La festa de l'Assumpció 2026

El bronze que s’eleva al cel junt a l'Assumpció de Nostra Senyora a Castalla

         Hi ha sons que no sols s'escolten amb les orelles, sinó que ressonen en la memòria de tot un poble. Cada 15 d'agost, l'aire de Castalla s'ompli d'una vibració especial: els cinc bronzes de la nostra torre desperten amb elegància, força i solemnitat per a anunciar la festivitat de l'Assumpció de Nostra Senyora als cels. Per a nosaltres, els campaners, no és un dia qualsevol en el calendari; és el moment en què les campanes deixen de ser simples instruments de metall per a convertir-se en l'ànima mateixa de la festa, impulsant amb els seus vols la mirada de tot el poble cap al cel.

 

 

 

Un viatge en el temps: De Jaume I al nou temple parroquial

          Parlar de l'Assumpció a Castalla és desdibuixar el vel de la nostra pròpia història. La devoció a la Mare de Déu baix aquesta advocació no és un capritx recent, sinó una arrel profunda que s'enfons en el passat medieval de la nostra comarca.

Després de la Reconquesta impulsada pel rei Jaume I, aquesta zona va adoptar amb fervor la dedicació a Santa Maria, baix l’advocació de la Mare de Déu de l'Assumpció, consagrant el primer espai de culte baix la seua protecció materna. (L’actual ermita de la Sang). Aquells primers temps van marcar la identitat espiritual de Castalla, lligant el destí del municipi al patrocini marià.

No obstant això, la història dels pobles mai és lineal. En arribar el segle XV, la dedicació parroquial va patir un gir en substituir-se el patronatge de l'Assumpció pel de la Nativitat de la Mare de Déu. No va ser fins al segle XVI, amb la construcció i consolidació del nou temple parroquial, quan la comunitat va decidir dedicar el temple restablint i recuperant oficialment la festivitat i devoció a l'Assumpció de Nostra Senyora al cor litúrgic de la població.

Des de llavors, aquesta celebració ha permés mantindre's viva en els murs de la parròquia i, sobretot, en el capdamunt del seu campanar, tenint inclús dos campanes dedicades a esta advocació mariana.

 

 

El llenguatge del bronze: El vol en el dia de l'Assumpció

Si l'Assumpció representa el misteri del trànsit i elevació de la Mare de Déu en cos i ànima cap als cels, quina millor metàfora per a expressar-ho que el vol d'una campana? La física del mateix instrument sembla imitar el dogma: el bronze gira, s'eleva, supera la gravetat i sembla llançar-se al firmament en un moviment perpetu. En el seu descendiment simula la Dormició de la Mare de Déu i en l’elevació la seua Assumpció.

En el llenguatge campaner de Castalla, els tocs d'aquest dia no són un mer acompanyament; són el fil conductor de la jornada:

• Els vols de vespra, a migorn, i el de capvespre, al caure el dia ja ens posen en antecedens del que estem comentzan a celebrar.

  El vol de l'alba: Els primers tocs matutins trenquen el silenci de l'estiu. Són vols rítmics que alerten el poble, avisant que un dels dies més grans ha arribat.

  El vol general de la Missa Major: És el moment solemne. Quan les campanes giren a l'uníson, combinant els tons greus de les més grans amb el repic viu de les menors, l'acústica del campanar abraça tot el casc urbà. És un diàleg entre la torre i els carrers.

  Acompanyament a la processó: Cada gir de campana o batallada acompanyen el pas de la imatge junt a la del Patró Sant Roc, marcant el ritme de la fe popular amb una cadència solemne i festiva alhora. (Este any sera celebrada el seguent dia 16)

   

   

  
  
  

La passió de mantindre viva la tradició

Ser campaner a Castalla el 15 d'agost implica sentir als braços el pes dels segles i al pit la força de la tradició. Tocar les campanes no és sols executar una tècnica de vol; és mantindre viva una forma de comunicació ancestral que va sobreviure als canvis dels segles, als canvis d'advocació i a les transformacions socials i culturals.

Mentre el bronze continue girant sobre el cel de Castalla cada festivitat de l'Assumpció, sabrem que la història del nostre poble continua sonant alta, clara i amb la mateixa força amb la qual va ressonar per primera vegada fa més de 7 segles.

Que el vol de les nostres campanes continue elevant la festa i la tradició de Castalla cap al més alt!

 

 

Sant Jaume 2026

 

 

 

Sant Jaume Apòstol a Castalla:

L'art de presentar banderes i l'Oferiment de les festes

        El 25 de juliol Espanya sencera celebra la festivitat del seu patró, Sant Jaume Apòstol. L'esclat de joia, els coets i les campanes al vol s'estenen des de la catedral de Compostel·la fins a l'últim racó de la nostra geografia. Tanmateix, a Castalla, esta data té un matís únic, arrelat en la fe, la tradició i el interés vibrant de les nostres Festes de Moros i Cristians.

Ací, el dia de Sant Jaume no és sols una mirada al patró d'Espanya; és el moment en què el nostre poble es gira cap a la seua Mare i Patrona: la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa.

 

 

1. El cor del 25 de juliol: L'Acte de l'Oferiment

       Mentre en altres llocs la jornada transcorre al voltant de la figura de l'Apòstol, a Castalla una bonica tradició fixa la seua mirada en l'Ermita de la Sang. Históricament el verdader centre del dia 25 de juliol és l'Oferiment de les Festes a la Patrona.

Des de temps antics, el ritual vespertí conserva una càrrega simbòlica i emotiva difícil d'igualar:

1. La Pujada de Banderes: Les comparses puguen a la ermita portant les insígnies que representen a tot el poble fester, però aixo sí, enrollades.

2. La Presentació als peus de la Patrona: Davant de la imatge de la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, les banderes es desenrollen i es presenten o rendeixen amb respecte, devoció i solemnitat als peus de la Imatge. Se li ofereix el treball de tot un any, les il·lusions i la festa que està per vindre.

3. La Desfilada de l'Alegria: Una vegada conclòs l'acte sacre i rebuda la protecció de la Patrona, la contenció es transforma en alegría i festa desbordada. Els festers de totes les comparses baixen desde l'ermita en una desfilada plena d'entusiasme i amb les banderes ja desplegades: el sentiment general és clar, les Festes Patronals (que viurem de l'1 al 4 de setembre) pràcticament ja han començat.

    

    

   
   
   
   
   
   
   

2. Precisió històrica: Dia de l'Avís, Dia de la Volta...

       En els últims temps, per contagi del vocabulari fester de localitats veïnes, se senten expressions com "el dia de l'avís" o "el dia de la volta" i inclús “el dia de la benedicció de les banderes”.

A Castalla, referir-se al 25 de juliol com a avís, volta o bendicció és desposseir el dia del seu sentit primigeni. La denominació genuïna, històrica i pròpia del nostre poble és el Dia de Sant Jaume o Dia de l'Oferiment. No venim a "avisar" de res ni a fer una simple “volta”, tampoc es “beneix” cap de bandera, excepte si alguna comparsa en estrenara alguna; venim a presentar o oferir les festes . Mantindre la propietat de les nostres paraules és la millor manera de protegir el patrimoni immaterial de les nostres festes.

 

 

3. Paral·lelisme: Sant Jaume Apòstol i l'Oferiment a la Mare de Déu

       Existeix una bonica sintonia teològica i històrica entre la figura de Sant Jaume Apòstol i l'acte que realitzem els castelluts i castelludes cada 25 de juliol:

Sant Jaume i la Mare de Déu del Pilar	Castalla i la Mare de Déu de la Soledat
Petició de força: Segons la tradició, l'Apòstol Sant Jaume, desanimat en la seua predicació, rep la visita de la Mare de Déu en carn mortal sobre un pilar per a confortar-lo i donar-li ànims.	Renovació de forces: Els festers puguen a l'ermita a postrar-se davant la Mare de Déu per a demanar la força, la unió i la benedicció necessàries abans de la gran batalla festiva de setembre.
Aparició i empar: La Mare de Déu es converteix en la guia espiritual de l'Apòstol en la seua empresa.	Lliurament d'insígnies: Rendir les banderes davant la Soledat Gloriosa simbolitza que cap bàndol (cristià o moro) preval sense la protecció materna de la Patrona.

Així com Sant Jaume va trobar en la Mare de Déu l'alè per a seguir endavant, Castalla posa als peus de la Mare de Déu de la Soledat l'esforç de tot un poble abans d'iniciar els dies grans de setembre.

4. Sant Jaume en este 2026

      Un fet singular tindrem en la celebració d'enguany. Encara que des de fa uns pocs anys l'àmbit fester va decidir traslladar els actes de Sant Jaume al dissabte més pròxim al dia que correspon, el calendari ha volgut que este any la festa recaiga, amb tota la seua essència, en el seu dia propi: el mateix 25 de juliol.

A més a més, este any es dona una circumstància extraordinària que farà d'esta jornada un moment curios i històric. A causa de les obres que impedeixen l'accés a l'Ermita, la nostra Patrona es troba actualment a la Parroquia, per aixó els actes d’este dia en lloc de l’ermita serà al temple parroquial, però amb els horaris habituals, sent els següents:

• A les 09:00 Diana.

• A les 12:30 h: Solemne Missa de Comparses, on la fe i la germanor festera es reuneixen entorn de l'altar.

• A les 19:00 h: El moment màxim de la jornada, el Oferiment de les Festes a la nostra Patrona, la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, on els festers, festeres i el poble de Castalla en general rendirà novament el seu cor i les seues banderes als seus peus.

• Desfile i ballada de banderes a la plaça del ajuntament.

Conclusió: El vol que anuncia la festa

Quan la vesprada del 25 de juliol cau i el so del bronze de les nostres campanes ressona sobre les teulades de Castalla, no sols anunciem la festivitat de l'Apòstol. Anunciem que les banderes s'han estés als peus de la Mare de Déu, que l'Oferiment està fet i que el compte enrere per a l'1 de setembre ha començat de la mà de la nostra Patrona, baixant en un desfile molt alegre i viu fins la plaça de l’ajuntament, on te lloc la ballada de les banderes.

Que el toc de festa ens guie fins a setembre!

Vixca la Mare de Déu de la Soledat!

Vixquen les festes de Castalla!

 

 

22 de Juny S. Paulí de Nola

 

 

 Sant Paulí de Nola i Santa Bàrbara,

 l'ànima dels campaners 

        Cada vegada que pugem els gastats escalons que condueixen a dalt de tot de la torre de l'església de l'Assumpció de Castalla, no sols fem un esforç físic; ascendim a un espai on el temps s'atura i la història es fa so. Les campanes, estos gegants de bronze que custodien el cel del nostre poble, són la veu de la nostra comunitat. Però tota veu té un origen i uns guardians celestials.

Hui 22 de juny, precisament quan el calendari ens convida a girar la vista cap a les nostres arrels, volem parlar dels dos grans fars espirituals que guien el nostre ofici: Sant Paulí de Nola i Santa Bàrbara. Dos sants molt diferents, però units per a sempre en el cor de qualsevol campaner.

 

 

Sant Paulí de Nola: El poeta que va donar nom al bronze

       Per a entendre per què ens apassiona este món, cal viatjar al segle V, a la regió italiana de Campània. Allí va viure Ponci Anici Meropi Paulí —Sant Paulí de Nola—, un home d'immensa fortuna i d'alta noblesa romana que ho va deixar tot per a retirar-se a una vida humil i, finalment, convertir-se en bisbe de la ciutat de Nola.

La tradició ens compta que Paulí, buscant una manera eficaç de convocar els fidels dispersos pels camps i les valls, va tindre la genial idea de penjar grans gots de bronze fos a la part més alta dels temples. Fins aleshores, l'Església utilitzava carraques de fusta o xicotetes campanetes de mà. En elevar el bronze, Paulí va canviar el paisatge sonor de la cristiandat per a sempre.

La seua empremta és tan profunda que va modificar el nostre propi idioma. En el llatí de l'època, a estes grans peces de foneria se les va començar a anomenar campanes (per la regió de Campània) i a les més xicotetes, que sonaven a l'interior, se les va denominar noles (per la seua ciutat). La llegenda italiana afegeix que Paulí va dissenyar la seua forma inspirant-se en els lliris silvestres que va veure balancejar-se amb el vent en un prat.

Per haver sigut el pioner a donar-los un ús litúrgic i comunitari, Sant Paulí és, per dret propi, el gran patró dels campaners i fonedors.

 

 

Santa Bàrbara: El tró del cel i la protecció del campanar

          Si Sant Paulí és el creador i el poeta del bronze, Santa Bàrbara és la protectora indiscutible de qui habitem la torre. El seu patronatge està lligat a una història de coratge i als fenòmens de la natura. Diu la tradició que, després de patir martiri al segle III, el seu verdug va ser fulminat per un llamp.

Des d'aleshores, l'imaginari popular va vincular Santa Bàrbara amb les tempestes, els trons i el foc. I, per extensió, es va convertir en la protectora de tots els oficis que corren perill baix el cel obert.

Per a un campaner, la relació és directa i vital:

1. El parallamps espiritual: Antigament, quan una tempesta amenaçava les collites i les cases del poble, el deure del campaner era pujar a la torre a fer el toc de tenta-núvol o toc de tempesta. L'objectiu era trencar els núvols amb la vibració del bronze.(Este toc ací a Castalla es realitzava en una alternança pausada i lenta entre les campanes menudes de la parròquia, convent i ermita)

2. El perill de l'alçària: Tocar en mitjan una tempesta elèctrica convertia les torres en el lloc més perillós del municipi. En agafar les cordes o els badalls, els campaners s'encomanaven —i ens continuem encomanant— a Santa Bàrbara amb la vella dita: "Santa Bàrbara exelsa, guarda'ns de la tempesta".

    

    

    

   
   
   

    

   

    

    

L'ànima del bronze a Castalla: Una herència viva

     Portar estos patronatges al nostre terreny és parlar de la Foia de Castalla i de la fisonomia de la nostra pròpia ciutat. Ací, l'ofici de campaner no és una simple tasca mecànica; és un acte d'amor a la nostra història local i a la nostra gent.

Quan a Castalla voltegem les campanes per a anunciar les festes oficials, el pas d'una processó o un moment de recolliment, estem fent exactament el mateix que Sant Paulí va somiar a Nola: unir la comunitat baix un mateix cel i un mateix sentiment. I quan els cels s'enfosqueixen sobre la nostra muntanya i el vent bota fort, el record de Santa Bàrbara ens recorda el respecte reverencial que li devem a l'alçària i al campanar.

Ser campaner a Castalla significa mantindre viu un llenguatge sense paraules que els nostres avis entenien a la perfecció i que tenim la responsabilitat de legar als nostres fills. Cada toc és un pont entre el passat i el futur.

Que Sant Paulí ens continue inspirant la bellesa de cada repic i cada vol, i que Santa Bàrbara ens guarde sempre a les altures dels campanars.