La festivitat del Corpus Christi
i tocs de campanes a Castalla
Un any més, ens disposem a celebrar la solemnitat del Corpus
Christi, que enguany tindrà lloc el pròxim
diumenge 7 de juny. Com és tradició, la missa de
les 12 del migdia es trasllada a les 19:00 hores, i tot
seguit tindrà lloc la processó solemne amb el Santíssim
Sagrament pels carrers de la nostra localitat.
Com és habitual en este post, oferim algunes referències
històriques sobre la festa del Corpus Christi, així com
els tocs tradicionals de campanes a Castalla,
que ens acompanyen com a testimoni sonor de la fe i la devoció del
nostre poble.
Significat de l'Eucaristia
L’Eucaristia és el sagrament central de la fe
cristiana. Sota les espècies de pa i vi, Jesucrist es troba
real, vertaderament i substancialment present: amb el seu
Cos, la seua Sang, la seua Ànima i la seua Divinitat. Se la coneix
com el sagrament per excel·lència, perquè en ell
trobem la font de totes les gràcies, i perquè tots els altres
sagraments condueixen a ell o hi tenen lloc dins del seu context.
La paraula “Eucaristia” prové del grec i
significa “acció de gràcies”. És una
expressió de gratitud a Déu Pare, a través del seu Fill Jesucrist,
per mitjà de l’Esperit Sant, per les seues obres de creació,
redempció i santificació (cf. Lc 22, 19).
Orígens i història del Corpus Christi
La festa del Corpus Christi commemora la institució de
l’Eucaristia durant el Dijous Sant. Antigament es celebrava en
dijous (d’aquí la dita popular: "Tres
dijous hi ha a l’any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant,
Corpus Christi i el dia de l’Ascensió"), però
actualment, en eliminar-la del calendari laboral i per a per facilitar la participació dels fidels, es trasllada al diumenge
següent a la Santíssima Trinitat. (En nombrosos llocs continua celebrant-se en dijous)
La seva institució es deu a Juliana de Mont Cornillón,
priora d’una abadia a Bèlgica, que al segle XIII va impulsar el
moviment eucarístic que culminaria amb la festa. El papa
Urbà IV, mitjançant la butla Transiturus (1264),
va establir la solemnitat com a festa litúrgica universal. Sant
Tomàs d’Aquino, per petició del mateix papa, va redactar l’ofici
litúrgic corresponent, que és encara avui un dels més bells de
l’Església.
Tot i que la mort del papa Urbà IV va frenar la difusió inicial
de la festa, aquesta va ser posteriorment consolidada pel
papa Climent V en el Concili de Viena (1311)
i confirmada pel seu successor, Joan XXII. És
destacable que cap dels documents fundacionals no esmenta la processó
com a part de la celebració, però amb el temps aquesta esdevindria
un element essencial i característic.
El Corpus a terres valencianes
La celebració del Corpus Christi fou molt aviat assumida per les
terres valencianes. Les primeres referències al Corpus a la ciutat
de València daten del 1326 segons els Manuscrits
de Consells. No fou fins al 1355, amb el bisbe
Huc de Fenollet, que la processó va adquirir caràcter general. A
partir de 1372, es va establir com a celebració
consolidada.
Fins a l'any 1505, la processó es celebrava de
matí, però a partir del 1506 passà a celebrar-se
de vesprada, com es manté hui dia. El Corpus valencià destaca per
la seua riquesa cultural: processons amb altars, estores
florals, al·legories religioses, danses tradicionals i una
gran presència del so de les campanes com a element
central de la celebració.
El Corpus a Castalla
Castalla també ha tingut una participació destacada
en la celebració del Corpus. Antigament, totes les imatges, tant les
del culte públic com les que es trobaven en cases particulars, eren
traïdes en andes per a acompanyar el Santíssim
durant la processó. Aquesta pràctica mobilitzava nombrosos veïns i
veïnes, que s’encarregaven de preparar els carrers amb catifes
de fulls i pètals, creant el que popularment coneixem com
“l’enramada del Corpus”.
Amb el temps, i per tal de retornar el protagonisme al Santíssim
Sagrament, es va decidir que cap imatge acompanyara
la processó. A la dècada dels vuitanta, també es
va reduir progressivament la decoració floral, fins a pràcticament
desaparèixer. Tanmateix, els tocs de campanes s’han
mantingut inalterables al llarg dels anys, com a
senyal viu i sonor de la solemnitat.
Els tocs de campanes i la preparació
Com és natural, una celebració tan significativa implica una
preparació minuciosa. Entre les funcions del campaner
es troba la responsabilitat de revisar i mantindre en bon estat totes
les campanes i els seus mecanismes: 11 campanes en
ús, motors, cadenes, electro-malls, ordinadors de toc, etc.
A continuació, detallem el programa de tocs per
als dies 6 i 7 de juny:
6 de juny – Vespra del Corpus Christi
08.01 h Toc d’Alba – Parròquia, convent
i ermita
13.01 h Àngelus – Parròquia, convent i
ermita
13.02 h Volteig general – Parròquia i
convent
19.31 h Primer toc a missa – Convent
19.45 h Segon toc a missa – Convent
19.46 h Volteig general – Convent
20.01 h Tercer toc a missa – Convent
21.01 h Toc de l’Ave Maria – Parròquia,
convent i ermita
21.02 h Volteig general – Parròquia i
convent
7 de juny – Solemnitat del Corpus
Christi
07.31 h Toc de l’Alba – Parròquia
07.32 h Primer toc a missa – Parròquia
07.45 h Segon toc a missa – Parròquia
07.59 h Tercer toc a missa – Parròquia
08.00 h Volteig curt general – Parròquia
08.01 h Àngelus – Convent i ermita
08.02 h Volteig – Ermita
10.01 h Primer toc a missa – Parròquia
10.15 h Segon toc a missa – Parròquia
10.16 h Volteig mitjana i segona –
Parròquia
10.31 h Tercer toc a missa – Parròquia
13.01 h Àngelus – Parròquia, convent i
ermita
13.02 h Volteig solemne general –
Parròquia, convent i ermita
18.30 h Primer toc a missa – Parròquia
18.45 h Segon toc a missa – Parròquia
18.46 h Volteig menor
19.00 h Tercer toc a missa – Parròquia
En acabar la missa, s’iniciarà la processó
solemne. A l’eixida i a l’entrada del Santíssim hi haurà
volteig general, i durant el recorregut, voltejos processionals.
El campners i campaneres convidem
a tot el poble a viure aquesta festa amb fe, respecte i participació
activa, recordant que el Corpus Christi és expressió
viva de la presència de Crist entre nosaltres.
