Festivitat del CORPUS CHRISTI i tocs

 

            La festa del Corpus Christi commemora la institució de l'Eucaristia. En este dia celebrat fins fa uns anys en dijous i ara en diumenge, l'església convida a meditar sobre el misteri de la presència del Senyor en el pa consagrat que es guarda en els sagraris de totes les comunitats cristianes. Això és el que es commemora en totes les esglésies amb processons en totes les poblacions, i en les seues distintes modalitats: amb altars, amb al·legories, amb estores i a l'estil de València, com succeïx en Morella, Xàtiva, Castelló, Gandia, Orihuela etc. i per excel·lència, un dia de tocs i vols de campanes.

            Juliana de Mont Cornillón, priora de l'abadia de Cornillón a Bèlgica, va ser la impulsora de la celebració. Ella va pertànyer a un moviment eucarístic de finals del segle XIII, que va donar origen a varies costums eucarístics com l'exposició i benedicció amb el Santíssim Sagrament, l'ús de les campanetes durant l'elevació en la Missa i la festa del Corpus Christi.

          El papa Urbà IV va publicar la butla "Transiturus" en 1264, en la qual, després d'exalçar l'amor de Crist expressat en la Santa Eucaristia, va ordenar celebrar la solemnitat del Corpus Christi en el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat. En la butla s'atorgaven indulgències a tots els fidels que assistiren a la missa i a l'ofici, compost pel doctor angèlic, Sant Tomàs d'Aquino, per petició del papa, admirat inclús pels protestants.

       La mort del papa Urbà IV en 1264 i poc després de la publicació del decret, es va obstaculitzar la difusió de la festa, però el papa Clement V en el concili general de Viena de 1311, va ordenar l'adopció de la festa. Ell va publicar un nou decret incorporant el d'Urbà IV. Joan XXII successor de Clement V, va instar a la seua observança. Cap dels decrets parla de la processó com un aspecte de la celebració.

         La celebració es du a terme el següent dijous a l'octau diumenge després del Diumenge de Resurrecció (és a dir, 60 dies després de eixe diumenge; durant segles el Corpus va ser la festa més important de la cristiandat i constituïx un homenatge solemne a l'Eucaristia. Les primeres notícies del Corpus valencià daten de 1326 (Manual de Consells) però com a processó teofórica general no és tal fins que en 1355 ho ordena el Bisbe Huc de Fenollet. L'any següent coincidint amb la mort del bisbe, es va fer una parroquial rotativa i és en 1372 quan es va instituir amb caràcter general. La processó es va celebrar entre 1355 i 1505 durant el matí i en 1506 es va traslladar a la vesprada, no deixant de ser vespertina fins ara, encara que això sí amb el canvi de dijous a diumenge.

   
         En molts llocs és una festa d'especial rellevància i en uns quants països és un dia festiu oficial (certes parts d'Espanya, Àustria, parts d'Alemanya, Hongria i Suïssa, Brasil, República Dominicana, Bolívia, Colòmbia, Croàcia, Polònia, Trinitat i Tobago, Portugal, Perú, Veneçuela i Equador).

Dita popular: Tres dijous hi ha l'any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l'Ascensió.

 

                Esta processó també ha tingut un lloc molt destacat ací a Castalla, ja que hi ha constància que per a acompanyar al Santíssim Sagrament es treien totes les imatges en andes, tant les que es trobaven al culte públic en la parròquia com les existents en les cases particulars d'alguns veïns, per això era una gran quantitat de gent la que s'havia d'implicar per a esta processó, comptant també el treball i esforç que calia realitzar per a cobrir tot l'itinerari de la processó de fulls i pètals de flors, el que es denomina vulgarment com "l´enramada del Corpus". Després de comprovar que l'eixida de tanta imatge restava protagonisme al que verdaderament havia de ser el centre de la processó que era el Santíssim Sagrament es va decidir que no isquera cap imatge en la processó. Durant la dècada dels huitanta també es va anar reduint la quantitat de fulls que cobrien els carrers de l'itinerari fins a arribar pràcticament a la seua extinció, en canvi les campanes sí ho seguixen anunciant de la mateixa manera, permaneixent els seus tocs pràcticament inalterables al pas dels anys i inclús dels segles.

 

 

         

 

            Com és lògic, i  per altra banda no podia ser d'altra manera, entre les obligacions del campaner està el mantindre les campanes en perfecte estat, per eixe motiu en la vespra de qualsevol solemnitat  i més concretament en esta del Corpus, toca revisió de totes les campanes (11 que tenim en us) així com dels seus mecanismes de toc, motors de volteig, cadenes, carrioles, electro-malls, ordinadors etc. i una vegada tot en perfecte estat, els tocs per a esta celebració els següents:

  05 de juny Vespra

8.01 h. Àngelus (ordinari) parròquia, convent i ermita.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia i convent.

19.31h. 1r Toc a missa parròquia

19.45 h. 2n Toc a missa    "

19.46 h. Volteig  mitjana    "

20.01 h. 3r Toc a missa    "

21.01. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig general parròquia i convent.
 

  06 de Juny Solemnitat del Corpus Christi

 

07.31 h. Àngelus parròquia

07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.

07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.

07.59 3r Toc a missa en posterior parròquia.

08.00h. Volteig general curt parròquia.
  Àngelus convent i ermita.

 

 Volteig ermita.

10.01h. 1r Toc a missa en posterior parròquia

10.15 h. 2n Toc a missa en posterior parròquia

10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.

10.31 h. 3r Toc a missa en posterior parròquia

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita.

          A causa de la situació que estem vivint del Covid-19, enguany no hi haurà processó, per tant tampoc se celebrarà la missa de la vesprada, la qual cosa sí que es realitzarà serà l'Exposició del Santíssim després de finalitzar la missa de les 10.30 h. per a tots aquells que vulguin estar una estona d'oració davant el Santíssim Sagrament, per a concloure amb la benedicció eucarística i sent aquest acte lògicament anunciat per les campanes.

Sant Roc i "el Gallo"

 

         La veritat és que el títol d'aquest post pot resultar una miqueta desconcertant perquè. Què pot tindre a veure Sant Roc amb un gall? Certament la resposta és que res, però en el cas que ens ocupa, molt; ja que "el Gallo" al qual faig referència no és un altre que el sobrenom de l'artista que ha pintat un quadre de Sant Roc per al Convent de Castalla.

          L'artista que esmente, el seu vertader nom és Francisco Castelló Amorós, nom pel qual molt pocs en la població ho coneixen, però quan se'n diu pel nom de “el Gallo” la immensa majoria dels castelluts saben qui és.

 

       Doncs bé, aquest home podríem considerar que és un artista revelació i part del seu mèrit radica en el fet que va començar a interessar-se per l'art de la pintura després de la seua jubilació, als 65 anys.

         Entre les moltes obres que en l'actualitat té realitzades, cal destacar un oli sobre taula del patró de Castalla, Sant Roc, de 2.50 x 1.25 m, quadre d'una grandària considerable, que després de la seua conclusió ha decidit regalar-lo a la parròquia de Castalla, perquè siga exposat a l'Església del Convent per a veneració pública.

 

        El dilluns 3 de maig es va traslladar el quadre de la casa de cultura al Convent, reunint-nos allí Francisco, Enrique, Víctor, Fran i jo per a aprofitar i despenjar el llenç de la Verge de la Soledat, pintat per Jaume Esteve, per a l'endemà reunir-se els dos artistes i donar-los la capa de vernís final que li faltaven als dos quadres. Ja el següent dimecres, 5 de maig, ens vam tornar a reunir els abans citats per a col·locar els quadres en el seu lloc corresponent, això és, en el creuer de la nau central i un enfront de l'altre.

 

           El rector de Castalla, En Salvador Valls, te previst aquest pròxim mes de juny realitzar una celebració i benedicció de l'esmentat quadre, i aprofitaré l'entrada que faça a aquest efecte per a desglossar més singularitats sobre aquest quadre de Sant Roc i el seu autor "el Gallo". 

El nou mantell de la Mare de Déu

 

           Aquest any 2021, és un any de singular rellevància per a la nostra parròquia, ja que com he comentat en alguna entrada anterior, celebrem el 450 aniversari del nostre temple parroquial, però a més hi ha altres fets que el fan digne per a passar als anals de la història, com per exemple el regal que dos amics en col·laboració d'altres persones li han fet a la nostra patrona, la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, que no és un altre que la confecció d'un nou mantell.

 

 

        Dissabte passat 1 de maig, vespra del dia de la Mare, en l'Eucaristia de les 7.30 h. els dos amics que esmente que són: José Tomás Marco i Kiko Juan, van oferir a la Patrona de Castalla un mantell nou. Va ser una data significativa per dos motius, primerament perquè el mes de maig és el mes que l'església dedica a la Mare de Déu, realitzant-se tots els dies l'acte que popularment es denomina “de les Flors” i en segon lloc perquè el diumenge següent, 2 de maig, és el dia de la Mare.

 

 

        El mantell, primerament va ser exposat sobre un dels maniquins dels quals se solen utilitzar per a guardar i exposar els mantells en el museu de la mare de Déu, sent descobert durant la celebració eucarística abans citada, en la qual es va fer el oferiment, quedant exposat en les misses del matí del dia següent per a que tot el que volguera poguera contemplar-lo de prop, començant a lluir-ho ja des de la vesprada d'este dia 2 de maig.

 

 

 

 

         El mantell ha quedat molt bonic i digne per a vestir i engalanar a la nostra patrona, sent molt d'agrair el detall que aquestes persones han tingut en Ella i el poble de Castalla, enriquint el seu patrimoni; on segons extrac de les seues pròpies paraules, ha sigut: “Una il·lusió plena d'amor, fe i devoció cap a la nostra Patrona la Mare de Déu de la Soledat: L'OFRENA D'UN MANTELL NOU… una celebració especial, emotiva i de fe per a major glòria de Déu i de la seua Santíssima Mare Maria. I que gràcies al nostre rector En Salvador Valls el va fer encara més especial"

  

      Com diu el refrany “es de bien nacidos el ser agradecidos”, per això des d'aquestes línies volem els campaners i campaneres de Castalla felicitar i donar nostra més sincera enhorabona a aquestes dos persones per la iniciativa que han tingut, també a Esmeralda de Creditex per l'esforç que ha fet per  aconseguir que es posaren els telers en marxa per fabricar una tela d'estes dimensions en el mínim de costures,  i com no a Mila, la modista que ho ha confeccionat altruistament, regalant la mà d'obra; perquè som conscients de l'esforç que suposa tant personal com material el realitzar una obra com aquesta, sense desestimar la part econòmica.

 

 

 

 

 

 

       Com he comentat i de la majoria és sabut aquest mes de maig està dedicat a la Mare de Déu, per això tots els dies es realitza l'acte de culte marià de “les flors” els tocs per a aquest exercici, es tracta d'un volteig amb les dos campanes xicotetes de la parròquia, després del segon toc 7.15 i uns minuts abans que done principi aquest acte.