anys consecutius saben el vincle que es crea entre ells i la imatge, arriba a establir-se un sentiment d'afecte i unió entre el portador i la imatge. Gràcies a aquestes persones i les que van col·laborar en el seu manteniment i custòdia hem pogut contemplar aquesta imatge de el “Nazareno” en les processons de Setmana Santa.






        Una de les manifestacions de l'art són les imatges religioses, aquestes són l'expressió i representació d'unes creences, però també són un patrimoni artístic valuós, per tant valorem i estimem aquestes obres artístiques, entre les quals es troba aquesta incomparable imatge de Jesús Nazareno, que en enguany 2015 compleix 122 anys en la història de Castalla.


                                          Guillermo Durá Gisbert






         En la meua modesta opinió, crec que el poble de Castalla, i més concretament la parròquia, hauríem d'estar molt agraïts a aquesta família per l'esforç que han realitzat durant moltíssims anys, tant en la conservació d'aquesta imatge, com en els preparatius per a les seues processons, lluint sempre en tota la seua esplendor sobretot en els viacrucis del Divendres Sant.















.

viernes, 13 de febrero de 2015

Carnestoltes "LES QUARANTA HORES"


         
  
            Els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra “carnestoltes” es celebra ací a Castalla el tridu de les quaranta hores a “Jesús Sacramentat”, estant exposat durant aquests tres dies en l'altar major de la parròquia i permaneixent els fidels en oració al costat del Senyor. Segons compten els majors, esta festa ha estat molt arrelada en la població fins al punt de tindre la rellevància quasi de les festes majors de moros i cristians. No he trobat documentació però no seria d'estranyar que vinguera de temps del Patriarca Sant Joan de Ribera (S.XVI).





             Com he comentat, sempre s'ha celebrat els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra, exceptuant els anys compresos entre 1994 i 2008 que es va decidir traslladar a divendres, dissabte i diumenge perquè els fidels tingueren més temps i comoditat per a poder estar un estona  en oració davant de “Jesús Sacramentat”, ja que la majoria d'empreses acabaven la jornada laboral divendres al migdia. Antigament este dilluns i dimarts eren festius i no es treballava.






              Cal ressaltar que durant estos tres dies a la vesprada, abans de la missa o reserva del Santíssim, la coral de la parròquia amb gran solemnitat canta “els trisagis al Santíssim” i algunes altres peces musicals referents a l'Eucaristia.


   


         Esta és una de les poques festes que només l'anuncien les campanes de l'església parroquial, per ser este el lloc de l'exposició del Santíssim, sent els tocs propis per a aquests dies els següents:.




















Dissabte 14 de febrer “Vespra”


Durant el dia, tocs propis del dissabte.
13.02 h i 20.02 h. Volteig menor (4 campanes)




Diumenge 15 de febrer "Primer día"   
             
Durant el dia, tocs propis de diumenge, exceptuant els de la missa de 12.00 h. que passa a les 19.00 h.
A l'alba i 2n toc per al trisagi, volteig menor. (4campanes)
A l'exposició, migdia i reserva del Santíssim, volteig general (5 campanes)



 
Dilluns i dimarts, 16 i 17 de febrer "Segon i tercer día"


A l'alba, 2n toc per al trisagi i Missa, volteig menor. (4 campanes)
A l'exposició, migdia i reserva del Santíssim, volteig general (5 campanes)



sábado, 31 de enero de 2015

LA CANDELARIA I SANT BLAI






           Dins del calendari festiu hi ha festes de menor rellevància litúrgica i popular, però de gran tradició ací a Castalla, les quals també les campanes les anuncien, encara que lògicament en funció a la seua importància, per això les campanes implicades en estos dies són les dos xicotetes tant de la parròquia com del convent, voltejant els dós en el segon toc de les misses que al final de l'article narraré. Estes festes a què em referisc són: El dia 2 de febrer, “dia de la candelaria” i el 3 de febrer “Sant Blai”, sent esta segona d'una major tradició a Castalla per ser anomenat en 1697 Patró menor de la localitat.





La Presentació del Senyor, la Mare de Déu de la Purificación o la Mare de Déu de la Candelaria.

“Complint allò que s'ha manat per la llei mosaica, als quaranta dies del seu naixement, Jesús va ser presentat en el temple, alhora que sa mare realitzava la cerimònia de la seua purificació”.

Esta festa ja es celebrava a Jerusalem en el segle IV.








             El dia 2 de febrer de cada any, es recorda esta presentació del Xiquet Jesús al temple, portant alguna imatge del Xiquet Déu a presentar a l'església o parròquia. També eixe dia, es recorden les paraules de Simeón, portant candeles (siris fetes de parafina pura) a beneir, les quals simbolitzen a Jesús com a llum de tots els hòmens. D'ací ve el nom de la “Festa de les candeles” o el “Dia de la Candelaria”. Estos ciris o candeletes són regalats per la parròquia a tots els assistents a la celebració eucarística en este dia.








                                                 Blai de Sebaste

 
           Venerat com a Sant Blai, va ser metge i bisbe de Sebaste en Armènia Minor (actual Sivas, Turquia). Va fer vida eremítica en una cova en el bosc de la muntanya Argeus, que va convertir en la seua seu episcopal. Segons la tradició, Blas de Sebaste era conegut pel seu do de curació miraculosa, que aplicava tant a persones com a animals. Va salvar la vida d'un xiquet que s'ofegava al travar-se-li en la gola una espina de peix. Este seria l'origen del costum de beneir les goles el dia de la seua festa el 3 de febrer.







             Com he comentat en la introducció a esta entrada, esta devoció hi ha documentació que acredita que està arrelada a Castalla des de molt antic, ja que segons consta en un  document existent en l'ajuntament  de la localitat datat el dia 15 de setembre de 1697,  s'anomenen oficialment com a patrons menors de la llavors vila de Castalla a  Sant Blai, Sant Abdó i Senent, i Santa Bárbara.




            Moltes de les devocions populars estaven molt vinculades a l'activitat econòmica de les localitats, per això cal ressaltar que Sant Blai a més de ser patró protector de les goles també ho és de la professió dels cardadors de draps. (Hi ha constància que per aquelles dates, ací a Castalla ja existia una fàbrica d'esta activitat).




            A més  de les festes litúrgiques i nacionals estan les festes locals, en l'actualitat només queden dos, però antigament eren moltes més, per això a mitjan segle XVIII este dia de Sant Blai era considerat dia de festa local.





            I com no podia ser d'una altra manera un patró menor havia de tindre la seua capella i altar en el temple parroquial, per això la capella contraposada a la de Sant Tomàs (o siga l'última de la part esquerra  junt el baldaquí de l'altar major) era la dedicada a Sant Blai (des que es va destruir en 1936 esta capella no té ni imatge ni dedicació).






             Des de la construcció de l'església parroquial en 1570 esta capella va estar dedicada a la Mare de Déu del Sant Sepulcre, passant a dedicar-se a Sant Blai pel seu nomenament com a patró menor, el seu retaule el va costegar en 1716 el rector  D. Raimundo  Morant, natural d'Ibi, sent l'artista que el va construir D. Tomás Artigues. En 1792 a costa del rector D. José Ruiz, natural de Quart de Poblet, es va daurar i decorar.






             En l'actualitat es continua mantenint la tradició de portar en les celebracions litúrgiques d'este dia els tradicionals rotllos de Sant Blai per a ser beneïts i així es beneïsquen les nostres goles, sent els tocs per a estos dos dies els següents:


Dia 2 de febrer “La Candelaria”


Durant el dia els tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.
17.30 h. 1r Toc a missa convent.
17.45 h. 2n Toc a missa.
17.46 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
18.01 h. 3r Toc a missa.

19.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
19.15 h. 2n Toc a missa.
19.16 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
19.31 h. 3r Toc a missa.








Dia 3 de febrer “Sant Blai”

Durant el dia els tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.

17.30 h. 1r Toc a missa parròquia.
17.45 h. 2n Toc a missa.
17.46 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
18.01 h. 3r Toc a missa.

19.01 h. 1r Toc a missa convent.
19.15 h. 2n Toc a missa.
19.16 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
19.31 h. 3r Toc a missa.