Diumenge de Rams 2026

 

          Un any més ens disposem a celebrar la Setmana Santa, la setmana més significativa per als cristians, un temps de recolliment, reflexió i profunda espiritualitat en què commemorem els últims dies de la vida de Jesucrist. Durant estos dies recordem l’entrada triomfal a Jerusalem, l’Últim Sopar amb els deixebles, la traïció de Judes, el judici davant les autoritats, la flagel·lació, la crucifixió, la mort i, finalment, la seua gloriosa resurrecció. És, per tant, un recorregut intens per la Passió que culmina amb el missatge d’esperança que representa la vida nova.

           Amb este esperit, ja tenim les campanes revisades i posades a punt, preparades per a acompanyar-nos amb el seu so al llarg d’estos dies tan especials. El seu so no sols marca el temps litúrgic, sinó que també ens convida al silenci interior i a viure amb major intensitat cada un dels misteris que comencem a celebrar este Diumenge de Rams. A continuació, vos oferim alguns detalls històrics i tradicionals sobre esta festivitat i els tocs que li són propis.

 

            La Setmana Santa dóna inici amb el Diumenge de Rams, en què es commemora l’Entrada de Jesús a Jerusalem, tal com relata l’Evangeli de Sant Marc. Este moment simbolitza l’aclamació popular de Crist com a rei, en un ambient d’alegria i esperança, amb la gent estenent rams i mantells al seu pas.

 

         La data d’esta celebració varia cada any, ja que ve determinada pel calendari lunar: la Setmana Santa comença amb la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera. Per això, el Diumenge de Rams és sempre el diumenge anterior a esta lluna plena, fet que explica la seua variabilitat en el calendari.

 

        Al llarg dels diferents països de tradició catòlica, esta jornada es viu amb gran intensitat, combinant els actes litúrgics amb nombroses manifestacions populars. Entre elles destaquen les conegudes processons de la “Borriquita” o “Pollinica”, que representen a Crist muntat sobre un ase, tal com descriuen els evangelis. Estes processons, plenes de simbolisme i participació, marquen l’inici visible de la Setmana Santa en molts llocs, sent especialment destacada la celebració d’Elx.

 

         Per a la tradició cristiana, el Diumenge de Rams és un dia de triomf i reconeixement, però també l’inici d’un camí que ens conduirà cap al dolor i el sacrifici de la Passió. Així, mentre este primer dia es viu amb alegria, els dies següents adopten un to més solemne i reflexiu, fins a arribar a la Resurrecció, que representa la victòria definitiva sobre la mort.

 

       Cal recordar que no tots els dies de la Setmana Santa tenen la mateixa rellevància litúrgica. Els més destacats són el Diumenge de Rams, el Dijous Sant —amb la commemoració de l’Últim Sopar—, el Divendres Sant —dia de la crucifixió—, i el Diumenge de Resurrecció, punt culminant de tota la celebració.

 

       En este dia tan especial, la missa comença amb la benedicció de les palmes i rams d’olivera que porten els fidels, símbols de pau i victòria. Tot seguit, es realitza una processó i, ja dins del temple, es llig el relat complet de la Passió. En alguns llocs, esta lectura es dramatitza i és interpretada per diverses veus, donant-li una major força expressiva i ajudant els assistents a connectar més profundament amb el relat.

 

      Una altra curiositat ben arrelada en la tradició popular és la dita: “¡Diumenge de Rams! Qui no estrena, no té mans”. Seguint este costum, moltes persones aprofiten este dia per estrenar alguna peça de roba o complement, mantenint viva una tradició que combina el simbolisme religiós amb l’alegria de l’estrena.

 

       D’esta manera, el Diumenge de Rams no sols obri les portes de la Setmana Santa, sinó que també ens convida a viure i participar activament en una tradició viva i arrelada, plena de significat, que entrellaça fe, cultura i comunitat.

 

 

       A Castalla, esta celebració té un encant especial. La benedicció de rams d’olivera i palmes es realitza a l’església del convent, punt de trobada dels fidels. Des d’allí, s’inicia la processó que recorre els carrers del poble —carrer Convent, plaça de l’Hostal, carrer Doctor Sapena i carrer Major— fins a arribar a la parròquia, on se celebra la Missa Major. Durant tot el recorregut, les campanes i els seus tocs característics acompanyen la processó, aportant solemnitat i marcant el ritme d’esta jornada tan significativa, per a celebrar esta entrada triomfal de Crist, embellint cada racó del nostre poble i unint-se, en harmonia, amb la resta de pobles de l’orbe cristià. Des de la més alta música que ressona en l’aire, els seus tocs es faran sentir de la següent manera:

 

 

 

Dissabte 28 de Març (vespra)

Durant el dia tocs propis de dissabte.

13.01 h. Àngelus en la parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general.

19.00 h.  Primer toc de Missa de vespra al convent
19.15 h.  Segon toc  en vol    "         "                    "
19.30 h.  Tercer toc.               "         "                    "                  

 

 

20.01 h. Toc de l'Ave Maria en la parròquia, convent i ermita.
20.02 h. Volteig menor en la parròquia, convent i ermita.

DIA 29 de Març Diumenge de Rams

07.31 h. Toc d'Alba en la parròquia.

07.32 h. 1r Toc a missa en la parròquia.
07.45 h. 2n Toc a missa           "
07.59 h. 3r Toc a missa            "

08.00 h. Volteig menor             "

Toc d'Alba en l'ermita

De 9.30 h. a 10.00 h. voltejos en el convent per a la benedicció dels rams.

Des de l'eixida del convent de la processó dels Rams i a la arribada a la parròquia volteig general.

10.01 h. 1r Toc a missa en la parròquia.
10.15 h. 2n Toc a missa             “
10.16 h. Volteig campana mitjana i segona en la parròquia.
10.31 h. 3r Toc a missa en la parròquia.


11.31 h. 1r Toc a missa en la parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa          “
11.46 h. Volteig campana mitjana i segona en la parròquia.
12.01 h. 3r Toc a missa en la parròquia.


13.01 h. Àngelus en la parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor en la parròquia, convent i ermita.


21.01 h. Toc de l'Ave Maria en la parròquia, convent i ermita.

 

SANT JOSEP I LES SEUS TOCS

 

Sant Josep

 

 El silenci que sosté la història

    

        Normalment se’l descriu com "l’Home del Silenci". En les escriptures no es conserva ni una sola paraula pronunciada per ell i, tanmateix, la figura de Sant Josep emergix com un dels pilars més fonamentals i estimats de la tradició cristiana.

Més enllà de la imatge de les estampes, Josep de Natzaret representa un model de masculinitat, responsabilitat i fe que continua ressonant amb força en el segle XXI.

 

 

 

 

Un perfil d’humilitat i acció

         Josep no va ser un espectador passiu. La seua santedat no va radicar en grans discursos, sinó en la seua capacitat de resposta davant d’allò inesperat. Com a fuster (tekton), pertanyia a la classe treballadora, un home de mans calloses que va haver d’afrontar dilemes humans profunds:

• La Justícia Compassiva: Davant l’embaràs de Maria, va decidir repudiar-la en secret per a no exposar-la al càstig públic, mostrant una ètica que prioritzava la caritat sobre la llei rígida.

• L’Obediència Activa: Cada vegada que "l’àngel del Senyor" li va parlar en somnis, Josep es va alçar i va actuar. No va demanar explicacions; simplement va protegir la seua família.

• El Protector en l’Ombra: Des del pessebre a Betlem fins a l’exili a Egipte, el seu rol va ser garantir la seguretat d’aquells que li foren confiats.

   

   

  

      Capella anys 50

 

El Patró de la quotidianitat

         L’Església l’ha nomenat Patró de l’Església Universal, però els seus títols més pròxims són els que connecten amb la vida diària de les persones:

1. Patró dels Treballadors: Va dignificar el treball manual, ensenyant que l’esforç diari és una forma d’oració i servici.

2. Model de Pare: Va exercir la paternitat no des de la biologia, sinó des de l’acollida i l’acompanyament.

3. Patró de la Bona Mort: Segons la tradició, va morir envoltat de Jesús i Maria, convertint-se en el consol de qui s’enfronta al final de la vida.

    

    

   
   
   
   
   
   
   

Rellevància en l’actualitat

 

        En una era de roïdo mediàtic i busca constant de protagonisme, Sant Josep oferix una alternativa refrescant: l’eficàcia de la discreció. La seua vida ens recorda que:

• No cal ser el centre d’atenció per a canviar el curs de la història.

• La verdadera força residix en la fidelitat als compromisos assumits.

• La "tendresa" (com solia dir el Papa Francesc en referir-se a ell) és una virtut valenta, no una debilitat.

 També Sant Josep ens ensenya que, enmig de les tempestats de la vida, no hem de tindre por de cedir a Déu el timó de la nostra barca. Ell és cap de la Sagrada Família. L'home en qui Déu va confiar els seus més valuosos tresors. Espòs de Maria Santíssima, pare virginal de Jesús.

          El papa Pius IX va anomenar Sant Josep, en 1847, patró de l'Església universal. Si la festa, 19 de març, cau en Setmana Santa, s'anticipa al primer dissabte anterior a ella. Esta festivitat, que ja existia en nombrosos llocs, es va fixar en esta data durant el segle XV i després es va estendre a tota l'Església com a festa de precepte en 1621. També se celebra el dia del seminari, per ser patró dels seminaristes, i es commemora com a dia del pare.

Imatge de S. Josep del convent

          La paternitat de Sant Josep aconseguix no sols a Jesús sinó a la mateixa Església, que continua en la terra la missió salvadora de Crist. El papa Joan XXIII va incorporar el seu nom al Cànon Romà, perquè tots els cristians en el moment en què Crist es fa present en l'altar- venerem la seua memòria.

Imatge de S. Josep del convent

 Ací a Castalla

 

            En la parròquia de Castalla hi ha una capella dedicada a Sant Josep des del dia 3 de setembre de 1948. En aquella data, En. Antonio Rodilla, actuant per delegació de l’arquebisbe de València, Marcelino Olaechea, va procedir a consagrar l’altar i dedicar oficialment la capella a este sant tan venerat dins de la tradició cristiana. Este acte litúrgic va significar la incorporació formal d’un espai propi per al culte a Sant Josep dins del temple parroquial, consolidant així una devoció que, encara que ja existia entre els fidels, no havia tingut fins aleshores un lloc específic dins de l’església.

No hi ha constància documental que abans de la destrucció del temple durant els esdeveniments de 1936, en el context de la Guerra Civil Espanyola, existira en esta església una capella dedicada a Sant Josep, fet que resulta, d’altra banda, prou sorprenent si es té en compte la gran difusió i estima que tradicionalment ha tingut la devoció josefina en les parròquies valencianes. Tanmateix, sí que s’han conservat referències que indiquen que ja en el segle XVIII existia a Castalla una xicoteta confraria o agrupació devocional dedicada a promoure el culte al sant. Esta agrupació s’encarregava d’organitzar anualment la festa en honor de Sant Josep, incloent-hi els actes religiosos i, de manera especial, la processó pels carrers de la població, que constituïa un dels moments més solemnes i participatius de la celebració.

No seria estrany pensar que la imatge de Sant Josep que eixia en aquelles processons antigues fora la mateixa que actualment es conserva en l’església del convent. Esta imatge havia pertangut durant molt de temps a la família Soler, el seu descendent, Juan Francisco Soler, la va regalar posteriorment a Manuel Leal.

Este últim, després de realitzar un rigorós estudi sobre la imatge —tant des del punt de vista històric com artístic i devocional—, va considerar que el lloc més adequat per a ella no havia de ser l’àmbit privat, sinó l’espai comunitari de la parròquia. Per això, va decidir donar-la a la parròquia de Castalla, però posant una condició clara: que la imatge estiguera exposada al culte públic en un lloc digne, on els fidels pogueren venerar-la i mantindre viva la devoció a Sant Josep.

Davant esta donació, el rector en Salvador Valls va considerar oportú que la imatge fóra col·locada en l’església del convent, ja que en aquell moment este temple no disposava de cap imatge de Sant Josep. D’esta manera, a més de complir-se la voluntat del donant, s’enriquia el patrimoni devocional del convent i es reforçava la presència d’esta advocació tan estimada entre els fidels de Castalla.

Capella en la actualitat

                               

        Esta festa tan arrelada en tot el món, és una llàstima que ací a Espanya no se celebre en totes les comunitats per igual, encara que sí que se celebra en la nostra, comunitat valenciana, i per això en el nostre poble, Castalla. Com no podia ser d'una altra manera esta festivitat de precepte les campanes ho tenen que anunciar i els tocs seran els següents:

Dia 18 de març Vespra 

 
Durant el dia tocs ordinaris.

A les 13.02h. I a les 20.02 h. Volteig menor parròquia, convent i ermita 
de 19 a 19.30 tocs a Missa vespertina al convent en vol al segon toc.


Dia 19 de març Sant Josep


07.30 h. 1r Toc a Missa parròquia
07.45 h. 2n Toc a Missa       "
07.59 h. 3r Toc a Missa parròquia
 

 

08.00 h. Toc d'alba en parròquia, ermita i convent.
08.01 h. Volteig menor parròquia i ermita.



10.00 h. 1r Toc a Missa parròquia
10.15 h. 2n Toc a Missa        "
10.16 h. Volteig mitjana i segona "
10.30 h. 3r Toc a Missa parròquia


11.30 h. 1r Toc a missa parròquia
11.45 h. 2n Toc a missa        "
11.46 h. Volteig mitjana i segona 
12.01 h. 3r Toc a missa parròquia.


13.01 h. Toc d'Àngelus parròquia, ermita i convent.
13.02 h. Volteig menor parròquia i general convent i ermita.


20.01 h. Toc de l'Ave Maria parròquia, convent i ermita.

 

 

 

   Imatge de S. Josep de la Parròquia de Castalla

Nota Informativa

 

 Alteracions en els Actes de Setmana Santa 2026

A través d’aquestes línies, vuic detallar el desenvolupament de la pròxima Setmana Santa 2026. Com és ben sabut, ens trobem davant una situació excepcional que, per causa de força major, obligarà de nou a modificar la configuració habitual de les nostres celebracions més arrelades.

 

 

El motiu dels canvis

La raó tècnica que motiva aquestes variacions resideix en les intervencions urbanístiques que s’estan executant en la part alta del carrer Baixada de la Sang, pràcticament a l'altura de l’ermita. Si bé durant les festes de Moros i Cristians de 2025 es va poder transitar per aquest punt amb certa dificultat, l’escenari actual ha canviat.

El passat mes de febrer es van iniciar els treballs de desenrunament de dos habitatges en estat de ruïna que amenaçaven la seguretat pública. Per tant, i llevat que una inspecció d'última hora garantira la total seguretat dels vianants, l’accés a l’ermita queda restringit exclusivament pel carrer de l'Amargura.

 

 

 

---

Programa d’Actes modificats en l’Itinerari

Cal tindre en compte que l'amplària de les andes i la presència de cablejat a baixa altura fan impossible el pas de les imatges pels carrerons adjacents a les obres. Per este motiu, el calendari d’actes es reorganitza de la següent manera:

 

 

Dijous Sant: Visita als Monuments i Cant de la Passió

Com marca la tradició, l’ermita obrirà les seues portes per a la visita i oració davant dels Monuments a partir de les 20:00 h aproximadament. El recinte romandrà obert fins a la finalització de l’emotiu Cant de la Passió, cap a les 02:00 h de la matinada.

• Alteració del recorregut: Tant els fidels com els participants en l’acte de la Passió hauran de variar el seu camí habitual. Des de la plaça de la Magdalena, s’haurà de transitar pel carrer Sant Antoni per a connectar amb el carrer de l'Amargura i accedir així al temple.

   

   

Divendres Sant: Viacrucis i Processó del Sant Enterrament

 

 

• Viacrucis (Matí - 09:00 h): L’acte s'iniciarà al Convent seguint la seua ruta acostumada. No obstant això, una vegada s'arribe a la placeta de la Magdalena, l’itinerari es desviarà per a realitzar les últimes estacions camí a la Parròquia en lloc de l’ermita, pels carrers següents: Pedro Juan de Leal, Fermín Bernabéu, Mig, Ajuntament i Major, per a concloure com he esmentat a la parròquia. Durant la resta del matí, l’ermita continuarà oberta per a les visites, seguint l’accés restringit abans mencionat.

   

   

  
  
  

   

• Processó del Sant Enterrament (Vesprada - 20:00 h): La processó partirà de forma tradicional des de l’ermita, baixant pel carrer de l'Amargura. Es mantindrà l’itinerari habitual fins a arribar a la Plaça del Carreter, punt on, en lloc de continuar cap a l’ermita, la comitiva es veurà desplaçada per a concloure al Convent, pels següents carrers: Passeig la Trinitat, plaça L'Hostal i carrer Convent.

   

   

  
  
  

Diumenge de Pasqua 

El Diumenge de Resurrecció és un dia molt especial per a Castalla i la nostra patrona, la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa. Atés que la imatge de la Patrona estarà per a la veneració pública al Convent des del divendres, la logística serà la següent:

 

 

      

           A les 8.00 h. Missa de l'Alba al Convent.

 

Processó de l'Encontre 

• Inici: 09:00 h des del Convent.

• Recorregut: Eixida per l’Avinguda de Petrer, carrer Cid, continuant pel carrer Joan XXIII fins la plaça l'Hostal per a buscar ja el recorregut normal.

• L’Encontre: Es durà a terme, com és costum, en el lloc habitual, carrer Major - Parròquia.

   

   

    

---

Nota aclaridora: Lamentem les molèsties que estos canvis puguen ocasionar, però la seguretat dels assistents i la integritat del nostre patrimoni són la prioritat absoluta davant l’estat de les obres.

 

 

        Finalment dir que, des de l'organització, la  confraria de la Sang i la parroquia de Castalla, confiem plenament que aquests canvis logístics, fruit de la necessitat i la seguretat, no suposen cap impediment per a viure aquests dies de Setmana Santa des de la fe, amb la força, la devoció i la intensitat que ens és habitual.

Més enllà de les alteracions en els recorreguts i els carrers, convidem a tot el poble a participar activament en cada acte, acompanyant el Nostre Senyor Jesucrist en el misteri de la seua Passió, Mort i Resurrecció, i refermant així el sentiment de comunitat que ens uneix entorn de les nostres tradicions més sagrades.