viernes, 4 de julio de 2025

El bouet de la Sang 2025

 

 

Un any més, celebrem la tradicional festa del Bouet de la Sang: una herència de fe, cultura i convivència.

 


 

       Amb l’arribada del mes de juliol, Castalla es prepara per a acollir una de les celebracions més antigues i arrelades del seu calendari festiu: la festa del Bouet de la Sang. Una tradició que, lluny de perdre força amb el pas del temps, continua viva gràcies a l’esforç i la devoció de les diferents quadrilles de majordoms, les autoritats locals, civils i eclesiàstiques, i sobretot, del poble que l’estima i la manté.

 

 


 

       En esta ocasió, és la Quadrilla núm. 8 qui assumeix l’honor i la responsabilitat d’organitzar els actes religiosos, culturals i festius. Tal com s’anuncia al cartell oficial, les celebracions donaran començament el pròxim divendres 4 de juliol, amb un passacarrer amenitzat per dolçaina i tabalet, que recorrerà els carrers centrals del municipi. L’itinerari inclourà una parada al domicili del clavari, on tindrà lloc una picadeta per a majordoms, familiars i col·laboradors, abans de continuar l’itinerari habitual.

 


 

       El dissabte 5 de juliol començarà de bon matí, amb la tradicional diana a les 8.00 h, que recorrerà amb música els principals carrers de Castalla, despertant el poble amb el so alegre de la festa. Llògicament les campanes de l'ermita de la Preciosíssima Sang s'uniran amb el toc de l'alba festiu. A les 9.00 h, es durà a terme una de les parts centrals de la celebració: la processó del Jesuset, que eixirà des de la casa de la familia Soler, anirá a la parròquia, i acompanyada pels majordoms, corporació, clergat i el poble fidel, pujarà fins a l’ermita per a celebrar la Santa Missa

 


 

      La Missa serà presidida pel Rector En. Eugenio Amorós, conciliari de la cofraria, i al finatlizar es durà a terme el nomenament oficial dels nous majordoms, que per a l’any 2026 correspondran a la Quadrilla núm. 3, i dels consellers, que seran els integrants de la Quadrilla núm. 5. Una vegada finalitzats els actes litúrgics, la Imatge del Jesuset serà tornada en processó a la casa de la família Soler, on roman durant tot l’any.

 


 

      Tot seguit, els participants es desplaçaran per a compartir el tradicional i esperat esmorzaret, en el qual es reuniran la quadrilla que conclou enguany el seu període de majordomia, la Quadrilla núm. 8, juntament amb les directives i representans de les diferents quadrilles, i les autoritats civils i religioses.

 


 

      Ja a la vesprada, a partir de les 19.00 h, tindrà lloc la festa per als xiquets i xiquetes, amb les habituals i esperades carreres, jocs i premis, que ompliran el parc municipal d’alegria, rialles i ambient familiar.

 


 

Un origen profundament religiós i arrelat

      Amb el nom de Bouet de la Sang es coneix la festivitat dedicada a la Preciosíssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist, una de les més antigues de Castalla. Es remunta a l’any 1577, (quasi 450 anys) quan Sant Joan de Ribera, aleshores arquebisbe de València, va canviar la dedicació de l'antiga parròquia —hui ermita— i va fundar la Confraria de la Preciosíssima Sang de Crist.

 


 

       Els objectius d’aquesta confraria eren amplis i significatius: mantenir el culte a la Passió de Crist, ajudar als malalts i moribunds, acompanyar als difunts —especialment als més pobres i sostenir l’ermita. A més, organitzaven les processons de Setmana Santa, establint l’ordre de les imatges i la participació dels gremis.

 


 

 


Resum dels orígens de la devoció

  • --Bíblics: Des del Nou Testament, la Sang de Crist és vista com a font de redempció (Hebreus 9:14, Mateu 26:28).

    --Pares de l’Església: Reflexionaren sobre el seu valor salvífic, però sense una devoció formal.

    --Edat Mitjana: Místics com Sant Bernat i Santa Caterina aprofundiren en la contemplació de la Sang de Crist.

    --Segle XVI: Sant Joan de Ribera va impulsar l'elaboració d'una Missa pròpia i un Ofici litúrgic específic que foren aprovats pel Papa Gregori XIII en 1583. Fins i tot va fundar una orde religiosa —la dels "Fills de la Preciosíssima Sang"— que va arribar a diversos punts d’Espanya i de l’estranger.

    --Segle XIX: Sant Gaspar del Búfalo va donar un fort impuls a la devoció i va fundar una congregació. En 1849, el papa Pius IX instituí la festa litúrgica.



 

La seua pervivència malgrat les reformes

       Tot i que la festa era celebrada l’1 de Juliol, sent paral·lela a la del Corpus Christi pel Papa Pius IX en 1849 i posteriorment integrada com a festa Eucarística conjunta en eixe mateix dia per Joan XXIII, després del Concili Vaticà II, la tradició va continuar viva en llocs com València, gràcies al privilegi obtingut pel seu arquebisbe per celebrarla a eixa data. I a Castalla, tot i adaptar-se als temps moderns, la festivitat es conserva amb tota la seua essència.

 


       Cal recordar que Castalla celebra la festa el primer dissabte de juliol, per adaptar-se millor a la vida laboral dels veïns, malgrat que la data litúrgica oficial siga l’1 de juliol.

 

 


El simbolisme del “bouet”

         Segons la tradició oral, l’origen del nom “bouet de la sang” prové del costum antic de soltar una vaqueta o un bouet en la placeta de l’ermita durant aquesta festivitat. Malgrat la manca de documentació exacta sobre l’origen d’aquest costum, s’ha mantingut el nom com a senya d’identitat pròpia de la festa.




        És una festa singular que combina el recolliment religiós amb la festa popular, que comença amb la recollida del Jesuset en una casa particular i continua amb una processó que uneix espiritualitat i comunitat. Després de la Missa i el nomenament de majordoms i consellers —els qui tindran l’honor de portar la Patrona i el Crist jacent durant la Setmana Santa següent—, el poble s’implica amb entusiasme en la jornada festiva, entre cercaviles, jocs i convivència.

 


 

Un llegat viu 

       Hui en dia, gràcies a la dedicació de clavaris, quadrilles, autoritats i col·laboradors, la festa del Bouet de la Sang continua sent un pilar fonamental de la identitat de Castalla. No sols per la seua significació religiosa, sinó perquè representa la capacitat del poble per a conservar les seues arrels, honorar la memòria dels avantpassats i transmetre als més joves el valor de la tradició, la fe i la festa viscuda amb esperit de comunitat.

 

 

 

Els tocs de campanes


     Els tocs per a esta festa són de manera senzilla, només són destacats per les campanes de l'ermita per ser la titular d'esta dedicació i seran els següents:



 

 
Divendres dia 4 de juliol 
 
21.00 h. Toc del Ave Maria parroquia, convent i emita.
21.00 h. volteig campanes ermita. 
 
 
 
 
 Disabte 5 de juliol
 
08.00 h.  Toc d'Alba parròquia, ermita i convent.
08.01 h. Volteig campanes ermita.
 
09.00 h. 1º Toc a missa ermita.
09.15 h. 2º Toc a missa    "
09.16 h. Volteig                "
09.30 h. 3º Toc a missa    "
 
13.00 h. Toc del Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.01 h. Volteig campanes ermita.
 
21.00 h. Toc del Ave Maria parròuqia, convent i ermita.


 



Oració a la Preciosíssima Sang de Crist

Oh Sang Preciosa de Jesucrist,
redempció del món,
bàlsam de les nostres ferides,
força dels febles i esperança dels pecadors.

Purifica el nostre cor,
defén-nos del mal
i ompli’ns de la teua gràcia i misericòrdia.

Siga beneïda per sempre
la Sang que ens donà la vida eterna.

Amén.



domingo, 15 de junio de 2025

Festivitat del Corpus Christi a Castalla

 


La festivitat del Corpus Christi i tocs de campanes a Castalla

      Un any més, ens disposem a celebrar la solemnitat del Corpus Christi, que enguany tindrà lloc el pròxim diumenge 22 de juny. Com és tradició, la missa de les 12 del migdia es trasllada a les 19:00 hores, i tot seguit tindrà lloc la processó solemne amb el Santíssim Sagrament pels carrers de la nostra localitat.

       Com és habitual en este post, oferim algunes referències històriques sobre la festa del Corpus Christi, així com els tocs tradicionals de campanes a Castalla, que ens acompanyen com a testimoni sonor de la fe i la devoció del nostre poble.

 
 


 

 

 Significat de l'Eucaristia


        L’Eucaristia és el sagrament central de la fe cristiana. Sota les espècies de pa i vi, Jesucrist es troba real, vertaderament i substancialment present: amb el seu Cos, la seua Sang, la seua Ànima i la seua Divinitat. Se la coneix com el sagrament per excel·lència, perquè en ell trobem la font de totes les gràcies, i perquè tots els altres sagraments condueixen a ell o hi tenen lloc dins del seu context.

       La paraula “Eucaristia” prové del grec i significa “acció de gràcies”. És una expressió de gratitud a Déu Pare, a través del seu Fill Jesucrist, per mitjà de l’Esperit Sant, per les seues obres de creació, redempció i santificació (cf. Lc 22, 19).

 
 


 

Orígens i història del Corpus Christi

       La festa del Corpus Christi commemora la institució de l’Eucaristia durant el Dijous Sant. Antigament es celebrava en dijous (d’aquí la dita popular: "Tres dijous hi ha a l’any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l’Ascensió"), però actualment, en eliminar-la del calendari laboral i per a per facilitar la participació dels fidels, es trasllada al diumenge següent a la Santíssima Trinitat. (En nombrosos llocs continua celebrant-se en dijous)

       La seva institució es deu a Juliana de Mont Cornillón, priora d’una abadia a Bèlgica, que al segle XIII va impulsar el moviment eucarístic que culminaria amb la festa. El papa Urbà IV, mitjançant la butla Transiturus (1264), va establir la solemnitat com a festa litúrgica universal. Sant Tomàs d’Aquino, per petició del mateix papa, va redactar l’ofici litúrgic corresponent, que és encara avui un dels més bells de l’Església.

       Tot i que la mort del papa Urbà IV va frenar la difusió inicial de la festa, aquesta va ser posteriorment consolidada pel papa Climent V en el Concili de Viena (1311) i confirmada pel seu successor, Joan XXII. És destacable que cap dels documents fundacionals no esmenta la processó com a part de la celebració, però amb el temps aquesta esdevindria un element essencial i característic.

 

 

 



 

El Corpus a terres valencianes

        La celebració del Corpus Christi fou molt aviat assumida per les terres valencianes. Les primeres referències al Corpus a la ciutat de València daten del 1326 segons els Manuscrits de Consells. No fou fins al 1355, amb el bisbe Huc de Fenollet, que la processó va adquirir caràcter general. A partir de 1372, es va establir com a celebració consolidada.

Fins a l'any 1505, la processó es celebrava de matí, però a partir del 1506 passà a celebrar-se de vesprada, com es manté hui dia. El Corpus valencià destaca per la seua riquesa cultural: processons amb altars, estores florals, al·legories religioses, danses tradicionals i una gran presència del so de les campanes com a element central de la celebració.

 

 

 



 

El Corpus a Castalla

      Castalla també ha tingut una participació destacada en la celebració del Corpus. Antigament, totes les imatges, tant les del culte públic com les que es trobaven en cases particulars, eren traïdes en andes per a acompanyar el Santíssim durant la processó. Aquesta pràctica mobilitzava nombrosos veïns i veïnes, que s’encarregaven de preparar els carrers amb catifes de fulls i pètals, creant el que popularment coneixem com “l’enramada del Corpus”.

       Amb el temps, i per tal de retornar el protagonisme al Santíssim Sagrament, es va decidir que cap imatge acompanyara la processó. A la dècada dels vuitanta, també es va reduir progressivament la decoració floral, fins a pràcticament desaparèixer. Tanmateix, els tocs de campanes s’han mantingut inalterables al llarg dels anys, com a senyal viu i sonor de la solemnitat.

 

 

 



 

Els tocs de campanes i la preparació

       Com és natural, una celebració tan significativa implica una preparació minuciosa. Entre les funcions del campaner es troba la responsabilitat de revisar i mantindre en bon estat totes les campanes i els seus mecanismes: 11 campanes en ús, motors, cadenes, electro-malls, ordinadors de toc, etc.

A continuació, detallem el programa de tocs per als dies 21 i 22 de juny:

 

 



21 de juny – Vespra del Corpus Christi

  • 08.01 h Toc d’Alba – Parròquia, convent i ermita

     

  • 13.01 h Àngelus – Parròquia, convent i ermita

  • 13.02 h Volteig general – Parròquia i convent

     

  • 19.31 h Primer toc a missa – Convent

  • 19.45 h Segon toc a missa – Convent

  • 19.46 h Volteig general – Convent

  • 20.01 h Tercer toc a missa – Convent

     

  • 21.01 h Toc de l’Ave Maria – Parròquia, convent i ermita

  • 21.02 h Volteig general – Parròquia i convent


 

 


 

22 de juny – Solemnitat del Corpus Christi

  • 07.31 h Toc de l’Alba – Parròquia

  • 07.32 h Primer toc a missa – Parròquia

  • 07.45 h Segon toc a missa – Parròquia

  • 07.59 h Tercer toc a missa – Parròquia

     

  • 08.00 h Volteig curt general – Parròquia

  • 08.01 h Àngelus – Convent i ermita

  • 08.02 h Volteig – Ermita

     

  • 10.01 h Primer toc a missa – Parròquia

  • 10.15 h Segon toc a missa – Parròquia

  • 10.16 h Volteig mitjana i segona – Parròquia

  • 10.31 h Tercer toc a missa – Parròquia


  • 13.01 h Àngelus – Parròquia, convent i ermita

  • 13.02 h Volteig solemne general – Parròquia, convent i ermita

     

  • 18.30 h Primer toc a missa – Parròquia

  • 18.45 h Segon toc a missa – Parròquia

  • 18.46 h Volteig menor

  • 19.00 h Tercer toc a missa – Parròquia

     

En acabar la missa, s’iniciarà la processó solemne. A l’eixida i a l’entrada del Santíssim hi haurà volteig general, i durant el recorregut, voltejos processionals.

 




 

El campners i campaneres convidem a tot el poble a viure aquesta festa amb fe, respecte i participació activa, recordant que el Corpus Christi és expressió viva de la presència de Crist entre nosaltres.

sábado, 31 de mayo de 2025

Trencament de l'ansa en el batall de la campana major






       A més del noble i sonor ofici de tocar les campanes, els campaners tenim la important responsabilitat de vetlar pel seu bon estat. Esta tasca inclou una revisió periòdica i minuciosa de tots els seus elements: batalls, anses, jous, eixos, coixinets, martells, motors i sistemes de seguretat, amb l'objectiu d'assegurar que tot funcione correctament i que les campanes puguen sonar amb la dignitat que mereix cada celebració litúrgica.



           Dins d'este compromís continu amb la conservació del campanar, dimarts passat 27 de maig, en una d'estes revisions rutinàries realitzades amb motiu dels preparatius per al tridu i processó en honor a la Mare de Déu, detectem una anomalia preocupant: el batall de la campana major es trobava visiblement decantat, un clar indici que alguna cosa no marxava bé. Després d'una inspecció més detallada, vam poder comprovar que l'ansa superior d'este, la peça que permet l'amarrament del batall a la campana, s'havia fracturat.




        Afortunadament, el sistema de cables d'acer de seguretat, instal·lat precisament per a casos com este, va complir perfectament la seua funció: la peça trencada del batall va quedar suspesa d'este, sense arribar a caure ni ocasionar majors danys.



        El trencament de l'ansa es va produir concretament el dissabte 17 de maig, durant el volteig general realitzat al segon toc de la missa de confirmacions. Cal destacar que en la revisió anterior, datada poc abans d'este esdeveniment, no es va observar cap desperfecte, per la qual cosa la fractura degué produir-se durant eixe volteig.




         Per sort, conservem els batalls antics, els anteriors a la restauració de 2002, la qual cosa ens ha permés actuar amb celeritat. Així, este dissabte 31 de maig, el meu company Fran i jo hem procedit a realitzar la substitució completa del batall avariat, assegurant que la campana major no quedara fora de servici. Esta ràpida intervenció ha sigut clau per a garantir que el toc de campanes no es veja interromput o deslluït en un cap de setmana tan significatiu com el que s'aveïna, en el qual celebrarem el trasllat de la Imatge de la nostra Patrona al col·legi parroquial i la seua posterior pujada a l'ermita.

 

 



        Per a entendre la magnitud de l'esforç que implica a este element, n'hi ha prou amb conéixer les xifres: el batall substituït té un pes 28 quilograms i una altura de 1.16 cm. El seu impacte, quan la campana està al vol, és considerable, per la qual cosa són inevitables estos trencaments. I no oblidem que es tracta d'una campana de 1.741 kg de bronze, completa amb truja inclosa de 3.166 kg, la grandària de la qual,  la seua sonoritat i valor patrimonial exigixen el major dels miraments.

 

 

 

         En les pròximes setmanes, m'ocuparé personalment de retirar l'ansa fracturada del batall danyat i de fabricar una nova, amb la finalitat de restaurar-lo completament i deixar-lo en condicions òptimes per a la seua pròxima re-col·locació.

        Confiem que l'esforç i la dedicació en estos treballs contribuïsquen a preservar el nostre llegat històric campaner, assegurant que les nostres campanes continuen sent, com sempre, la veu viva del nostre poble i la seua fe.