domingo, 15 de mayo de 2016

BENEDICCIÓ DEL NOU ROGLE DE CAMPANES




           El passat diumenge 27 de març, al arribar la imatge de la patrona de Castalla la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa a l'església Parroquial en la processó del Encontre, va tindre lloc la solemne benedicció del nou rogle de campanes pel el rector D. Salvador Valls, dedicat precisament a la resurrecció del nostre Senyor Jesucrist. Vaig a continuació a explicar alguns dels detalls de la fabricació d'aquest rogle i del perquè d'aquesta dedicació.






 
 


            Tot va començar fa uns anys quan el seminarista Francisco Luis Soler Alós, en entrar la Mare de Déu el 2 de setembre en la Processó del “Passeig” a l'església, es va dirigir a mi per a preguntar-me que com era possible que a Castalla, havent-hi tanta afició per les campanes i sent un bon nombre de campaners, com podíem consentir que no sonara un rogle de campanes precisament en aquestes entrades de la Patrona, al que li vaig respondre que certament tenia raó.

 
 


           Durant uns dies la pregunta d'aquest seminarista donava voltes pel meu cap, i vaig recordar que a finals dels anys setanta, comentant amb el rector D. Toribio Sellés sobre l'antic rogle de campanes destruït l'any 1936, em va oferir perquè guardara i custodiara una capseta amb quatre campanetes (literalment fetes pols) d'aquell primitiu rogle, afirmant-me aquest que jo era la persona més indicada per a la seua millor conservació; certament una quantitat insuficient per a la fabricació d'un nou rogle, (els hi ha de moltes grandàries però la majoria solen portar unes dotze campanes)

 
 


            Unes setmanes després, em vaig reunir amb l'actual rector D. Salvador Valls, per a intercanviar impressions sobre “els pardals” que aquest seminarista havia ficat en el meu cap, semblant-li be la idea, però arribant els dos a la conclusió que com pròximament anava tenir lloc la restauració del pis de l'església, no era convenient obrir tants fronts de despeses per a centrar-nos en el que realment urgia.

 



             Passats uns anys i trobant-se pròxima la finalització del préstec de les obres de la casa abadia, vaig tornar a reprendre el tema, afirmant-li a D. Salvador que si la parròquia sufragava les campanes, jo fabricava i regalava el rogle. En semblar-li bé la idea, ràpidament em vaig posar a la feina i en el mes de setembre del 2015 vaig donar els primers passos, que van ser intentar adquirir 15 campanes noves, sent aquesta la quantitat que considere oportuna per a la realització d'un rogle d'unes dimensions acceptables per a la grandària de la nostra església parroquial.

 
 
   
 


              Un dels principals arguments pels quals tenia interès a tenir-ho acabat per al Diumenge de Pasqua d'aquest 2016 és a causa que precisament enguany es compleixen exactament huitanta des que va sonar per última vegada l'anterior destruït en 1936. També vaig pensar que seria convenient que en aquest nou rogle de campanes tingueren un lloc preferent les de l'antic, encara que certament era complicat perquè tenien una grandíssima deterioració, a la més gran li faltava un tros, la segona tenia forats d'haver-se fos el bronze de la tremenda temperatura que va haver de suportar en l'incendi i les altres dues encara que estaven en millor estat no conservaven ni tan sols els batalls. Va ser un motiu de gran satisfacció el poder aconseguir deixar tres d'aquestes campanes en condicions per a ser reutilitzades en el nou rogle, ocupant tres llocs preferents en el centre del mateix.





           Una vegada les 18 campanes en condicions, vaig començar la realització de la roda el divendres 29 de gener, dedicant-li cada rato lliure que vaig tenir, acabant-lo amb la seua col·locació dijous passat 17 de març. Per diversos motius que a continuació desglossaré, vam creure convenient dedicar-ho a la Resurrecció del nostre Senyor Jesucrist:




1º El seu sonar cada vegada que toca és a alegria, doncs solament realitza voltejos i per açò és toc a glòria.
2º Tres de les seues campanes es pot considerar que han tornat a la vida, doncs després del lamentable estat que van quedar, novament tornen a sonar.
3º Com probablement va sonar per última vegada el dia de Pasqua de 1936, i ho tornarà a fer el mateix dia, just 80 anys després, podem atribuir-li cert paral·lelisme amb la pròpia Resurrecció.
4º La pròpia capella on ha sigut instal·lat, també estava coberta en la seua part inferior des d'aqueixa destrucció del 1936, havent-se recuperat fa un parell d'anys.






           Per aquests quatre motius, com he esmentat, pensem dedicar-ho a la Resurrecció portant per açò una inscripció en llatí que resa: “DOMINUS RESURREXIT TERTIA DIE ET ASCENDIT IN CAELUM. CASTALLA 1936-2016”. I també està rematada la peça per una imatge de Crist Ressuscitat.
           








 

           Novament crec que Castalla està d'enhorabona, doncs hem recuperat un element patrimonial perdut durant 80 anys, sent aquesta una de les poques esglésies antigues que encara faltava d'ell, i més concretament per haver integrat en ell tres antiquíssimes campanes de l'anterior rogle. I no vull concloure aquestes línies sense deixar d'agrair a cuatre persones, Francisco José Rico Marco, Rubén palacios Cifuentes Víctor Manuel García Pagán i Ismael Rico Juan que s'han oferit voluntaris d'una forma altruista i desinteressada per a ajudar-me en el pintat, trasllat i col·locació, com sempre fan ells i altres persones des de fa moltíssims anys en aquests temes de manteniment, difusió i conservació del patrimoni de la parròquia de Castalla.

jueves, 24 de marzo de 2016

HORARIS I TOCS DE SETMANA SANTA



DIJOUS SANT:
Este dia recordem l'Últim Sopar de Jesús amb els seus apòstols en què els va llavar els peus donant-nos un exemple de servei. En l'Últim Sopar, Jesús es va quedar amb nosaltres en el pa i en el vi, ens va deixar el seu cos i la seua sang. És el dijous sant quan va instituir l'Eucaristia i el Sacerdoci. A l'acabar l'últim Sopar, Jesús sen va anar a orar, a l'Hort de les Oliveres. Ací va passar tota la nit i després de molt de temps d'oració, van arribar a agarrar-lo.
08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia i convent.
13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia, convent i ermita.
16.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
16.45 h. 2n Toc a missa
16.46 h. Volteig menor.
17.01 h. 3r Toc a missa.
MISSA DEL SANT SOPAR:
18.31 h, 1r Toc a missa parròquia.
18.45 h. 2n Toc a missa.
18.46 h. Volteig general.
19.01 h. 3r Toc a missa.
Al cant del “Gloria”, volteig general i a partir d'este moment es silencien les campanes totalment per començar la passió i mort de Jesucrist, no tornant a sonar fins al cant del “Gloria” de la vigília del Dissabte Sant, que celebrem la seua Resurrecció.
23.00 h. Hora Santa en el Monument de la parròquia. (sense campanes)
24.00 h. Cant de la Passió.

DIVENDRES SANT: 
Eixe dia recordem la Passió del nostre Senyor: La seua presó, els interrogatoris d'Herodes i Pilat; la flagel·lació, la coronació d'espines i la crucifixió. Ho commemorem amb un Viacrucis solemne i amb la cerimònia de l'Adoració de la Creu.
9.00 h. Viacrucis des del convent fins a l'ermita (sense campanes)
17.00 h. Celebració de la Passió en la parròquia.
 (Sense campanes i amb la matraca)
20.00 h. Processó del Sant Enterrament (sense campanes).


DISSABTE SANT O DE GLORIA: 
Es recorda el dia que va passar entre la mort i la Resurrecció de Jesús. És un dia de dol i tristesa perquè no tenim Jesús entre nosaltres. Les imatges es cobrixen i els sagraris estan oberts i buits. A la nit es du a terme una vigília pasqual per a celebrar la Resurrecció de Jesús. Vigília vol dir “la vesprada i nit anteriors a una festa.” En la Vigília Pascual, l'Església Catòlica celebra una litúrgia molt especial, i ho fa amb la màxima solemnitat. Comencen els oficis amb el temple a fosques, encenent-se i beneint-se un foc en l'atri, en un lloc fora del temple. D'eixe foc s'encén el Ciri Pascual, un enorme ciri que simbolitza a Crist Ressuscitat. Tot seguit, els fidels encenen les seus ciris pròpies de la flama del Ciri. Arribats al presbiteri, es col·loca en el centre del mateix, junt amb l'altar o junt amb l'ambó, s'encenen totes les llums del temple i es canta l'Exsultet, o pregó pasqual antic himne al·lusiu a la nit de Pasqua que proclama la glòria de la Resurrecció de Crist, que embolicarà tota la litúrgia d'esta nit.
23.30 h. Solemne Vigília Pascual, la celebració cristiana més important de l'any. Al cant del Gloria, volteig general, i a partir d'este moment ja comencen els seus tocs habituals.
La campana de l'ermita, també s'unix a este volteig, junt amb les traques i coets que els majordoms tiren des de l'ermita. Antigament esta campana, quan anava manual s'anaven rellevant els majordoms de la Mare de Déu de la Soledat i la voltejaven durant tota la nit fins a l'eixida de la Patrona. En l'actualitat i des que funciona automàticament, per a evitar un abús i possible ruptura de la campana, es reduïx a 2 o 3 minuts cada hora durant tota la nit.

DIUMENGE DE RESURRECCIÓ O DE PASCUA:
És el dia més important i més alegre per a tots nosaltres, els catòlics, ja que Jesús va véncer la mort i ens va donar la vida. Açò vol dir que Crist ens dóna l'oportunitat de salvar-nos, d'entrar al Cel i viure sempre feliços en companyia de Déu. Pasqua és el pas de la mort a la vida.
7.31 h. 1r Toc a missa en l'ermita.
7.45 h. 2n Toc a missa amb volteig en l'ermita.
8.00 h. 3r Toc a missa en l'ermita. 
8.01 h. Àngelus parròquia i convent.
8.02 h. Volteig general parròquia i convent.
9.01 h. Regina coeli parròquia.(Des d'este moment fins a Pentecostés este toc substituïx al d'àngelus).
9.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita per començament de la processó del Encotre, esta processó és la més important de l'any ací a Castalla, on ixen totes les famílies juntes per a acompanyar la Patrona fins a la parròquia, on té lloc la Trobada amb Jesucrist ressuscitat, durant tot l'itinerari, voltejos processionals i a l'arribada Solemne Missa Major.
11.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa.
11.46 h. Volteig menor.
12.01 h. 3r Toc a missa.
13.01 h. Regina coeli parròquia.
              Àngelus convent i ermita.
13.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita.
21.01 h. Regina coeli parròquia
              Àngelus convent i ermita.
                                       (Cuadrilla de majordoms nº 7 en la que jo tambe participe)

I aprofite pera des d'ací desitjar una molt bona Pascua a tots.
Toc del Regina Coeli

Salutació a la Mare de Déu durant el temps pasqual i propia de este día:
(TRES CEMPANADES XICOTETA)
Alegra't. Reina del Cel, al·leluia.
R: Perquè Aquell a qui vas meréixer portar en el teu si, al·leluia.

(TRES CAMPANADES DEJUNI)
Ha ressuscitat com ho va predir, al·leluia.
R. Intercedix per nosaltres davant de Déu, al·leluia.
(TRES CAMPANADES MITJANA)
Gaudix-te i alegra't, María Mare de Déu, al·leluia.
Perquè en veritat el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.
(TRES CAMPANADES SEGONA)
Orem: Oh, Déu, que has omplit d'alegria al món amb la resurrecció de Jesucrist, el teu Fill, el nostre Senyor, concedix-nos per intercessió de la Mare de Déu, arribar a posseir la dita de la vida immortal.
Per Crist nostre Senyor.
(TRES CAMPANADES MAJOR)

domingo, 20 de marzo de 2016

EL NOU ROGLE DE CAMPANES


            Diumenge que ve 27 de març D.M. en arribar la imatge de la patrona de Castalla la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa a l'església Parroquial en la processó del Encontre, tindrà lloc la benedicció del nou rogle de campanes dedicat precisament a la resurrecció del nostre Senyor Jesucrist. Vaig a continuació a explicar alguns dels detalls de la fabricació d'aquest rogle i del perquè d'aquesta dedicació.

 

 


            Tot va començar fa uns anys quan el seminarista Francisco Luis Soler Alós, en entrar la Mare de Déu el 2 de setembre en la Processó del “Passeig” a l'església, es va dirigir a mi per a preguntar-me que com era possible que a Castalla, havent-hi tanta afició per les campanes i sent un bon nombre de campaners, com podíem consentir que no sonara un rogle de campanes precisament en aquestes entrades de la Patrona, al que li vaig respondre que certament tenia raó.



 


 


           Durant uns dies la pregunta d'aquest seminarista donava voltes pel meu cap, i vaig recordar que a finals dels anys setanta, comentant amb el rector D. Toribio Sellés sobre l'antic rogle de campanes destruït l'any 1936, em va oferir perquè guardara i custodiara una capseta amb quatre campanetes (literalment fetes pols) d'aquell primitiu rogle, afirmant-me aquest que jo era la persona més indicada per a la seua millor conservació; certament una quantitat insuficient per a la fabricació d'un nou rogle, (els hi ha de moltes grandàries però la majoria solen portar unes dotze campanes)




 

 


            Unes setmanes després, em vaig reunir amb l'actual rector D. Salvador Valls, per a intercanviar impressions sobre “els pardals” que aquest seminarista havia ficat en el meu cap, semblant-li be la idea, però arribant els dos a la conclusió que com pròximament anava tenir lloc la restauració del pis de l'església, no era convenient obrir tants fronts de despeses per a centrar-nos en el que realment urgia.

 




             Passats uns anys i trobant-se pròxima la finalització del préstec de les obres de la casa abadia, vaig tornar a reprendre el tema, afirmant-li a D. Salvador que si la parròquia sufragava les campanes, jo fabricava i regalava el rogle. En semblar-li bé la idea, ràpidament em vaig posar a la feina i en el mes de setembre del 2015 vaig donar els primers passos, que van ser intentar adquirir 15 campanes noves, sent aquesta la quantitat que considere oportuna per a la realització d'un rogle d'unes dimensions acceptables per a la grandària de la nostra església parroquial.

 

 

   
 



              Un dels principals arguments pels quals tenia interès a tenir-ho acabat per al Diumenge de Pasqua d'aquest 2016 és a causa que precisament enguany es compleixen exactament huitanta des que va sonar per última vegada l'anterior destruït en 1936. També vaig pensar que seria convenient que en aquest nou rogle de campanes tingueren un lloc preferent les de l'antic, encara que certament era complicat perquè tenien una grandíssima deterioració, a la més gran li faltava un tros, la segona tenia forats d'haver-se fos el bronze de la tremenda temperatura que va haver de suportar en l'incendi i les altres dues encara que estaven en millor estat no conservaven ni tan sols els batalls. Va ser un motiu de gran satisfacció el poder aconseguir deixar tres d'aquestes campanes en condicions per a ser reutilitzades en el nou rogle, ocupant tres llocs preferents en el centre del mateix.








             Una vegada les 18 campanes en condicions, vaig començar la realització de la roda el divendres 29 de gener, dedicant-li cada rato lliure que vaig tenir, acabant-lo amb la seua col·locació dijous passat 17 de març. Per diversos motius que a continuació desglossaré, vam creure convenient dedicar-ho a la Resurrecció del nostre Senyor Jesucrist:







1º El seu sonar cada vegada que toca és a alegria, doncs solament realitza voltejos i per açò és toc a glòria.

2º Tres de les seues campanes es pot considerar que han tornat a la vida, doncs després del lamentable estat que van quedar, novament tornen a sonar.

3º Com probablement va sonar per última vegada el dia de Pasqua de 1936, i ho tornarà a fer el mateix dia, just 80 anys després, podem atribuir-li cert paral·lelisme amb la pròpia Resurrecció.

4º La pròpia capella on ha sigut instal·lat, també estava coberta en la seua part inferior des d'aqueixa destrucció del 1936, havent-se recuperat fa un parell d'anys.






            Per aquests quatre motius, com he esmentat, pensem dedicar-ho a la Resurrecció portant per açò una inscripció en llatí que resa: “DOMINUS RESURREXIT TERTIA DIE ET ASCENDIT IN CAELUM. CASTALLA 1936-2016”. I també està rematada la peça per una imatge de Crist Ressuscitat.

           











              Novament crec que Castalla està d'enhorabona, doncs hem recuperat un element patrimonial perdut durant 80 anys, sent aquesta una de les poques esglésies antigues que encara faltava d'ell, i més concretament per haver integrat en ell tres antiquíssimes campanes de l'anterior rogle. I no vull concloure aquestes línies sense deixar d'agrair a cuatre persones, Francisco José Rico Marco, Rubén palacios Cifuentes Víctor Manuel García Pagán i Ismael Rico Juan que s'han oferit voluntaris d'una forma altruista i desinteressada per a ajudar-me en el pintat, trasllat i col·locació, com sempre fan ells i altres persones des de fa moltíssims anys en aquests temes de manteniment, difusió i conservació del patrimoni de la parròquia de Castalla.