lunes, 22 de junio de 2026

22 de Juny S. Paulí de Nola

 


 

 Sant Paulí de Nola i Santa Bàrbara,

 l'ànima dels campaners 

        Cada vegada que pugem els gastats escalons que condueixen a dalt de tot de la torre de l'església de l'Assumpció de Castalla, no sols fem un esforç físic; ascendim a un espai on el temps s'atura i la història es fa so. Les campanes, estos gegants de bronze que custodien el cel del nostre poble, són la veu de la nostra comunitat. Però tota veu té un origen i uns guardians celestials.

Hui 22 de juny, precisament quan el calendari ens convida a girar la vista cap a les nostres arrels, volem parlar dels dos grans fars espirituals que guien el nostre ofici: Sant Paulí de Nola i Santa Bàrbara. Dos sants molt diferents, però units per a sempre en el cor de qualsevol campaner.

 

 


Sant Paulí de Nola: El poeta que va donar nom al bronze

       Per a entendre per què ens apassiona este món, cal viatjar al segle V, a la regió italiana de Campània. Allí va viure Ponci Anici Meropi Paulí —Sant Paulí de Nola—, un home d'immensa fortuna i d'alta noblesa romana que ho va deixar tot per a retirar-se a una vida humil i, finalment, convertir-se en bisbe de la ciutat de Nola.

La tradició ens compta que Paulí, buscant una manera eficaç de convocar els fidels dispersos pels camps i les valls, va tindre la genial idea de penjar grans gots de bronze fos a la part més alta dels temples. Fins aleshores, l'Església utilitzava carraques de fusta o xicotetes campanetes de mà. En elevar el bronze, Paulí va canviar el paisatge sonor de la cristiandat per a sempre.

La seua empremta és tan profunda que va modificar el nostre propi idioma. En el llatí de l'època, a estes grans peces de foneria se les va començar a anomenar campanes (per la regió de Campània) i a les més xicotetes, que sonaven a l'interior, se les va denominar noles (per la seua ciutat). La llegenda italiana afegeix que Paulí va dissenyar la seua forma inspirant-se en els lliris silvestres que va veure balancejar-se amb el vent en un prat.

Per haver sigut el pioner a donar-los un ús litúrgic i comunitari, Sant Paulí és, per dret propi, el gran patró dels campaners i fonedors.

 


 

Santa Bàrbara: El tró del cel i la protecció del campanar

          Si Sant Paulí és el creador i el poeta del bronze, Santa Bàrbara és la protectora indiscutible de qui habitem la torre. El seu patronatge està lligat a una història de coratge i als fenòmens de la natura. Diu la tradició que, després de patir martiri al segle III, el seu verdug va ser fulminat per un llamp.

Des d'aleshores, l'imaginari popular va vincular Santa Bàrbara amb les tempestes, els trons i el foc. I, per extensió, es va convertir en la protectora de tots els oficis que corren perill baix el cel obert.

Per a un campaner, la relació és directa i vital:

  1. El parallamps espiritual: Antigament, quan una tempesta amenaçava les collites i les cases del poble, el deure del campaner era pujar a la torre a fer el toc de tenta-núvol o toc de tempesta. L'objectiu era trencar els núvols amb la vibració del bronze.(Este toc ací a Castalla es realitzava en una alternança pausada i lenta entre les campanes menudes de la parròquia, convent i ermita)

  2. El perill de l'alçària: Tocar en mitjan una tempesta elèctrica convertia les torres en el lloc més perillós del municipi. En agafar les cordes o els badalls, els campaners s'encomanaven —i ens continuem encomanant— a Santa Bàrbara amb la vella dita: "Santa Bàrbara exelsa, guarda'ns de la tempesta".

     

     

     


     

     

     

L'ànima del bronze a Castalla: Una herència viva

     Portar estos patronatges al nostre terreny és parlar de la Foia de Castalla i de la fisonomia de la nostra pròpia ciutat. Ací, l'ofici de campaner no és una simple tasca mecànica; és un acte d'amor a la nostra història local i a la nostra gent.

Quan a Castalla voltegem les campanes per a anunciar les festes oficials, el pas d'una processó o un moment de recolliment, estem fent exactament el mateix que Sant Paulí va somiar a Nola: unir la comunitat baix un mateix cel i un mateix sentiment. I quan els cels s'enfosqueixen sobre la nostra muntanya i el vent bota fort, el record de Santa Bàrbara ens recorda el respecte reverencial que li devem a l'alçària i al campanar.

Ser campaner a Castalla significa mantindre viu un llenguatge sense paraules que els nostres avis entenien a la perfecció i que tenim la responsabilitat de legar als nostres fills. Cada toc és un pont entre el passat i el futur.

Que Sant Paulí ens continue inspirant la bellesa de cada repic i cada vol, i que Santa Bàrbara ens guarde sempre a les altures dels campanars.

viernes, 5 de junio de 2026

Vol de benvinguda al Papa Lleó XIV

 




El volteig de campanes de Castalla unirà la seua veu a la històrica visita del Papa Lleó XIV

          El pròxim dissabte 6 de juny, la nostra diòcesi i el país sencer viuran una jornada de profunda alegria i transcendència. La Seua Santedat, el Papa Lleó XIV, vindrà a terres espanyoles en una visita apostòlica molt esperada. Davant d'un esdeveniment de tanta rellevància, els campaners de Castalla no podíem faltar a la nostra cita amb la història i amb la fe, i ens sumarem al clam unànime de la gran majoria dels campanars d'Espanya.

Farem el que millor sabem fer, el que hem heretat dels nostres avantpassats: parlar a través del bronze. Les campanes de la nostra parròquia s'alçaran al vol per a pregonar la bona nova i donar la benvinguda al Sant Pare, teixint un pont sonor de comunió amb la resta de campanars del país.

 

 


 

Una tradició de benvinguda i fidelitat

No és la primera vegada que els nostres campanars es mobilitzen per a rebre el Vicari de Crist. Esta iniciativa arreplega el testimoni de moments històrics encara molt vius en la memòria del nostre poble. Ja en el seu dia, els cels de Castalla van vibrar amb força per a rebre Sant Joan Pau II i, posteriorment, a Benet XVI. En cadascuna d'eixes ocasions, el volteig de les nostres campanes no sols va ser un anunci, sinó una manifestació de alegria, respecte i arrelament comunitari.

 


 

Coincidència solemne: La vespra del Corpus Christi

Enguany, la visita papal adquirix un matís litúrgic encara més especial. L'arribada del Pontífex coincidix amb la vespra de la gran solemnitat del Corpus Christi, una de las celebracions més arrelades i solemnes del calendari.

Per això, el toc no serà un fet aïllat. S'integrarà de manera natural en els voltejos tradicionals d'esta vespra tan assenyalada i narrats en el pos anterior, però tindrà un moment cim d'especial significació: les campanes voltejaran amb tota la seua força en l'instant precís en què el Sant Pare arribe a terreny espanyol, fonent en un mateix so la solemnitat del Corpus i la salutació filial a Lleó XIV.

 

 


El sugeriment diocesà: Crida a les parròquies

Per a coordinar esta gran manifestació sonora i assegurar que tots els campanars de la diòcesi actuen a l'uníson, des de la Vicaria General s'ha remés una nota a tots els rectors. Un text que compartim a continuació per a esta jornada tan significativa:

Desde la Vicaría General recordamos que el próximo sábado, 6 de junio, con motivo de la visita del Santo Padre a España, su sugiere que en todas las parroquias de la diócesis se hagan sonar las campanas a la llegada del Papa a nuestra nación, como expresión de alegría, comunión eclesial y cercanía filial al Sucesor de Pedro.

Agradecemos vuestra colaboración para que este sencillo gesto pueda ser vivido en toda la diócesis como signo visible de nuestra unidad con la Iglesia Universal.

Un saludo fraternal.

Fdo. Moreno Sevilla.

 

 

domingo, 31 de mayo de 2026

Festivitat del Corpus Christi a Castalla

 


 




La festivitat del Corpus Christi

 i tocs de campanes a Castalla

      Un any més, ens disposem a celebrar la solemnitat del Corpus Christi, que enguany tindrà lloc el pròxim diumenge 7 de juny. Com és tradició, la missa de les 12 del migdia es trasllada a les 19:00 hores, i tot seguit tindrà lloc la processó solemne amb el Santíssim Sagrament pels carrers de la nostra localitat.

       Com és habitual en este post, oferim algunes referències històriques sobre la festa del Corpus Christi, així com els tocs tradicionals de campanes a Castalla, que ens acompanyen com a testimoni sonor de la fe i la devoció del nostre poble.

 
 







 

 

 Significat de l'Eucaristia


        L’Eucaristia és el sagrament central de la fe cristiana. Sota les espècies de pa i vi, Jesucrist es troba real, vertaderament i substancialment present: amb el seu Cos, la seua Sang, la seua Ànima i la seua Divinitat. Se la coneix com el sagrament per excel·lència, perquè en ell trobem la font de totes les gràcies, i perquè tots els altres sagraments condueixen a ell o hi tenen lloc dins del seu context.

       La paraula “Eucaristia” prové del grec i significa “acció de gràcies”. És una expressió de gratitud a Déu Pare, a través del seu Fill Jesucrist, per mitjà de l’Esperit Sant, per les seues obres de creació, redempció i santificació (cf. Lc 22, 19).

 
 






 

Orígens i història del Corpus Christi

       La festa del Corpus Christi commemora la institució de l’Eucaristia durant el Dijous Sant. Antigament es celebrava en dijous (d’aquí la dita popular: "Tres dijous hi ha a l’any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l’Ascensió"), però actualment, en eliminar-la del calendari laboral i per a per facilitar la participació dels fidels, es trasllada al diumenge següent a la Santíssima Trinitat. (En nombrosos llocs continua celebrant-se en dijous)

       La seva institució es deu a Juliana de Mont Cornillón, priora d’una abadia a Bèlgica, que al segle XIII va impulsar el moviment eucarístic que culminaria amb la festa. El papa Urbà IV, mitjançant la butla Transiturus (1264), va establir la solemnitat com a festa litúrgica universal. Sant Tomàs d’Aquino, per petició del mateix papa, va redactar l’ofici litúrgic corresponent, que és encara avui un dels més bells de l’Església.

       Tot i que la mort del papa Urbà IV va frenar la difusió inicial de la festa, aquesta va ser posteriorment consolidada pel papa Climent V en el Concili de Viena (1311) i confirmada pel seu successor, Joan XXII. És destacable que cap dels documents fundacionals no esmenta la processó com a part de la celebració, però amb el temps aquesta esdevindria un element essencial i característic.

 

 

 







 

El Corpus a terres valencianes

        La celebració del Corpus Christi fou molt aviat assumida per les terres valencianes. Les primeres referències al Corpus a la ciutat de València daten del 1326 segons els Manuscrits de Consells. No fou fins al 1355, amb el bisbe Huc de Fenollet, que la processó va adquirir caràcter general. A partir de 1372, es va establir com a celebració consolidada.

Fins a l'any 1505, la processó es celebrava de matí, però a partir del 1506 passà a celebrar-se de vesprada, com es manté hui dia. El Corpus valencià destaca per la seua riquesa cultural: processons amb altars, estores florals, al·legories religioses, danses tradicionals i una gran presència del so de les campanes com a element central de la celebració.

 

 

 







 

El Corpus a Castalla

      Castalla també ha tingut una participació destacada en la celebració del Corpus. Antigament, totes les imatges, tant les del culte públic com les que es trobaven en cases particulars, eren traïdes en andes per a acompanyar el Santíssim durant la processó. Aquesta pràctica mobilitzava nombrosos veïns i veïnes, que s’encarregaven de preparar els carrers amb catifes de fulls i pètals, creant el que popularment coneixem com “l’enramada del Corpus”.

       Amb el temps, i per tal de retornar el protagonisme al Santíssim Sagrament, es va decidir que cap imatge acompanyara la processó. A la dècada dels vuitanta, també es va reduir progressivament la decoració floral, fins a pràcticament desaparèixer. Tanmateix, els tocs de campanes s’han mantingut inalterables al llarg dels anys, com a senyal viu i sonor de la solemnitat.

 


 

 






 

Els tocs de campanes i la preparació

       Com és natural, una celebració tan significativa implica una preparació minuciosa. Entre les funcions del campaner es troba la responsabilitat de revisar i mantindre en bon estat totes les campanes i els seus mecanismes: 11 campanes en ús, motors, cadenes, electro-malls, ordinadors de toc, etc.

A continuació, detallem el programa de tocs per als dies 6 i 7 de juny:

 

 



6 de juny – Vespra del Corpus Christi

  • 08.01 h Toc d’Alba – Parròquia, convent i ermita

     

  • 13.01 h Àngelus – Parròquia, convent i ermita

  • 13.02 h Volteig general – Parròquia i convent

     

  • 19.31 h Primer toc a missa – Convent

  • 19.45 h Segon toc a missa – Convent

  • 19.46 h Volteig general – Convent

  • 20.01 h Tercer toc a missa – Convent

     

  • 21.01 h Toc de l’Ave Maria – Parròquia, convent i ermita

  • 21.02 h Volteig general – Parròquia i convent


 

 



 

7 de juny – Solemnitat del Corpus Christi

  • 07.31 h Toc de l’Alba – Parròquia

  • 07.32 h Primer toc a missa – Parròquia

  • 07.45 h Segon toc a missa – Parròquia

  • 07.59 h Tercer toc a missa – Parròquia

     

  • 08.00 h Volteig curt general – Parròquia

  • 08.01 h Àngelus – Convent i ermita

  • 08.02 h Volteig – Ermita

     

  • 10.01 h Primer toc a missa – Parròquia

  • 10.15 h Segon toc a missa – Parròquia

  • 10.16 h Volteig mitjana i segona – Parròquia

  • 10.31 h Tercer toc a missa – Parròquia


  • 13.01 h Àngelus – Parròquia, convent i ermita

  • 13.02 h Volteig solemne general – Parròquia, convent i ermita

     

  • 18.30 h Primer toc a missa – Parròquia

  • 18.45 h Segon toc a missa – Parròquia

  • 18.46 h Volteig menor

  • 19.00 h Tercer toc a missa – Parròquia

     

En acabar la missa, s’iniciarà la processó solemne. A l’eixida i a l’entrada del Santíssim hi haurà volteig general, i durant el recorregut, voltejos processionals.

 




 

El campners i campaneres convidem a tot el poble a viure aquesta festa amb fe, respecte i participació activa, recordant que el Corpus Christi és expressió viva de la presència de Crist entre nosaltres.