Novetats Setmana Santa 2023

 

        Dos són les novetats, a les que em referix en aquest títol,  que hem pogut percebre en aquesta Setmana Santa passada del 2023. Aquestes novetats, són dos intervencions que han tingut lloc com a manteniment i millora del nostre patrimoni religiós castellut.

 

 

              La primera de elles la vam poder percebre en el Viacrucis del Divendres Sant, des del convent fins a l'ermita, on les andes del Natzarè van estrenar nous varals, o barres com ací cridem, per al port de les andes de la imatge del Natzarè.

 

               Aquestes andes a les quals em referisc daten de finals del segle XIX i es troben en un bon estat de conservació, no sent així els varals que ja acusaven algunes deficiències; i a més unit al precari sistema d'unió a l'anda, començava a ocasionar alguna deterioració sobre aquesta. Per aquest motiu s'han realitzat nous en alumini imitació fusta, per a evitar pes i prolongar la seua longevitat, ja que sobre aquestes no ataca el corcó; s'ha col·locat sobre la mateixa un denominat “coixí corregut”, per a poder elevar, en una mateixa mesura de varal, el nombre de portadors, realitzant-li també uns nous acobles de metall en la part inferior de l'anda per a la seua subjecció. Per a cobrir els forats per on creuaven els varals antics s'han tallat i daurat unes rematades de fusta a joc amb l'anda. Les peces han sigut realitzades per l'empresa d'art religiós "Salmerón" de Socuellamos i els muntatges l'equip de manteniment de la Parròquia.

 

 

           Els portadors de la imatge del Natzarè, en el Viacrucis, van quedar plenament satisfets amb aquesta intervenció sobre els varals, ja que a més de la comoditat que ofereix aquest nou sistema de coixí, que no es desplaça adaptant-se al muscle, i en ser portat per més persones, els va resultar més còmoda aquesta pujada a l'ermita. També és digne de ressaltar algun comentari que afirmava que en aquesta actuació queda l'anda més estètica i elegant.

 

 

          La segona de les novetats la va estrenar la imatge de la Patrona, en la processó del Sant Enterrament del mateix Divendres Sant. Durant uns dies va estar anunciant el rector En. Salvador Valls que en la imatge de la Patrona hi hauria una grata sorpresa en aquesta processó esmentada; molts, res més veure-la eixir, van percebre el que era; però molts altres malgrat mirar i buscar no ho van aconseguir. La novetat en qüestió es tractava de la restauració de la saia, o escapulari com ací denominem, del mantell negre de la Mare de Déu.

 

 

 

           Aquest mantell que va ser confeccionat i brodat l'any 1979 per les germanes justinianes de Múrcia, per encàrrec de la comissió gestora de la Confraria de la Mare de Déu de la Soledat, encapçalada per En. Francisco Berbegal, és rèplica exacta del destruït a l'agost de 1936 en ser el que vestia la imatge de la Mare de Déu. La part central, escapulari no va ser confeccionat exactament igual, sinó que els brodats, només similars en la part inferior, van ser brodats sobre tela de ras blanc, el qual oferia ja certa deterioració i algunes taques en haver-lo lluït en alguna processó baix la pluja.

 

            Després de presentar-ho a alguna empresa dedicada a aquests tractaments de brodats, per a intentar donar-li la millor solució al problema, van coincidir que l'única opció possible era traslladar els brodats a una tela nova; arribats a aquest punt es va estudiar la possibilitat de realitzar-lo ja també, igual que el mantell, com a rèplica exacta del destruït en 1936. Se li va adjudicar l'obra a l'empresa  "Ciriaco" de València, dedicada a la confecció i brodat de mantells. El treball a realitzar va afirmar que seria delicat i minuciós, començant l'obra el mes de setembre del passat 2022 i concloent-la al febrer d'aquest 2023; en la part inferior van ser col·locats els brodats sobre vellut negre i els confeccionats nous de la part superior, amb el monograma de l'Ave Maria, sobre vellut blanc; evitant-se la tela de ras per a intentar aconseguir més duració en el temps. 

 

 

      Com es pot apreciar en les fotografies, per als quals no van tindre ocasió de veure-ho personalment, l'escapulari ha quedat preciós, podent afirmar que és pràcticament rèplica fidel a l'antic. 

 

      Aquestes dues actuacions són un fidel reflex de la voluntat, dedicació i obstinació, que des de la parròquia es té a conservar i millorar el patrimoni religiós de Castalla, corrent totes aquestes despeses a càrrec dels feligresos i algun donatiu particular, suposant un gran esforç, perquè al final tot ix de les mateixes butxaques.

 

 

 

 

 

        Al mateix temps que escric aquestes línies, altres restauracions i millores s'estan duent a terme, de les quals en algun pròxim post narraré per a deixar-les documentades.

 

 

 

 

La festivitat de Sant Vicent Ferrer a Castalla i tocs

 

            La festivitat de Sant Vicent Ferrer és el 5 d'abril, dia de la seua defunció en Vannes (França). No obstant això i atés que eixa data cau normalment en dies de quaresma o Setmana Santa, es va decidir fa segles el seu trasllat, en el Regne de València, al dilluns següent a l'octava de Pasqua.

 

            Així, el 2n dilluns següent al diumenge de Pasqua és el dia triat per a celebrar al Patró de la Comunitat Valenciana; Sant Vicent Ferrer, que va prendre el seu nom del Patró de la ciutat Sant Vicent Màrtir, la festivitat del qual se celebra al gener. La coincidència en el nom provoca equívocs, inclús entre alguns valencians.

 

 

 

            El acte central del dia d'esta festa era la processó “dels combregats”, tractant-se d'una processó en què es porta el Santíssim Sagrament a persones malaltes o impedides, i realitzant-se amb tota solemnitat, qual si del dia Corpus es tractara, portant al Santíssim baix pal·li, amb l'assistència de les autoritats religioses i civils, i acompanyats per la banda de música local.

               Ací a Castalla, esta processó no tenim constància des de quan es realitzava, però es pot aventurar que la seua procedència siga de fa segles, havent arribat a nosaltres fins a l'any 1993, per considerar que en l'actualitat ja es porta el Santíssim tots els diumenges als malalts, encara que això sí, sense processó ni solemnitat. Esta era una processó molt singular i certament matinera; a les 8 del matí se celebrava la Missa de l'Alba, sobre les 8,30 h. començava la processó, tenint esta cada any un itinerari diferent, perquè anava en funció a la situació de la vivenda de les persones que havien sol·licitat prèviament rebre el Santíssim Sagrament; per la seua impossibilitat d'acudir a la parròquia. Després de l'arribada d'esta, solemne Missa Major. (En l'actualitat en algunes poblacions es continua realitzant)

 

 

             Tradicionalment el costum de la mona de Pasqua, ací a Castalla han sigut els tres dies (diumenge, dilluns i dimarts de Pasqua) a la vesprada i este dia de Sant Vicent se celebrava el dia complet. En l'actualitat i des que el dilluns de Pasqua és festa regional se celebra el dia complet i s'ha extingit el dimarts. És com menys curiós que esta festa de S. Vicent, no sent ni festa nacional, regional o local, ací a Castalla, la majoria del poble la continue celebrant (encara que sense la processó dels combregats), no obrint les seues portes cap empresa ni comerços, encara que ja comença a fer-ho alguna empresa en la qual els seus propietaris són poc respectuosos en les tradicions i singularitats pròpies de Castalla, i algunes on els propietaris de les quals són d'altres poblacions.

.

             Els tocs per a esta festa seran els següents:

Dilluns 17 de Abril "Sant Vicent Ferrer"



08.01 h. Toc d'alba parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.


09.00 h. 1º Toc a Missa Parròquia.
00.15 h. 2n Toc.     "
09.16 h. Volteig menor.
09.31 h. 3r Toc        "

(Des que està l'actual rector En Salvadors Valls esta Missa es celebra en valencià)


13.01.h. Toc del Regina Celi parròquia
13.01 h. Àngelus convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor.


21.01 h. Toc de l'Ave Maria, parròquia, convent i ermita.

 

 

Setmana Santa 2023, horaris i tocs

 

 

 

Dilluns Sant

En este dia tindrem confessions en la parròquia des de les 17.30 h. fins l'hora de la missa 19.30 h. també a partir de les 21.00 h. tornaran a haver-ne venint els rectors del arxiprestat.

 

 

 

Dimarts Sant

 

  Este dia les confessions seran en el convent de 11.00 h. a 13.00 h. i sent la missa a les 19.30 h. en la parròquia. 

 

 

 

Dimecres Sant

Hui no hauran confessions i la missa serà a les 19.30 h. en la parròquia.

 

 

 

DIJOUS SANT:

  

      

          En este dia tendrem dos celebracions eucarístiques, una a les 17.00 h. i altra a les 19.00 h. en la que es realitzarà el lavatori de peus i el trasllat del Santíssim als Monuments; a les 23.00 h. es realitzarà l'Hora Santa i a les 24.00 h. el cant de la Passió pel itinerari habitual.

 

 

 

 

         Este dia recordem l'Últim Sopar de Jesús amb els seus apòstols en què els va llavar els peus donant-nos un exemple de servei. En l'Últim Sopar, Jesús es va quedar amb nosaltres en el pa i en el vi, ens va deixar el seu cos i la seua sang. És el dijous sant quan va instituir l'Eucaristia i el Sacerdoci. En acabar l'últim Sopar, Jesús sent va anar a orar, a l'Hort de les Oliveres. Ací va passar tota la nit i després de molt de temps d'oració, van arribar a agarrar-lo.

 

 

 

08.01 h. Toc d'alba parròquia, convent i ermita.

08.02 h. Volteig menor parròquia i convent.

 

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia, convent i ermita.

 

16.30 h. 1º Toc missa parròquia.

16.45 h. 2º Toc missa parròquia.

16.46 h. Volteig campanes mitjana i segona.

17.00 h. 2º Toc missa parròquia.

 

18.30 h. 1º Toc missa parròquia.

18.45 h. 2º Toc missa parròquia.

18.46 h. Volteig general.

19.00 h. 2º Toc missa parròquia.

 

 

 

 

 

Al cant del “Gloria”, volteig general i a partir d'este moment se silencien les campanes totalment per començar la passió i mort de Jesucrist, no tornant a sonar fins al cant del “Gloria” de la vigília del Dissabte Sant, que celebrem la seua Resurrecció.

DIVENDRES SANT: 

 

 

          Tres son els actes que tindrem en este dia, el més matiner a les 9.00 h a on es resarà el Via-Crucis de de l Convent fins a l'Ermita amb la imatge de Jesús el Natzarè; a les 17.00 h. celebrarem el acte de la Passió en la parròquia i a les 20.00 h. la solemne Processó del Soterrament.

 

 

 

      Eixe dia recordem la Passió del nostre Senyor: La seua presó, els interrogatoris d'Herodes i Pilatos; la flagel·lació, la coronació d'espines i la crucifixió. Ho commemorem amb un Viacrucis solemne i amb la cerimònia de l'Adoració de la Creu.

     09.00 h. Viacrucis davant la imatge del Natzarè en la parròquia

17.00 h. Celebració de la Passió en la parròquia.

 (Sense campanes i en toc de matraca)

 

 20.00 h Processó del Sant Enterrament.

 

DISSABTE SANT O DE GLORIA: 

 

 

                 Es recorda el dia que va passar entre la mort i la Resurrecció de Jesús. És un dia de dol i tristesa perquè no tenim Jesús entre nosaltres. Les imatges es cobrixen i els sagraris estan oberts i buits. A la nit es du a terme una vigília pasqual per a celebrar la Resurrecció de Jesús. Vigília vol dir “la vesprada i nit anteriors a una festa.” En la Vigília Pasqual, l'Església Catòlica celebra una litúrgia molt especial, i ho fa amb la màxima solemnitat. Comencen els oficis amb el temple a fosques, encenent-se i beneint-se un foc en l'atri, en un lloc fora del temple. D'eixe foc s'encén el Ciri Pasqual, un enorme ciri que simbolitza a Crist Ressuscitat. Tot seguit, els fidels encenen les seus ciris pròpies de la flama del Ciri. Arribats al presbiteri, es col·loca en el centre del mateix, junt amb l'altar o junt amb l'ambó, s'encenen totes les llums del temple i es canta l'Exsultet, o pregó pasqual antic himne al·lusiu a la nit de Pasqua que proclama la glòria de la Resurrecció de Crist, que embolicarà tota la litúrgia d'esta nit.

23.30 h. Solemne Vigília Pasqual, la celebració cristiana més important de l'any. 

 

 Al cant del Gloria,  Volteig general, i a partir d'este moment ja comencen els seus tocs habituals.

          La campana de l'ermita, també s'unix a este volteig i no realitzarà els successius que sol tocar normalment durant tota la nit, al igual que els majordoms no tiraran els coets típics d'esta nit.  Antigament esta campana, quan anava manual s'anaven rellevant els majordoms de la Mare de Déu de la Soledat i la voltejaven durant tota la nit fins a l'eixida de la Patrona. En l'actualitat i des que funciona automàticament, per a evitar un abús i possible ruptura de la campana, es reduïx a 2 o 3 minuts cada hora durant tota la nit.

DIUMENGE DE PASQUA DE RESURRECCIÓ:

 

 Tres celebracions litúrgiques tindrem en este dia, la primera en l'ermita a les 8.00 h., la segon en la parròquia sobre les 10.30 h. al concloure la Processó i la tercera a les 12.00 h. en la parròquia. 

 

És el dia més important i més alegre per a tots nosaltres, els cristians, ja que Jesús va vèncer la mort i ens va donar la vida. Açò vol dir que Crist ens dóna l'oportunitat de salvar-nos, d'entrar al Cel i viure sempre feliços en companyia de Déu. Pasqua és el pas de la mort a la vida.

 

De 7.30 h. a 8.00 h. Tocs de missa en l'ermita.

8.01 h. Toc d'Alba parròquia i convent.

8.02 h. Volteig general parròquia i ermita.

 

 

9.01 h. Regina coeli parròquia.(Des d'este moment fins a Pentecosta  este toc substituïx al d'àngelus).

9.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita, moment  del començament de la processó del Encontre, esta processó és la més important de l'any ací a Castalla, on ixen totes les famílies juntes per a acompanyar la Patrona fins a la parròquia, on té lloc el Encontre amb Jesucrist ressuscitat.

De 10.00 h. a 10.30 h. Tocs de missa en la parròquia

 

De 11.30 h. a 12.00 h. Tocs de missa en la parròquia.

 

 

13.01 h. Regina coeli parròquia.

              Àngelus convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita.

21.01 h. Regina coeli parròquia

           Toc de l'Ave Maria convent i ermita.

Toc del Regina Coeli

Salutació a la Mare de Déu durant el temps pasqual i pròpia de este dia:

(TRES CAMPANADES XICOTETA)

Alegra't. Reina del Cel, al·leluia.

R: Perquè Aquell a qui vas merèixer portar en el teu si, al·leluia.

(TRES CAMPANADES DEJUNI)

Ha ressuscitat com ho va predir, al·leluia.

R. Intercedix per nosaltres davant de Déu, al·leluia.

(TRES CAMPANADES MITJANA)

Gaudix-te i alegra't, Maria Mare de Déu, al·leluia.

Perquè en veritat el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.

(TRES CAMPANADES SEGONA)

Orem: Oh, Déu, que has omplit d'alegria al món amb la resurrecció de Jesucrist, el teu Fill, el nostre Senyor, concedix-nos per intercessió de la Mare de Déu, arribar a posseir la dita de la vida immortal.

Per Crist nostre Senyor.

(TRES CAMPANADES MAJOR)

 

I aprofite per a des d'ací desitjar una molt bona Pasqua a tots.