sábado, 6 de diciembre de 2014

Dia de la Inmaculada


            



            L'origen de la festa de la Inmaculada es remunta a finals del segle VII o començaments del VIII en Orient. Ardents defensors van ser a Europa el benedictí Anselmo de Canterbury, Raimundo Lulio o Sant Vicent Ferrer, entre altres, destacant de manera particular els franciscans, per als  que va ser decisiva la teologia inmaculista de Duns Scoto.






              També els dominics, enfront de l'oposició d'alguns dels seus membres, van defendre la creença en la Immaculada Concepció de María com Santo Domingo, Taulero, un dels seus més acèrrims defensors, o el valencià Sant Lluís Bertran. Entre els agustins va destacar Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València. En el concili de Trento es van distingir Diego Laínez i Alfonso Salmerón.





              Les universitats espanyoles en la seua immensa majoria es van comprometre amb jurament i “vot de sang” a defendre el dogma de la Inmaculada, sent avançada València que ho va fer en 1530, enfront de moltes altres que ho van fer en el segle XVII.






             Una de les aportacions més singulars i primerenques de la poesia i música valencianes van ser els certàmens poètics en honor de la “Sacratisima Concepció” de la “Mare de Deu”, que es van celebrar en la ciutat de València en 1486, al voltant de 1510 i en 1532, i també el que va tindre lloc a Ontinyent en 1662. Així mateix alguns autors consideren com la possible primera justa poètica la celebrada en els territoris de la Corona d'Aragó, que va tindre lloc a València pels anys 1329-1332, en la que en tres ocasions es lloa la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.



                               (Campana menuda de la Parroquia dedicada a la Inmaculada)          

                

         L'any 2004 es va celebrar el 150 aniversari de la Proclamació del Dogma que María va ser concebuda sense pecat original, sense taca. El dogma va ser proclamat pel Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, en la seua butla "Ineffabilis Deus."





                        (Imatge de la purissima de la parroquia de Castalla)






        "...declaramos, proclamamos y definimos que la doctrina que sostiene que la beatísima Virgen María fue preservada inmune de todo mancha de la culpa original en el primer instante de su concepción por singular gracia y privilegio de Dios omnipotente, en atención a los méritos de Cristo Jesús Salvador del género humano, está revelado por Dios y debe ser por tanto firme y constantemente creída por todos los fieles ... "   Pío IX, bula Ineffabilis Deus, 8 de diciembre de (1854)





                                 






        Per tant com solemnitat que és esta festivitat tots els anys  el dia 8 de desembre les campanes estan obligades a anunciar-ho, per eixe motiu els tocs que realitzarem concretament en el nostre poble seran els següents:








Dia 7 de desembre, vespra de la solemnitat de la Immaculada Concepció:






Durant el dia, tocs propis de diumenge.

13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.


20'01 h.. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
20'02 h.  Parròquia: Volteig menor.(4 campanes)
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.








Dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció.

08'00 h. Ermita: Toc d'àngelus amb volteig.
08'31 h. Parròquia: Toc d'àngelus.
             Convent: Toc d'àngelus simple.

08'32h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
             Convent: Volteig simple. (2 campanes).



08'33 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
08'45 h.         “       2n Toc a missa amb anunci de posterior.
09'01 h.         “        3r Toc a missa amb anunci de posterior.




10'01 h. Parròquia: 1rToque a missa amb anunci de posterior.
10'15 h.       “         2n Toc a missa amb anunci de posterior.
                                   Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.       “         3r Toc a missa amb anunci de posterior.




11'31 h. Parròquia: 1rToque a missa
11'45 h.       “          2n Toc a missa.
                              Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h.         “       3r Toc a missa.




13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.




20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.







         (Per a esta celebració, la Patrona de Castalla inclús sent Soledat, també es guarnix per a l'ocasió vestint-se de blau, en un manto de seda valenciana amb brodats en plata que deu de datar del segle XVIII, sent este el color litúrgic propi de la immaculada Concepció.)






sábado, 22 de noviembre de 2014

LES CAMPANES DE CASTALLA Al NOSTRE SENYOR ROBAT D'ONIL






                 Després de la troballa del dia 28 de novembre de 1824, en la Pedrera de Tibi de la Sagrada Forma “El Nostre Senyor Robat d'Onil” i en el seu trasllat de retorn a aquest va fer una parada a Castalla, entrant a la població i en la seua Església parroquial, sent un volteig de campanes el que va anunciar al veïnat la seua arribada. (Vull ressaltar en aquest punt, la gran capacitat de convocatòria que en anys passats tenien les campanes, ja que un simple volteig general en un moment excepcional o extraordinari era capaç de convocar i concentrar a tota la població). Aquesta entrada a Castalla i en la seua parròquia, del Nostre Senyor Robat, és narrada textualment pel ministre degá, cronista i testimoni presencial D. Josef Antonio Sombiela i Mestre, de la següent manera:









“…Antes de entrar en Castalla esperaba el Ayuntamiento, el cura y clero con hábitos de Iglesia, la respetable Comunidad del gran Padre y Patriarca San Francisco de Paula: Bajamos del coche y la entrada en la villa fue majestuosa, fue tierna, digna de un pueblo que tiene hondamente grabadas en su corazón las máximas puras del Evangelio, que practica las virtudes cristianas. El vuelo de campanas y los vivas de aclamaciones repetidas anunciaron a los vecinos y habitantes de dicha villa que iba a entrar el Señor de cielos y tierra, que felizmente se había encontrado en un cantalar, y corrieron todos apresurados a recibirle. Las calles estaban llenas de un inmenso gentío: los balcones y ventanas ocupados por mujeres y niños, y todos llenos de placer adoraban a Jesús Sacramentado. Entramos en la Iglesia parroquial; y las sinceras demostraciones de afecto, las gentes  que se reunieron en ella, el vuelo de las campanas, el órgano, y el himno que cantaban el clero y la comunidad formaban una armonía inexplicable, el cura párroco de la expresada villa de Castalla que había tomado al Señor cuando bajamos del coche entre los nobles y cristianos ecos de alegría que resonaban en el templo, dio la bendición al pueblo: Este acto interesante, deliciosísimo la salida de la Iglesia, el tránsito por la villa fue un pomposo y magnifico triunfo de la Religión Sacrosanta que profesamos, consagrado a Jesús Sacramentado.
Salimos seguidamente de Castalla por el restante de la Villa hasta fuera del portal, de la cruz que hay frente del mismo se volvió a dar la bendición a todo el concurso que nos seguía por el cura párroco de Onil que había tomado al Señor al salir de la Iglesia de Castalla…”











Com crec que pot ser convenient, perque algunes persones que lligen aquesta entrada no tindran coneixement al fet que es refereix aquest títol de: “Nostre Senyor Robat”, vaig a continuació a explicar-ho i molt breument narrar la història de l'esdeveniment:

             Tot va començar en Onil, un dia de 1824, quan el Reverend D. Francisco Tormo va consagrar en la missa el pa i el vi. Llavors, en la matinada del 4 al 5 de Novembre, Nicolás Bernabéu, natural de Tibi, que en la seua infància havia sigut monesillo a Onil i que s'havia amagat en les voltes al costat del cor de l'església, després de la missa, va robar el viril d'or que contenia en el seu interior la Sagrada Forma juntament amb altres objectes de valor, i entrada la nit va procedir a efectuar el sacrílec robatori, escapant-se a continuació pel estret forat-respirador de l'escala del campanar, utilitzant per a açò les cordes de les pròpies campanes.








           Quan va arribar a Tibi, la va amagar de pressa i corrent, en el paratge de la "Volta Blanca". Posteriorment i pensant-se que aquell no era un bon lloc, la va amagar en " La Pedrera", també en el terme municipal de Tibi.

              Llavors, quan va creure que estava ben amagat, va anar a Alacant a vendre diverses peces de les del robatori. Allí en l'argenteria de Amérigo, el comerciant es va percatar que li volien vendre una peça robada de l'església d'Onil. Nicolás Bernabéu va ser detingut i el van tancar en el calabós del Palau a Onil.









          Tots els veïns dels pobles limitrofs buscaven la Sagrada Forma pels voltants de les viles, però, és Teresa Carbonell, veïna de Tibi, la que la troba en "La Pedrera". Avisats els pobles de Tibi, Castalla i Onil ixen al costat de les autoritats cap a Tibi per a acompanyar d'un poble a un altre al "Santisim Sagrament" fins a la parròquia d'Onil, instituint-se tres dies d'oracions i adoració en desagravit pel sacrilegi comès. Festes que continuen fins als nostres dies, celebrant-se el 28,29 i 30 de Novembre, no solament com a reparació sinó també com a gran goig pel privilegi de tindre des de llavors la mateixa Sagrada Forma incorrupta.

            Curiosament el ministre degá abans citat va insinuar al rector d'Onil que no creia convenient que es consumira la Sagrada Forma fins a adonar de tot l'esdevingut a l'Ordinari del lloc (Arquebisbe de València) i instituint-se a continuació un tribunal eclesiàstic a aquest efecte, on el ministre degá esmentat i testimoni presencial afirma el següent:




“…..El Tribunal Eclesiastico que desde en un principio tomó todo el debido interés en un asunto de tanta  gravedad y consecuencia, como se ha insinuado quiso igualmente terminarle por su parte con un justo fin de autenticar los prodigios que su Divina Majestad había obrado en el portentoso hallazgo de Jesús Sacramentado. Con este digno objeto el celoso prelado de esta diócesis el Excmo. Ilmo. Sr. D. Simón López ... acordó providencia el 11 de diciembre de 1824….. tomando en consideración lo expuesto por el cura párroco D. Francisco Tormo en 4 del mismo mes sobre si debería o no consumir la Sacrosanta Hostia y oído el parecer y dictamen de una junta de teólogos y canonistas en la que convinieron que debería conservarse registrándose semanalmente por un eclesiástico de ciencia y virtud haciendo las observaciones convenientes……..”
“………He leído originales los oficios hasta que tengo a la vista formado con fecha del 17 de diciembre del corriente año 1825 y que todas aseguran que la Sacrosanta Hostia robada y conservada en la iglesia parroquial de Onil, no se advierte novedad ni alteración particular; y siendo este otro de los prodigios que su Divina Majestad ha obrado en esta feliz y dichosa ocurrencia……” 








De tots nosaltres és coneguda la matèria per la qual està composada una forma, que no és més que un tros de pa sense llevat d'un parell de mil·límetres d'espessor, i és com menys sorprenent que després de quasi 200 anys, d'haver passat diversos dies a la interperie, soterrada entre pedres i palla, arribe fins als nostres dies completament intacta, quan tan sol en uns mesos es devia haver descompost, la qual cosa sens dubte es pot considerar com un grandiós miracle Eucarístic, signe de la presensia real de Crist.


No sé si la societat som conscients de la grandesa d'aquest signe o senyal fet per Crist tan prop de nosaltres, en la meua opinió, perquè als catòlics ens puga servir com a menut punt de recolsament en la fe, que en cada eucaristia es fa present el sacrifici que Crist va fer en la creu una vegada per sempre, que es perpetua el seu record a través dels segles i s'aplica el seu fruit, permaneixent al nostre costat per sempre tal com va prometre. I que el sacrifici de la creu i el sacrifici de l'eucaristia són un únic sacrifici, ja que tant en un com en un altre, Crist és el sacerdot que ofereix el sacrifici i la víctima que és oferida. Es diferencien només en la forma en què s'ofereix el sacrifici. En la creu Crist ho va oferir en forma cruenta, i per si mateix, i en la Missa (en el pa i el vi) en forma incruenta i per ministeri dels sacerdots.















            El rector de Castalla que va rebre a el “Nostre Senyor Robat” i que va donar la benedicció amb ell, no va ser un altre que D. Luis Jerónimo Jover, natural d'Ibi,  que va ser rector de Castalla des de 1797 fins a 1827,  qui després de la seua defunció i a les seues expenses, tres anys després ja en 1830, es va refondre la campana “mitjana” María de l'Assumpsió, encara que alguns s'obstinen a dir que és de 1803, data en què aquest rector encara li quedaven alguns anys d'exercir com a tal.









De les cinc campanes existents en l'actualitat en el campanar l'única que és segur que va voltejar en aquest esdeveniment i que conserva el seu bronze intacte va ser la “dejuni”, ja que la resta ha patit amb el pas dels anys refoses i substitucions. Probablement també voltejaria la de l'Ermita, ja que tot sembla indicar que en aquells anys estava col·locada en una espadanya sobre la façana de l'Església Parroquial.
                        

viernes, 31 de octubre de 2014

DÍA D'ANIMES








                                                                        MENUDA



             La Commemoració dels Fidels Difunts, popularment anomenada  dia de Difunts i en valencià dia de “Animes”, és una celebració cristiana que té lloc el dia 2 de novembre, l'objectiu del qual és orar per aquells fidels que han acabat la seua vida Terrena i, especialment, per aquells que es troben encara en estat de purificació en el purgatori.




           En l'Església Catòlica, per a aquesta celebració es recita l'Ofici de difunts i les Misses són de Rèquiem, encara que el 2 de novembre caiga en diumenge. A Espanya, Portugal i Amèrica és tradició que els sacerdots celebren tres misses este dia. Una concessió semblant es va sol·licitar per a tot el mon al Papa León XIII, però encara que no la va concedir, sí va ordenar un Rèquiem especial en 1888.






                                                                        DEJUNI




            Fins a principis dels anys seixanta, quatre tocs de difunts diferents eren els que s'efectuaven ací a Castalla, imagine que igual o semblant que a altres llocs. Estos es realitzaven en funció de l'enterrament que es sol·licitava per al difunt, i este podia ser de primera, de segona o de tercera, quedant el de primera especial que s'utilitzava només en este dia de fidels difunts o d'animes; vaig a continuació a desglossar en què consistix i quines campanes intervenen en cada un d'ells.



            El de tercera: Este toc és el més lent de tots i es podria denominar com el més trist o fúnebre, i en ell alternen les campanes dejuni, mitjana i major però molt lentament.



                                                         Detall de toc de tercera





            El de segona: Este toc és el que es continua utilitzant en l'actualitat, tant en els senyals com en tots els soterrars i consistix en una alternança de campanades entre la dejuni i la mitjana molt més ràpides que en el toc anterior i cada deu d'estes, una distanciada amb la major.







                                                     Detall de toc de segona






             El de primera: Este toc es realitza amb les campanes dejuni i mitjana al mig vol sense intervindre cap campana més.




                                                           Detall de toc de primera


           El de primera especial: Este toc és semblant a l'anterior, canvia que després d'un temps en esta alternança al mig vol entre la dejuni i la mitjana s'unix la major i transcorregut un altre espai de temps es paren les dos primeres quedant-se només la major al mig vol fins al final del toc.





                                         Detall de toc de primera especial





            També hi ha un toc, que no he denominat abans, que és el de “albat” sent el toc de difunts de xiquet, que és un toc afortunadament quasi extingit per ser molt pocs els xiquets que moren en l'actualitat en comparació a fa uns anys. En este toc les campanes protagonistes són la xicoteta i la dejuni, la primera volteja mentres la segona toca el que es denomina el "cel, cel-cel”, que és un interval de campanades amb combinació d'una i dos successivament.


           En tots estos tocs al principi i al final (exceptuant els mitjos vols per motiu de les seues parades) es realitzen molt lentament el que es denominen “DRIANCS” que no és una altra cosa que una successió de campanades totes al mateix temps i que en funció a la seua quantitat indiquen si el difunt és home, dona, sacerdot, el bisbe o el papa. 





                                                        DEJUNI I MENUDA AL VOL



             Després del Concili Vaticà II es va unificar en un sol tipus d'enterrament per a tots i concretament ací a Castalla es va decidir utilitzar el toc de segona i van deixar de realitzar-se el de primera especial, el de primera i el de tercera.

              Quan restaurem les campanes el el 2002 vam creure que era una autèntica pena que eixos quatre tipus de tocs que durant segles s'havien utilitzat, deixaren de sonar per sempre, (exceptuant, clar està, el de segona que s'utilitzava per a tot) per això pensem que es devien recuperar els quatre, però això sí, per a tots igual sense distinció, per tant vam creure que s'hauria d'utilitzar de la manera següent:





                              Detall del toc de enterrament de mig vol a tres campanes




 El de primera s'utilitzaria en els tres tocs per a tots els soterrars, amb l'excepció que al tindre més campanes li unim també la segona pareixent este toc el de primera especial.
El de segona per al que són els senyals de l'alba, migdia i vespra (quan hi ha algun difunt i abans de l'enterrament)
El de tercera i primera especial (este últim com sempre havia sigut)  seria per al dia 2 de novembre, commemoració de tots els fidels difunts i la seua vespra.





                                                                         MITJANA




            Després d'uns anys realitzant-ho així, vam tornar a replantejar-nos la qüestió, ja que ací a Castalla solen realitzar-se entre setanta i huitanta soterrars a l'anys, que per tres tocs impliquen  entre 210 i 240 mitjos vols, la qual cosa generava en les cintes de les corrioles un gran desgast havent de canviar-les amb massa assiduïtat, alhora que teniem la impressió que açò suposava un abús de les campanes, per això vam creure convenient deixar per a tots els soterrars com des dels anys seixanta s'havia realitzat el toc de segona, realitzant-se ja el de primera especial, el de primera i el de tercera per al dia de tots els fidels difunts i la seua vespra.(No és el mateix el colp que rep la campana amb el batall al mig vol que el que li dóna martell electric que té al lateral; la danya infinitament menys).






                                                                     SEGONA






            Des d'antigament el costum d'este toc de vespra del dia de tots els fidels difunts, açò és el dia 1 de novembre a poqueta nit, era realitzar una llarguíssima senyal a difunts que durava tota la nit i que a poc a poc amb el temps va anar reduint-se fins a quedar en la a penes mitja hora que és en l'actualitat. Durant eixa nit era molta la gent del poble que s'acostava per a ajudar i rellevar els campaners i entre tant els escolans de la parròquia, revestits com a tals, anaven per tot el poble demanant “la llimosneta pal quijalet” i que després es repartien amb els campaners per a alimentar-se en eixa llarga nit; singularitats de poble que encara es va realitzar fins a mitjan anys setanta. (Jo, personalment, encara he actuat en les dos facetes, en la d'escolà demanant l'almoina i per descomptat en la de campaner, on esta senyal s'havia reduït a una hora, tocant-se a mà i ja sense relleu).


           Este és un  dia molt singular per a les campanes, en el que tenen una gran activitat i protagonisme especial, invitant-nos a recordar i resar pels que ens han precedit en esta vida, vaig per això a continuació a enumerar els tocs per a este dia.






                                                                      MAJOR 





Dia 1 de novembre “vespra”

Durant el dia tocs propis de “Tots Sants” (narrats en l'entrada anterior)

20.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
20.02 h. Parròquia: Senyal difunt de tercera (20 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (10 minuts)
21.01 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)








                                                                             MAJOR 











Dia 2 de novembre “Commemoració de tots els fidels difunts”


08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)


08.30 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
08.45 h.      “          2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol campana major.
09.00 h. Parròquia: 3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera



10.00 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
10.15 h.      “          2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol campana major.
10.30 h. Parròquia: 3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.



11.30 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
11.45 h.      “          2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol campana major.
12.00 h. Parròquia: 3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.











13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)






                                         
                                                                       SEGONA