Durant l'any jubilar van ser diversos els articles que m'havia plantejat realitzar sobre el nostre temple parroquial, alguns per la seua rellevància, singularitat o curiositat, però que per falta de temps, diversos d'ells no els he pogut realitzar. He pensat que encara que fora de temps o context és convenient deixar-los reflectits, per això en aquest nou post he pensat deixar constància per la seua importància i rellevància de les diferents piles de bateig i ubicacions que aquestes han tingut al llarg d'aquests 450 anys del nostre temple parroquial. Abans d'entrar en matèria, vull fer un breu èmfasi sobre el significat i la importància del Sagrament del Baptisme per a nosaltres els cristians.
Dels set Sagraments que a l'Església Catòlica tenim el primer d'ells rep el nom de “Baptisme” en raó del caràcter del ritu central mitjançant el qual se celebra: batejar (baptizein en grec) significa "submergir", "introduir dins de l'aigua"; la "immersió" en l'aigua simbolitza l'acte de sepultar al catecumen en la mort de Crist, d'on ix per la resurrecció amb Ell transformat en una "nova criatura", com explica sant Pau als Corintis i als Gàlates (2 Co 5,17; Ga 6,15). Aquest sagrament és anomenat també “bany de regeneració i de renovació de l'Esperit Sant”, perquè significa i realitza aqueix naixement de l'aigua i de l'Esperit sense el qual "ningú pot entrar en el Regne de Déu", com diu l'Evangeli de sant Joan. (El baptisme es pot realitzar de tres maneres diferents: per immersió, aspersió o infusió).
Havent rebut en el Baptisme al Verb, "la llum vertadera que il·lumina a tot home" (Jn 1,9), el batejat, es converteix en “fill de Déu" i per lo tant "en fill de la llum", i en "llum" ell mateix. Per això des del moment en el qual rebem el bateig ens convertim en membres del cos místic de Crist “l'Església” i participes de la seua vida eterna. Per tant, a l'ésser el Sagrament que ens introdueix a l'església i per a complir amb tota naturalitat l'esperit del ritual, els baptisteris o piles del bateig, sempre s'han col·locat al costat de les pròpies portes del temple, fins i tot en l'exterior com per exemple en algunes catedrals com la de Florència.
Una vegada posats en situació sobre la importància del bateig per a tot creient, he de dir que després de bastant informació revisada, no he trobat constància del lloc que la pila del baptisme va ocupar en la primitiva església, hui ermita, encara que és raonable pensar que seria al costat de la porta de accés o la primera capella entrant a mà dreta.
Ja amb referència a l'actual temple parroquial, que és el que ens ocupa, he de manifestar que tres han sigut els punts que sí que hi ha constància documentada que aquestes han ocupat i sent quatre les piles comptabilitzades:
1r Aquesta primera pila no hi ha constància de l'any que es va col·locar però és lògic pensar que seria en aquest mateix any 1571. Va ser col·locada adossada a la paret, entre la porta principal del temple i la del campanar, segons consta era senzilla i de pedra ordinària, tal qual la del propi edifici. En aquesta pila van ser batejats els nostres avantpassats fins a l'any 1760, en el qual el capellà En. Miguel Llopis va manar llaurar una altra més rica, a les seues expenses, de pedra de marbre jaspiada.
2n L'any 1894, va ser traslladada pel capellà En. Vicente Sorita a la capella primera entrant a l'esquerra. La capella i el retaule de la qual estava dedicat a la Sagrada Família; per a donar major realç, va elevar el sòl de la mateixa uns 30 centímetres amb dos escalons en entarimat de fusta. Com tots els elements que albergava el nostre temple parroquial va ser destruït tot en 1936, però fins a l'any 1985 (en el qual es van netejar els carreus) va quedar gravada aquesta empremta que el foc va reflectir sobre els carreus de pedra, així com l'ennegrit del marc de grans dimensions del qual seria el llenç de Sant Joan Baptista en el propi baptisme de Crist al Jordà. En el buidatge recent de les criptes, en aquesta última restauració de l'any 2014, es van trobar restes d'aquesta pila que en l'actualitat es troben en els magatzems del MARQ a Alacant.
3r Aquesta és la pila utilitzada en l'actualitat, i va ser col·locada pel rector En. Toribi Sellés com a substitució de l'anterior, a la fi dels anys quaranta del segle passat, amb una minuciosa quantitat de detalls per a engrandir la seua finalitat i que va tindre a bé deixar narrats de pròpia mà, i que textualment narre a continuació:
S'ha instal·lat el baptisteri en el lloc més apropiat del temple, aprofitant la porta lateral, aconseguint la simbòlica entrada al temple a través del Sagrament del Baptisme, així es pot complir l'esperit del ritual, no entrant el neòfit en el temple, sinó una vegada batejat. La pila ocupa el lloc principal, el centre, sent col·locada a un nivell inferior al de la resta del temple i amb una pavimentació molt ornamentada i circular, per a la reminiscència de les primitives piscines. D'aquesta manera s'aconsegueix baixar al baptisteri i pujar a l'altar, es baixa al baptisteri i es realitza a més aquell místic sentit de les paraules de Sant Pau als romans, gravades en la llinda de la part interior: “CONSEPULTI ENIM CVM ULLO PER BAPTISMVN IN MORTEM, VT QVOMODO CHIRSTVS A MORTOIS, ITA ET ENS IN NOVITATE VITAE AMBULEMVS.” (Vam ser, doncs, juntament amb Ell “Crist” sepultats en la seua mort per mitjà del Baptisme, a fi que com Crist va ser ressuscitat entre els morts, així també nosaltres caminem en novetat de vida).
La pila està formada d'un sol bloc de marbre gris, amb quatre columnes en roig i la coberta és elevada, en figura cònica, de metall repujat, portant gravada una orla d'aigua i peixos que tanca el monograma de Crist, i també la simpàtica inscripció de Tertulià: “ENS AVTEM PISCICULI SVMVS SECVUNDVM –IXOIM- NOSTRVM JESVM CHRISVM” (Som peixets com –el peix- Crist Senyor Nostre). El peix és un dels més importants símbols cristians, es considera com un jeroglífic de Crist, fundant la significació de la paraula grega “IXOYC” que significa el peix i les lletres del qual es prenen com a inicials del títol de Jesucrist.
Suspesa del centre de la volta va instal·lada un preciosa llu-menaria amb una corona de tulipes de color topazi, la qual accentua l'eix del recinte i dona realç i esplendor a l'ambient durant l'administració del gran Sagrament.
En el timpà exterior hi ha un relleu de pedra amb l'al·legoria dels cérvols, amb la inscripció: “SITIENTES VENITE AD AQVUAS”, (Els que tingueu set vingueu a les aigües), i en la part interior el símbol de l'arca de Noé.
Hi ha un armari en la paret per a guardar el necessari per a l'administració del Sagrament, on té en alt relleu les tres àmfores dels Olis Sagrats, sobre aquestes el símbol de l'Esperit Sant i dos àngels custodiant les mateixes. Corresponentment en la part oposada una imatge de alabastre amb relleu del Sant precursor Sant Joan Baptista, en el propi baptisme de Crist.
Amb tota aquesta explicació es pot observar que s'ha donat al baptisteri la importància que es mereix, com convé a la dignitat del Sagrament que allí obri les portes de la gràcia. “CHRISTIANAE RELIGIONIS AETERNAE VIAE JANVA”.
De tot l'anterior-ment esmentat, en aquesta tercera pila, queda clarament reflectit que En. Toribi, com a gran litúrgic que era, tenia un zel molt especial a donar a través de tot el context de la seua restauració un gran realç i significació al Sagrament del Baptisme.
4t Aquesta pila és la primera que podem considerar com una pila mòbil, va ser realitzada també pel mateix rector En. Toribi Sellés l'any 1974, consta d'un peu o basa de marbre amb una columna quadrada de llautó repujat que suporta la pròpia pila també de llautó però llis amb una tapa coronada amb el símbol del “Pantocràtor”. Aquesta pila es troba en l'actualitat situada en la capella del Santíssim del convent, sent utilitzada únicament en els moments en què per obres o altres circumstàncies no pot ser utilitzada la de la parròquia, ja que només aquestes poden tindre el privilegi de contindre una pila baptismal.
Si és possible en una pròxima entrada faré referencia D.M. als orgues, instrument molt important per a les celebracions litúrgiques, haguts a la parròquia de Castalla.
