Dins del calendari festiu local hi ha celebracions que, encara que puguen considerar-se de menor rellevància en comparació amb les grans solemnitats patronals, conserven un profund arrelament en la memòria col·lectiva i en els costums de Castalla. Són festes més íntimes, transmeses de generació en generació, que mantenen viu el pols de la tradició i que, any rere any, continuen marcant el ritme de la vida del poble. Com no podia ser d’una altra manera, també en estes jornades les campanes exerceixen un paper essencial, anunciant i acompanyant cada acte litúrgic amb el seu llenguatge sonor característic.
No obstant això, el volteig i la participació de les campanes s’ajusten, lògicament, a la importància de cada celebració. Per això, en estes dates intervenen principalment les dos campanes menudes, tant les de la parròquia com les del convent, el timbre més lleuger i pròxim de les quals sembla adequar-se al caràcter familiar d’estes festivitats. Voltegen en el segon toc de les misses, omplint l’aire amb un so alegre però contingut, que convoca els fidels i recorda que, encara que senzilles, estes festes formen part de l’ànima del calendari religiós local, tal com detallaré al final de l’article.
Les celebracions a què em referisc són, en primer lloc, el dia 2 de febrer, conegut popularment com el «Dia de la Candelària», festivitat vinculada a la llum, a la purificació i a antigues tradicions de benedicció de candeles; i, tot seguit, el 3 de febrer, dia de Sant Blai. Esta última compta amb una devoció especialment arrelada a Castalla, fins al punt de gaudir de major tradició i participació popular, ja que des de l’any 1697 Sant Blai va ser nomenat patró menor de la localitat. Des d’aleshores, la seua figura ha quedat estretament lligada a la història i a la religiositat del poble, convertint la seua festivitat en una cita esperada i entranyable dins del cicle anual de celebracions amb la tradicional benedicció de rotllos i aliments.
La Presentació del Senyor, la Mare de Déu de la Purificació o la Mare de Déu de la Candelaria.
«Complint allò que s’havia manat per la llei mosaica, als quaranta dies del seu naixement, Jesús va ser presentat al temple, alhora que sa mare realitzava la cerimònia de la seua purificació».
Este episodi evangèlic és l’origen de la festa de la Candelària, una celebració que ja consta a Jerusalem en el segle IV, la qual cosa demostra la seua gran antiguitat dins del calendari cristià. Es tracta d’una festivitat profundament simbòlica, centrada en la llum, la puresa i la presentació de Crist com a salvació de tots els pobles.
Cada 2 de febrer, l’Església recorda esta presentació del Xiquet Jesús al temple. En molts llocs és costum portar alguna imatge del Jesuset a l’església o a la parròquia per a ser presentada i beneïda, en un gest que evoca l’ofrena que feren Maria i Josep. Igualment, es rememoren les paraules del vell Simeó, que reconegué en el xiquet la “llum per a il·luminar les nacions”.
D’ací naix la tradició de portar candeles o ciris a beneir. Estes llums simbolitzen Crist com a llum del món, capaç d’esvair la foscor. Per això la festa és coneguda popularment com la «Festa de les Candeles» o el «Dia de la Candelària». A Castalla, com en altres pobles, és costum que la parròquia repartisca candeletes beneïdes entre els assistents a l’Eucaristia, perquè després siguen guardades a casa com a signe de protecció i fe.
Venerat com a Sant Blai, fou metge i bisbe de Sebaste, a l’antiga Armènia Menor (actual Sivas, Turquia). Segons conta la tradició, després d’una vida dedicada al ministeri episcopal, es retirà a fer vida eremítica en una cova de la muntanya Argeus, on pregava i atenia malalts. Aquell lloc es convertí, simbòlicament, en la seua seu episcopal.
Sant Blai era conegut pels seus dons de curació miraculosa, que aplicava tant a persones com a animals. El miracle més popular conta que salvà la vida d’un xiquet que s’ofegava en travessar-se-li una espina de peix a la gola. Este fet va donar origen a la tradició de beneir les goles el dia de la seua festa, demanant protecció contra malalties i afeccions de la gola.
Tal com he comentat en la introducció, esta devoció està documentada a Castalla des de molt antic. Segons consta en un document conservat a l’arxiu municipal, datat el 15 de setembre de 1697, s’anomenaren oficialment patrons menors de la llavors vila de Castalla Sant Blai, Sant Abdon i Senén i Santa Bàrbara. Este nomenament confirma la importància que ja tenia el sant entre els veïns.
Moltes devocions populars estaven vinculades a l’activitat econòmica de cada localitat. En este sentit, cal destacar que Sant Blai, a més de protector de les goles, també és patró dels cardadors de draps. No és un detall menor, ja que hi ha constància que en aquells temps existia a Castalla una fàbrica dedicada a esta activitat tèxtil, cosa que reforçaria encara més la devoció local.
A més de les festes litúrgiques generals, hi havia antigament nombroses festes locals. Hui en dia només en resten dos, però en altres èpoques el calendari festiu era molt més extens. De fet, a mitjan segle XVIII el dia de Sant Blai era considerat oficialment festa local.
Com corresponia a un patró, Sant Blai tenia també la seua capella i altar al temple parroquial. La capella situada enfront de la de Sant Tomàs, a l’últim tram del costat esquerre junt al baldaquí de l’altar major, estava dedicada al sant. Malauradament, després de la destrucció de 1936, esta capella va perdre la seua imatge i dedicació.
Des de la construcció de l’església parroquial, l’any 1570, aquella capella havia estat dedicada a la Mare de Déu del Sant Sepulcre, però posteriorment passà a dedicar-se a Sant Blai arran del seu nomenament com a patró menor. El retaule fou costejar en 1716 pel rector D. Raimundo Morant, natural d’Ibi, i construït per l’artista D. Tomàs Artigues. Més tard, en 1792, el rector D. José Ruiz, natural de Quart de Poblet, el féu daurar i decorar, embellint-lo encara més.
Actualment, la tradició es manté viva. Cada 3 de febrer els fidels continuen portant a l’església els tradicionals rotllos de Sant Blai i altres aliments per a ser beneïts, en un gest senzill però carregat de significat, demanant salut i protecció per a les seues famílies. Així, entre el so de les campanes, l’aroma del pa recent fet i la fe compartida, Castalla renova cada any una de les seues devocions més antigues i estimades.
Dia 2 de febrer “La Candelaria”
Dia 3 de febrer “Sant Blai”
17.30 h. parroquia: 1r Toc a missa en la parroquia.
17.45 h. “ 2n Toc a missa en vol de campanes menudes.
19.00 h. convent: 1rToc a missa en el convent.
19.15 h. “ 2n Toc a missa en vol de campanes menudes.
