martes, 1 de noviembre de 2016

2 de Novembre "Dia de Animes"



                                                                        MENUDA



             La Commemoració dels Fidels Difunts, popularment anomenada  dia de Difunts i en valencià dia de “Animes”, és una celebració cristiana que té lloc el dia 2 de novembre, l'objectiu del qual és orar per aquells fidels que han acabat la seua vida Terrena i, especialment, per aquells que es troben encara en estat de purificació en el purgatori.




           En l'Església Catòlica, per a aquesta celebració es recita l'Ofici de difunts i les Misses són de Rèquiem, encara que el 2 de novembre caiga en diumenge. A Espanya, Portugal i Amèrica és tradició que els sacerdots celebren tres misses este dia. Una concessió semblant es va sol·licitar per a tot el mon al Papa León XIII, però encara que no la va concedir, sí va ordenar un Rèquiem especial en 1888.






                                                                        DEJUNI




            Fins a principis dels anys seixanta, quatre tocs de difunts diferents eren els que s'efectuaven ací a Castalla, imagine que igual o semblant que a altres llocs. Estos es realitzaven en funció de l'enterrament que es sol·licitava per al difunt, i este podia ser de primera, de segona o de tercera, quedant el de primera especial que s'utilitzava només en este dia de fidels difunts o d'animes; vaig a continuació a desglossar en què consistix i quines campanes intervenen en cada un d'ells.



            El de tercera: Este toc és el més lent de tots i es podria denominar com el més trist o fúnebre, i en ell alternen les campanes dejuni, mitjana i major però molt lentament.


      Detall de toc de tercera





            El de segona:
Este toc és el que es continua utilitzant en l'actualitat, tant en els senyals com en tots els soterrars i consistix en una alternança de campanades entre la dejuni i la mitjana molt més ràpides que en el toc anterior i cada deu d'estes, una distanciada amb la major.


                                                     Detall de toc de segona






             El de primera: Este toc es realitza amb les campanes dejuni i mitjana al mig vol sense intervindre cap campana més.


                                                           Detall de toc de primera


           El de primera especial: Este toc és semblant a l'anterior, canvia que després d'un temps en esta alternança al mig vol entre la dejuni i la mitjana s'unix la major i transcorregut un altre espai de temps es paren les dos primeres quedant-se només la major al mig vol fins al final del toc.



                                         Detall de toc de primera especial





            També hi ha un toc, que no he denominat abans, que és el de “albat” sent el toc de difunts de xiquet, que és un toc afortunadament quasi extingit per ser molt pocs els xiquets que moren en l'actualitat en comparació a fa uns anys. En este toc les campanes protagonistes són la xicoteta i la dejuni, la primera volteja mentres la segona toca el que es denomina el "cel, cel-cel”, que és un interval de campanades amb combinació d'una i dos successivament.


           En tots estos tocs al principi i al final (exceptuant els mitjos vols per motiu de les seues parades) es realitzen molt lentament el que es denominen “DRIANCS” que no és una altra cosa que una successió de campanades totes al mateix temps i que en funció a la seua quantitat indiquen si el difunt és home, dona, sacerdot, el bisbe o el papa. 





                                                        DEJUNI I MENUDA AL VOL



             Després del Concili Vaticà II es va unificar en un sol tipus d'enterrament per a tots i concretament ací a Castalla es va decidir utilitzar el toc de segona i van deixar de realitzar-se el de primera especial, el de primera i el de tercera.

              Quan restaurem les campanes el el 2002 vam creure que era una autèntica pena que eixos quatre tipus de tocs que durant segles s'havien utilitzat, deixaren de sonar per sempre, (exceptuant, clar està, el de segona que s'utilitzava per a tot) per això pensem que es devien recuperar els quatre, però això sí, per a tots igual sense distinció, per tant vam creure que s'hauria d'utilitzar de la manera següent:



             Detall del toc de enterrament de mig vol a tres campanes




 El de primera s'utilitzaria en els tres tocs per a tots els soterrars, amb l'excepció que al tindre més campanes li unim també la segona pareixent este toc el de primera especial.
El de segona per al que són els senyals de l'alba, migdia i vespra (quan hi ha algun difunt i abans de l'enterrament)
El de tercera i primera especial (este últim com sempre havia sigut)  seria per al dia 2 de novembre, commemoració de tots els fidels difunts i la seua vespra.





                                                                         MITJANA


            Després d'uns anys realitzant-ho així, vam tornar a replantejar-nos la qüestió, ja que ací a Castalla solen realitzar-se entre setanta i huitanta soterrars a l'anys, que per tres tocs impliquen  entre 210 i 240 mitjos vols, la qual cosa generava en les cintes de les corrioles un gran desgast havent de canviar-les amb massa assiduïtat, alhora que teniem la impressió que açò suposava un abús de les campanes, per això vam creure convenient deixar per a tots els soterrars com des dels anys seixanta s'havia realitzat el toc de segona, realitzant-se ja el de primera especial, el de primera i el de tercera per al dia de tots els fidels difunts i la seua vespra.(No és el mateix el colp que rep la campana amb el batall al mig vol que el que li dóna martell electric que té al lateral; la danya infinitament menys).






                                                                     SEGONA




            Des d'antigament el costum d'este toc de vespra del dia de tots els fidels difunts, açò és el dia 1 de novembre a poqueta nit, era realitzar una llarguíssima senyal a difunts que durava tota la nit i que a poc a poc amb el temps va anar reduint-se fins a quedar en la a penes mitja hora que és en l'actualitat. Durant eixa nit era molta la gent del poble que s'acostava per a ajudar i rellevar els campaners i entre tant els escolans de la parròquia, revestits com a tals, anaven per tot el poble demanant “la llimosneta pal quijalet” i que després es repartien amb els campaners per a alimentar-se en eixa llarga nit; singularitats de poble que encara es va realitzar fins a mitjan anys setanta. (Jo, personalment, encara he actuat en les dos facetes, en la d'escolà demanant l'almoina i per descomptat en la de campaner, on esta senyal s'havia reduït a una hora, tocant-se a mà i ja sense relleu).


           Este és un  dia molt singular per a les campanes, en el que tenen una gran activitat i protagonisme especial, invitant-nos a recordar i resar pels que ens han precedit en esta vida, vaig per això a continuació a enumerar els tocs per a este dia.






                                                                      MAJOR 





Dia 1 de novembre “vespra”


Durant el dia tocs propis de “Tots Sants” (narrats en l'entrada anterior)

20.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
20.02 h. Parròquia: Senyal difunt de tercera (20 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (10 minuts)
21.01 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)








                                                                             MAJOR 




Dia 2 de novembre “Commemoració de tots els fidels difunts”


08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)


08.30 h. Convent: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
08.45 h.      “         2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera
09.00 h.      "          3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)
17.30 h. Convent: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
17.45 h.      “         2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera
18.00 h.      "          3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera




19.00 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
19.15h.      “          2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol campana major.
19.30 h.     "           3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.





                              
                                                                       SEGONA

miércoles, 12 de octubre de 2016

TOCS DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR




Nova imatge de la nostra parroquia


                                                   
             La festivitat de la Mare de Déu del Pilar és la festa patronal de Saragossa, així com de la Hispanitat i de la Guàrdia Civil. Es celebra el 12 d'octubre.



            Va ser festiu per primera vegada l'any 1613 a l'aprovar-ho així el Consell de Saragossa. Fins al 27 de maig de 1678 no es va declarar patrona de Saragossa a la Mare de Déu del Pilar. Segles d'història, fe i devoció relacionada amb esta patrona, precedixen les celebracions que practiquen els espanyols actualment. El Pilar és la Festa Nacional de la Hispanitat i una de les festes més reconegudes en tot el món.






             La història de la Festa del Pilar comença l'any 40, quan l'apòstol Santiago El Major, germà de Sant Joan i fill de Zebedeo, va entrar a Celtibèria per a predicar la paraula de Déu als habitants pagans. Mentres viatjava per terres aragoneses, en la nit del 2 de gener de l'any 40 de l'era cristiana, se li va aparéixer a Saragossa la Mare de Déu, quan encara habitava a Jerusalem -abans de la seua Assumpció gloriosa-, per a consolar i animar a l'apòstol Santiago, que a les vores de l'Ebre predicava l'Evangeli.



           La Mare de Déu li va demanar que construïra una església en el pilar de marbre on estava ella. La Mare de Déu va desaparéixer, però el pilar va permaneixer. En este mateix lloc Santiago va realitzar la sol·licitud de la Mare de Déu, i el resultat és la bella basílica del Pilar.



          El pasat any 2015, ací a Castalla va ser molt especial per a aquesta advocasció mariana, ja que va a tenir lloc la benedicció d'una nova imatge de fusta de tallada de Nostra Senyora del Pilar, portada des de Saragossa. En aquest 2016 se li ha fabricat i colocat el manto i la corona que es beneirà en la Missa de aquest dia. El manto ha segut regalat per una persona anonimament i la corona per algun donatius agudats per una rifa. Les campanes anuncien esta festivitat però amb voltejos només de la campana xicoteta i dejuni, no intervenint la mitjana per no ser precepte i per descomptat tampoc les majors perquè tampoc és gran solemnitat, per això els tocs seran els següents:



                   Dia 11 d'octubre “Vespra”


Durant el dia tocs ordinaris.
21.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni.













Dia 12 d'octubre FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR


08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni parroquia i ermita


11.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa  "
11.46 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni. "
12.01 h. 3r Toc a missa.  "


13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni, xicotetes conven i ermita

 21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita



lunes, 3 de octubre de 2016

Campanades per En Antonio Berenguer Fuster




           Dimarts passat 27 de setembre, al caure el dia, rebem la trista notícia que En Antonio Berenguer Fuster ens havia deixat per a partir a la casa del Pare, en pocs moments les xarxes socials eren un clam amb un doble sentiment, d'incertesa i tristesa, ja que de tots era coneguda la malaltia que patia, però ningú podíem imaginar la rapidesa d'aquest trist desenllaç.





          En Antonio va ser rector de la nostra ciutat de Castalla de setembre de 1991 a setembre de 1993. Malgrat ser curt l'espai de temps que va estar al capdavant com a pastor de la nostra parròquia, vam ser moltíssimes  persones les que entaulem amb ell una sincera i estreta amistat, que va perdurar fins al final dels seus dies. Va ser un home senzill i sincer, sense doblés, d'una gran valentia i treballador incansable, fidel al seu ministeri sacerdotal i d'una grandíssima devoció mariana, gran orador y tenia el do de la paraula, excelnt músic, gran persona i millor amic.




          Durant el temps que va estar al capdavant de la nostra parròquia cal ressaltar el seu zel en les celebracions liturgiques i més concretament en les grans celebracions, donant un fort impuls a la coral parroquial que per aquelles dates es trobava en decadència i formant també el cor juvenil, va restaurar la custòdia major, va reformar la il·luminació del convent afegint quatre llanties i vuit aplics, va restaurar la cúpula del camerí de l'ermita, va completar els bancs d'aquesta doncs es trobava solament amb sis, va realitzar una nova vidriera per al buit que ja tenia preparat des de feia molts anys, va instal·lar els farols processionals de la patrona en l'altar de l'ermita que fins llavors es trobaven en el museu parroquial i va regalar personalment una aurèola amb els seus dotze estels perquè les imatges de la Patrona quean estan reservades estiguen amb tota la seua dignitat.



Va nàixer a Polop de la Marina l'any 1953, va ser ordenat sacerdot al novembre de 1976, coadjutor de l'Asunción de Xixona, rector de la Torre de les Maçanes, vicari de La nostra Senyora del Carmen d'Elx, vicari de Santa Maria d'Elx, mestre del Misteri, capellà de la Vinguda de la Verge, rector de Castalla, de la Vilajoiosa, d'Altea la Vella, administrador parroquial de l'Almudena de Benidorm i rector de Sant Joan Baptista de Benidorm.



La Missa exequial va ser oficiada per l'Il·lm. Sr. Bisbe D. Jesús Murgui, concelebrant el vicari general i mig centenar de sacerdots. Com era de preveure la parròquia de Polop es va quedar xicoteta per a albergar la multitud de fidels que acudim per a resar per l'etern descans de la seua ànima i acomiadar-li, va ser cantada per la capella del misteri d'Elx.

 



Dimarts que ve 4 d'octubre, festivitat de Sant Francesc de Asis, patró de Polop i a qui professava una gran devoció, celebrarem D.M. un funeral ací en la parròquia de Castalla per l'etern descans de la seua ànima i realitzant les campanes el toc típic de difunts de sacerdot.