domingo, 11 de julio de 2021

Benedicció del quadre de Sant Roc del Convent

 




             Tal com vaig afirmar en l'article que vaig realitzar el 15 de maig del present, titulada  "Sant Roc i el Gallo", divendres passat 9 de juliol va tindre lloc la benedicció del quadre de Sant Roc que Francisco Castelló Amorós “el Gallo” va realitzar i que ha tingut a bé regalar-lo a l'església del convent perquè siga exposat per a veneració pública.




          Primerament vull dir que s'ha tingut en consideració les limitacions imposades per la pandèmia que estem patint, per això, no s'ha avisat de la data d'aquesta benedicció, per a evitar aglomeracions, ja que aquesta església del convent no és de molt grans dimensions. D'altra banda recordar que les campanes, fidels a la tradició, sí que van anunciar que una celebració de singular rellevància anava a tindre lloc, amb un volteig de les dues campanes xicotetes al segon toc.
 
 

 


          La celebració eucarística va donar començament a les 19.30 h. sent presidida pel rector de la localitat En. Salvador Valls, qui precisament en l'homilia va recordar l'actualitat d'aquest gran sant de finals del segle XIII amb referència a la pandèmia que ara estem vivint.
 
 
 

 
 
             La imatge del quadre es va ornamentar amb un preciós centre de flors col·locat als peus del mateix i a la conclusió de la celebració va demanar l'anteriorment citat rector a l'artista que havia pintat l'obra i als seus familiars que li acompanyaren al seu costat per a procedir a la benedicció.
 
 
 

 
 
            Sant Roc va nàixer, segons la tradició, a Montpeller (França) l'any 1295 aproximadament, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar a tots els infectats de la pesta. La seua vida l'hem de datar amb tota seguretat, a partir de la mitat del segle XIV i la seua mort en 1327, el més probable es que fora en Voghera, a pesar de la hipòtesi de Montpeller.
 
 

 
 
 
             La seua onomàstica és el 16 d'agost. Sant protector davant de la pesta i qualsevol classe d'epidèmies, la seua intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant de la desaparició de les mateixes reconeixien la intervenció del sant, per la qual cosa se li anomenava sant patró de la localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre altres.
 
 
 
 
            Entre aquests anys 1648-53 i per tot l'anteriorment citat sobre les epidèmies, el consell de la vila de Castalla va triar a Sant Roc com a patró principal de la vila i protector contra les mateixes.
 
 
 
 
 
         I per a concloure aquest post recordatori del esdeveniment, voldria donar les gràcies en nom propi i crec que de la majoria de castelluts i castelludes pel detall que Francisco Castelló Amorós “el Gallo” ha tingut regalant aquesta obra d'art que sens dubte ens precedirà a tots en el temps, enriquint el patrimoni religiós de Castalla.
 

jueves, 1 de julio de 2021

EL BOUET DE LA SANG "3 de juliol"


 






                    La festa de la “Preciosísima Sang del nostre Senyor Jesucrist” se celebrava litúrgicament l'1 de juliol. Probablement per qüestions laborals, ací a Castalla, es va decidir el seu trasllat al primer dissabte de juliol. No hi ha documentació que acredite quan comença a celebrar-se ací,  però el més probable és que siga des de 1577, data en què l'arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera, després de començar al culte la nova parròquia, va fundar la confraria amb  este nom i li va canviar la dedicació a la primitiva i anterior església, hui ermita, fins a este moment dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, denominant-se des d'eixe any 1577 i fins als nostres dies de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist.
 
 

           Els fins d'esta nova confraria eren, a més de recaptar fons per al manteniment de l'antiga Església, el culte a la passió i les processons penitencials, demanar sufragis en èpoques de calamitats públiques, servitud caritativa a malalts i moribunds, acompanyar als soterraments dels confrares i dels pobres de solemnitat i altres obres de misericòrdia. En les actes de la confraria s'establia l'obligació de fer les processons de Setmana Santa, l'orde en què havia d'eixir les imatges i els gremis etc.











            El nom de “bouet de la sang” tot pareix indicar que prové perquè antigament en la placeta de l'ermita, en este dia, es soltava alguna vaqueta o algun “bouet”, sent este el nom amb què en l'actualitat es reconeix a esta festa.
 
 
 
 
 

 
 




                  Probablement siga una de les festes mes antigues que se celebra a Castalla, encara que la forma concreta amb què se celebrava no hi ha documentació, o almenys jo mai l'he aconseguit localitzar, del perquè o des de quan es fa així, ja que en certa manera pot considerar-se que és un poc desconcertant, perquè este dia a les nou del matí acudixen els majordoms (portadors de la Imatge de la Patrona) a una casa particular,(família Soler) on s'arreplega una imatge del Xiquet Jesús  que és portada en andes des d'esta casa fins a la parròquia, lloc en què s'agrega el sacerdot a esta diguem “processó” i a continuació es puja a l'ermita on se celebra la Missa. Al finalitzar la mateixa es lligen els noms dels majordoms i consellers del següent any, que no són altres que els que portaran a la Patrona i el Sepulcre amb la Imatge del Crist jacent en el següent any en les processons de Setmana Santa, respectivament. Després de finalitzar la Missa es baixa pel carrer l'amargura i punta la penya fins a la parròquia, lloc en què ja es queda el sacerdot, seguint a continuació fins a la casa de Solita Soler on es guarda el Jesuset. (Este any excepcionalment per trobar-se la Mare de Déu en l'església la Missa serà en esta)



 
 
            Novament este any degut a la pandèmia, el tradicional "esmorzaret" al igual que la processó i tots els actes de la vesprada per al xiquets queden suspesos.


          Durant el dia es fan diferents cercaviles acompanyades per dolçaina i tamborí per tota la població, fins a les set de la vesprada en què se celebra una festa per a xiquets amb les tradicionals carreres amb premis i regals, davant de la Casa de Cultura.







                                



            Antigament la forma en què es constituïa la llista dels majordoms era diferent de com es fa en l'actualitat, en les que són unes onze o dotze llistes d'amics d'entre 20 o 30 persones cada una, que van rodant successivament i traient les distintes imatges en les processons. Quan l'ermità, el dia de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, feia sonar el toc de l'alba, en la mateixa placeta de l'ermita obria una llista, i els primers a arribar a apuntar-se serien els anomenats el següent dia 1 de Juliol, com a majordoms o consellers, per això una persona que vullguera repetir majordomia tots els anys, simplement en que fora matiner podria aconseguir-ho.
 



 
 
Els tocs per a esta festa seran els següents:
 
08.00 h.  Toc d'Alba parròquia, ermita i convent.
08.01 h. Volteig campana ermita.
 
09.00 h. 1º Toc a missa parròquia.
09.15 h. 2º Toc a missa parròquia.
09.16 h. Volteig campanes menudes.
09.30 h. 3º Toc a missa parròquia.
 
13.00 h. Toc del Ave Maria (Àngelus) parròquia, convent i ermita.
13.01 h. Volteig campana ermita.
 
21.00 h. Toc del Ave Maria parròuqia, convent i ermita.
21.01 h. Volteig campana ermita.



sábado, 5 de junio de 2021

Festivitat del CORPUS CHRISTI i tocs

 








            La festa del Corpus Christi commemora la institució de l'Eucaristia. En este dia celebrat fins fa uns anys en dijous i ara en diumenge, l'església convida a meditar sobre el misteri de la presència del Senyor en el pa consagrat que es guarda en els sagraris de totes les comunitats cristianes. Això és el que es commemora en totes les esglésies amb processons en totes les poblacions, i en les seues distintes modalitats: amb altars, amb al·legories, amb estores i a l'estil de València, com succeïx en Morella, Xàtiva, Castelló, Gandia, Orihuela etc. i per excel·lència, un dia de tocs i vols de campanes.







            Juliana de Mont Cornillón, priora de l'abadia de Cornillón a Bèlgica, va ser la impulsora de la celebració. Ella va pertànyer a un moviment eucarístic de finals del segle XIII, que va donar origen a varies costums eucarístics com l'exposició i benedicció amb el Santíssim Sagrament, l'ús de les campanetes durant l'elevació en la Missa i la festa del Corpus Christi.



          El papa Urbà IV va publicar la butla "Transiturus" en 1264, en la qual, després d'exalçar l'amor de Crist expressat en la Santa Eucaristia, va ordenar celebrar la solemnitat del Corpus Christi en el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat. En la butla s'atorgaven indulgències a tots els fidels que assistiren a la missa i a l'ofici, compost pel doctor angèlic, Sant Tomàs d'Aquino, per petició del papa, admirat inclús pels protestants.




       La mort del papa Urbà IV en 1264 i poc després de la publicació del decret, es va obstaculitzar la difusió de la festa, però el papa Clement V en el concili general de Viena de 1311, va ordenar l'adopció de la festa. Ell va publicar un nou decret incorporant el d'Urbà IV. Joan XXII successor de Clement V, va instar a la seua observança. Cap dels decrets parla de la processó com un aspecte de la celebració.






         La celebració es du a terme el següent dijous a l'octau diumenge després del Diumenge de Resurrecció (és a dir, 60 dies després de eixe diumenge; durant segles el Corpus va ser la festa més important de la cristiandat i constituïx un homenatge solemne a l'Eucaristia. Les primeres notícies del Corpus valencià daten de 1326 (Manual de Consells) però com a processó teofórica general no és tal fins que en 1355 ho ordena el Bisbe Huc de Fenollet. L'any següent coincidint amb la mort del bisbe, es va fer una parroquial rotativa i és en 1372 quan es va instituir amb caràcter general. La processó es va celebrar entre 1355 i 1505 durant el matí i en 1506 es va traslladar a la vesprada, no deixant de ser vespertina fins ara, encara que això sí amb el canvi de dijous a diumenge.

   
         En molts llocs és una festa d'especial rellevància i en uns quants països és un dia festiu oficial (certes parts d'Espanya, Àustria, parts d'Alemanya, Hongria i Suïssa, Brasil, República Dominicana, Bolívia, Colòmbia, Croàcia, Polònia, Trinitat i Tobago, Portugal, Perú, Veneçuela i Equador).



Dita popular: Tres dijous hi ha l'any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l'Ascensió.
 

                Esta processó també ha tingut un lloc molt destacat ací a Castalla, ja que hi ha constància que per a acompanyar al Santíssim Sagrament es treien totes les imatges en andes, tant les que es trobaven al culte públic en la parròquia com les existents en les cases particulars d'alguns veïns, per això era una gran quantitat de gent la que s'havia d'implicar per a esta processó, comptant també el treball i esforç que calia realitzar per a cobrir tot l'itinerari de la processó de fulls i pètals de flors, el que es denomina vulgarment com "l´enramada del Corpus". Després de comprovar que l'eixida de tanta imatge restava protagonisme al que verdaderament havia de ser el centre de la processó que era el Santíssim Sagrament es va decidir que no isquera cap imatge en la processó. Durant la dècada dels huitanta també es va anar reduint la quantitat de fulls que cobrien els carrers de l'itinerari fins a arribar pràcticament a la seua extinció, en canvi les campanes sí ho seguixen anunciant de la mateixa manera, permaneixent els seus tocs pràcticament inalterables al pas dels anys i inclús dels segles.
 
 
         
 
            Com és lògic, i  per altra banda no podia ser d'altra manera, entre les obligacions del campaner està el mantindre les campanes en perfecte estat, per eixe motiu en la vespra de qualsevol solemnitat  i més concretament en esta del Corpus, toca revisió de totes les campanes (11 que tenim en us) així com dels seus mecanismes de toc, motors de volteig, cadenes, carrioles, electro-malls, ordinadors etc. i una vegada tot en perfecte estat, els tocs per a esta celebració els següents:


  05 de juny Vespra
8.01 h. Àngelus (ordinari) parròquia, convent i ermita.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia i convent.

19.31h. 1r Toc a missa parròquia
19.45 h. 2n Toc a missa    "
19.46 h. Volteig  mitjana    "
20.01 h. 3r Toc a missa    "

21.01. Àngelus parròquia, convent i ermita.
21.02 h. Volteig general parròquia i convent.
 


  06 de Juny Solemnitat del Corpus Christi
 
07.31 h. Àngelus parròquia

07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.
07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.
07.59 3r Toc a missa en posterior parròquia.

08.00h. Volteig general curt parròquia.
  Àngelus convent i ermita.
 
 Volteig ermita.
10.01h. 1r Toc a missa en posterior parròquia
10.15 h. 2n Toc a missa en posterior parròquia
10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.
10.31 h. 3r Toc a missa en posterior parròquia

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita.


          A causa de la situació que estem vivint del Covid-19, enguany no hi haurà processó, per tant tampoc se celebrarà la missa de la vesprada, la qual cosa sí que es realitzarà serà l'Exposició del Santíssim després de finalitzar la missa de les 10.30 h. per a tots aquells que vulguin estar una estona d'oració davant el Santíssim Sagrament, per a concloure amb la benedicció eucarística i sent aquest acte lògicament anunciat per les campanes.