Amb
una mica de demora sí, però per fi li ha tocat el torn de manteniment a
la campana de l'ermita, ja que li corresponia fa uns mesos.
Les
campanes amb truja metàl·lica, com és el cas d'aquesta, requereixen una
mica menys de manteniment que les que el tenen de fusta, però lògicament
també ho requereixen, perquè és convenient revisar l'atapeït del bronze
amb el seu jou, ja que entre aquests també existeix un tac de fusta per
a aïllar les vibracions de la pròpia campana amb la seua truja, el qual en
estar exposat a la intempèrie i a les inclemències del temps pateix
deterioració.
Un altre element molt important també a tindre en
compte és que l'amarrament del batall a l'ansa batallera de la campana, perquè aquest es realitza amb amarrament de corda, la qual per la
pròpia fricció també li produeix desgast, encara que lògicament té un
cable d'acer de seguretat per al cas de trencament o tall de la corda.
Al seu torn
també és important el tibat de la corretja de transmissió de moviment del
motor a la campana, així com el greixatge de totes les zones de fricció
com poden ser els coixinets de l'eix de la truja, així com els del electro-mall de repicament, sense desestimar la part de pintura per a evitar l'oxidació del metall.
Per
això, per a la revisió de tots aquests elements que he esmentat, ens
vam ajuntar dimarts passat 26 de juliol a les 7.30 h. de la vesprada
Fran, Víctor i jo en l'ermita de la Sang, no comunicant-ho en aquest cas a la resta dels
campaners per la perillositat existent en l'accés a la campana.
La
tasca en qüestió va ser senzilla perquè la campana és d'una grandària
reduïda, en comparació a les existents en la parròquia. Passades les 9
de la nit vam finalitzar l'esmentat manteniment i pel que d'altra banda
tenim com a costum, ens vam anar a celebrar-ho amb la tradicional cerveseta.
Aprofitant una vesprada més de confinament voluntari, he pensat que
hauria de realitzar aquest post per a deixar constància de la tasca de
revisió o manteniment de la campana de l'ermita.
El passat 28 de
desembre de 2020, ens vam disposar Fran i jo a realitzar, com he
esmentat, la tasca de revisió o manteniment de la campana situada en
l'ermita de la Patrona de Castalla, dedicada a la Preciosíssima Sang del
nostre Senyor Jesucrist.
Des d'el mes d'agost passat la imatge de la Mare de Déu no es troba en l'esmentada ermita, sinó que està presidint
l'altar major de la parròquia, per això, aquesta campana no realitza els
tocs de missa o de rosari en l'ermita, però en canvi sí els tocs d'alba, Àngelus, Ave Maria i voltejos de vespres i festivitats, com des de temps immemorial ve realitzant, per això és
convenient de tant en tant realitzar revisions perquè es mantinga en
perfecte estat.
Com aquesta campana encara conserva la truja metàl·lica,
és molt poc el manteniment que requereix perquè l'atapeït de les
rosques, al contrari que en la fusta, sol mantindre's estable i en molt
poques ocasions cal reprémer, però si és convenient revisar el tensat de
la corretja del volteig, l'estat de les cordes de la unió del batall a
la campana i per descomptat el greixatge de totes les parts de fricció
en el martell de repic i coixinets de l'eix de la campana.
Vull per a
finalitzar ressaltar la tremenda disponibilitat de Fran, el clavari de
la confraria, qui en observar que jo només podia concloure ja el
manteniment de la campana, es va centrar en repassar la teulada de la
casa dels majordoms, col·locant les teules en el seu lloc i substituint
les trencades, perquè realment semblava que haguera passat un huracà
sobre aquesta teulada, pensat nosaltres que podia ser motivat pels
antenistes que pugen a ajustar les antenes que té col·locades
l'ajuntament, en la part sud d'aquesta teulada.
Enguany,
per diversos motius, hem hagut de posposar la tasca del manteniment de
les campanes fins dissabte passat 7 de novembre, ja que generalment ho
solem fer a finals d'agost.
Com el repret de totes les rosques el vam
realitzar l'any passat, en aquesta ocasió ens hem centrat en el
vernissat de la fusta i retirada i col·locació dels batalls amb noves
cordes d'amarrament. En les dos campanes majors teníem col·locats els
batalls de substitució (o antics anteriors a la restauració) perquè
després del trencament dels nous fa uns anys, vam col·locar aquests per a
baixar-los i procedir a la seua reparació, aprofitant ara l'ocasió per
a la seua reposició.
Ens concentrem el dissabte 7 de novembre a les 8
del matí a la porta de l'església parroquial, procurant en aquesta
ocasió no anar massa campaners per a no excedir-nos en número
degut a la situació que estem patint pel covid-19, per la qual cosa en
pujar a la torre ens dividim en dos grups, centrant-nos cadascun en
campanes diferents i amb les mesures de protecció pertinents. Sobre les
10 del matí, decidim baixar per a esmorzar i prendre forces per a
prosseguir la tasca durant la resta del matí, que concloem al voltant de
les 13.30 h. en les pròximes setmanes també realitzarem el manteniment a
les campanes del convent i de l'ermita.
També vull esmentar dos
actuacions més realitzades sobre les campanes en dates anteriors, la més
recent va ser el dimecres passat 4 de novembre, data en la qual vam
haver de substituir el contactor que alimenta el electo-mall
de la campana segona “Sant Roc”, encarregat de donar el servei públic
del toc d'hores, ja que a causa del desgast dels contactes d'aquest
mecanisme, moltes de les campanades
no arribava a realitzar-les, per la qual cosa resultava quasi
impossible quan donava aquest toc d'hores saber exactament quina era la
que estava donant. Aquesta reparació, com totes les efectuades sobre
aquest mecanisme i el propi rellotge són sufragats els materials utilitzats per la parròquia i la mà d'obra altruistament pels propis
campaners, sense contribuir l'ajuntament, malgrat ser el titular
propietari del rellotge.
El segon, i no menys important va ser la
substitució de la cinta de goma de la corriola d'aquesta mateixa campana
segona “Sant Roc”, que acusava una gran deterioració, relliscant per
això la cadena de tracció, conseqüència de la qual cosa no aconseguia el
motor mantenir-la al vol. Aquesta ens va arribar per un empresa de
transport urgent el passat 1 de setembre sobre les 10.30 h del matí,
posant-nos ràpidament som-hi per a veure si aconseguíem que en el
volteig general solemne de les 12 h. del migdia (inici de les festes
patronals en honor a la nostra Patrona la Mare de Déu de la Soledat
Gloriosa) i així va ser, per la qual cosa es pot considerar que va ser
una actuació “IN EXTREMIS” ja que concloíem el muntatge d'aquesta cinta a
les 11.55 h.
I no vull concloure est article sense fer un breu esment al toc manual
de difunts realitzat pel grup de campaners i campaneres el dia de Tots
els Sants a les 8 de la vesprada, vespra del dia de la commemoració de tots
els fidels difunts, procurant també ser un grup reduït, per no ser la
sala de campanes d'excessiva grandària, on realitzem el toc de difunts de
tercera, propi d'aquesta nit.
En aquesta ocasió va ser el
dia 22 d'agost el triat per a realitzar la tasca de manteniment de les
campanes de la parròquia. Com és ja costum els més matiners ens
concentrem a la porta de l'església a les 7.30 h. del matí i els menys
es van incorporar al llarg d'aquest.
Com tots els anys, en pujar
al campanar el primer treball que vam fer va ser muntar el andamit
per a començar amb la campana xicoteta. A les 8 en punt del matí vam
procedir a tocar manualment el toc del “Ave María” per a a continuació
realitzar també manualment el volteig amb aquesta campana xicoteta per a
solemnitzar aquest toc com a primer dia de la novena a la
nostra patrona la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa.
En ser com en
aquests últims anys un bon grup, ens dividim per a efectuar el
manteniment en diferents campanes al mateix temps, i com en tots els
treballs sobre les 9.30 h. pensem a baixar per a reposar forces, on ja
ens estava esperant el rector D. Salvador Valls amb un bon esmorzar
preparat.
Després de concloure aquest, vam tornar a pujar per a
seguir la tasca on ja es van anar incorporant els campaners menys matiners, i en aquesta ocasió també una campanera, que va escometre
la seua tasca com un més, pintant i envernissant els trujes.
En
enguany 2015 també hem efectuat una bona revisió i tasca de manteniment
en “la matraca” aplicant-li una bona capa de pintura en les seues parts
metàl·liques i vernís en la fusta.
Aquestes tasques de
manteniment per a nosaltres les campaners i campaneres de Castalla, més
que un dia de treball, que ho és, és un dia lúdic i festiu, on passem
una bona estona, amb molta armonia i sobretot amb molt bon humor, per
açò crec que podríem començar a denominar-ho com “EL DIA DELS CAMPANERS”
Després de concloure el manteniment de les campanes realitzem un volteig general en la espadanya portàtil, que
ja estava preparada per a eixir en l'entrada de moros i cristians el
dia 1 de setembre, per a continuació traslladar-nos a la meua casa de
camp per a prendre'ns la tradicional “cerveseta dels campaners”
A causa de l'acumulació
de tasques en el final de l'obra, inauguració de l'església i festes
patronals m'ha resultat impossible portar les entrades del blog
actualitzades, per açò vaig a intentar en aquest mes de setembre posar-ho
al dia per ordre d'actuació, donant començament en aquesta entrada com
el títol indica a la tasca de manteniment.
Enguany teníem dubtes
de si el manteniment podríem efectuar-ho com és costum abans de les
festes patronals o per contra hauríem de posposar-ho per a després per
l'acumulació de tasques que alhora teníem dins de l'església per a la
seua inauguració.
Com crèiem que era preferible el manteniment
abans de festes, pensem organitzar tots els treballs de muntatge en el
temple parroquial per a, si pot ser, deixar lliure el dissabte 23
d'agost i centrar-nos en les campanes.
Ens ajuntem aquesta
ocasió en este dia a les 7.30 h. del matí a la porta de l'església,
Oscar, Kiko, Víctor, Berna, Fran i jo, contant tambe amb
dos nous col·laboradors el primer Víctor M. Alarcón que es va oferir voluntari per a
participar i col·laborar en les tasques que fera menester, i el segon
Paco Rico Rico, qui es va oferir per a realitzar un
reportatge-documental sobre el manteniment de les campanes.
Com
tots els anys en arribar a la sala de campanes vam procedir a muntar el andamiaje per a començar el manteniment amb la campana xicoteta. A les 8
del matí realitzem el toc de Ángelus amb el volteig de novena en la
campana xicoteta manualment, per a continuació seguir amb el
manteniment.
Sobre les 10 del matí ja teníem les 3 campanes, "xicoteta, dejuni i mitjana” amb tots els caragols ben apretats i
els trujes envernissades, moment en el qual aprofitem per a baixar a
prendre'ns un "tentempié". És d'obligat esment el detall que va tindre
Jorge Dura "chicote", ja que quan estàvem acabant aquest "tentempié" se'ns va
presentar en la sagristia amb vuit litres d'aigua llimó, manifestant
que era “per a refrescar als campaners” (tot un detall)
Seguidament
vam procedir a alçar les campanes segona i major, per a efectuar-los el
manteniment i concloure amb elles, cosa que va succeir sobre les 13.00
h. on ja el toc de Ángelus i novena es realitze automàticament.
Després
de concloure i com ja és costum ens vam anar a la meua casa de camp
realitzant la típica fotografia tots junts davant els trujes metàl·liques i a continuació prendre'ns la tradicional "cerveseta del campaner", on van
acudir també les parelles dels mateixos, algunes campaneres i el
rector.
Est és l'enllaç del resum del que serà el reportatge sobre el manteniment realitzat per Paco Rico Rico