Com he
comentat en entrades anteriors, ens trobem de ple en les celebracions del 450 aniversari de la construcció del nostre nou temple parroquial,
per això estem rememorant la seua benedicció, consagració del primer
altar major i trasllat del Santíssim Sagrament de l'antiga parròquia a la
nova. Per aquest motiu es va sol·licitar al Bisbat i este a la Santa Seu, la concessió d'un
any jubilar per a commemorar amb major vivència i realç aquest esdeveniment, per
això el dia 12 de setembre ens va visitar el Bisbe de la nostra
diòcesi En. Jesús Murgui
per a animar-nos i encoratjar-nos en viure intensament aquestes celebracions, arribant ja
el decret de concessió a primers d'aquest mes de novembre, des de Roma,
per a la celebració d'aquest any jubilar; i lògicament, per a posar-nos en situació
primerament hauríem de respondre a la pregunta:
QUÈ ÉS EL JUBILEU O ANY JUBILAR??
La
celebració del jubileu s'origina en el judaisme. Consistia en una
commemoració d'un any sabàtic que tenia un significat particular.
Aquesta festa es realitzava cada 50 anys. Durant l'any es posaven als
esclaus en llibertat, es restituïen les propietats als qui les havien
perdudes, es perdonaven els deutes, les terres havien de romandre sense
cultivar i es descansava. Representava un crit d'alegria.
L'Església
Catòlica va prendre com a influència el jubileu hebreu i li va donar un
sentit més espiritual. En aqueix any es dóna un perdó general,
indulgències i es fa un cridat a aprofundir la relació amb Déu i amb el
proïsme. Per això, cada Any Sant Jubilar és una oportunitat per a alimentar la
fe i renovar el compromís de ser un testimoniatge de Crist. També és una
invitació a la conversió.
En la
tradició catòlica, el Jubileu és un gran esdeveniment religiós. És l'any
de la remissió dels pecats i de les seues penes. És l'any de la
reconciliació, de la conversió i de la penitència sacramental. En
conseqüència, l'any de la solidaritat, de l'esperança, de la justícia,
de l'obstinació per servir a Déu en el goig i la pau amb els germans.
L'Any Jubilar és abans de res l'Any de Crist, portador de la vida i de la gràcia a la humanitat.
El
Jubileu catòlic extraordinari es realitza per a commemorar
circumstàncies especials, en aquest cas es el 450˚ aniversari
de la inauguració del nou temple parroquial. És una invitació oberta a tots els
cristians i també als quals es troben distants en la fe i desitgen
tornar de nou a la vida cristiana. Durant l'Any Jubilar l'Església
concedeix la indulgència plenària, que és una gràcia que ajuda al
cristià a fer camí amb la voluntat de convertir-nos i reconciliar-nos
amb Déu. Aquesta gràcia també pot ser aplicada als difunts com a signe d'amor cap a ells.
I una
vegada posats en situació del que és el jubileu o any jubilar, vull
informar de la data d'inicid'aquest excepcional any de gràcia per a la
nostra parròquia i el nostre poble, que donarà principi oficialment el pròxim dia 8 de
desembre “Dia de la Immaculada” a les 7 de la vesprada amb una solemne
Eucaristia, (sempre dins de lo que la covit permeta) sent la conclusió del mateix el 8 de setembre de 2022 en
què recordarem els 451 anys de la presència real i perenne de Crist Eucaristia en aquest nou temple parroquial.
Per
a ajudar-nos a viure quest any amb la major intensitat, s'han compromés
tots els grups, moviments i confraries de la parròquia a realitzar
diferents actes i en diferents dates, on el grup de campaners i
campaneres de Castalla com a pregoners que de fet som en la nostra tasca habitual, ens hem compromés a
anunciar i embellir aquests actes amb els tocs de campanes i a més
posant la nostra web al servei de la parròquia perquè es puga informar al major nombre de persones possible.
Per aquest motiu els tocs de campanes per al 8 de desembre, dia de la
Immaculada, seran els propis d'aquest dia, però a més a les 13.00
realitzarem un volteig general solemne amb totes les campanes de la
població. (Més detallats en el pròxim post sobre la Immaculada).
Ens disposem un any més per a celebrar la commemoració de tots els
fidels difunts, i lògicament emmarcada dins de la pandèmia que estem
sofrint, per això enguany en compte de dos seran quatre les
celebracions litúrgiques, per a no sobrepassar l'aforament permès, ja
que és un dia en què acudeix moltíssima gent per a resar pels seus
familiars i per tots els difunts. A continuació donaré unes breus
pinzellades sobre el perquè d'aquest dia, els seus tocs de campanes i
la tradició pròpia de la nostra localitat:
MENUDA
La Commemoració dels Fidels Difunts, popularment anomenada dia de Difunts i en valencià dia de “Ànimes”, és una
celebració cristiana que té lloc el dia 2 de novembre, l'objectiu del
qual és orar per aquells fidels que han acabat la seua vida Terrena i,
especialment, per aquells que es troben encara en estat de purificació
en el purgatori.
En l'Església Catòlica, per a aquesta celebració es recita
l'Ofici de difunts i les Misses són de Rèquiem, encara que el 2 de novembre
caiga en diumenge. A Espanya, Portugal i Amèrica és tradició que els sacerdots
celebren tres misses este dia. Una concessió semblant es va sol·licitar per a
tot el mon al Papa León XIII, però encara que no la va concedir, sí va ordenar
un Rèquiem especial en 1888.
DEJUNI
Fins a principis dels anys seixanta, quatre tocs de difunts
diferents eren els que s'efectuaven ací a Castalla, imagine que igual o
semblant que a altres llocs. Estos es realitzaven en funció de
l'enterrament que es sol·licitava per al difunt, i este podia ser de primera, de segona o de tercera, quedant el de primera especial
que s'utilitzava només en este dia de fidels difunts o d'ànimes; vaig a
continuació a desglossar en què consistix i quines campanes intervenen
en cada un d'ells.
El de tercera:Este
toc és el més lent de tots i es podria denominar com el més trist o
fúnebre, i en ell alternen les campanes dejuni, mitjana i major però
molt lentament.
Detall de toc de tercera
El de segona: Este
toc és el que es continua utilitzant en l'actualitat, tant en els
senyals com en tots els soterrars i consistix en una alternança de
campanades entre la dejuni i la mitjana molt més ràpides que en el toc
anterior i cada deu d'estes, una distanciada amb la major.
Detall de toc de segona
El de primera:Este toc es realitza amb les campanes dejuni i mitjana al mig vol sense intervindre cap campana més.
Detall de toc de primera
El de primera especial: Este toc és semblant a l'anterior, canvia que després d'un temps en
esta alternança al mig vol entre la dejuni i la mitjana s'unix la major i
transcorregut un altre espai de temps es paren les dos primeres
quedant-se només la major al mig vol fins al final del toc.
Detall de toc de primera especial
També hi ha un toc, que no he denominat abans, que és el de
“albat” sent el toc de difunts de xiquet, que és un toc afortunadament
quasi extingit per ser molt pocs els xiquets que moren en l'actualitat
en comparació a fa uns anys. En este toc les campanes protagonistes són
la xicoteta i la dejuni, la primera volteja mentrestant la segona toca el
que es denomina el "cel, cel-cel”, que és un interval de campanades amb
combinació d'una i dos successivament.
En tots estos tocs al principi i al final (exceptuant els
mitjos vols per motiu de les seues parades) es realitzen molt lentament
el que es denominen “DRANCS” que no és una altra cosa que una successió
de campanades totes al mateix temps i que en funció a la seua quantitat
indiquen si el difunt és home, dona, sacerdot, el bisbe o el papa.
Després del Concili Vaticà II es va unificar en un sol
tipus d'enterrament per a tots i concretament ací a Castalla es va
decidir utilitzar el toc de segona i van deixar de realitzar-se el de
primera especial, el de primera i el de tercera.
Quan restaurem les campanes el el 2002 vam creure que era una autèntica
pena que eixos quatre tipus de tocs que durant segles s'havien
utilitzat, deixaren de sonar per sempre, (exceptuant, clar està, el de
segona que s'utilitzava per a tot) per això pensem que es devien
recuperar els quatre, però això sí, per a tots igual sense distinció,
per tant vam creure que s'hauria d'utilitzar de la manera següent:
Detall del toc de enterrament de mig vol a tres campanes
El de primera s'utilitzaria en els tres tocs per a tots els soterrars, amb l'excepció
que al tindre més campanes li unim també la segona pareixent este toc
el de primera especial.
El de segonaper al que són els senyals de l'alba, migdia i vespra (quan hi ha algun difunt i abans de l'enterrament)
El de tercera i primera especial(este últim com sempre havia sigut) seria per al dia 2 de novembre, commemoració de tots els fidels difunts i la seua vespra.
MITJANA
Després d'uns anys
realitzant-ho així, vam tornar a replantejar-nos la qüestió, ja que ací a
Castalla solen realitzar-se entre setanta i huitanta soterrars a
l'any, que per tres tocs impliquen entre 210 i 240 mitjos vols, la
qual cosa generava en les cintes de les corrioles un gran desgast havent
de canviar-les amb massa assiduïtat, alhora que teníem la impressió que
açò suposava un abús de les campanes, per això vam creure convenient
deixar per a tots els soterrars com des dels anys seixanta s'havia
realitzat el toc de segona, realitzant-se ja el de primera especial, el
de primera i el de tercera per al dia de tots els fidels difunts i la
seua vespra.(No és el mateix el colp que rep la campana amb el batall al
mig vol que el que li dóna martell elèctric que té al lateral; la danya
infinitament menys).
SEGONA
Des d'antigament el costum d'este toc de vespra del dia de tots els
fidels difunts, açò és el dia 1 de novembre a poqueta nit, era realitzar
una llarguíssima senyal a difunts que durava tota la nit i que a poc a
poc amb el temps va anar reduint-se fins a quedar en la a penes mitja
hora que és en l'actualitat. Durant eixa nit era molta la gent del poble
que s'acostava per a ajudar i rellevar els campaners i entre tant els
escolans de la parròquia, revestits com a tals, anaven per tot el poble
demanant “la llimosneta pal quijalet” i que després es repartien amb els
campaners per a alimentar-se en eixa llarga nit; singularitats de poble
que encara es va realitzar fins a mitjan anys setanta. (Jo,
personalment, encara he actuat en les dos facetes, en la d'escolà
demanant l'almoina i per descomptat en la de campaner, on esta senyal
s'havia reduït a una hora, tocant-se a mà i ja sense relleu).
Este és un dia molt singular per a les campanes, en el que
tenen una gran activitat i protagonisme especial, invitant-nos a
recordar i resar pels que ens han precedit en esta vida, vaig per això a
continuació a enumerar els tocs per a este dia.
MAJOR
Dia 1 de novembre “vespra”
Durant el dia tocs propis de “Tots Sants” (narrats en l'entrada anterior)
20.01 h. Ave Maria parròquia, convent i ermita.
20.02 h. Parròquia: Senyal difunt de tercera (20 minuts)
Convent: Senyal difunt de tercera (10 minuts)
21.01 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
MAJOR
Dia 2 de novembre “Commemoració de tots els fidels difunts”
08.01 h. Toc d'alba parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)
09.30 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
09.45 h. “ 2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol major
10.00 h. " 3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera
11.30 h. Convent: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
11.45 h. “ 2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera
12.00 h. " 3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera
13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)
16.00 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
16.15 h. “ 2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol major
16.30 h. " 3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera
19.00 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
19.15h. “ 2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol major
19.30 h. " 3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
