LES "QUARANTA HORES"

            

  

            Els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra “carnestoltes” es celebra ací a Castalla el tridu de les quaranta hores a “Jesús Sacramentat”. Segons compten els majors, esta festa ha estat molt arrelada en la població fins al punt de tindre la rellevància quasi de les festes majors de moros i cristians. No he trobat documentació però no seria d'estranyar que vinguera de temps del Patriarca Sant Joan de Ribera (S.XVI).

             Com he comentat, sempre s'ha celebrat els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra, exceptuant els anys compresos entre 1994 i 2008 que es va decidir traslladar a divendres, dissabte i diumenge perquè els fidels tingueren més temps i comoditat per a poder estar un estona  en oració davant de “Jesús Sacramentat”, ja que la majoria d'empreses acabaven la jornada laboral divendres al migdia. Antigament este dilluns i dimarts eren festius i no es treballava.

              Cal ressaltar que durant estos tres dies a la vesprada, abans de la missa o reserva del Santíssim, la coral de la parròquia amb gran solemnitat canta “els trisagis al Santíssim” i algunes altres peces musicals referents a l'Eucaristia.

             Esta és una de les poques festes que només l'anuncien les campanes de l'església parroquial, per ser este el lloc de l'exposició del Santíssim, exceptuant el passat 2011 que per obres en el campanar d'esta van ser les del convent i l'ermita les que ho van anunciar, sent enguany els tocs els següents:

Dissabte 18 de febrer “Vespra”

Durant el dia, tocs propis del dissabte.
13.02 h i 20.02 h. Volteig menor (4 campanes)

Diumenge 19 de febrer "Primer día"                

Durant el dia, tocs propis de diumenge, exceptuant els de la missa de 12.00 h. que passa a les 19.00 h.
A l'alba i 2n toc per al trisagi, volteig menor.
A l'exposició, migdia i reserva del Santíssim, volteig general (5 campanes)

 
Dilluns i dimarts, 20 i 21 de febrer "Segon i tercer día"
A l'alba i 2n toc per al trisagi, volteig menor.
A l'exposició, migdia i reserva del Santíssim, volteig general (5 campanes)

.

AVARIA EN “SANT ROC”

                

               Una de les utilitats d'este blog és deixar constància per al futur de les diferents anomalies, avaries  o incidències que les campanes i els seus mecanismes van tenint amb el pas dels anys, vaig ara a narrar el problema que va sorgir amb la campana segona de la parròquia “Sant Roc” -amb algo de retard per falta de temps-, perquè este va succeir en la vespra de la Inmaculada del 2011.

             En este dia els dos voltejos de vespra es van desenrotllar amb normalitat, però al finalitzar el de les 20.01 h. algo va succeir amb este motor disparant l'automàtic general de les campanes, l'endemà 8 de desembre vaig pujar per a revisar i intentar esbrinar de que podria tractar-se l'avaria, comprovant que estava tot correctament excepte la placa electrònica que hi ha junt  el motor que a pesar de tindre entrada de tensió no donava eixida a éste.

            Per a posar-nos en situació abans de res vull breument explicar com és el funcionament d'estos motors denominats “d'impulsos”  que es van instal·lar en la restauració duta a terme en el 2002 (si és possible enguany faré una entrada per a comptar els detalls d'eixa restauració) substituint als convencionals trifàsics, existents des de l'electrificació de 1964.

             Estos nous motors, en la part posterior d'ells, on generalment porten l'hèlice per a la seua refrigeració, en compte d'esta porten una placa electrònica en què entre altres molts components porta un variador de freqüència per a poder ajustar la velocitat que es desitja i un encoder  (o conta voltes) per a poder saber ésta en cada moment en què posició té la campana.

             Açò és així perquè la rotació del motor no és constant sinó que simula el que realment faria un campaner portant la campana a mà i donant les diferents estirades amb la corda, invertint el sentit de gir cada període de temps i frenada final perquè no quede lliure en la parada (tot això ajustable i programable) com més es percep és en l'arrancada per al volteig, podent comprovar la diferència entre les campanes de la parròquia i les del convent i l'ermita.

            Estes plaques electròniques en compte de tindre fusibles per a la seua protecció, tenen unes peces semblants a resistències que uns denominen “varistors” i altres “termostors” sent estes les que es van fondre en la campana segona en eixe dia 7 de desembre.

              El dissabte 10 de desembre vaig desmuntar la placa electrònica i me'n vaig anar a la botiga del meu cunyat “Electrodomestics Miguel Ángel” a Onil, per a veure si ell podia aconseguir-me les peces danyades perquè el dia de Nadal estiguera esta campana en perfecte estat. El dissabte 17 reparem la placa, seguidament la vaig muntar en el seu lloc realitzant-li a continuació un llarg volteig (això sí amb el batall lligat perquè no sonara) comprovant que va realitzar l'arrancada, volteig, inversions i frenada amb total normalitat, quedant en perfecte estat per al següent Nadal.

 

.

LA CANDELARIA I SANT BLAI

           Dins del calendari festiu hi ha festes de menor rellevància litúrgica i popular, però de gran tradició ací a Castalla, les quals també les campanes les anuncien, encara que lògicament en funció a la seua importància, per això les campanes implicades en estos dies són les dos xicotetes tant de la parròquia com del convent, voltejant els dós en el segon toc de les misses que al final de l'article narraré. Estes festes a què em referisc són: El dia 2 de febrer, “dia de la candelaria” i el 3 de febrer “Sant Blai”, sent esta segona d'una major tradició a Castalla per ser anomenat en 1697 Patró menor de la localitat.

La Presentació del Senyor, la Mare de Déu de la Purificación o la Mare de Déu de la Candelaria.

“Complint allò que s'ha manat per la llei mosaica, als quaranta dies del seu naixement, Jesús va ser presentat en el temple, alhora que sa mare realitzava la cerimònia de la seua purificació”.

Esta festa ja es celebrava a Jerusalem en el segle IV.

             El dia 2 de febrer de cada any, es recorda esta presentació del Xiquet Jesús al temple, portant alguna imatge del Xiquet Déu a presentar a l'església o parròquia. També eixe dia, es recorden les paraules de Simeón, portant candeles (siris fetes de parafina pura) a beneir, les quals simbolitzen a Jesús com a llum de tots els hòmens. D'ací ve el nom de la “Festa de les candeles” o el “Dia de la Candelaria”. Estos ciris o candeletes són regalats per la parròquia a tots els assistents a la celebració eucarística en este dia.

 

                                                 Blai de Sebaste

 

           Venerat com a Sant Blai, va ser metge i bisbe de Sebaste en Armènia Minor (actual Sivas, Turquia). Va fer vida eremítica en una cova en el bosc de la muntanya Argeus, que va convertir en la seua seu episcopal. Segons la tradició, Blas de Sebaste era conegut pel seu do de curació miraculosa, que aplicava tant a persones com a animals. Va salvar la vida d'un xiquet que s'ofegava al travar-se-li en la gola una espina de peix. Este seria l'origen del costum de beneir les goles el dia de la seua festa el 3 de febrer.

             Com he comentat en la introducció a esta entrada, esta devoció hi ha documentació que acredita que està arrelada a Castalla des de molt antic, ja que segons consta en un  document existent en l'ajuntament  de la localitat datat el dia 15 de setembre de 1697,  s'anomenen oficialment com a patrons menors de la llavors vila de Castalla a  Sant Blai, Sant Abdó i Senent, i Santa Bárbara.

            Moltes de les devocions populars estaven molt vinculades a l'activitat econòmica de les localitats, per això cal ressaltar que Sant Blai a més de ser patró protector de les goles també ho és de la professió dels cardadors de draps. (Hi ha constància que per aquelles dates, ací a Castalla ja existia una fàbrica d'esta activitat).

            A més  de les festes litúrgiques i nacionals estan les festes locals, en l'actualitat només queden dos, però antigament eren moltes més, per això a mitjan segle XVIII este dia de Sant Blai era considerat dia de festa local.

            I com no podia ser d'una altra manera un patró menor havia de tindre la seua capella i altar en el temple parroquial, per això la capella contraposada a la de Sant Tomàs (o siga l'última de la part esquerra  junt el baldaquí de l'altar major) era la dedicada a Sant Blai (des que es va destruir en 1936 esta capella no té ni imatge ni dedicació).

             Des de la construcció de l'església parroquial en 1570 esta capella va estar dedicada a la Mare de Déu del Sant Sepulcre, passant a dedicar-se a Sant Blai pel seu nomenament com a patró menor, el seu retaule el va costegar en 1716 el rector  D. Raimundo  Morant, natural d'Ibi, sent l'artista que el va construir D. Tomás Artigues. En 1792 a costa del rector D. José Ruiz, natural de Quart de Poblet, es va daurar i decorar.

             En l'actualitat es continua mantenint la tradició de portar en les celebracions litúrgiques d'este dia els tradicionals rotllos de Sant Blai per a ser beneïts i així es beneïsquen les nostres goles, sent els tocs per a estos dos dies els següents:

Dia 2 de febrer “La Candelaria”

Durant el dia els tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.
17.30 h. 1r Toc a missa convent.
17.45 h. 2n Toc a missa.
17.46 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
18.01 h. 3r Toc a missa.

19.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
19.15 h. 2n Toc a missa.
19.16 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
19.31 h. 3r Toc a missa.

Dia 3 de febrer “Sant Blai”

Durant el dia els tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.
17.30 h. 1r Toc a missa convent.
17.45 h. 2n Toc a missa.
17.46 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
18.01 h. 3r Toc a missa.

19.01 h. 1r Toc a missa parròquia.

19.15 h. 2n Toc a missa.
19.16 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
19.31 h. 3r Toc a missa.

.