Els campaners

 

 

        Al igual que a la resta del orbe, dalt dels campanars de Castalla, on el vent acarona la serra i el so del bronze es fa oració, viu una vocació discreta però poderosa: la dels campaners. Homes i dones que, des de l’altura del nostre temple parroquial, del convent i de l'ermita, habiten un espai sagrat entre el cel i la terra. No sempre els veiem, però sempre els sentim. La seua presència no es manifesta amb paraules, sinó amb sons que travessen els segles i toquen l’ànima castelluda.

 

 

 

         El seu art no s’aprén només amb les mans, sinó amb l’ànima. No es mesura sols en partitures, sinó en moments plens de significat. Perquè tocar les campanes de Castalla no és només fer-les sonar: és fer parlar el cel damunt la Foia, és convertir el bronze en oració, en record viu, en esperança que s’alça amb cada toc, vol o repic. És una litúrgia del temps que marca el pols del poble, que desperta la memòria antiga d’una comunitat que estima, creu i espera.

 

 

       Amb la seua entrega altruista, els campaners i campaneres són molt més que servidors de l'església i del poble: són missatgers del sagrat, guardians de la tradició, sentinelles de l’ànima castelluda. Amb cada vol i cada toc anuncien vida i mort, festa i dol, alegria i oració. Amb cada batallada convoquen Castalla a mirar amunt, a escoltar la crida interior que ressona entre les pedres del campanar, les del castell i les valls que ens envolten tota la Foia.

 

 

         Però la seua tasca va més enllà del religiós. Els campaners també mantenen viva una funció civil, heretada d’un temps en què la campana era també veu d'alerta col·lectiva. Avisen d’incendis, de tempestes, de perills imminents, de catàstrofes. Fan sonar el bronze com a crit d’unió, d'alerta com a senyal de comunitat viva en perill, com a espurna d’esperança quan tot trontolla. Amb la mateixa entrega amb què criden a actes religiosos, alerten també en nom del bé comú, mantenint viva una tradició arrelada al servei, a la fidelitat al poble, a la terra i a la gent de Castalla.

 

 

 

         No tothom pot ocupar el seu lloc. Cal entrega, humilitat, paciència, constància i sobretot, una fe senzilla però profunda, com aquella que habita les nostres cases i carrers de Castalla. Perquè qui toca les campanes des de la fe no busca protagonisme, sinó comunió i servei. Sap que en el so antic i ferm del bronze es filtren les oracions del poble: oracions que no sempre es diuen amb paraules, però que brollen dels cors que viuen, que riuen, que ploren, que esperen, que estimen, que celebren.

 

 

 

         El campaner és alhora poeta i obrer del sagrat, músic i pastor de silencis i sons. Domina l’art d’interpretar el temps i transformar-lo en senyal. Coneix els tocs, els ritmes, els missatges que no necessiten veu i que parlen directament a l’ànima. És fidel al ritual, però viu amb llibertat; està sol al campanar, però ressona en tots nosaltres.

 

 

 

        I així, des del més alt del nostres campanars, sona una música que és i que no és d’aquest món. Una música que travessa els núvols i baixa fins als racons més amagats del poble, de les muntanyes al Pla, de la plaça Major al castell. Una música que no busca escenaris, sinó cors. Els campaners i campaneres esdevenen poetes del temps de Déu, humils artesans d’un llenguatge antic, que com desde fa molts segles encara hui ens congrega, ens emociona, ens recorda qui som i cap a on caminem.

 

 

 

 

 

---

 

 

-– Que mai no falten les campanes que ens criden i ens reunisquen com a poble, ací, a Castalla.

 

-– Que mai no falten els cors que, com els dels nostres campaners i campaneres, toquen amb fe per fer parlar el cel i unir-se a la terra de tota la Foia.

 

-– Que mai no ens falten aquells que, més enllà de divisions, rancúnies i diferències, amb mirada neta i mans obertes, treballen pel retrobament sincer del poble. Homes i dones que, sense buscar protagonisme ni reconeixements, cultiven la pau, el diàleg i l’esperança. Que abracen la diversitat com una riquesa i no com una barrera.

 

 

-– Que mai no ens falten els qui somien una Castalla unida, on cada pas siga un gest d’estima, on cada veu trobe espai per ser escoltada, i on les diferències troben en la fraternitat un camí per conviure.

 

--- Que mai no ens falten noves generacions, que amb il·lusió i entusiasme, mantinguen i traslladen als seus successors el meravellós llegat rebut de generacions i generacions d'avantpassats nostres: en l'ermita (antiga parròquia) des del segle XIII, en el temple parroquial i convent vell des del XVI i en el convent nou des del XVIII

 

--- Perquè així com els campaners fan parlar el cel des del cor del bronze, que també hi haja qui faça parlar la terra des del cor del poble castellut.

 

 

-– Que cada repic, cada vol, cada toc servisca per a que Castalla, en comunió i en pau, com a veïns i germans, mai no deixe de caminar plegada cap a Déu, Pare de tots, que ens espera amb els braços oberts; al igual que a la resta del orbe.

 

 

  

 

 

 Les tres salutacións diaries de les campanes a la Mare de Déu:

 

 

Al matí cap al llevant,
quan naix el dia,
les campanes van dient:
Ave Maria.

Alabat siga sempre
el nom teu:
Santa Maria, Mare de Déu.

Sol ben alt i esplendorós,
quan és migdia,
les campanes van dient:
Ave Maria.
Alabat siga sempre
el nom teu:
Santa Maria, Mare de Déu.

A la tarda, en el ponent,
quan mor el dia,
les campanes van dient:
Ave Maria.
Alabat siga sempre
el nom teu:
Santa Maria, Mare de Déu.

 

El bouet de la Sang 2025

 

 

Un any més, celebrem la tradicional festa del Bouet de la Sang: una herència de fe, cultura i convivència.

 

 

       Amb l’arribada del mes de juliol, Castalla es prepara per a acollir una de les celebracions més antigues i arrelades del seu calendari festiu: la festa del Bouet de la Sang. Una tradició que, lluny de perdre força amb el pas del temps, continua viva gràcies a l’esforç i la devoció de les diferents quadrilles de majordoms, les autoritats locals, civils i eclesiàstiques, i sobretot, del poble que l’estima i la manté.

 

 

 

       En esta ocasió, és la Quadrilla núm. 8 qui assumeix l’honor i la responsabilitat d’organitzar els actes religiosos, culturals i festius. Tal com s’anuncia al cartell oficial, les celebracions donaran començament el pròxim divendres 4 de juliol, amb un passacarrer amenitzat per dolçaina i tabalet, que recorrerà els carrers centrals del municipi. L’itinerari inclourà una parada al domicili del clavari, on tindrà lloc una picadeta per a majordoms, familiars i col·laboradors, abans de continuar l’itinerari habitual.

 

 

       El dissabte 5 de juliol començarà de bon matí, amb la tradicional diana a les 8.00 h, que recorrerà amb música els principals carrers de Castalla, despertant el poble amb el so alegre de la festa. Llògicament les campanes de l'ermita de la Preciosíssima Sang s'uniran amb el toc de l'alba festiu. A les 9.00 h, es durà a terme una de les parts centrals de la celebració: la processó del Jesuset, que eixirà des de la casa de la familia Soler, anirá a la parròquia, i acompanyada pels majordoms, corporació, clergat i el poble fidel, pujarà fins a l’ermita per a celebrar la Santa Missa. 

 

 

      La Missa serà presidida pel Rector En. Eugenio Amorós, conciliari de la cofraria, i al finatlizar es durà a terme el nomenament oficial dels nous majordoms, que per a l’any 2026 correspondran a la Quadrilla núm. 3, i dels consellers, que seran els integrants de la Quadrilla núm. 5. Una vegada finalitzats els actes litúrgics, la Imatge del Jesuset serà tornada en processó a la casa de la família Soler, on roman durant tot l’any.

 

 

      Tot seguit, els participants es desplaçaran per a compartir el tradicional i esperat esmorzaret, en el qual es reuniran la quadrilla que conclou enguany el seu període de majordomia, la Quadrilla núm. 8, juntament amb les directives i representans de les diferents quadrilles, i les autoritats civils i religioses.

 

 

      Ja a la vesprada, a partir de les 19.00 h, tindrà lloc la festa per als xiquets i xiquetes, amb les habituals i esperades carreres, jocs i premis, que ompliran el parc municipal d’alegria, rialles i ambient familiar.

 

 

Un origen profundament religiós i arrelat

      Amb el nom de Bouet de la Sang es coneix la festivitat dedicada a la Preciosíssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist, una de les més antigues de Castalla. Es remunta a l’any 1577, (quasi 450 anys) quan Sant Joan de Ribera, aleshores arquebisbe de València, va canviar la dedicació de l'antiga parròquia —hui ermita— i va fundar la Confraria de la Preciosíssima Sang de Crist.

 

 

       Els objectius d’aquesta confraria eren amplis i significatius: mantenir el culte a la Passió de Crist, ajudar als malalts i moribunds, acompanyar als difunts —especialment als més pobres— i sostenir l’ermita. A més, organitzaven les processons de Setmana Santa, establint l’ordre de les imatges i la participació dels gremis.

 

 

 

Resum dels orígens de la devoció

• --Bíblics: Des del Nou Testament, la Sang de Crist és vista com a font de redempció (Hebreus 9:14, Mateu 26:28).

  --Pares de l’Església: Reflexionaren sobre el seu valor salvífic, però sense una devoció formal.

  --Edat Mitjana: Místics com Sant Bernat i Santa Caterina aprofundiren en la contemplació de la Sang de Crist.

  --Segle XVI: Sant Joan de Ribera va impulsar l'elaboració d'una Missa pròpia i un Ofici litúrgic específic que foren aprovats pel Papa Gregori XIII en 1583. Fins i tot va fundar una orde religiosa —la dels "Fills de la Preciosíssima Sang"— que va arribar a diversos punts d’Espanya i de l’estranger.

  --Segle XIX: Sant Gaspar del Búfalo va donar un fort impuls a la devoció i va fundar una congregació. En 1849, el papa Pius IX instituí la festa litúrgica.

 

La seua pervivència malgrat les reformes

       Tot i que la festa era celebrada l’1 de Juliol, sent paral·lela a la del Corpus Christi pel Papa Pius IX en 1849 i posteriorment integrada com a festa Eucarística conjunta en eixe mateix dia per Joan XXIII, després del Concili Vaticà II, la tradició va continuar viva en llocs com València, gràcies al privilegi obtingut pel seu arquebisbe per celebrarla a eixa data. I a Castalla, tot i adaptar-se als temps moderns, la festivitat es conserva amb tota la seua essència.

 

       Cal recordar que Castalla celebra la festa el primer dissabte de juliol, per adaptar-se millor a la vida laboral dels veïns, malgrat que la data litúrgica oficial siga l’1 de juliol.

 

 

El simbolisme del “bouet”

         Segons la tradició oral, l’origen del nom “bouet de la sang” prové del costum antic de soltar una vaqueta o un bouet en la placeta de l’ermita durant aquesta festivitat. Malgrat la manca de documentació exacta sobre l’origen d’aquest costum, s’ha mantingut el nom com a senya d’identitat pròpia de la festa.

        És una festa singular que combina el recolliment religiós amb la festa popular, que comença amb la recollida del Jesuset en una casa particular i continua amb una processó que uneix espiritualitat i comunitat. Després de la Missa i el nomenament de majordoms i consellers —els qui tindran l’honor de portar la Patrona i el Crist jacent durant la Setmana Santa següent—, el poble s’implica amb entusiasme en la jornada festiva, entre cercaviles, jocs i convivència.

 

 

Un llegat viu 

       Hui en dia, gràcies a la dedicació de clavaris, quadrilles, autoritats i col·laboradors, la festa del Bouet de la Sang continua sent un pilar fonamental de la identitat de Castalla. No sols per la seua significació religiosa, sinó perquè representa la capacitat del poble per a conservar les seues arrels, honorar la memòria dels avantpassats i transmetre als més joves el valor de la tradició, la fe i la festa viscuda amb esperit de comunitat.

 

 

 

Els tocs de campanes

     Els tocs per a esta festa són de manera senzilla, només són destacats per les campanes de l'ermita per ser la titular d'esta dedicació i seran els següents:

 

 

Divendres dia 4 de juliol 

 

21.00 h. Toc del Ave Maria parroquia, convent i emita.

21.00 h. volteig campanes ermita. 

 

 

 

 

 Disabte 5 de juliol

 

08.00 h.  Toc d'Alba parròquia, ermita i convent.

08.01 h. Volteig campanes ermita.

 

09.00 h. 1º Toc a missa ermita.

09.15 h. 2º Toc a missa    "

09.16 h. Volteig                "

09.30 h. 3º Toc a missa    "

 

13.00 h. Toc del Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.01 h. Volteig campanes ermita.

 

21.00 h. Toc del Ave Maria parròuqia, convent i ermita.

 

Oració a la Preciosíssima Sang de Crist

Oh Sang Preciosa de Jesucrist,
redempció del món,
bàlsam de les nostres ferides,
força dels febles i esperança dels pecadors.

Purifica el nostre cor,
defén-nos del mal
i ompli’ns de la teua gràcia i misericòrdia.

Siga beneïda per sempre
la Sang que ens donà la vida eterna.

Amén.