Sant Jaume 2026

 

 

 

Sant Jaume Apòstol a Castalla:

L'art de presentar banderes i l'Oferiment de les festes

        El 25 de juliol Espanya sencera celebra la festivitat del seu patró, Sant Jaume Apòstol. L'esclat de joia, els coets i les campanes al vol s'estenen des de la catedral de Compostel·la fins a l'últim racó de la nostra geografia. Tanmateix, a Castalla, esta data té un matís únic, arrelat en la fe, la tradició i el interés vibrant de les nostres Festes de Moros i Cristians.

Ací, el dia de Sant Jaume no és sols una mirada al patró d'Espanya; és el moment en què el nostre poble es gira cap a la seua Mare i Patrona: la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa.

 

 

1. El cor del 25 de juliol: L'Acte de l'Oferiment

       Mentre en altres llocs la jornada transcorre al voltant de la figura de l'Apòstol, a Castalla una bonica tradició fixa la seua mirada en l'Ermita de la Sang. Históricament el verdader centre del dia 25 de juliol és l'Oferiment de les Festes a la Patrona.

Des de temps antics, el ritual vespertí conserva una càrrega simbòlica i emotiva difícil d'igualar:

1. La Pujada de Banderes: Les comparses puguen a la ermita portant les insígnies que representen a tot el poble fester, però aixo sí, enrollades.

2. La Presentació als peus de la Patrona: Davant de la imatge de la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, les banderes es desenrollen i es presenten o rendeixen amb respecte, devoció i solemnitat als peus de la Imatge. Se li ofereix el treball de tot un any, les il·lusions i la festa que està per vindre.

3. La Desfilada de l'Alegria: Una vegada conclòs l'acte sacre i rebuda la protecció de la Patrona, la contenció es transforma en alegría i festa desbordada. Els festers de totes les comparses baixen desde l'ermita en una desfilada plena d'entusiasme i amb les banderes ja desplegades: el sentiment general és clar, les Festes Patronals (que viurem de l'1 al 4 de setembre) pràcticament ja han començat.

    

    

   
   
   
   
   
   
   

2. Precisió històrica: Dia de l'Avís, Dia de la Volta...

       En els últims temps, per contagi del vocabulari fester de localitats veïnes, se senten expressions com "el dia de l'avís" o "el dia de la volta" i inclús “el dia de la benedicció de les banderes”.

A Castalla, referir-se al 25 de juliol com a avís, volta o bendicció és desposseir el dia del seu sentit primigeni. La denominació genuïna, històrica i pròpia del nostre poble és el Dia de Sant Jaume o Dia de l'Oferiment. No venim a "avisar" de res ni a fer una simple “volta”, tampoc es “beneix” cap de bandera, excepte si alguna comparsa en estrenara alguna; venim a presentar o oferir les festes . Mantindre la propietat de les nostres paraules és la millor manera de protegir el patrimoni immaterial de les nostres festes.

 

 

3. Paral·lelisme: Sant Jaume Apòstol i l'Oferiment a la Mare de Déu

       Existeix una bonica sintonia teològica i històrica entre la figura de Sant Jaume Apòstol i l'acte que realitzem els castelluts i castelludes cada 25 de juliol:

Sant Jaume i la Mare de Déu del Pilar	Castalla i la Mare de Déu de la Soledat
Petició de força: Segons la tradició, l'Apòstol Sant Jaume, desanimat en la seua predicació, rep la visita de la Mare de Déu en carn mortal sobre un pilar per a confortar-lo i donar-li ànims.	Renovació de forces: Els festers puguen a l'ermita a postrar-se davant la Mare de Déu per a demanar la força, la unió i la benedicció necessàries abans de la gran batalla festiva de setembre.
Aparició i empar: La Mare de Déu es converteix en la guia espiritual de l'Apòstol en la seua empresa.	Lliurament d'insígnies: Rendir les banderes davant la Soledat Gloriosa simbolitza que cap bàndol (cristià o moro) preval sense la protecció materna de la Patrona.

Així com Sant Jaume va trobar en la Mare de Déu l'alè per a seguir endavant, Castalla posa als peus de la Mare de Déu de la Soledat l'esforç de tot un poble abans d'iniciar els dies grans de setembre.

4. Sant Jaume en este 2026

      Un fet singular tindrem en la celebració d'enguany. Encara que des de fa uns pocs anys l'àmbit fester va decidir traslladar els actes de Sant Jaume al dissabte més pròxim al dia que correspon, el calendari ha volgut que este any la festa recaiga, amb tota la seua essència, en el seu dia propi: el mateix 25 de juliol.

A més a més, este any es dona una circumstància extraordinària que farà d'esta jornada un moment curios i històric. A causa de les obres que impedeixen l'accés a l'Ermita, la nostra Patrona es troba actualment a la Parroquia, per aixó els actes d’este dia en lloc de l’ermita serà al temple parroquial, però amb els horaris habituals, sent els següents:

• A les 09:00 Diana.

• A les 12:30 h: Solemne Missa de Comparses, on la fe i la germanor festera es reuneixen entorn de l'altar.

• A les 19:00 h: El moment màxim de la jornada, el Oferiment de les Festes a la nostra Patrona, la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, on els festers, festeres i el poble de Castalla en general rendirà novament el seu cor i les seues banderes als seus peus.

• Desfile i ballada de banderes a la plaça del ajuntament.

Conclusió: El vol que anuncia la festa

Quan la vesprada del 25 de juliol cau i el so del bronze de les nostres campanes ressona sobre les teulades de Castalla, no sols anunciem la festivitat de l'Apòstol. Anunciem que les banderes s'han estés als peus de la Mare de Déu, que l'Oferiment està fet i que el compte enrere per a l'1 de setembre ha començat de la mà de la nostra Patrona, baixant en un desfile molt alegre i viu fins la plaça de l’ajuntament, on te lloc la ballada de les banderes.

Que el toc de festa ens guie fins a setembre!

Vixca la Mare de Déu de la Soledat!

Vixquen les festes de Castalla!

 

 

22 de Juny S. Paulí de Nola

 

 

 Sant Paulí de Nola i Santa Bàrbara,

 l'ànima dels campaners 

        Cada vegada que pugem els gastats escalons que condueixen a dalt de tot de la torre de l'església de l'Assumpció de Castalla, no sols fem un esforç físic; ascendim a un espai on el temps s'atura i la història es fa so. Les campanes, estos gegants de bronze que custodien el cel del nostre poble, són la veu de la nostra comunitat. Però tota veu té un origen i uns guardians celestials.

Hui 22 de juny, precisament quan el calendari ens convida a girar la vista cap a les nostres arrels, volem parlar dels dos grans fars espirituals que guien el nostre ofici: Sant Paulí de Nola i Santa Bàrbara. Dos sants molt diferents, però units per a sempre en el cor de qualsevol campaner.

 

 

Sant Paulí de Nola: El poeta que va donar nom al bronze

       Per a entendre per què ens apassiona este món, cal viatjar al segle V, a la regió italiana de Campània. Allí va viure Ponci Anici Meropi Paulí —Sant Paulí de Nola—, un home d'immensa fortuna i d'alta noblesa romana que ho va deixar tot per a retirar-se a una vida humil i, finalment, convertir-se en bisbe de la ciutat de Nola.

La tradició ens compta que Paulí, buscant una manera eficaç de convocar els fidels dispersos pels camps i les valls, va tindre la genial idea de penjar grans gots de bronze fos a la part més alta dels temples. Fins aleshores, l'Església utilitzava carraques de fusta o xicotetes campanetes de mà. En elevar el bronze, Paulí va canviar el paisatge sonor de la cristiandat per a sempre.

La seua empremta és tan profunda que va modificar el nostre propi idioma. En el llatí de l'època, a estes grans peces de foneria se les va començar a anomenar campanes (per la regió de Campània) i a les més xicotetes, que sonaven a l'interior, se les va denominar noles (per la seua ciutat). La llegenda italiana afegeix que Paulí va dissenyar la seua forma inspirant-se en els lliris silvestres que va veure balancejar-se amb el vent en un prat.

Per haver sigut el pioner a donar-los un ús litúrgic i comunitari, Sant Paulí és, per dret propi, el gran patró dels campaners i fonedors.

 

 

Santa Bàrbara: El tró del cel i la protecció del campanar

          Si Sant Paulí és el creador i el poeta del bronze, Santa Bàrbara és la protectora indiscutible de qui habitem la torre. El seu patronatge està lligat a una història de coratge i als fenòmens de la natura. Diu la tradició que, després de patir martiri al segle III, el seu verdug va ser fulminat per un llamp.

Des d'aleshores, l'imaginari popular va vincular Santa Bàrbara amb les tempestes, els trons i el foc. I, per extensió, es va convertir en la protectora de tots els oficis que corren perill baix el cel obert.

Per a un campaner, la relació és directa i vital:

1. El parallamps espiritual: Antigament, quan una tempesta amenaçava les collites i les cases del poble, el deure del campaner era pujar a la torre a fer el toc de tenta-núvol o toc de tempesta. L'objectiu era trencar els núvols amb la vibració del bronze.(Este toc ací a Castalla es realitzava en una alternança pausada i lenta entre les campanes menudes de la parròquia, convent i ermita)

2. El perill de l'alçària: Tocar en mitjan una tempesta elèctrica convertia les torres en el lloc més perillós del municipi. En agafar les cordes o els badalls, els campaners s'encomanaven —i ens continuem encomanant— a Santa Bàrbara amb la vella dita: "Santa Bàrbara exelsa, guarda'ns de la tempesta".

    

    

    

   
   
   

    

   

    

    

L'ànima del bronze a Castalla: Una herència viva

     Portar estos patronatges al nostre terreny és parlar de la Foia de Castalla i de la fisonomia de la nostra pròpia ciutat. Ací, l'ofici de campaner no és una simple tasca mecànica; és un acte d'amor a la nostra història local i a la nostra gent.

Quan a Castalla voltegem les campanes per a anunciar les festes oficials, el pas d'una processó o un moment de recolliment, estem fent exactament el mateix que Sant Paulí va somiar a Nola: unir la comunitat baix un mateix cel i un mateix sentiment. I quan els cels s'enfosqueixen sobre la nostra muntanya i el vent bota fort, el record de Santa Bàrbara ens recorda el respecte reverencial que li devem a l'alçària i al campanar.

Ser campaner a Castalla significa mantindre viu un llenguatge sense paraules que els nostres avis entenien a la perfecció i que tenim la responsabilitat de legar als nostres fills. Cada toc és un pont entre el passat i el futur.

Que Sant Paulí ens continue inspirant la bellesa de cada repic i cada vol, i que Santa Bàrbara ens guarde sempre a les altures dels campanars.

Vol de benvinguda al Papa Lleó XIV

 

El volteig de campanes de Castalla unirà la seua veu a la històrica visita del Papa Lleó XIV

          El pròxim dissabte 6 de juny, la nostra diòcesi i el país sencer viuran una jornada de profunda alegria i transcendència. La Seua Santedat, el Papa Lleó XIV, vindrà a terres espanyoles en una visita apostòlica molt esperada. Davant d'un esdeveniment de tanta rellevància, els campaners de Castalla no podíem faltar a la nostra cita amb la història i amb la fe, i ens sumarem al clam unànime de la gran majoria dels campanars d'Espanya.

Farem el que millor sabem fer, el que hem heretat dels nostres avantpassats: parlar a través del bronze. Les campanes de la nostra parròquia s'alçaran al vol per a pregonar la bona nova i donar la benvinguda al Sant Pare, teixint un pont sonor de comunió amb la resta de campanars del país.

 

 

 

Una tradició de benvinguda i fidelitat

No és la primera vegada que els nostres campanars es mobilitzen per a rebre el Vicari de Crist. Esta iniciativa arreplega el testimoni de moments històrics encara molt vius en la memòria del nostre poble. Ja en el seu dia, els cels de Castalla van vibrar amb força per a rebre Sant Joan Pau II i, posteriorment, a Benet XVI. En cadascuna d'eixes ocasions, el volteig de les nostres campanes no sols va ser un anunci, sinó una manifestació de alegria, respecte i arrelament comunitari.

 

 

Coincidència solemne: La vespra del Corpus Christi

Enguany, la visita papal adquirix un matís litúrgic encara més especial. L'arribada del Pontífex coincidix amb la vespra de la gran solemnitat del Corpus Christi, una de las celebracions més arrelades i solemnes del calendari.

Per això, el toc no serà un fet aïllat. S'integrarà de manera natural en els voltejos tradicionals d'esta vespra tan assenyalada i narrats en el pos anterior, però tindrà un moment cim d'especial significació: les campanes voltejaran amb tota la seua força en l'instant precís en què el Sant Pare arribe a terreny espanyol, fonent en un mateix so la solemnitat del Corpus i la salutació filial a Lleó XIV.

 

 

El sugeriment diocesà: Crida a les parròquies

Per a coordinar esta gran manifestació sonora i assegurar que tots els campanars de la diòcesi actuen a l'uníson, des de la Vicaria General s'ha remés una nota a tots els rectors. Un text que compartim a continuació per a esta jornada tan significativa:

Desde la Vicaría General recordamos que el próximo sábado, 6 de junio, con motivo de la visita del Santo Padre a España, su sugiere que en todas las parroquias de la diócesis se hagan sonar las campanas a la llegada del Papa a nuestra nación, como expresión de alegría, comunión eclesial y cercanía filial al Sucesor de Pedro.

Agradecemos vuestra colaboración para que este sencillo gesto pueda ser vivido en toda la diócesis como signo visible de nuestra unidad con la Iglesia Universal.

Un saludo fraternal.

Fdo. Moreno Sevilla.