sábado, 18 de octubre de 2014

D'OCA A OCA…






          Valga el símil, podríem dir que açò és exactament el que va succeir en les passades festes patronals de moros i cristians. Em referisc concretament a un nou trencament en el batall de la campana major.






            Just un any i un dia després ha tingut lloc un nou trencament en aquest batall, ja que el passat any va tenir lloc el dia 2 de setembre i en aquesta ocasió ha sigut en el volteig del migdia del dia 3.





           El trencament del passat any va tenir lloc en l'ansa d'amarre del batall a la campana, sent en aquesta ocasió al final de la barra trasmisora i on comença la bola percutora del batall.






          Les conseqüències d'aquest nou trencament han sigut molt desafortunades per a la campana, ja que en quedar la part inferior del batall suspesa sobre el cable d'acer de seguretat per a evitar la seua caiguda, aquest colpejava sobre el mateix bord o llavi de la campana provocant-li un portell. En adonarme de la variació del so de la campana, vaig procedir ràpidament a la seua parada, observant que ja el propi circuit electrònic que porta sobre el motor en percebre l'anomalia l'havia deixat lliure.




          Malgrat el desafortunat d'aquest trencament podem donar gràcies a Déu que solament haja patit aquest portell a la campana, ja que d'haver donat unes voltes més d'aquesta forma hagueren pogut ser les conseqüències catastròfiques per a la campana, fins i tot arribant a provocar el seu trencament.




         Després de adonarnos de l'anomalia, pugem quatre o cinc campaners per a procedir al desmunte d'aquest batall i a la col·locació de l'antic de “Germans Portilla” perquè durant el dia i mitj restants de festes patronals aquesta campana continuara realitzant els seus tocs i voltejos amb total normalitat.




            Sé que moltes persones al llegir aquest article poden arribar a pensar que aquests trencaments puguen ser motivads per un excessiu ús en els voltejos amb aquesta campana, al que certament he de respondre que no, ja que aquesta campana volteja molt pocs dies l'any i amb un temps molt reduït, valga com a exemple que realitza l'últim volteig el 4 de setembre en entrar la patrona en la seua ermita i no ho torna a fer fins al dia Nochebuena al migdia, malgrat ser algunes veus les que afirmen que hauria de sonar en totes les solemnitats de precepte, de moment segueix sent tal com mana la tradició fent honor a la frase que utilitzaven els nostres majors: “*Quan volteja la campana major és dia de puchero en faseures” fent referència al fet que era gran solemnitat.





          Al meu entendre, dos poden ser els motius que influïsquen en aquest trencaments, primer l'aliatge i tremp en l'acer del batall i segon les seues dimensions més que considerables, ja que estem parlant de una campana de 1741 kg. en el bronze i 3200 kg. completa.





martes, 7 de octubre de 2014

TOCS DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR







                                                      Sant Tomás i Santa Barbera 1803 (DEJUNI)




             La festivitat de la Mare de Déu del Pilar és la festa patronal de Saragossa, així com de la Hispanitat i de la Guàrdia Civil. Es celebra el 12 d'octubre.





            Va ser festiu per primera vegada l'any 1613 a l'aprovar-ho així el Consell de Saragossa. Fins al 27 de maig de 1678 no es va declarar patrona de Saragossa a la Mare de Déu del Pilar. Segles d'història, fe i devoció relacionada amb esta patrona, hui de tota Espanya, precedixen les celebracions que practiquen els espanyols actualment. El Pilar és la Festa Nacional d'Espanya i una de les festes més reconegudes en tot el món.





             La història de la Festa del Pilar comença l'any 40, quan l'apòstol Santiago El Major, germà de Sant Joan i fill de Zebedeo, va entrar a Celtibèria per a predicar la paraula de Déu als habitants pagans. Mentres viatjava per terres aragoneses, en la nit del 2 de gener de l'any 40 de l'era cristiana, se li va aparéixer a Saragossa la Mare de Déu, quan encara habitava a Jerusalem -abans de la seua Assumpció gloriosa-, per a consolar i animar a l'apòstol Santiago, que a les vores de l'Ebre predicava l'Evangeli.




           La Mare de Déu li va demanar que construïra una església en el pilar de marbre on estava ella. La Mare de Déu va desaparéixer, però el pilar va permaneixer. En este mateix lloc Santiago va realitzar la sol·licitud de la Mare de Déu, i el resultat és la bella basílica del Pilar.






            Ací a Castalla té poc arrelament esta festa, on ni tan sols hi ha una imatge a esta dedicació, encara que les campanes sí que anuncien esta festivitat però amb voltejos només de la campana xicoteta i dejuni, intervenint enguany "la mitjana" per caure la festa en diumenge, no intervenint les campanes majors, per açò els tocs seran els següents:



                   Dia 11 d'octubre “Vespra”

Durant el dia tocs ordinaris.
21.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni.












Dia 12 d'octubre FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR


07.31 h. Ángelus parròquia.

07.32 h. 1º Toc a Missa parròquia.
07.33 h. Volteig campanes menuda, dejuni i mitjana.
07.45 h. 2º Toc a Missa
08.01 h. 3º Toc a Missa.


08.01 h. Ángelus ermita.
08.02 h. Volteig campana ermita.


10.01 h. 1º Toc a Missa parróquia.
10.15 h. 2º Toc a Missa        "
10.16 h. Volteig campanes menuda, dejuni i mitjana.
10.31 h. 3º Toc a Missa


11.31 h. 1º Toc a Missa parròquia.
11.45 h. 2º Toc a Missa      "
11.46 h. Volteig campanes menuda, dejuni i mitjana.
12.01 h. 3º Toc a Missa          "


13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni, xicotetes convent i ermita

 21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita





domingo, 28 de septiembre de 2014

EL QUADRE MÉS GRAN DE CASTALLA




             Probablement siga així, perquè per les seues dimensions 3.27 m. x 2.16 m. dubte que hi haja un altre quadre d'una sola peça de major o igual grandària en tota la població. El quadre al que em referisc és obra de l'artista local Jaume Esteve Ferrándiz sobre la patrona de la localitat  Nostra Senyora de la Soledat Gloriosa, que es va beneir ahir dissabte 27 de setembre en concloure la Missa de les vuit de la vesprada en el convent.








          Al marge de la grandària, el llenç en si és una autèntica obra d'art, on es pot apreciar com l'artista s'ha recreat plasmant en ell fins al més mínim detall referent a la imatge de la Mare de Déu i la seua indumentària.









          El mantell que llueix en aquesta escena és el denominat “de festes” de 1855, que només porta els quatre dies de festes patronals de moros i cristians de l'1 al 4 de setembre, i que va ser regalat per a la Mare de Déu precisament per un frare mínim d'aquest mateix convent. Tots els que hem vist aquest mantell molt d'a prop hem pogut comprovar com en aquesta obra pictòrica ha sigut reflectit molt fidelment, fins al punt que cada detall del brodat ha sigut pintat tal qual és i sense la més mínima deformació.









           També és de fidelitat absoluta els detalls de la corona i imatge de la Mare de Déu, trobant-se aquesta sobre un núvol amb quatre àngels d'una realitat sorprenent. Aquesta imatge es troba reflectida sobre un cel blau, que li dóna al quadre una gran lluminositat i alegria a l'església del convent. El marc va ser realitzat per l'empresa de marqueteria Arias, però per la seua  grandària, van delegar aquests en un fuster de la població, Vicente Torres, realitzant-ho i emmarcant-se en la seua pròpia fusteria.







          Segons paraules del propi artista Jaume, que es troba estudiant belles arts a València, ha tardat tres anys a concloure aquesta obra, pintant-ho generalment durant els seus períodes de vacances.




          El quadre va ser col·locat en el convent el dijous 25 de setembre en el creuer de l'església, al costat de la imatge de San Joseph i davant la mateixa porta de l'entrada a la capella del Santíssim, va ser cobert amb una tela perquè quedara ocult fins al moment de la seua benedicció i inauguració, que com he esmentat es va realitzar dissabte passat 27 de setembre en concloure la missa de les vuit de la vesprada, en un emotiu acte en el qual primerament va prendre la paraula el propi artista, explicant els motius del quadre i de la seua donació, per a a continuació procedir el rector D. Salvador Valls a la seua benedicció, moment en el qual va ser descobert el llenç pel seu creador i el sagristà del convent Víctor Manuel García Pagan. 





           Seguidament tota la comunitat allí congregada va entonar per primera vegada davant aquesta imatge l'himne de la patrona, el “Déu Vós Salve”, unint-se en aquest precís moment, i com no podia ser d'una altra manera, un volteig general de campanes.