Pentecosta

 

El llenguatge del vent i del foc:

 la Pentecosta al campanar de Castalla

       Hi ha dies en què les campanes no sols anuncien el temps, sinó que tradueixen el misteri. Aquest pròxim diumenge celebrem la Solemnitat de la Pentecosta, una de les cites més grans de l'any litúrgic, i per a la nostra colla de campaners, una de les jornades on els bronzes han de sonar amb una alegria especial. Si en Setmana Santa acompanyem el dol i en Pasqua esclatem d'alegria, en la Pentecosta les nostres campanes es converteixen en la veu del mateix Esperit Sant: pur foc, vent reci i comunitat.

Un toc que és pur "Vent Reci"

         El relat dels Fets dels Apòstols ens compta que l'Esperit Sant va arribar com un vent impetuós que va omplir la casa i llengües de foc que es van posar sobre els apòstols. I què és el volteig de les nostres campanes sinó eixe mateix vent que agita l'aire de Castalla?

Quan les campanes de la nostra parròquia  voltegen en la Pentecosta, no és soroll; estem replicant sonorament eixe vent diví. El so s'expandeix des de l'alt del campanar, baixa pels carrers del nostre nucli antic i abraça tot el poble. És una crida a la unitat i fraternitat, recordant el dia en què persones de totes les nacions es van entendre en un mateix idioma. Hui, eixe idioma universal a Castalla és el del nostre bronze.

 

 

La partitura de la solemnitat: Com sonarà la Pentecosta?

Per a aquest dia tan assenyalat, el campanar es vist de gala. No és un diumenge qualsevol, i el nostre orde de tocs així ho reflecteix:

• Els voltejos de vespres: El dissabte de vesprada ja comencem a calfar l'ambient. Els tocs de vespres avisen el poble que la gran cinquantena pasqual arriba a la seua plenitud. Enguany, a més, ens coincideix en la celebració del Sagrament de la Confirmació, per la qual cosa al segon toc de la celebració Eucarística 19.30 h. tindrem volteig general.

• Els voltejos de Pentecosta: El diumenge, abans de la Missa Major (10:30 h) i de l'última (12:00 h), serà el volteig amb les campanes mitjana i segona. El moment culmen serà a les 13:00 h, després del toc de l'àngelus, amb el volteig general.

• Fira de Sant Isidre: Una altra singularitat d'enguany és que la celebració pentecostal ens coincideix amb la fira de Sant Isidre, dies de gran activitat lúdica en la població.

   

  
  
  

Una curiositat per als nostres lectors: Antigament, en moltes catedrals i temples, durant el volteig de la Pentecosta se solien soltar coloms o llançar pètals de rosa rojos des dels   campanars o les voltes per a simbolitzar les llengües de foc. Hui, les nostres campanes són eixos pètals fets so.

¡Feliç Pasqua de Pentecosta!

Sant Francesc 2026

 

Sant Francesc de Paula a Castalla: 

La flama viva d’un barri amb història

        Hi ha tradicions que defineixen l'ànima d'un poble, i a Castalla, el Barri del Convent guarda una de les seues joies més esperades cada primavera. Les fogueres en honor a Sant Francesc de Paula no són només foc i cendra; són el testimoni viu d’una herència de fe i germanor que ha sabut resistir el pas dels segles i els canvis dels temps.

 

 

 

 

 

 

 

 Dates cronològiques:

               San Francesc de Paula (Paula, 27 de març de 1416 — Tours, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels Mínims i sant de l'Església Catòlica. Molt jove va iniciar vida d'ermità en els afores de Paula. A poc a poc va anar agafant fama pels seus prodigis. Cap a 1450 ja ha format un grup de seguidors entorn d'ell. En 1470, la Congregació d'ermitans (futura Orde dels Mínims) rep de l'arquebisbe de Cosenza Pirros Caracciolo l'aprovació diocesana. En 1474 Sixt IV els atorga l'aprovació pontifícia. En 1483 Francesc de Paula marxa a França per orde del papa i a instàncies del rei Lluís XI. Allí desenrotlla una certa labor diplomàtica en favor de la Santa Seu alhora que tracta d'obtindre d'esta l'aprovació d'una Regla per a la seua Congregació, la qual cosa no aconseguix fins a 1493. Fins a la seua mort comptarà amb el suport i la protecció dels monarques francesos. Uns anys després de la seua defunció s'inicien processos per a la seua canonització a Calàbria, en Tours i en Amiens, en els que declaren nombrosos testimonis de la seua vida i miracles. En 1513 és beatificat i en 1519 canonitzat.

 

Un llegat que perdura: Dels frares als nostres dies

L'arribada de l'Orde dels Mínims a Castalla en 1586 va marcar l'inici d'una devoció profunda. Com bé recorda la memòria col·lectiva de la nostra localitat:

A Sant Francesc de Paula, des de que el convent era habitat pels frares i fins als nostres dies se li continua dedicant una gran festa. (Encara que en la dècada dels 70 es va veure minvada la celebració, principalment pel problema que suposava el realitzar les fogueres sobre l'asfalt).

Aquest xicotet obstacle logístic de l'asfalt, fruit de la modernització urbana, no va poder apagar el sentiment d'un barri que entén el foc com una forma de purificació i de germanor vecinal.

 

 

 

 

El calendari de la fe

       La festa de Sant Francesc de Paula a Castalla té una particularitat: la seua flexibilitat temporal. Tot i que el santoral marca la seua festivitat el 2 d'abril, fecha de la seua defunció, el nostre poble adapta la celebració per a donar-li l'esplendor que mereix:

“Encara que el dia que es commemora a S. Francesc de Paula és el 2 d’abril, ací a Castalla es varia en funció a com cau Setmana Santa i Pasqua, procurant que tampoc coincidisca amb el mes de maig per trobar-se la patrona en la parròquia, celebrant-se enguany dissabte que ve 18 d'abril ”

 

 

 

El simbolisme del foc: Per què cremen les fogueres?

       Però, quin és el nexe d'unió entre el sant de la humilitat i les flames? Sant Francesc de Paula, fundador dels Mínims, va portar una vida d'extrema austeritat, sent conegut com el "solitari de la caritat". En la iconografia cristiana, el foc que encenem al barri simbolitza:

1. La Purificació: El foc crema allò vell per a deixar pas a la llum i la renovació espiritual.

2. Els miracles de l'element: Es diu que el sant tenia un domini especial sobre la natura; famósos  son alguns dels seus miracles referens al foc, resaltant el realitzat en entrar en un forn de calç encés per a reparar-lo sense patir danys, demostrant que la fe és més forta que les flames.

3. La unitat vecinal: Després de la processó, quan la imatge del sant torna al seu temple, el barri es converteix en un escenari de convivència i germanor, on el caliu de les brases convida a compartir el sopar i la conversa entre amics y veins.

    

    

   
   
   
   
   
   
   

 

 

 

Una invitació a la tradició

       Enguany, el proper 18 d'abril, el Barri del Convent tornarà a olorar a fum i llenya, posant, una vegada més de manifest la devoció al Sant Minim de la Caritat. Desde este humil blog vos convidem a participar en la Santa Missa, en la processó i a gaudir de l'espectacle de les fogueres, una tradició que ens recorda que, malgrat l'asfalt i els temps moderns, la flama de la nostra identitat continua més viva que mai.

 

 

Horari de actes:

 

10.00 h. Esmorzar popular a la glorieta.

19.00 h. Missa solemne en honor a S. Francesc al convent.

20.00 h. Processó de Sant Francesc pel barri del convent.

21.00 h. Encesa de fogeres i sopar de germanor.

01.00 h. Cordà al recinte habilitat.

 

Horari  dels tocs de campanes: 

 Tots els tocs narrats son al convent

Divendres 17 d'Abril (Vespra)

Durant el dia tocs propis de divendres.

 

21.02 h. Volteig general.

Dissabte 18  d'Abril

09.01 h. Toc d'alba


09.02 h. Volteig general.


13.01 h. Àngelus.

13.02 h. Volteig general solemne

.

18.31 h. 1r Toc a missa.

18.45 h. 2n Toc a missa

18.46 h. Volteig general.

19.01 h. 3r Toc a missa.

 

De 19.45 h a 21.00 h. Voltejos processionals.


A l'eixida i entrada de la imatge de San Francesc, volteig general solemne.

 

 

21.00 h. Volteig general com a senyal per a la l'encesa de les fogueres.

La festivitat de Sant Vicent Ferrer a Castalla i tocs

 

 Sant Vicent Ferrer

Patró de la Comunitat Valenciana 

         La festivitat de Sant Vicent Ferrer és el 5 d'abril, dia de la seua defunció en Vannes (França). No obstant això i atés que eixa data cau normalment en dies de quaresma o Setmana Santa, es va decidir fa segles el seu trasllat, en el Regne de València, al dilluns següent a l'octava de Pasqua.

 

            Així, el 2n dilluns següent al diumenge de Pasqua és el dia triat per a celebrar al Patró de la Comunitat Valenciana; Sant Vicent Ferrer, que va prendre el seu nom del Patró de la ciutat Sant Vicent Màrtir, la festivitat del qual se celebra al gener. La coincidència en el nom provoca equívocs, inclús entre alguns valencians.

 

 

 

 

 Biografia de Sant Vicent Ferrer

        En el desenvolupament històric de la cultura occidental la paraula va anar perdent valor. En qualsevol tràmit civil o religiós és necessària l'existència d'un escrit que garantisca veracitat. Tanmateix, això no ha impedit el ressorgiment de figures que van sobreeixir pel poder de la seua paraula. Este és el cas de Sant Vicent Ferrer, dominic nascut a València en 1350.

         En 1367 Vicent va prendre els hàbits dominicans. Va realitzar els seus estudis a Barcelona i des de llavors ja era reconegut com a gran predicador. Va ser ordenat prevere en 1379 i va tornar al seu convent de València. Va ser triat prior en un difícil context: la pesta negra, la relaxació espiritual de molts religiosos i el cisma d'occident. En 1386 va començar una intensa labor a València. Era catedràtic de teologia, predicador, confessor i conseller. Va ser reconegut com a mestre en sagrada teologia. En 1394 Benet XIII ho va nomenar el seu confessor i assessor diplomàtic.

 

 

 

        Fra Vicent es va adonar del greu mal del cisma per a l'església. Va demanar al Papa eixir de la cúria per a dedicar-se a la predicació. En 1399 va començar una àrdua labor missionera per gran part d'Europa. Els pobles eixien a rebre-ho quan arribava a predicar-los i passava la jornada visitant als més necessitats. Els seus sermons eren transcrits i recorrien tota Europa. En 1412 va ser un dels triats per a dirimir la successió de la corona d'Aragó. La seua presència als pobles era considerada signe de pau i reconciliació. Va ser mestre de vida espiritual i sobreïx la seua obra “Tractat de la vida espiritual”. Per a Vicente “la contemplació” és inseparable de l'oració i de l'estudi. Va morir a França el 5 d'abril de 1419.

 

 

 

Ací a Castalla

         Ací a Castalla, el acte central del dia d’esta festa era la processó “dels combregats”, tractant-se d'una processó en què es porta el Santíssim Sagrament a persones malaltes o impedides, i realitzant-se amb tota solemnitat, qual si del dia de Corpus es tractara, portant al Santíssim baix pal·li, amb l'assistència de les autoritats religioses i civils, i acompanyats per la banda de música local. Este tipus de manifestació religiosa, de clar arrel medieval, posa de relleu la importància que tenia la comunitat en atendre els més necessitats, convertint un acte íntim i pietós en una expressió pública de fe i cohesió social.

           No tenim constància exacta des de quan es realitzava la processó, però es pot aventurar que la seua procedència siga de fa segles, possiblement vinculada a les pràctiques parroquials que es consolidaren a partir dels segles XV i XVI, poc després de la vida de Sant Vicent Ferrer. No seria estrany, a més, pensar que el mateix sant poguera haver predicat per estes terres o pels voltants, atesa la proximitat amb Xixona, lloc d’origen tradicionalment atribuït a sa mare, la qual cosa reforça els vincles espirituals i devocionals d’esta zona amb la seua figura. La processó dels combregats arribà viva fins a l’any 1993, deixant de celebrar-se en considerar-se que en l’actualitat ja es porta el Santíssim tots els diumenges als malalts, encara que això sí, sense processó ni solemnitat.

 

 

         Esta era una processó molt singular i certament matinera; a les 8 del matí se celebrava la Missa de l’Alba, i sobre les 8:30 h començava la processó, tenint esta cada any un itinerari diferent, ja que anava en funció de la situació de les vivendes de les persones que havien sol·licitat prèviament rebre el Santíssim Sagrament, per la seua impossibilitat d’acudir a la parròquia. Després de l’arribada d’esta, se celebrava la solemne Missa Major. (En l’actualitat, en algunes poblacions, es continua realitzant este tipus de processó, mantenint viva una tradició ancestral.)

.

       Tradicionalment, el costum de la mona de Pasqua, ací a Castalla, ha sigut els tres dies (diumenge, dilluns i dimarts de Pasqua) a la vesprada, mentre que este dia de Sant Vicent se celebrava durant tota la jornada. En l’actualitat, i des que el dilluns de Pasqua és festa regional, se celebra el dia complet, havent-se extingit la celebració del dimarts. Resulta curiós que esta festa de Sant Vicent, no sent ni festa nacional, ni regional ni local oficial, continue sent àmpliament respectada a Castalla, on la major part del poble la celebra (encara que sense la processó dels combregats), mantenint tancades les seues portes empreses i comerços locals. No obstant això, en els últims anys s’observa com algunes empreses han començat a obrir, especialment aquelles els propietaris de les quals no són originaris de la localitat o mostren menor arrelament a les tradicions i singularitats pròpies del poble.

           

Els tocs de campanes per a esta festa seran els següents:

Dilluns 13 d'Abril "Sant Vicent Ferrer"



08.01 h. Toc d'alba parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.

 

Missa en Valencià

09.00 h. 1º Toc a Missa Parròquia.
00.15 h. 2n Toc.     "
09.16 h. Volteig menor.
09.30 h. 3r Toc        "




13.01.h. Toc del Regina Caeli parròquia
13.01 h. Àngelus convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor.


21.01 h. Toc de l'Ave Maria, parròquia, convent i ermita.