SANT JOSEP I LES SEUS TOCS

 

Sant Josep

 

 El silenci que sosté la història

    

        Normalment se’l descriu com "l’Home del Silenci". En les escriptures no es conserva ni una sola paraula pronunciada per ell i, tanmateix, la figura de Sant Josep emergix com un dels pilars més fonamentals i estimats de la tradició cristiana.

Més enllà de la imatge de les estampes, Josep de Natzaret representa un model de masculinitat, responsabilitat i fe que continua ressonant amb força en el segle XXI.

 

 

 

 

Un perfil d’humilitat i acció

         Josep no va ser un espectador passiu. La seua santedat no va radicar en grans discursos, sinó en la seua capacitat de resposta davant d’allò inesperat. Com a fuster (tekton), pertanyia a la classe treballadora, un home de mans calloses que va haver d’afrontar dilemes humans profunds:

• La Justícia Compassiva: Davant l’embaràs de Maria, va decidir repudiar-la en secret per a no exposar-la al càstig públic, mostrant una ètica que prioritzava la caritat sobre la llei rígida.

• L’Obediència Activa: Cada vegada que "l’àngel del Senyor" li va parlar en somnis, Josep es va alçar i va actuar. No va demanar explicacions; simplement va protegir la seua família.

• El Protector en l’Ombra: Des del pessebre a Betlem fins a l’exili a Egipte, el seu rol va ser garantir la seguretat d’aquells que li foren confiats.

   

   

  

      Capella anys 50

 

El Patró de la quotidianitat

         L’Església l’ha nomenat Patró de l’Església Universal, però els seus títols més pròxims són els que connecten amb la vida diària de les persones:

1. Patró dels Treballadors: Va dignificar el treball manual, ensenyant que l’esforç diari és una forma d’oració i servici.

2. Model de Pare: Va exercir la paternitat no des de la biologia, sinó des de l’acollida i l’acompanyament.

3. Patró de la Bona Mort: Segons la tradició, va morir envoltat de Jesús i Maria, convertint-se en el consol de qui s’enfronta al final de la vida.

    

    

   
   
   
   
   
   
   

Rellevància en l’actualitat

 

        En una era de roïdo mediàtic i busca constant de protagonisme, Sant Josep oferix una alternativa refrescant: l’eficàcia de la discreció. La seua vida ens recorda que:

• No cal ser el centre d’atenció per a canviar el curs de la història.

• La verdadera força residix en la fidelitat als compromisos assumits.

• La "tendresa" (com solia dir el Papa Francesc en referir-se a ell) és una virtut valenta, no una debilitat.

 També Sant Josep ens ensenya que, enmig de les tempestats de la vida, no hem de tindre por de cedir a Déu el timó de la nostra barca. Ell és cap de la Sagrada Família. L'home en qui Déu va confiar els seus més valuosos tresors. Espòs de Maria Santíssima, pare virginal de Jesús.

          El papa Pius IX va anomenar Sant Josep, en 1847, patró de l'Església universal. Si la festa, 19 de març, cau en Setmana Santa, s'anticipa al primer dissabte anterior a ella. Esta festivitat, que ja existia en nombrosos llocs, es va fixar en esta data durant el segle XV i després es va estendre a tota l'Església com a festa de precepte en 1621. També se celebra el dia del seminari, per ser patró dels seminaristes, i es commemora com a dia del pare.

Imatge de S. Josep del convent

          La paternitat de Sant Josep aconseguix no sols a Jesús sinó a la mateixa Església, que continua en la terra la missió salvadora de Crist. El papa Joan XXIII va incorporar el seu nom al Cànon Romà, perquè tots els cristians en el moment en què Crist es fa present en l'altar- venerem la seua memòria.

Imatge de S. Josep del convent

 Ací a Castalla

 

            En la parròquia de Castalla hi ha una capella dedicada a Sant Josep des del dia 3 de setembre de 1948. En aquella data, En. Antonio Rodilla, actuant per delegació de l’arquebisbe de València, Marcelino Olaechea, va procedir a consagrar l’altar i dedicar oficialment la capella a este sant tan venerat dins de la tradició cristiana. Este acte litúrgic va significar la incorporació formal d’un espai propi per al culte a Sant Josep dins del temple parroquial, consolidant així una devoció que, encara que ja existia entre els fidels, no havia tingut fins aleshores un lloc específic dins de l’església.

No hi ha constància documental que abans de la destrucció del temple durant els esdeveniments de 1936, en el context de la Guerra Civil Espanyola, existira en esta església una capella dedicada a Sant Josep, fet que resulta, d’altra banda, prou sorprenent si es té en compte la gran difusió i estima que tradicionalment ha tingut la devoció josefina en les parròquies valencianes. Tanmateix, sí que s’han conservat referències que indiquen que ja en el segle XVIII existia a Castalla una xicoteta confraria o agrupació devocional dedicada a promoure el culte al sant. Esta agrupació s’encarregava d’organitzar anualment la festa en honor de Sant Josep, incloent-hi els actes religiosos i, de manera especial, la processó pels carrers de la població, que constituïa un dels moments més solemnes i participatius de la celebració.

No seria estrany pensar que la imatge de Sant Josep que eixia en aquelles processons antigues fora la mateixa que actualment es conserva en l’església del convent. Esta imatge havia pertangut durant molt de temps a la família Soler, el seu descendent, Juan Francisco Soler, la va regalar posteriorment a Manuel Leal.

Este últim, després de realitzar un rigorós estudi sobre la imatge —tant des del punt de vista històric com artístic i devocional—, va considerar que el lloc més adequat per a ella no havia de ser l’àmbit privat, sinó l’espai comunitari de la parròquia. Per això, va decidir donar-la a la parròquia de Castalla, però posant una condició clara: que la imatge estiguera exposada al culte públic en un lloc digne, on els fidels pogueren venerar-la i mantindre viva la devoció a Sant Josep.

Davant esta donació, el rector en Salvador Valls va considerar oportú que la imatge fóra col·locada en l’església del convent, ja que en aquell moment este temple no disposava de cap imatge de Sant Josep. D’esta manera, a més de complir-se la voluntat del donant, s’enriquia el patrimoni devocional del convent i es reforçava la presència d’esta advocació tan estimada entre els fidels de Castalla.

Capella en la actualitat

                               

        Esta festa tan arrelada en tot el món, és una llàstima que ací a Espanya no se celebre en totes les comunitats per igual, encara que sí que se celebra en la nostra, comunitat valenciana, i per això en el nostre poble, Castalla. Com no podia ser d'una altra manera esta festivitat de precepte les campanes ho tenen que anunciar i els tocs seran els següents:

Dia 18 de març Vespra 

 
Durant el dia tocs ordinaris.

A les 13.02h. I a les 20.02 h. Volteig menor parròquia, convent i ermita 
de 19 a 19.30 tocs a Missa vespertina al convent en vol al segon toc.


Dia 19 de març Sant Josep


07.30 h. 1r Toc a Missa parròquia
07.45 h. 2n Toc a Missa       "
07.59 h. 3r Toc a Missa parròquia
 

 

08.00 h. Toc d'alba en parròquia, ermita i convent.
08.01 h. Volteig menor parròquia i ermita.



10.00 h. 1r Toc a Missa parròquia
10.15 h. 2n Toc a Missa        "
10.16 h. Volteig mitjana i segona "
10.30 h. 3r Toc a Missa parròquia


11.30 h. 1r Toc a missa parròquia
11.45 h. 2n Toc a missa        "
11.46 h. Volteig mitjana i segona 
12.01 h. 3r Toc a missa parròquia.


13.01 h. Toc d'Àngelus parròquia, ermita i convent.
13.02 h. Volteig menor parròquia i general convent i ermita.


20.01 h. Toc de l'Ave Maria parròquia, convent i ermita.

 

 

 

   Imatge de S. Josep de la Parròquia de Castalla

Nota Informativa

 

 Alteracions en els Actes de Setmana Santa 2026

A través d’aquestes línies, vuic detallar el desenvolupament de la pròxima Setmana Santa 2026. Com és ben sabut, ens trobem davant una situació excepcional que, per causa de força major, obligarà de nou a modificar la configuració habitual de les nostres celebracions més arrelades.

 

 

El motiu dels canvis

La raó tècnica que motiva aquestes variacions resideix en les intervencions urbanístiques que s’estan executant en la part alta del carrer Baixada de la Sang, pràcticament a l'altura de l’ermita. Si bé durant les festes de Moros i Cristians de 2025 es va poder transitar per aquest punt amb certa dificultat, l’escenari actual ha canviat.

El passat mes de febrer es van iniciar els treballs de desenrunament de dos habitatges en estat de ruïna que amenaçaven la seguretat pública. Per tant, i llevat que una inspecció d'última hora garantira la total seguretat dels vianants, l’accés a l’ermita queda restringit exclusivament pel carrer de l'Amargura.

 

 

 

---

Programa d’Actes modificats en l’Itinerari

Cal tindre en compte que l'amplària de les andes i la presència de cablejat a baixa altura fan impossible el pas de les imatges pels carrerons adjacents a les obres. Per este motiu, el calendari d’actes es reorganitza de la següent manera:

 

 

Dijous Sant: Visita als Monuments i Cant de la Passió

Com marca la tradició, l’ermita obrirà les seues portes per a la visita i oració davant dels Monuments a partir de les 20:00 h aproximadament. El recinte romandrà obert fins a la finalització de l’emotiu Cant de la Passió, cap a les 02:00 h de la matinada.

• Alteració del recorregut: Tant els fidels com els participants en l’acte de la Passió hauran de variar el seu camí habitual. Des de la plaça de la Magdalena, s’haurà de transitar pel carrer Sant Antoni per a connectar amb el carrer de l'Amargura i accedir així al temple.

   

   

Divendres Sant: Viacrucis i Processó del Sant Enterrament

 

 

• Viacrucis (Matí - 09:00 h): L’acte s'iniciarà al Convent seguint la seua ruta acostumada. No obstant això, una vegada s'arribe a la placeta de la Magdalena, l’itinerari es desviarà per a realitzar les últimes estacions camí a la Parròquia en lloc de l’ermita, pels carrers següents: Pedro Juan de Leal, Fermín Bernabéu, Mig, Ajuntament i Major, per a concloure com he esmentat a la parròquia. Durant la resta del matí, l’ermita continuarà oberta per a les visites, seguint l’accés restringit abans mencionat.

   

   

  
  
  

   

• Processó del Sant Enterrament (Vesprada - 20:00 h): La processó partirà de forma tradicional des de l’ermita, baixant pel carrer de l'Amargura. Es mantindrà l’itinerari habitual fins a arribar a la Plaça del Carreter, punt on, en lloc de continuar cap a l’ermita, la comitiva es veurà desplaçada per a concloure al Convent, pels següents carrers: Passeig la Trinitat, plaça L'Hostal i carrer Convent.

   

   

  
  
  

Diumenge de Pasqua 

El Diumenge de Resurrecció és un dia molt especial per a Castalla i la nostra patrona, la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa. Atés que la imatge de la Patrona estarà per a la veneració pública al Convent des del divendres, la logística serà la següent:

 

 

      

           A les 8.00 h. Missa de l'Alba al Convent.

 

Processó de l'Encontre 

• Inici: 09:00 h des del Convent.

• Recorregut: Eixida per l’Avinguda de Petrer, carrer Cid, continuant pel carrer Joan XXIII fins la plaça l'Hostal per a buscar ja el recorregut normal.

• L’Encontre: Es durà a terme, com és costum, en el lloc habitual, carrer Major - Parròquia.

   

   

    

---

Nota aclaridora: Lamentem les molèsties que estos canvis puguen ocasionar, però la seguretat dels assistents i la integritat del nostre patrimoni són la prioritat absoluta davant l’estat de les obres.

 

 

        Finalment dir que, des de l'organització, la  confraria de la Sang i la parroquia de Castalla, confiem plenament que aquests canvis logístics, fruit de la necessitat i la seguretat, no suposen cap impediment per a viure aquests dies de Setmana Santa des de la fe, amb la força, la devoció i la intensitat que ens és habitual.

Més enllà de les alteracions en els recorreguts i els carrers, convidem a tot el poble a participar activament en cada acte, acompanyant el Nostre Senyor Jesucrist en el misteri de la seua Passió, Mort i Resurrecció, i refermant així el sentiment de comunitat que ens uneix entorn de les nostres tradicions més sagrades.

Carnestoltes "LES QUARANTA HORES" 2026

 

 

       Els tres dies que precedixen el Dimecres de Cendra, coincidint amb les jornades tradicionalment conegudes com a «carnestoltes», se celebra a Castalla una de les manifestacions religioses més antigues i sentides de la localitat: el tríduum de les Quaranta Hores en honor a Jesús Sagramentat. Durant estos tres dies, el Santíssim Sagrament permaneix solemnement exposat en l’altar major de la parròquia, convidant els fidels a acostar-se al temple per acompanyar el Senyor en l’oració, el recolliment i l’adoració silenciosa. L’església es convertix així en un espai de calma i espiritualitat, on, al llarg de les hores, veïns de totes les edats es van tornant per vetlar i pregar davant la presència Eucarística. 

       Segons relaten les persones majors del poble, esta celebració ha estat sempre profundament arrelada en la vida religiosa i social de Castalla. Durant dècades, va arribar a adquirir una rellevància comparable quasi a la de les festes majors de Moros i Cristians, constituint un dels esdeveniments més esperats del calendari local. No sols suposava un acte de devoció, sinó també un moment de trobada comunitària, en què les famílies acudien juntes al temple i participaven activament en els diferents actes litúrgics. Per a molts castelluts i castelludes, les Quaranta Hores formaven  i formen part inseparable de la seua memòria i de la seua identitat col·lectiva.

 

 

           L’origen de la festa, segons la informació aportada per l’actual rector, D. Eugenio Amorós, és el següent:

 La pràctica de les Quaranta Hores ha tingut certament el seu origen en la praxi litúrgica per a conservar en una espècie de sepulcre, en el tridu de la Setmana Santa, les espècies eucarístiques, convocant als fidels a adorar-les com hagueren fet les ànimes piadoses que hagueren pogut vetlar el sepulcre de Crist durant les 40 hores transcorregudes del mig dia del Divendres Sant a l'aurora de la resurrecció. Amb justícia se li donava a esta praxi, ja en el segle X111, el nom de “Quadraginta hororum oratio”. La idea de repetir-la fora de la Setmana Santa, amb la intenció d'una especial propiciació i expiació, va tindre la seua primera manifestació, segons sembla, a Milà durant l'any 1527 per obra de la companyia del Sant Sepulcre en ocasió de les solemnitats de Pentecosta, de l'Assumpció i de Nadal, segons els suggeriments del sacerdot Antonio Bellotto (1528). Les prèdiques del pare Tommaso di Nieto l'any 1529 li van donar un especial impuls, de manera que la practicaren simultàniament en altres esglésies a més de l'esmentada escola.

Però no obstant això, només al maig de 1537 va ocórrer l'adoració incessant, unint-se al seu degut torn les diverses esglésies de Milà a la pràctica de les Quaranta Hores; el suggeriment referent a això sembla haver sigut atribuïda a Sant Antoni Zacaria, fundador dels Barnabites.

El caputxí, Giuseppe Plantanida  Ferno di Gallarate, (1556) la va propagar amb les seues prèdiques fora de Milà i li va donar, fins i tot per escrit, el primer mètode. El Papa Pau 111, en un breu del 8 d'agost de 1537 la va enriquir amb les primeres indulgències, i el Papa Clement V111 la va aprovar i la va prescriure formalment com a exercici d'expiació i de propiciació amb la constitució "Greus et diuturnae” del 25 de novembre del 1592.

De Milà la piadosa pràctica es va propagar ràpidament, especialment per obra dels Caputxins i els Jesuïtes. En Macerata, per primera vegada, va ser contraposada a les folies carnavalesques en la ja coneguda forma de carnestoltes santificat.

 

 

 

    En la nostra zona esta tradició es remunta a la intensa tasca pastoral de sant Joan de Ribera, arquebisbe de València entre els anys 1568 i 1611. Gran promotor de la reforma espiritual i de l’enfortiment de la fe després del Concili de Trento, va impulsar amb fervor l’adoració al Santíssim Sagrament, fomentant el culte Eucarístic com a centre de la vida cristiana. Entre les pràctiques que va promoure amb més empeño es trobava precisament el tríduum de les «Quaranta Hores», establint la seua celebració no sols a la ciutat de València, sinó també en les comunitats rurals, pobles i llogarets sota la seua jurisdicció, com va ser el cas de Castalla. El seu zel pastoral el va portar a insistir que l’Eucaristia havia de ser el cor de la vida parroquial, font de gràcia i punt de trobada de tota la comunitat.

 

 

        Com he comentat, tradicionalment esta celebració sempre tenia lloc en els tres dies immediatament anteriors al Dimecres de Cendra. No obstant això, entre els anys 1994 i 2008 es va decidir traslladar-la a divendres, dissabte i diumenge amb la finalitat de facilitar la participació dels fidels, ja que la majoria de les empreses finalitzaven la jornada laboral el divendres al migdia, la qual cosa permetia disposar de més temps per a l’oració. Tot i això, en èpoques passades el tríduum, es a dir, estos dies eren considerats festius a nivell laboral, cosa que dona mostra de la gran importància que la festa tenia aleshores en la vida quotidiana del poble.

 

 

 

 

 

 

         Cal destacar també el caràcter solemne i acurat dels actes litúrgics que es desenvolupen durant estos dies. Cada vesprada, abans de la Santa Missa o de la reserva del Santíssim, la coral parroquial entona amb especial devoció «Els Trisagis al Santíssim», junt amb altres peces musicals dedicades a l’Eucaristia. Estos cants, interpretats amb recolliment i solemnitat, contribuïxen a crear un ambient de profunda espiritualitat i bellesa, ajudant els presents a elevar la seua oració. Els trisagis Eucarístics, d’antiga tradició cristiana, estan estretament vinculats amb l’adoració a Déu en la litúrgia i evoquen la lloança celestial, convertint-se en una expressió musical de fe i reverència davant el misteri Eucarístic.

En conjunt, el tríduum de les Quaranta Hores continua sent hui una herència viva de la història religiosa de Castalla, una tradició que, generació rere generació, ha sabut conservar la seua essència i que continua convidant els fidels a detindre el ritme quotidià per dedicar un temps al silenci, la contemplació i l’encontre personal amb Jesús Sagramentat.

 

Origen i Significat del Trisagi

El terme "trisagi" prové del grec tris-agios, que significa "tres vegades sant". Es basa en l'aclamació bíblica dels àngels en la visió del profeta Isaïes:

"Sant, Sant, Sant és el Senyor dels exèrcits, tota la terra està plena de la seua glòria" (Isaïes 6:3).

També apareix en l'Apocalipsi:

"Sant, Sant, Sant és el Senyor Déu Todopoderos, el que era, el que és i el que ha de vindre" (Apocalipsi 4:8).

Des dels primers segles del cristianisme, este cant es va incorporar en la litúrgia oriental i occidental, i el seu ús es va estendre en diverses formes.

El Trisagi en la Litúrgia

El Trisagi es canta en diferents moments de la litúrgia cristiana. Existixen tres  variants:

1ª Trisagi bizantí: "Ἅγιος ὁ Θεός, Ἅγιος Ἰσχυρός, Ἅγιος Ἀθάνατος, ἐλέησον ἡμᾶς" (Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal, tingues pietat de nosaltres). És comú a les Esglésies ortodoxes i catòliques orientals.

2ª Trisagi Eucarístic llatí: En la litúrgia romana, l'equivalent és el Sanctus o Trisagio Angèlic, que es canta abans de la consagració en la Missa.

3ª Trisagi Eucarístic popular: En algunes devocions catòliques i adoracions al Santíssim, es resa o canta un trisagi en honor a la Santíssima Trinidad. 

----- Este últim és el que la coral parroquial canta en este tridu de les quaranta hores, dirigit per el gran músic, organista i director Oscar Reche. Les peces musicals són de tres compositors diferents, Lorenzo Perosi, Sancho Marraco i Emilio Valdés.

Trisagi i l'Eucaristia

En el context Eucarístic, el Trisagi reforça la dimensió celestial de la litúrgia i la unió dels fidels amb els cors angèlics en l'adoració a Déu. Es vincula amb la santedat de la Missa i la presència real de Crist en l'Eucaristia. Els trisagis Eucarístics tenen arrels profundes en la tradició bíblica i litúrgica cristiana. El seu ús en la litúrgia reforça la reverència a la santedat de Déu i el misteri de l'Eucaristia, sent un pont entre l'adoració celestial i l'adoració a l'Església en la terra.

 

 

 

 

 

       Esta és, a més, una de les poques celebracions del calendari local que s’anuncia exclusivament amb les campanes de l’església parroquial, ja que és en este temple on té lloc l’exposició del Santíssim Sagrament i on es concentren els actes principals del tríduum. No intervenen les campanes del convent ni de l’ermita, únicament el so greu i solemne de les campanes de la parròquia, que des de dalt del campanar s’escampa pels carrers del poble, convoca els veïns a l’oració i al recolliment. El seu toc, sobri i profund, es convertix així en una crida espiritual que recorda a tots la presència viva de Jesús Sagramentat enmig de la comunitat parroquial de Castalla, sent els tocs propis per a aquests dies els següents:

Dissabte 14 de febrer “Vespra”


Durant el dia, tocs propis del dissabte.
13.02 h i 20.02 h. Volteig menor (4 campanes)

Diumenge 15 de febrer "Primer dia"   

             

Durant el dia, tocs propis de diumenge, exceptuant els de la missa de 12.00 h. que passa a les 19.00 h.
Al 2n toc per al trisagi, volteig menor. (4 campanes)
A l'exposició, sobre les 11.15 h., al migdia a les 13 h. i reserva del Santíssim, sobre les 20.00 h., volteig general (5 campanes)

 

Dilluns 16 i dimarts 17 febrer  "Segon i tercer dia"

Al 2n toc per al trisagi i Missa, a les 19.15 h., volteig menor. (4 campanes)
A l'exposició, a les 9.00 h., migdia a les 13.00 h., i reserva del Santíssim sobre les 20.00 h., volteig general (5 campanes) 

 

 

 

 

 

 Dimecres de cendra, 18 de febrer.

 

       El següent dia, dimecres 5 de març, se celebraran, com és costum, dos misses amb imposició de cendra. La primera serà en el temple parroquial a les 17.30 hores i la segona en el convent a les 19.30. Els tocs de campanes seran amb l'austeritat que el dia requereix, dia pròpiament penitencial ja que este dia, Dimecres de Cendra, marca l'inici de la Quaresma en la tradició cristiana. Se celebra 40 dies abans del Diumenge de Resurrecció, per la qual cosa la seua data varia cada any.

Significat i Tradició:

Representa un temps de reflexió, penitència i conversió en preparació per a la Setmana Santa.

Durant la missa, els fidels reben una creu de cendra en el front amb la frase:
"Recorda que pols eres i en pols et convertiràs" o "Converteix-te i creu en l'Evangeli".

La cendra prové de la crema dels rams beneïts en el Diumenge de Rams de l'any anterior.

És un dia de dejuni i abstinència per als catòlics, és a dir, es recomana no menjar carn i reduir la quantitat d'aliments.