TRIDU A LA PATRONA I PUJADA A L'ERMITA dies 14, 15 i 16 de juny

 

          Els pròxims dies 14, 15 i 16 de juny celebrarem el tridu en honor a la nostra Patrona la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, sent estos uns dies com trets del novenari que se celebra en l'ermita els dies que precedixen a les nostres festes de moros i cristians, i pensat especialment per a totes eixes persones majors que els resulta difícil i complicat l'accés a l'ermita en eixos dies, encara que cert és que també està pensat perquè tots pugem honrar-la i venerar-la com acomiadament del mes de maig que està dedicat especialment a Ella.

 

          Els dies en què se celebra este Tridu sol variar. Generalment sol coincidir amb el primer cap de setmana de juny, per ser en este primer diumenge quan té lloc el retorn de la Patrona, la Mare  de Déu de la Soledat, a la seua ermita. En este 2024 en coincidir l'esmentat primer diumenge amb la Solemnitat de Corpus Christi, i el segon, amb la celebració de les eleccions europees s'ha hagut de posposar fins a este pròxim dia 16.

 

 

 

La celebració del Tridu serà la següent manera:

Divendres 14 i dissabte 15:

19.30 Res del Sant Rosari.
19.50 Cant dels Gojos.
20.00 Solemne Missa Major.

Diumenge 16:

18.30 Res del Sant Rosari.
18.50 Cant dels Gojos.
19.00 Solemne Missa Major.
20.00 Processó de pujada a l'ermita de la Imatge de la Patrona, la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa.

        

  I els tocs de campanes seran:

Dia 14 de Juny: 

 

08.01 h. Parròquia, Convent i ermita toc d'alba

13.01 h. Parròquia, Convent i ermita àngelus

13.02 h. Parròquia volteig campana menuda

19.31 h. Parròquia primer toc a missa

19.45 h.         “      segon      “     “

19.46 h.        “      Volteig campana menuda

20.01 h.        "        tercer toc a missa.

 

 

 

Dia 15 de Juny

 

                 Durant el dia els mateixos tocs que l'anterior, però al ser vespra de la pujada es realitza vol general i s'unixen en el volteig de les 13.01 h. i 21.01 h. les campanes del convent i de l'ermita

Dia 16 de juny:

07.31 h. Parròquia Alba.

 

07.32 h. Parròquia primer toc a missa (amb posterior)

07.45 h.        “       segon toc a missa        “

08.00 h.               tercer toc a missa.           “

 

08.01 h.         “    Volteig general 

Convent i Ermita Alba.

 

08.02 h. Convent Vol a dos i Ermita Volteig

10.01 h. Parròquia primer toc a missa (amb posterior)

10.15 h.        "       segon toc a missa        “

10.16 h.      “          Vol mitjana

10.31 h.       “          tercer toc a missa.     “

 

(La Missa de 12 passa a les 19h.)

13.01 h. Parròquia, Convent i ermita Àngelus.

13.02 h. Parròquia, Convent i Ermita Volteig general.

 

18.31 h. Parròquia primer toc a missa.

18.45 h.         "         segon toc a missa.

18.46 h.         "         Volteig general.

19.01 h.         "         tercer toc a missa.

 

 

 

 

     Des de l'eixida de la Imatge de la Mare de Déu fins a la seua entrada a l'ermita, voltejos processionals parròquia, convent i ermita, i en estos dos moments volteig general.

 

 

 

 

 

 

 

 

Cuadrilla Nº 7 dels Majordoms

 

 

 

 

 

 

 

Festivitat del CORPUS CHRISTI i tocs

 

 

           Novament ens disposem a celebrar de la solemnitat del Corpus Christi, que enguany serà el pròxim dia 2 de juny. Recordar que com és costum en este dia, la missa de 12 es trasllada a les 7 de la vesprada, per a a continuació tindre lloc la Processó amb el Santíssim Sagrament. Com és costum en l'article deixe referències històriques sobre esta celebració, així com els tocs propis de la nostra ciutat de Castalla.

 

            L'eucaristia és el sagrament en el qual baix les espècies de pa i vi, Jesucrist es troba vertadera, real i substancialment present, amb el seu cos, la seua sang, la seua ànima i la seua divinitat. Se'n diu el “sagrament per excel·lència”, perquè en ell es troba Crist present, qui és font de totes les gràcies. A més, tots els altres sagraments tendeixen o tenen com a fi l'Eucaristia, ajudant a l'ànima per a rebre-ho millor i en la majoria de les vegades, tenen lloc dins de l'Eucaristia. A aquest sagrament se'l denomina de moltes maneres donada la seua riquesa infinita. La paraula Eucaristia vol dir acció de gràcies, és un dels noms més antics i correcte perquè en aquesta celebració donem gràcies al Pare, per mitjà del seu Fill, Jesucrist, en l'Esperit i recorda les benediccions  que fan referència a la creació, la redempció i la santificació. (Cf. Lc. 22, 19)

 

 

 

 

            La festa del Corpus Christi commemora la institució de l'Eucaristia. En este dia celebrat fins fa uns anys en dijous i ara en diumenge, l'església convida a meditar sobre el misteri de la presència del Senyor en el pa consagrat que es guarda en els sagraris de totes les comunitats cristianes. Això és el que es commemora en totes les esglésies amb processons en totes les poblacions, i en les seues distintes modalitats: amb altars, amb al·legories, amb estores i a l'estil de València, com succeïx en Morella, Xàtiva, Castelló, Gandia, Oriola etc. i per excel·lència, un dia de tocs i vols de campanes.

            Juliana de Mont Cornillón, priora de l'abadia de Cornillón a Bèlgica, va ser la impulsora de la celebració. Ella va pertànyer a un moviment eucarístic de finals del segle XIII, que dona origen a varies costums eucarístics com l'exposició i benedicció amb el Santíssim Sagrament, l'ús de les campanetes durant l'elevació en la Missa i la festa del Corpus Christi.

          El papa Urbà IV va publicar la butla "Transiturus" en 1264, en la qual, després d'exalçar l'amor de Crist expressat en la Santa Eucaristia, va ordenar celebrar la solemnitat del Corpus Christi en el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat. En la butla s'atorgaven indulgències a tots els fidels que assistiren a la missa i a l'ofici, compost pel doctor angèlic, Sant Tomàs d'Aquino, per petició del papa, admirat inclús pels protestants.

       La mort del papa Urbà IV en 1264 i poc després de la publicació del decret, es va obstaculitzar la difusió de la festa, però el papa Clement V en el concili general de Viena de 1311, va ordenar l'adopció de la festa. Ell va publicar un nou decret incorporant el d'Urbà IV. Joan XXII successor de Clement V, va instar a la seua observança. Cap dels decrets parla de la processó com un aspecte de la celebració.

         La celebració es du a terme el següent dijous a l'octau diumenge després del Diumenge de Resurrecció (és a dir, 60 dies després de eixe diumenge; durant segles el Corpus va ser la festa més important de la cristiandat i constituïx un homenatge solemne a l'Eucaristia. Les primeres notícies del Corpus valencià daten de 1326 (Manual de Consells) però com a processó teofórica general no és tal fins que en 1355 ho ordena el Bisbe Huc de Fenollet. L'any següent coincidint amb la mort del bisbe, es va fer una parroquial rotativa i és en 1372 quan es va instituir amb caràcter general. La processó es va celebrar entre 1355 i 1505 durant el matí i en 1506 es va traslladar a la vesprada, no deixant de ser vespertina fins ara, encara que això sí amb el canvi de dijous a diumenge.

   
         En molts llocs és una festa d'especial rellevància i en uns quants països és un dia festiu oficial (certes parts d'Espanya, Àustria, parts d'Alemanya, Hongria i Suïssa, Brasil, República Dominicana, Bolívia, Colòmbia, Croàcia, Polònia, Trinitat i Tobago, Portugal, Perú, Veneçuela i Equador).

Dita popular: Tres dijous hi ha l'any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l'Ascensió.

 

                Esta processó també ha tingut un lloc molt destacat ací a Castalla, ja que hi ha constància que per a acompanyar al Santíssim Sagrament es treien totes les imatges en andes, tant les que es trobaven al culte públic en la parròquia com les existents en les cases particulars d'alguns veïns, per això era una gran quantitat de gent la que s'havia d'implicar per a esta processó, comptant també el treball i esforç que calia realitzar per a cobrir tot l'itinerari de la processó de fulls i pètals de flors, el que es denomina vulgarment com "l´enramada del Corpus". Després de comprovar que l'eixida de tanta imatge restava protagonisme al que verdaderament havia de ser el centre de la processó, que era el Santíssim Sagrament, es va decidir que no isquera cap imatge en la processó. Durant la dècada dels huitanta també es va anar reduint la quantitat de fulls i pètals que cobrien els carrers de l'itinerari fins a arribar pràcticament a la seua extinció, en canvi les campanes sí ho seguixen anunciant de la mateixa manera, quedant els seus tocs pràcticament inalterables al pas dels anys i inclús dels segles.

 

 

         

 

            Com és lògic, i  per altra banda no podia ser d'altra manera, entre les obligacions del campaner està el mantindre les campanes en perfecte estat, per eixe motiu en la vespra de qualsevol solemnitat  i més concretament en esta del Corpus, toca revisió de totes les campanes (11 que tenim en us) així com dels seus mecanismes de toc, motors de volteig, cadenes, carrioles, electro-malls, ordinadors etc. i una vegada tot en perfecte estat, els tocs per a esta celebració els següents:

 

 

 

 

 

 

  1 de juny Vespra

8.01 h. Toc d'Alba (ordinari) parròquia, convent i ermita.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia i convent.

19.31h. 1r Toc a missa convent

19.45 h. 2n Toc a missa    "

19.46 h. Volteig  general   "

20.01 h. 3r Toc a missa    "

21.01. Toc de l'Ave Maria parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig general parròquia i convent.
 

  2 de Juny Solemnitat del Corpus Christi

 

07.31 h. Toc de l'Alba parròquia

07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.

07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.

07.59 3r Toc a missa en posterior parròquia.

08.00h. Volteig general curt parròquia.
  Àngelus convent i ermita.

  Volteig ermita.

10.01h. 1r Toc a missa en posterior parròquia

10.15 h. 2n Toc a missa en posterior parròquia

10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.

10.31 h. 3r Toc a missa en posterior parròquia

La missa de les 12 passa a les 7 de la vesprada.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita.

 

18.30 h. 1r Toc a missa parròquia.

18.45 h. 2n Toc a missa parròquia.

18.46 h. Volteig menor.

19.00 h. 3r Toc a missa parròquia.

Al finalitzar la missa, donarà començament la processó. A l'eixida i entrada del Santíssim volteig general, durant l'itinerari voltejos processionals.

El quadre de la Misericordia, nova obra d'art

 

 

 

            Tal com el títol d'este post fa referència, des de dimarts passat 2 d'abril, la nostra parròquia compta amb una nova obra d'art. Es tracta d'un quadre dedicat a la Divina Misericòrdia, que ha sigut pintat i regalat a la parròquia per l'artista local Guillermo Durá.

            L'obra pictòrica en qüestió, es tracta d'un oli sobre taula de fusta de 89 cm x 130 cm. i que va ser traslladat, com he esmentat el dimarts 2 d'abril a la parròquia, quedant exposat en el presbiteri d'esta, per a la seua benedicció i posterior col·locació.

 

           La benedicció va tindre lloc el dissabte 6 d'abril, vespra de la festivitat de la Divina Misericòrdia, abans de l'inici de la Celebració Eucarística. Després de la seua conclusió, el rector En. Eugenio Amorós, va oferir un xicotet detall a l'artista, en mostra d'agraïment pel regal efectuat a la parròquia. El quadre va quedar exposat en el presbiteri, per a la seua veneració en el següent dia, on se celebrava esta festivitat de la Divina Misericòrdia.

          El dimarts 9 d'abril, en presència de l'artista i el rector, va ser substituït l'anterior quadre de làmina fotogràfica per l'esmentat oli. A continuació expose la nota editada pel propi artista amb referència al quadre:

 

 

 

         JESÚS MISERICORDIOSO 

 

El cuadro de la Divina Misericordia corresponde a las apariciones y revelaciones que recibió  Sor Faustina Kowalska en la década de los años 1930. 

 

 

En los años previos a la  Segunda Guerra Mundial Sor Faustina recibe unas revelaciones en las que Nuestro Señor Jesucristo le encomienda unas normas de veneración de su Divina Misericordia y le dice que pintara  un cuadro en el que apareciera Jesucristo vestido de blanco, con una mano levantada en ademán  de bendecir y con la otra se tocaba el vestido en el pecho. De la hendidura de su vestido, que aparecía un poco abierto en el pecho, brillaban dos rayos largos de luz, uno era rojo y el otro blanco. Sor Faustina escuchó la revelación: “Los rayos en la Imagen simbolizan la sangre y el agua que brotaron de la profundidad de  Mi Misericordia, cuando Mi corazón agonizante fue traspasado por la lanza en la Cruz. El rayo pálido significa el Agua que purifica las almas, el rayo rojo, la Sangre que es la vida del alma. Estos rayos protegen a las almas de la Ira de Mi Padre. ¡ Afortunado aquél que viva bajo su sombra, pues la mano vengadora de Dios no le alcanzará”!  El Señor dijo a Sor Faustina: “Pinta una Imagen mía según la Visión que ves con la inscripción “JESÚS, YO CONFÍO EN TI”. Yo deseo  que esta Imagen sea venerada, primero en vuestra capilla y después en el mundo entero”. 

 

 

   El culto a la Divina Misericordia pasó por diferentes etapas en las que la veneración a la  Imagen   y a las revelaciones  recibidas por  Sor Faustina Kowalska pasaron por periodos  de  divulgación y otros de restricción, hasta que finalmente el Papa San Juan Pablo II  dio un gran impulso a la devoción y veneración a las revelaciones de la Divina Misericordia. 

 

 

La divulgación  de la  imagen de la Divina Misericordia se hizo por medio de cuadros  pintados al óleo y de fotografías  que reproducían los cuadros. Las   reproducciones fotográficas, de gran tamaño, tenían  el problema   de que los   matices pictóricos de los cuadros originales no eran reproducidos correctamente. Viendo esta dificultad técnica de las fotografías, se le propuso a don Salvador Valls la realización de un cuadro al óleo  para sustituir la fotografía de la Divina Misericordia que había en la iglesia parroquial María Asunta. Para don Salvador  la representación pictórica era lo adecuado para un cuadro de la Divina Misericordia que tenía que  colgarse  en la pared de un templo. 

 

 

El cuadro  tiene unas dimensiones de 89 cm. de ancho por 130 cm. de alto  y los trabajos comenzaron  en el mes de julio de 2023.  Estaba previsto acabar con los trabajos de pintura  en el mes de septiembre, pero diferentes problemas fueron retrasando la finalización de la obra. Finalmente se acabó de pintar en el mes de febrero del actual año 2024. Una vez acabado  de pintar el cuadro se  mostró   al actual señor rector,  don Eugenio Amorós. A don Eugenio le pareció bien que el cuadro al óleo sustituyera la fotografía. 

 

 

 

El día 6 de abril de 2024 se efectuó la bendición del cuadro, antes de su colocación definitiva en la iglesia parroquial María Asunta de Castalla. 

Guillermo Durá Gisbert