Manteniment de les campanes 2020

           Enguany, per diversos motius, hem hagut de posposar la tasca del manteniment de les campanes fins dissabte passat 7 de novembre, ja que generalment ho solem fer a finals d'agost.

 

 

 

 

            Com el repret de totes les rosques el vam realitzar l'any passat, en aquesta ocasió ens hem centrat en el vernissat de la fusta i retirada i col·locació dels batalls amb noves cordes d'amarrament. En les dos campanes majors teníem col·locats els batalls de substitució (o antics anteriors a la restauració) perquè després del trencament dels nous fa uns anys, vam col·locar aquests per a baixar-los i procedir a la seua reparació, aprofitant ara l'ocasió per a la seua reposició.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

              Ens concentrem el dissabte 7 de novembre a les 8 del matí a la porta de l'església parroquial, procurant en aquesta ocasió no anar massa campaners per a no excedir-nos en número degut a la situació que estem patint pel covid-19, per la qual cosa en pujar a la torre ens dividim en dos grups, centrant-nos cadascun en campanes diferents i amb les mesures de protecció pertinents. Sobre les 10 del matí, decidim baixar per a esmorzar i prendre forces per a prosseguir la tasca durant la resta del matí, que concloem al voltant de les 13.30 h. en les pròximes setmanes també realitzarem el manteniment a les campanes del convent i de l'ermita.

 

 

 

 

                    També vull esmentar dos actuacions més realitzades sobre les campanes en dates anteriors, la més recent va ser el dimecres passat 4 de novembre, data en la qual vam haver de substituir el contactor que alimenta el electo-mall de la campana segona “Sant Roc”, encarregat de donar el servei públic del toc d'hores, ja que a causa del desgast dels contactes d'aquest mecanisme, moltes de les campanades no arribava a realitzar-les, per la qual cosa resultava quasi impossible quan donava aquest toc d'hores saber exactament quina era la que estava donant. Aquesta reparació, com totes les efectuades sobre aquest mecanisme i el propi rellotge són sufragats els materials utilitzats per la parròquia i la mà d'obra altruistament pels propis campaners, sense contribuir l'ajuntament, malgrat ser el titular propietari del rellotge.

 

 

 

 

                        El segon, i no menys important va ser la substitució de la cinta de goma de la corriola d'aquesta mateixa campana segona “Sant Roc”, que acusava una gran deterioració, relliscant per això la cadena de tracció, conseqüència de la qual cosa no aconseguia el motor mantenir-la al vol. Aquesta ens va arribar per un empresa de transport urgent el passat 1 de setembre sobre les 10.30 h del matí, posant-nos ràpidament som-hi per a veure si aconseguíem que en el volteig general solemne de les 12 h. del migdia (inici de les festes patronals en honor a la nostra Patrona la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa) i així va ser, per la qual cosa es pot considerar que va ser una actuació “IN EXTREMIS” ja que concloíem el muntatge d'aquesta cinta a les 11.55 h.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                     I no vull concloure est article sense fer un breu esment al toc manual de difunts realitzat pel grup de campaners i campaneres el dia de Tots els Sants a les 8 de la vesprada, vespra del dia de la commemoració de tots els fidels difunts, procurant també ser un grup reduït, per no ser la sala de campanes d'excessiva grandària, on realitzem el toc de difunts de tercera, propi d'aquesta nit.

 

 

 

 

Avant Imatge en el manteniment de campanes

Video fet per Paco Rico Rico en la seua productora "AVANT IMATGE" en la tasca de manteniment 2014

TECNOLOGIA PUNTA EN LES CAMPANES

           Pròximament entrarem en el que es pot considerar temps forts litúrgics amb moltes festivitats, com per exemple: Les Quaranta Hores, Setmana Santa, Pasqua, mes de maig “María”, comunions, Corpus etc.

          Com a conseqüència de les obres que s'estan realitzant en la parròquia, les campanes del convent han assumit un major protagonisme, per realitzar-se en este tots els actes de culte, però clar, les campanes per excel·lència són les de la parròquia, que per aquest mateix motiu han quedat com en un segon lloc, realitzant solament els senyals horaris, tocs de Ángelus i senyals de difunts. Lògicament també s'executen els voltejos menors, generals i solemnes de totes les festivitats.

           D'aquests voltejos hi ha alguns que no comencen a una hora concreta, si no en un moment precís de la celebració que s'està oficiant, i clar, que estos voltejos es realitzen en el convent és fàcil, però que al temps siga amb les campanes “per excel·lència” com he comentat, és més complicat, però per a tot problema hi ha una solució.

             Després d'una setmana peganli voltes a esta qüestió i estudiar diverses possibilitats, vaig començar a inclinar-me per una que resultara efectiva i al temps econòmica. Aquesta opció era poder-les accionar via telefònica amb SMS.

         El següent pas que vaig donar, va ser exposar-li la qüestió al rector D. Salvador Valls, per a sol·licitar la seua autorització, afirmant-me este que fera el que considerara per a la millor operativitat de les campanes.

            Seguidament vaig pensar en un amic que es mou com a "peix en l'aigua" en totes aquestes qüestions, és Juan José Rico, sent la seua l'empresa “INELCO” qui després d'exposar-li jo les necessitats, immediatament ho va veure ja fet. Dissabte passat 22 vam procedir a muntar-ho al costat de l'ordinador de la sagristia, tractanse d'un menut aparell que funciona via GSM, interactuant a través de missatges de text, sent ja possible accionar les campanes des de qualsevol punt.

             Vull públicament agrair-li la deferència que ha tingut, perquè solament ha cobrat el preu de cost de l'aparell, regalant ell el temps de programació, muntatge i instal·lació. Un clar exemple més de l'afecte existent en la població de Castalla amb les seues campanes.

              Aquest nou aparell ens donarà a més de la possibilitat de posar les campanes de la parròquia al vol quan en el convent s'estiga donant la benedicció amb el Santíssim en les Quaranta Hores, en els cants del Gloria del Dijous i Dissabte Sant, de l'arribada de la Patrona al Convent el dia de Pasqua etc. el poder realitzar els senyals a difunts com és tradició sense que es perda cap per qüestions laborals pròpies o per la complexitat existent actualment a causa del vallat en l'accés a la parròquia i l'interior en obres.

Canvi de la campana de Sant Pascual "MARE DE DEU DELS DOLORS"

           

                Per diversos motius aliens a la meua voluntat m'ha resultat pràcticament impossible portar el blog ben actualitzat, per la qual cosa demane disculpes als seguidors, comprometent-me en les pròximes setmanes a intentar posar-lo al dia.

            La festa de Sant Pascual Bailon, ací a Castalla, es celebra el cap de setmana pròxim a esta commemoració, però procurant que no coincidisca en el mateix en què també es celebra la festa de Sant Isidre, per celebrar-se la fira, i procurant que una festivitat no eclipsi a l'altra.

           Com ja vaig narrar en l'article de la història de les campanes del convent, la xicoteta que hi ha col·locada en este campanar és l'única que no és propietat de la parròquia, pertany a esta confraria, per tal motiu, quan ve el cap de setmana en què es celebra esta festa, és baixada d'este campanar i col·locada en l'espadanya de l'ermita de Sant Pascual.

           Enguany 2013, ens ajuntem Fran, Victor i jo per al desmunte i baixada del campanar el dia 23 de maig a les 7 de la vesprada, baixant-la per l'interior del campanar manualment amb una corda per ser una campana de reduït pes.

        

           La festa es va celebrar el dissabte 25 de maig, realitzant-se durant tot el dia continus i constants voltejos alternant-se diverses persones per a tal finalitat, portant-la per descomptat a mà, perquè la campana consta a un lateral de cigonyal per a volteig a mà i a l'altre lateral de pinyó per a volteig elèctric, que és el que es sol realitzar durant la resta de l'any quan està col·locada en el convent.

           El dia 27 de maig va vindre novament Cesar per a entregarnos la campana i ens vam tornar a ajuntar Víctor, Fran i jo per a tornar a muntarla al campanar i recol·locala. Després de concloure esta col·locació ens en vam anar tots junts a prendre'ns una “cerveseta”, com és propi ací a Castalla per a celebrar tots els esdeveniments.

.

RESTAURACIÓ DE LES PORTES DEL CONVENT

     

               Vaig en esta entrada a narrar la restauració que recentment hem dut a terme sobre les portes del convent, a causa del deteriorament patit al pas dels anys i a l'elevació que en els últims temps ha patit el parc o glorieta com ací es denomina, motivant per això que el convent quede uns 40 cm. més fondo que la part exterior, amb la consegüent humitat que això comporta. Per a posar-nos un poc en situació donaré unes breus dades històriques, encara que ja vaig narrar algo d'açò en l'entrada “HISTÒRIA DE LES CAMPANES DEL CONVENT”.

              El dia 19 de novembre de 1758 a les 4 de la vesprada va tindre lloc la processó del Santíssim Sagrament del convent vell (situat en “els ameraors”) al nou i actual, fent la seua entrada en la població pel carrer Portal d'Onil, carrer Major etc., disparant-se mosquets i arcabussos fins a la seua entrada en el convent, on es va cantar un solemne Te Deum i es va celebrar la primera Missa, quedant-se el Santíssim en una capella provisional perquè l'església del convent no estava acabada.

                 En un principi estava previst que l'església fóra mes gran, crec que fins a alinear amb el convent, o siga, fins al mateix carrer, però veient els escassos fons que disposaven, van decidir reduir-li la grandària, i de no ser pel veí de Castalla Diego Bardalonga que va donar en almoines 18.000 lliures per a esta construcció i va costejar l'altar major, no s'haguera pogut acabar, cosa que va succeir en 1810.

               Entre els anys 1789-1794 el rector de Castalla D. José Ruiz, natural de Quart de Poblet, va regalar estes portes que hui ens ocupen a la comunitat dels Mínims, mostra de la bona i fraterna relació existent entre la parròquia i esta comunitat.

             A estes portes ja se'ls va fer una reparació en la seua part inferior, podent-se observar en els gravats que la xapa de zinc té col·locada com a protecció de la fusta i que de sobte desapareixen i queda llisa, no havent-se guardat documentació sobre això.(La imatge que hi ha en la porta de l'esquerra és la de Sant Sebastia, titular del convent i la de la dreta sant Francesc de Paula, fundador de l'orde dels Mínims)

            Des de fa uns mesos l'actual rector D. Salvadors Valls es trobava preocupat per observar l'ascendent deteriorament que les portes patien amb el consegüent perill que això comporta, per això va gestionar i tramitar la restauració d'estes portes, intentant buscar  inclús algun  suport econòmic.

            El dimecres 30 de maig a les 8 del matí ens presentem en el convent amb el camió-ploma el meu company Ismael “El Bicho” i jo esperant-nos allí Víctor “el sagristà del convent”, son pare “obrer” i Enrique “fuster” per a procedir al seu desmunte i restauració.

             Una vegada desmuntades les portem a la fusteria d'Enrique perquè li sanejara tot el deteriorament que la fusta tènia (una d'elles es trobava en pèssim estat perquè l'eix que servia com a suport per a la porta en el sòl havia desaparegut a causa de la podridura i descomposició de la fusta, arribant a quedar pràcticament en l'aire amb el consegüent perill de caiguda) per la seua banda el pare de Víctor va aprofitar per a rejuntar els carreus que des de la caiguda del campanar i part del convent havien quedat amb les juntes molt obertes.

           Durant el següent dia 31 de maig, Enrique es va dedicar a sanejar tota la fusta deteriorada i unir les parts obertes. El divendres 1 de juny a les 8 del matí em vaig presentar en la fusteria d'Enrique per a reforçar les portes interiorment amb unes esquadres de ferro i li caragolem en la part inferior unes gronses de rodament coaxial per a les que l'obrer ja els havia col·locat una placa de ferro amb les seues respectives garres en el sòl.

              A les 10.30 h. del matí ja teníem les portes acabades i llistes per a la seua col·locació, això sí a falta de les xapes de zinc per a la part exterior-inferior que no van arribar a temps i que pròximament col·locarem. A continuació ens dirigim al convent, sent el gruista  el meu company Antonio Durá i sobre les 12.30 h. ja les teníem novament col·locades en el seu lloc, a falta d'un xicotet detall de soldadura en la falleba que li vaig concloure el dimarts 5 de juny.

             Eixe dimarts 5 mentres estava concloent els xicotets detalls que li faltaven, estaven alguns xiquets com sol ser habitual, utilitzant esta porta com a porteria de futbol  i he de dir que vaig quedar impressionat de la vibració que produïa en la porta els tremendes balonades que rebia, volent des d'ací i a títol personal,  fer un crida a les persones que tingen autoritat per a què se'ls instal·le als xiquets unes porteries on puguen continuar jugant al futbol sense causar deteriorament al patrimoni, ja que unes portes d'uns 230-240 anys d'antiguitat (probablement unes de les més antigues de Castalla) deurien ser un bé a protegir per a preservar-les en el temps en bon estat.

             També a l'anar-nos vam poder veure com s'utilitza la portalada de pedra antiga d'accés al convent de Mínims de 1770 per a la mateixa finalitat, desapareixent en estos últims anys,  per això ràpidament, els gravats existents en la pedra, i quina serà la força dels balonades que fins els barrots de la porta de ferro massís de 16 mm.  (com qualsevol pot observar), arriben inclús a caure.  Al meu pareixer en qualsevol altra població esta portalada s'haguera instal·lat en algun lloc preferent com un monument que propiament és, mentres que a Castalla és utilitzada com a porteria de futbol…..

.