La Candelaria i Sant Blai

 

           Dins del calendari festiu hi ha festes de menor rellevància litúrgica i popular, però de gran tradició ací a Castalla, les quals també les campanes les anuncien, encara que lògicament en funció a la seua importància, per això les campanes implicades en estos dies són les dos xicotetes tant de la parròquia com del convent, voltejant les dos en el segon toc de les misses que al final de l'article narraré. Estes festes a què em referisc són: El dia 2 de febrer, “dia de la candelària” i el 3 de febrer “Sant Blai”, sent esta segona d'una major tradició a Castalla per ser anomenat en 1697 Patró menor de la localitat.

 

 

        Com no podia ser d'una altra manera aquestes dos festivitats les celebrarem enguany també de manera diferent per culpa de la pandèmia que estem patint. Per a evitar aglomeracions de persones, el capellà rector En. Salvador Valls ha pensat realitzar-les de la següent manera:

1r En la festa de la Candelaria, això és el 2 de febrer, deixar els cirets o candeles repartides pels bancs perquè sense moure's del lloc cadascú agafe la seua.

2n En la de Sant Blai, 3 de febrer, es realitzarà la benedicció d'aliments, o els tradicionals rotllos, al matí a les 9 en el convent i a la vesprada a les 19,30 en la parròquia.

 

La Presentació del Senyor, la Mare de Déu de la Purificació o la Mare de Déu de la Candelaria.

“Complint allò que s'ha manat per la llei mosaica, als quaranta dies del seu naixement, Jesús va ser presentat en el temple, alhora que sa mare realitzava la cerimònia de la seua purificació”.

Esta festa ja es celebrava a Jerusalem en el segle IV.

             El dia 2 de febrer de cada any, es recorda esta presentació del Xiquet Jesús al temple, portant alguna imatge del Xiquet Déu a presentar a l'església o parròquia. També eixe dia, es recorden les paraules de Simeón, portant candeles (ciris fets de parafina pura) a beneir, les quals simbolitzen a Jesús com a llum de tots els hòmens. D'ací ve el nom de la “Festa de les candeles” o el “Dia de la Candelaria”. Estos ciris o candeletes són regalats per la parròquia a tots els assistents a la celebració eucarística en este dia.

 

                                     

 

 

 

 

                         Blai de Sebaste

 

 

          Venerat com a Sant Blai, va ser metge i bisbe de Sebaste en Armènia Minor (actual Sivas, Turquia). Va fer vida eremítica en una cova en el bosc de la muntanya Argeus, que va convertir en la seua seu episcopal. Segons la tradició, Blai de Sebaste era conegut pel seu do de curació miraculosa, que aplicava tant a persones com a animals. Va salvar la vida d'un xiquet que s'ofegava al travar-se-li en la gola una espina de peix. Este seria l'origen del costum de beneir les goles el dia de la seua festa el 3 de febrer.

 


           Com he comentat en la introducció a esta entrada, esta devoció hi ha documentació que acredita que està arrelada a Castalla des de molt antic, ja que segons consta en un  document existent en l'ajuntament  de la localitat datat el dia 15 de setembre de 1697,  s'anomenen oficialment com a patrons menors de la llavors vila de Castalla a  Sant Blai, Sant Abdo i Senent, i Santa Barbara.

            Moltes de les devocions populars estaven molt vinculades a l'activitat econòmica de les localitats, per això cal ressaltar que Sant Blai a més de ser patró protector de les goles també ho és de la professió dels cardadors de draps. (Hi ha constància que per aquelles dates, ací a Castalla ja existia una fàbrica d'esta activitat).

   


        A més  de les festes litúrgiques, regionals o nacionals estan les festes locals, en l'actualitat només queden dos, però antigament eren moltes més, per això a mitjan segle XVIII este dia de Sant Blai era considerat dia de festa local.

 


          I com no podia ser d'una altra manera un patró menor havia de tindre la seua capella i altar en el temple parroquial, per això la capella contraposada a la de Sant Tomàs (o siga l'última de la part esquerra  junt el baldaquí de l'altar major) era la dedicada a Sant Blai (des que es va destruir en 1936 esta capella no té ni imatge ni dedicació).

            Des de la construcció de l'església parroquial en 1570 esta capella va estar dedicada a la Mare de Déu del Sant Sepulcre, passant a dedicar-se a Sant Blai pel seu nomenament com a patró menor, el seu retaule el va costejar en 1716 el rector  D. Raimundo  Morant, natural d'Ibi, sent l'artista que el va construir D. Tomàs Artigues. En 1792 a costa del rector D. José Ruiz, natural de Quart de Poblet, es va daurar i decorar.

             En l'actualitat es continua mantenint la tradició de portar en les celebracions litúrgiques d'este dia els tradicionals rotllos de Sant Blai per a ser beneïts i així es beneïsquen les nostres goles, sent els tocs per a estos dos dies els següents:

Dia 2 de febrer “La Candelaria”

Durant el dia els tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.


19.00 h. 1r Toc a missa parròquia.
19.15 h. 2n Toc a missa.
19.16 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.

19.30 h. 3r Toc a missa.

Dia 3 de febrer “Sant Blai”

Durant el dia tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.

08.30 h. Convent: 1r Toc a missa.
08.45 h.       “        2n Toc a missa en vol de campanes menudes.
                                   

09.00 h.       “        3r Toc a missa.

 

18.25 h. Parròquia vol campana menuda per a la exposició del Santíssim.

19.00 h. Parròquia: 1rToc a missa
19.15 h.       “          2n Toc a missa en vol de campanes menudes.
                               

19.30 h.         “        3r Toc a missa.

Els Rosetons

 

 

          Tal com ens vam comprometre el grup de campaners i campaneres, en difondre els actes d'aquest any jubilar pel 450 aniversari del nou temple parroquial, hem pensat que també seria interessant ressaltar i donar a conéixer alguns detalls o elements que la nostra església parroquial alberga. De tots és coneguda la formidable i majestuosa volta hexagonal d'estil gòtic català que cobreix el presbiteri de l'església parroquial de l'Assumpció de la Ntra. Sra. per això hem pensat a centrar-nos en els rosetons que hi ha en les claus dels arcs de creueria d'aquest presbiteri.

 

 

 

          Antigament aquests rosetons o claus estaven coberts per adorns tallats en fusta i sobredaurats, però van ser destruïts en la persecució religiosa dels anys trenta del segle passat. Els actuals daten de l'any 1945 i tenen la següent simbologia: 1r La Santíssima Trinitat, 2n L'Esperit Sant, 3r El Crismón, 4t El pelicà, 5é L'escut de Sant Joan de Ribera, 6é La multiplicació dels pans i els peixos, 7é Crist Eucaristia.

 

 

 

 

Vaig a continuació a mostrar-los fotogràficament i realitzar un breu resum de cadascun d'ells.

 

 

 

 

 

 

 

        1r La Santíssima Trinitat: Aquest rosetó està compost per tres cércols entrellaçats significant la unió de les tres persones del Déu vertader, Pare, Fill i Esperit Sant. La seua denominació és "Anelli borromeiani", nu borromeo, on apareix ja en alguns manuscrits del segle XIII, no sent de les representacions mes antigues del misteri de la Trinitat.

 

 

 

 

 

 

 

         2n L'Esperit Sant: Aquest és el més gran dels rosetons i sobre ell conflueixen els dotze arcs de la creueria. En la primera meitat del segle III comença a usar-se també el colom en les representacions del Baptisme de Jesús, on, seguint el text evangèlic, representa a l'Esperit Sant. Aquesta identificació del colom amb l'Esperit Sant serà freqüent i es prolonga al llarg de tota la història de l'art cristià, sent innumerable la quantitat de llocs on així es representat.

 

 

 

 

       3r El Crismón: En aquest cas el gravat ens plasma dues lletres gregues la X i la P superposades, sent aquestes les inicials de Jesucrist en grec. En la majoria dels casos en el buit existent als dos laterals de la X es col·loca l'Alfa i l'Omega, primera i última lletra de l'abecedari grec, significant que Crist és principi i final. En altres casos com és aquest s'eliminen les lletres i se li afig una altra barra horitzontal per a conformar en el mateix símbol la creu grega.

 

 

 

 

 

         4t El Pelicà: La representació d'aquest ocell data dels primers anys del cristianisme havent moltes representacions inclús en les catacumbes de Roma,  per la creença que hi havia en aquella època que els pelicans adults, si no havien aconseguit pescar, donaven la seua pròpia carn i la seua pròpia sang per a alimentar a les seues cries. És a dir, que entrega parts del seu cos i la seua sang pels seus fills, se sacrifica per ells.,igual que Jesús ho va fer i ho continua realitzant per tots i cadascun de nosaltres.

 

 

 

 

 

 
        5é L'escut de Sant Joan de Ribera: L'escenografia d'aquest rosetó són els símbols eucarístics, el Pa i el Calze amb la Sang consagrats, flanquejats per dues torxes, escut episcopal de Sant Joan de Ribera, devoció que va marcar tot el seu episcopat i que va deixar patent al nostre poble, ja que va dedicar tant l'antiga parròquia com la confraria a aquest misteri del Cos i de la Sang de Crist (cal ressaltar que el Calze de la representació és el Sant Greal custodiat en la Catedral de València)

 

 

 

 

 

 

          6é La multiplicació dels pans i dels peixos: Aquest rosetó fa referència a la cita evangèlica sobre aquest fet i és un dels miracles de Jesús qui, amb una molt xicoteta quantitat d'aliment, va ser capaç de donar menjar a tota una multitud. El succés està comptat sis vegades en els Evangelis: els quatre evangelistes descriuen la primera, en què cinc mil homes són assaciats amb cinc pans i dos peixos; Mateo l'Apòstol i Marcos, a més relaten la segona en què quatre mil homes s'alimenten de set pans i "uns pocs peixos". Aquest miracle té forts signes messiànics, profètics i litúrgics. 

 

 

 

 

 

 

 

 

         7é Crist Eucaristia: En aquest cas el gravat que el rosetó ens representa és semblant a l'escut de Sant Joan de Ribera, centralment representa el Cos i la Sang de Crist baix els simbols de pa i del vi, amb una creu darrere de la representació esmentada i als dos laterals té dos coloms que simbolitzen les ànimes benaurades que acudeixen a la font que es Crist, font d'aigua viva essencial per a la seua supervivència.

 

 

 

 

         Per a concloure aquest post vull dir que el temple parroquial alberga 11 rosetons més en les creueries de les capelles laterals, entre els quals tres o quatre d'ells van sobreviure a aquell devastador any 1936, uns altres són de l'any 1945 i també n'hi ha de la restauració de 1986. En quant al que respecta a la nau central hi ha 5 mes que son mancats de decoració, coberts inclús en planxa de ferro per a reforçar. Per no realitzar aquests articles excessivament llargs, he pensat a enumerar-los en un altre post més endavant, intercalant-los amb altres elements els quals crec que també tenen un gran realç.

 

 

DIA DE REIS "EPIFANIA DEL SENYOR"

 

                 L'Epifania és una de les festes litúrgiques més antigues, més encara que el mateix Nadal. Va començar a celebrar-se a Orient en el segle III i a Occident en el IV. Epifania, veu grega que a voltes s'ha usat com a nom de persona, significa "manifestació", on el Senyor es va revelar als pagans en la persona dels mags.

                 Els occidentals van acceptar la festa al voltant de l'any 400, l'Epifania és popularment el dia dels reis mags, i està referit en l'evangeli de sant Mateu. En arribar els mags a Jerusalem, aquests van preguntar en la cort el parador del "Rei dels jueus". Els mestres de la llei van saber informar-los que el Mesíes, el Senyor, havia de nàixer en Belén, la menuda ciutat natal de David; no obstant açò van ser incapaços d'anar a adorar-ho juntament amb els estrangers. Els mags, arribats al lloc on estava el xiquet amb María la seua mare, van oferir or, encens i mirra, substàncies precioses en les quals la tradició ha volgut veure el reconeixement implícit de la reialesa messiànica de Crist (or), de la seua divinitat (encens) i de la seua humanitat (mirra).
   

                   A Melchor, Gaspar i Baltasar -noms que els ha atribuït la llegenda, considerant-los tres per ser triple el do presentat, segons el text evangèlic- pot cridar-li'ls adequadament pelegrins de l'estel. Els orientals cridaven mags als seus doctors; en llengua persa, mag significa "sacerdot". La tradició, més tard, ha donat a aquests personatges el títol de reis, com intentant destacar més encara la solemnitat de l'episodi que, en si mateix, és humil i senzill. Aquesta atribució de reialesa als visitants ha sigut recolzada ocasionalment en nombrosos passatges de l'Escriptura que descriuen l'homenatge que el Mesíes d'Israel rep per part dels reis estrangers.

                A Espanya, la tradició és que els xiquets escriguen una carta als Mags i que s'envia dies abans del dia d'Epifania. En aquest dia, popularment conegut com a Nit de Reis (de la nit del 5 de gener al dia 6 de gener) es consumeix el desitjat roscó de reis. En molts llocs és també tradició deixar-los una mica de menjar i beure (normalment algun licor o vi, i dolços) als Reis Mags i als seus camells. Els plats l'endemà apareixen buits, i en el seu lloc apareixen els regals. El dia anterior es realitza una cavalcada de Reyes Mags en diferents llocs i ciutats d'Espanya on apareixen els mags amb els regals que durant aqueixa nit oferiran als xiquets.

 

 

                     I com tota festivitat les campanes ho han d'anunciar, sent els tocs propis d'aquest dia els següents:

  DIA 5 DE GENER, VESPRA




08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'alba



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
                Convent: Volteig general .
                Ermita: Volteig.


17.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
17.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
17.46 h. Convent: Volteig  general.
18.01 h. Convent: 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc del Ave María
20.02 h. Parròquia: Volteig menor.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.


(Aquest volteig sol coincidir en el moment de l'adoració dels Reis davant del Jesuset encara que a vegades varia un poc en funció de l'oratge i la presa que els Reis tinguen)

 DIA 6 DE GENER; EPIFANIA DEL SENYOR.


.

09.01 h. Parròquia Convent i Ermita: Toc d'alba
 
09.02 h..     "               "            "    Volteig menor

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig  menor.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig menor.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.      "                "            "   Volteig menor

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc del Ave María