Els orígens i la devoció
a la Mare de Déu del Rosari
La Mare de Déu del Rosari, o del Roser, és una de les advocacions marianes més esteses i estimades dins de la tradició catòlica. La seua història està profundament lligada a la pràctica del Sant Rosari, una oració meditativa que combina la repetició de les pregàries amb la contemplació dels principals misteris de la vida de Crist i de la Mare de Déu.
Orígens històrics del Rosari
La tradició catòlica atribuïx a Sant Doménec de Guzmán (1170-1221), fundador de l’Orde dels Predicadors, coneguts com a dominics, la difusió del Rosari com a mitjà d’evangelització davant de l’heretgia albigesa al sud de França. Segons la tradició, la Mare de Déu se li aparegué i li entregà el Rosari com una “arma espiritual” per a enfortir la fe dels cristians.
Tanmateix, la costum de resar oracions repetitives ajudant-se de comptes és molt anterior a Sant Doménec. Ja en els primers segles del cristianisme, els monjos del desert utilitzaven pedres, cordells o nusos per a comptar la repetició de salms i invocacions. Amb el pas del temps, esta costum evolucionà fins a la pràctica de resar 150 Ave Maries, en paral·lel als 150 salms del saltiri bíblic.
Al segle XV, el dominic Beat Alà de la Roche contribuí de manera decisiva a ordenar i difondre la forma del Rosari que, amb el temps, acabaria consolidant-se. La pregària quedà estructurada al voltant dels diferents misteris de la vida de Crist: els gojosos, els dolorosos i els gloriosos. Molts segles després, l’any 2002, el papa Sant Joan Pau II incorporà els misteris lluminosos.
El Rosari quedà així configurat com una pregària senzilla però profunda, en què els Parenostres, les Ave Maries i els Glòries s’entrellacen amb la meditació dels principals moments de la vida de Jesucrist i de la seua Mare.
Expansió de la devoció
La devoció al Rosari s’estengué ràpidament per Europa, sobretot gràcies a la predicació dels dominics. Amb el temps, es convertí en una de les pregàries més populars entre els fidels i passà a formar part de la vida quotidiana de moltes famílies i comunitats religioses.
Un moment fonamental per a la consolidació d’esta devoció fou la Batalla de Lepant, l’any 1571, en què la Lliga Santa derrotà l’armada otomana. El papa Sant Pius V, dominic i gran propagador del Rosari, atribuï la victòria a la intercessió de la Mare de Déu, en un moment en què molts cristians havien pregat el Rosari demanant la seua protecció.
En record d’aquell fet, el papa instituí la festa de Nostra Senyora de les Victòries, que poc després passà a estar dedicada a Nostra Senyora del Rosari. La festa se celebra cada 7 d’octubre i es convertí en una de les principals celebracions de la devoció rosariana.
La Mare de Déu del Rosari en l’espiritualitat popular
Amb el pas dels segles, la Mare de Déu del Rosari fou considerada protectora i guia en la vida cristiana. En nombrosos llocs es fundaren confraries del Rosari que tenien com a finalitat fomentar esta devoció, organitzar el res comunitari, participar en processons i, també, fer obres de caritat i d’ajuda entre els seus membres.
Les confraries tingueren una gran importància en la difusió del culte a la Mare de Déu del Rosari i contribuïren a convertir esta advocació en una de les més populars de la cristiandat. La devoció arribà també a Amèrica i a altres territoris vinculats a l’expansió de la fe catòlica.
Hui en dia, la Mare de Déu del Rosari és venerada en nombrosos pobles i ciutats. A Espanya, a Llatinoamèrica i a Filipines manté una especial tradició i són moltes les localitats que celebren festes, processons i actes religiosos en el seu honor.
En la iconografia tradicional, la Mare de Déu del Rosari sol aparéixer amb el Xiquet Jesús en els braços i amb un rosari a la mà. En moltes representacions apareix també lliurant el rosari a Sant Doménec, com a símbol de la vinculació entre el sant dominic i la propagació d’esta devoció.
La Confraria de la Mare de Déu del Rosari a Castalla
La devoció a la Mare de Déu del Rosari tingué a Castalla una especial importància i quedà vinculada durant segles a una antiga confraria que es remunta, almenys, a mitjan segle XVI.
Esta confraria fou una de les institucions religioses de major tradició i relleu de la població i mantingué una activitat important durant molts anys, arribant a conservar-se activa fins als anys cinquanta del segle XX.
La importància que arribà a tindre dins de la vida religiosa de Castalla queda ben reflectida en el fet que la confraria disposava d’un altar propi, amb retaule i imatge de la Mare de Déu del Rosari, situat dins de l’església, a mà esquerra només entrar.
Però hi havia encara un altre element que posa de manifest la consideració de què gaudia esta confraria. En la part inferior del mateix retaule, i ocupant la capella del baptisteri, que era contigua, es trobava el seu lloc d’enterrament per als membres de la confraria.
Este fet té una especial significació dins de la història de les confraries de Castalla. Segons la memòria que s’ha conservat, la Confraria de la Mare de Déu del Rosari era l’única que disposava d’un enterrament propi per als seus membres i, a més, amb dos espais funeraris.
La possessió d’un lloc propi d’enterrament no era una qüestió menor. En aquella societat, pertànyer a una confraria significava formar part d’una comunitat religiosa que acompanyava els seus membres al llarg de tota la vida i que també els donava cobertura en el moment de la mort. Comptar amb un espai funerari propi dins del mateix temple era, per tant, una mostra del pes i de la consideració que la confraria havia arribat a tindre
.
La confraria i les festes de la Patrona
La Confraria de la Mare de Déu del Rosari també tingué un paper destacat en les manifestacions religioses de Castalla i, especialment, en els actes relacionats amb la Patrona de la població.
Les diferents confraries acompanyaven tradicionalment la Patrona en la seua baixada amb motiu de la celebració de les festes patronals. En este seguici, la presència de les confraries constituïa una expressió pública de la devoció dels diferents grups religiosos de la població.
La del Rosari va ser, segons la memòria que s’ha conservat, l’última de les antigues confraries que va deixar de participar en este acompanyament, coincidint amb una època en què la festa de Castalla començava a experimentar una profunda transformació i les comparses de Moros i Cristians anaven adquirint cada vegada més protagonisme dins de les festes patronals.
D’esta manera, la història de la confraria del Rosari es troba també lligada a la transformació de les festes de Castalla i al pas d’un model festiu en què les confraries i associacions religioses tenien un paper fonamental a un altre en què les comparses de Moros i Cristians passaren a ocupar el lloc principal en l’organització i en l’acompanyament festiu de la Patrona.
La destrucció de 1936 i la nova imatge
La història de la confraria patí un colp especialment greu l’any 1936, quan, en el context de la destrucció del patrimoni religiós que afectà molts temples durant la Guerra Civil, es perderen els béns i les imatges que formaven part del seu patrimoni.
Entre les peces destruïdes es trobava la primitiva imatge de la Mare de Déu del Rosari, que havia rebut culte a l’altar de la confraria.
Una vegada acabada la guerra, la recuperació de la vida religiosa portà també la voluntat de recuperar les antigues devocions i les seues imatges. La confraria encarregà durant els anys quaranta del segle XX una nova talla de la Mare de Déu del Rosari a l’escultor Pascual Sempere, artista nascut a Onil i que en aquells anys vivia a Castalla.
Pascual Sempere realitzà així una nova imatge destinada a substituir la que havia sigut destruïda en 1936 i a mantindre viva la devoció que durant segles havia existit a Castalla.
La nova imatge es conserva actualment en la capella de Sant Tomàs, situada davant de la porta de la sagristia. Allí continua sent testimoni d’una devoció que compta amb una llarga tradició en la història religiosa de la població.
La talla actual té, per tant, un valor que va més enllà de l’aspecte purament artístic o devocional. És també el testimoni material de la continuïtat de la devoció a la Mare de Déu del Rosari després de la desaparició de l’antiga imatge i de la transformació que experimentà la mateixa confraria al llarg del segle XX.
La presència actual de la Mare de Déu del Rosari a la capella de Sant Tomàs permet mantindre viu el record d’aquella antiga confraria que durant segles tingué el seu altar dins de l’església de Castalla i que arribà a tindre un protagonisme destacat en la vida religiosa i festiva de la població.
Una devoció arrelada en la història de Castalla
La història de la Confraria de la Mare de Déu del Rosari forma part, així, de la pròpia història de Castalla. La seua antiguitat, que es remunta almenys a mitjan segle XVI, el seu altar propi, els seus espais d’enterrament, la seua participació en els actes religiosos de la Patrona i la recuperació de la seua imatge després de la destrucció de 1936 són elements que mostren la importància que esta devoció arribà a tindre entre els habitants de la vila.
Al llarg dels segles, la confraria no sols fou una agrupació destinada al res del Rosari. Fou també un espai de germanor entre els seus membres, de participació en la vida religiosa de la població i d’acompanyament en els moments més importants de la vida, inclòs el moment de la mort.
La seua història és també el reflex dels canvis que ha experimentat Castalla. Una confraria amb segles d’existència, que tingué el seu propi altar i els seus enterraments dins de l’església, que acompanyà durant molts anys la Patrona en les seues festes i que finalment deixà pas a les noves formes de participació festiva encapçalades per les comparses de Moros i Cristians.
Malgrat tot, la devoció a la Mare de Déu del Rosari no desaparegué. La nova imatge tallada per Pascual Sempere després de la Guerra Civil permeté recuperar la presència de la Mare de Déu en el temple i mantindre viva una advocació que havia format part de la història de Castalla durant centenars d’anys.
Sentit espiritual del Rosari
Més enllà de la repetició de les pregàries, el Rosari és una escola de contemplació. A través dels seus misteris, els fidels recorren els principals moments de la vida de Crist i de Maria. Cada Ave Maria es convertix així en una invitació a detindre’s davant del misteri i a contemplar, de la mà de la Mare, la vida del seu Fill.
Per això, papes com Sant Joan Pau II han destacat la profunda dimensió cristològica i mariana del Rosari, una pregària en què el creient s’acosta a Crist a través de la mirada de Maria.
Al llarg dels segles, el Rosari ha sigut recomanat com a oració de pau, de família i de perseverança en la fe. Ha sigut resat en les cases, en les esglésies, en les confraries i en les processons, convertint-se en una de les expressions més senzilles i, al mateix temps, més profundes de la devoció mariana.
A Castalla, esta devoció va trobar durant segles una expressió pròpia en la seua antiga Confraria de la Mare de Déu del Rosari. Hui, la imatge conservada en la capella de Sant Tomàs manté viu el record d’aquella confraria i d’una tradició que forma part de la memòria religiosa de la vila.
La Mare de Déu del Rosari continua sent així un símbol de pregària, esperança i protecció, i la seua història a Castalla ens recorda la profunda relació que durant segles existí entre la fe, les confraries, les tradicions i la vida quotidiana dels habitants de la nostra vila.
Oració
“Mare de Déu del Rosari, que cada Ave Maria siga llavor de fe, d’esperança i d’amor en la nostra vida, i que, baix el teu mantell protector, trobem sempre la pau i el consol. Amén.”
