En els pròxims dies, Castalla es disposa a obrir de bat a bat les portes de la seua tradició per a celebrar les festes majors de Moros i Cristians en honor a la nostra estimada Patrona, la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa. Són jornades d'una intensitat única, dies en què el poble sencer es vestix de gala, els carrers s'omplin de llum, música i color, i el veïnat es reuneix al voltant d'un sentiment compartit que s'ha transmés de generació en generació.
En este marc tan especial, el paisatge sonor del nostre poble cobra una vida extraordinària: les campanes assumeixen un protagonisme especial. No hi ha cap altre moment en tot l'any on el seu bronze tinga tant de dinamisme, anunciant amb cada vol i repic el fervor i la solemnitat d'aquests dies tan assenyalats.
Per tot això, i com acostume a fer, m'agradaria oferir primer uns petits matisos i pinzellades històriques sobre els orígens de la festa de Moros i Cristians i els seus primers passos a la nostra ciutat, per a descriure posteriorment, amb detall, els diferents tocs de campanes que acompanyaran i donaran veu a cadascun dels actes que viurem durant estos dies festius.
Context històric i religiós
Les festes de moros i cristians tenen el seu origen en la Península
Ibèrica i estan profundament vinculades a la història de la Reconquesta,
el procés històric que va abastar des del segle VIII fins al XV, en el
qual els regnes cristians del nord de la península van lluitar per
recuperar els territoris ocupats pels musulmans (o moros) després de la
invasió de l'any 711.
Les celebracions van sorgir com a representacions
simbòliques de les batalles entre cristians i musulmans durant la
Reconquesta. Estos enfrontaments tenien tant un caràcter militar com
religiós, ja que no sols es tractava d'una lluita pel territori, sinó
també per la fe. Per això, les festes destaquen l'oposició entre dos
mons: el cristià, vinculat al catolicisme, i el musulmà, associat amb
l'islam.
Encara que és difícil identificar una data exacta
per a l'inici d'estes festivitats, es creu que van començar a
desenrotllar-se en l'Edat mitjana, després que els territoris cristians
es consolidaren enfront dels musulmans. En molts casos, estes festes van
emanar de la celebració de Sants Patrons o festivitats religioses, com
Sant Jordi, qui en la tradició cristiana va ser considerat un símbol de
la lluita contra els infidels, com queda patent en les emblemàtiques
festes d'Alcoi. En molts altres casos este tipus de festa va començar a
realitzar-se com a agraïment als Patrons per la seua protecció davant
epidèmies o calamitats.
Les representacions teatrals i el teatre medieval
Durant l'Edat mitjana, el teatre i les representacions simbòliques eren
una part important de la vida social i religiosa. Les festes de moros i
cristians es van convertir en una forma de teatre popular, on es
recreaven batalles, pactes de pau i conversions religioses. Estes
representacions tenien un component èpic i teatral que es va anar
perfeccionant amb el temps.
L'origen festiu al Mediterrani
Les festes de moros i cristians es van consolidar especialment a la
regió del Mediterrani, en comunitats com València, Alacant i Múrcia,
encara que també es troben en altres parts d'Espanya i d'Amèrica
Llatina, a causa de l'expansió cultural durant l'època colonial.
Estes festivitats van adquirir formes particulars segons la regió. En
algunes àrees, les festes van incorporar elements locals, com a vestits i
músiques autòctones, així com la influència d'altres tradicions
culturals. En alguns casos, es van convertir en representacions
d'agraïment per l'alliberament de la dominació musulmana, com és el cas
de les festes en honor a la Mare de Déu de l'Assumpció a Elx, on se
celebra una batalla mítica entre moros i cristians.
Desenrotllament i evolució
Amb el pas del temps, estes festes es van anar adaptant i evolucionant,
convertint-se en grans esdeveniments que inclouen desfilades, danses,
simulacres de batalles i altres activitats, mantenint en la majoria de
localitats la seua essència religiosa, a l'ésser l'arrel d'on van sorgir
les celebracions, amb solemnes Misses, sermons, processons, ofrenes
florals, etc. als Patrons.
Ací en Castalla
A Castalla, tot i que no figura un registre oficial que ho certifique amb exactitud, totes les pistes i indicis històrics apunten que l'origen d'estes celebracions es remunta a mitjan segle XVIII. Concretament, cal fixar la mirada en l'any 1757, data en què va tindre lloc la solemne pujada de la Patrona, la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, cap a la seua ermita després de cinc anys de permanència en la parròquia mentre duraven les obres de renovació del seu santuari, el qual estrenava nou camerí, altar major, retaule i sagristia. A partir de l'any següent, en 1758, es va començar a celebrar un tridu festiu en el seu honor —desconeixem si amb anterioritat ja se celebrava—, el qual consistia a baixar la imatge des de la seua ermita per a celebrar al següent dia solemnement la seua festivitat a la parròquia, realitzant els actes de cult corresponents i una solemne processó i, posteriorment, la següent jornada, retornar-la al seu santuari. En aquell temps, el que hui coneixem com un festejament popular desbordant va nàixer com un acte estrictament religiós i de profunda devoció popular.
Fidels a esta exigència, la soldadesca de l'època, juntament amb les confraries i els diferents gremis de Castalla, van començar a acompanyar en solemne processó la imatge de la Patrona en el seu trasllat, donant així continuïtat a este emotiu tridu festiu.
Amb el discórrer de les dècades i el pas de les generacions, aquella manifestació exclusivament religiosa va començar a transformar-se i enriquir-se. Els gremis i les confraries es van anar retirant de manera gradual de la primera línia d'acompanyament, mentre que l'antiga soldadesca i la milícia urbana van acabar fusionant-se amb les primeres comparses festeres. Va ser així com la llavor devocional va germinar en un espectacle de color i tradició: s'hi van incorporar progressivament les comparses, les vistoses desfilades, el soroll dels gerrilles, les representacions de les embaixades i, per suposat, la música.
D'esta manera, el que va començar en la segona meitat del segle XVIII com un solemne tridu religiós se li va fusionar, amb el pas del temps, la majestuosa i emblemàtica festa de Moros i Cristians que amb tant d'orgull i esplendor se celebra a Castalla en l'actualitat.
En resum,
les festes de moros i cristians tenen les seues arrels en la
Reconquesta i la fusió d'elements religiosos i teatrals. Amb el temps,
van evolucionar fins a convertir-se en celebracions populars que es van
expandir a altres parts del món, mantenint el seu esperit simbòlic,
festiu i religiós.
Horari de tocs de campanes
en les festes de moros i cristians 2026
en honor de la Santísima Mare de Déu
de la Soledat Gloriosa
12.01 hores: Toc d'Àngelus en les 3 Esglésies.
22.00 hores: Voltejos de crida a la Processó en l'ermita
10.31 hores: 1r Toc missa Major en la parròquia.
13.01 hores: Toc d'Àngelus en les 3 Esglésies.
10.31 hores: 1r Toc missa Major en la parròquia.
.jpg)
