Sant Francesc 2026

 

Sant Francesc de Paula a Castalla: 

La flama viva d’un barri amb història

        Hi ha tradicions que defineixen l'ànima d'un poble, i a Castalla, el Barri del Convent guarda una de les seues joies més esperades cada primavera. Les fogueres en honor a Sant Francesc de Paula no són només foc i cendra; són el testimoni viu d’una herència de fe i germanor que ha sabut resistir el pas dels segles i els canvis dels temps.

 

 

 

 

 

 

 

 Dates cronològiques:

               San Francesc de Paula (Paula, 27 de març de 1416 — Tours, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels Mínims i sant de l'Església Catòlica. Molt jove va iniciar vida d'ermità en els afores de Paula. A poc a poc va anar agafant fama pels seus prodigis. Cap a 1450 ja ha format un grup de seguidors entorn d'ell. En 1470, la Congregació d'ermitans (futura Orde dels Mínims) rep de l'arquebisbe de Cosenza Pirros Caracciolo l'aprovació diocesana. En 1474 Sixt IV els atorga l'aprovació pontifícia. En 1483 Francesc de Paula marxa a França per orde del papa i a instàncies del rei Lluís XI. Allí desenrotlla una certa labor diplomàtica en favor de la Santa Seu alhora que tracta d'obtindre d'esta l'aprovació d'una Regla per a la seua Congregació, la qual cosa no aconseguix fins a 1493. Fins a la seua mort comptarà amb el suport i la protecció dels monarques francesos. Uns anys després de la seua defunció s'inicien processos per a la seua canonització a Calàbria, en Tours i en Amiens, en els que declaren nombrosos testimonis de la seua vida i miracles. En 1513 és beatificat i en 1519 canonitzat.

 

Un llegat que perdura: Dels frares als nostres dies

L'arribada de l'Orde dels Mínims a Castalla en 1586 va marcar l'inici d'una devoció profunda. Com bé recorda la memòria col·lectiva de la nostra localitat:

A Sant Francesc de Paula, des de que el convent era habitat pels frares i fins als nostres dies se li continua dedicant una gran festa. (Encara que en la dècada dels 70 es va veure minvada la celebració, principalment pel problema que suposava el realitzar les fogueres sobre l'asfalt).

Aquest xicotet obstacle logístic de l'asfalt, fruit de la modernització urbana, no va poder apagar el sentiment d'un barri que entén el foc com una forma de purificació i de germanor vecinal.

 

 

 

 

El calendari de la fe

       La festa de Sant Francesc de Paula a Castalla té una particularitat: la seua flexibilitat temporal. Tot i que el santoral marca la seua festivitat el 2 d'abril, fecha de la seua defunció, el nostre poble adapta la celebració per a donar-li l'esplendor que mereix:

“Encara que el dia que es commemora a S. Francesc de Paula és el 2 d’abril, ací a Castalla es varia en funció a com cau Setmana Santa i Pasqua, procurant que tampoc coincidisca amb el mes de maig per trobar-se la patrona en la parròquia, celebrant-se enguany dissabte que ve 18 d'abril ”

 

 

 

El simbolisme del foc: Per què cremen les fogueres?

       Però, quin és el nexe d'unió entre el sant de la humilitat i les flames? Sant Francesc de Paula, fundador dels Mínims, va portar una vida d'extrema austeritat, sent conegut com el "solitari de la caritat". En la iconografia cristiana, el foc que encenem al barri simbolitza:

1. La Purificació: El foc crema allò vell per a deixar pas a la llum i la renovació espiritual.

2. El miracles de l'element: Es diu que el sant tenia un domini especial sobre la natura; famósos  son alguns dels seus miracles referens al foc, resaltant el realitzat en entrar en un forn de calç encés per a reparar-lo sense patir danys, demostrant que la fe és més forta que les flames.

3. La unitat vecinal: Després de la processó, quan la imatge del sant torna al seu temple, el barri es converteix en un escenari de convivència i germanor, on el caliu de les brases convida a compartir el sopar i la conversa entre amics y veins.

    

    

   
   
   
   
   
   
   

 

 

 

Una invitació a la tradició

       Enguany, el proper 18 d'abril, el Barri del Convent tornarà a olorar a fum i llenya, posant, una vegada més de manifestació la devoció al Sant Minim de la Caritat. Desde este humil blog vos convidem a participar en Santa Missa, en la processó i a gaudir de l'espectacle de les fogueres, una tradició que ens recorda que, malgrat l'asfalt i els temps moderns, la flama de la nostra identitat continua més viva que mai.

 

 

Horari de actes:

 

10.00 h. Esmorzar popular a la glorieta.

19.00 h. Missa solemne en honor a S. Francesc al convent.

20.00 h. Processó de Sant Francesc pel barri del convent.

21.00 h. Encesa de fogeres i sopar de germanor.

01.00 h. Cordà al recinte habilitat.

 

Horari  dels tocs de campanes: 

 

Divendres 17 d'Abril (Vespra)

Durant el dia tocs propis de divendres.

 

20.02 h. Volteig general.

Dissabte 18  d'Abril

09.01 h. Toc d'alba


09.02 h. Volteig general.


13.01 h. Àngelus.

13.02 h. Volteig general solemne

.

18.31 h. 1r Toc a missa.

18.45 h. 2n Toc a missa

18.46 h. Volteig general.

19.01 h. 3r Toc a missa.

 

De 19.45 h a 21.00 h. Voltejos processionals.


A l'eixida i entrada de la imatge de San Francesc, volteig general solemne.

 

 

21.00 h. Volteig general com a senyal per a la l'encesa de les fogueres.

La festivitat de Sant Vicent Ferrer a Castalla i tocs

 

 Sant Vicent Ferrer

Patró de la Comunitat Valenciana 

         La festivitat de Sant Vicent Ferrer és el 5 d'abril, dia de la seua defunció en Vannes (França). No obstant això i atés que eixa data cau normalment en dies de quaresma o Setmana Santa, es va decidir fa segles el seu trasllat, en el Regne de València, al dilluns següent a l'octava de Pasqua.

 

            Així, el 2n dilluns següent al diumenge de Pasqua és el dia triat per a celebrar al Patró de la Comunitat Valenciana; Sant Vicent Ferrer, que va prendre el seu nom del Patró de la ciutat Sant Vicent Màrtir, la festivitat del qual se celebra al gener. La coincidència en el nom provoca equívocs, inclús entre alguns valencians.

 

 

 

 

 Biografia de Sant Vicent Ferrer

        En el desenvolupament històric de la cultura occidental la paraula va anar perdent valor. En qualsevol tràmit civil o religiós és necessària l'existència d'un escrit que garantisca veracitat. Tanmateix, això no ha impedit el ressorgiment de figures que van sobreeixir pel poder de la seua paraula. Este és el cas de Sant Vicent Ferrer, dominic nascut a València en 1350.

         En 1367 Vicent va prendre els hàbits dominicans. Va realitzar els seus estudis a Barcelona i des de llavors ja era reconegut com a gran predicador. Va ser ordenat prevere en 1379 i va tornar al seu convent de València. Va ser triat prior en un difícil context: la pesta negra, la relaxació espiritual de molts religiosos i el cisma d'occident. En 1386 va començar una intensa labor a València. Era catedràtic de teologia, predicador, confessor i conseller. Va ser reconegut com a mestre en sagrada teologia. En 1394 Benet XIII ho va nomenar el seu confessor i assessor diplomàtic.

 

 

 

        Fra Vicent es va adonar del greu mal del cisma per a l'església. Va demanar al Papa eixir de la cúria per a dedicar-se a la predicació. En 1399 va començar una àrdua labor missionera per gran part d'Europa. Els pobles eixien a rebre-ho quan arribava a predicar-los i passava la jornada visitant als més necessitats. Els seus sermons eren transcrits i recorrien tota Europa. En 1412 va ser un dels triats per a dirimir la successió de la corona d'Aragó. La seua presència als pobles era considerada signe de pau i reconciliació. Va ser mestre de vida espiritual i sobreïx la seua obra “Tractat de la vida espiritual”. Per a Vicente “la contemplació” és inseparable de l'oració i de l'estudi. Va morir a França el 5 d'abril de 1419.

 

 

 

Ací a Castalla

         Ací a Castalla, el acte central del dia d’esta festa era la processó “dels combregats”, tractant-se d'una processó en què es porta el Santíssim Sagrament a persones malaltes o impedides, i realitzant-se amb tota solemnitat, qual si del dia de Corpus es tractara, portant al Santíssim baix pal·li, amb l'assistència de les autoritats religioses i civils, i acompanyats per la banda de música local. Este tipus de manifestació religiosa, de clar arrel medieval, posa de relleu la importància que tenia la comunitat en atendre els més necessitats, convertint un acte íntim i pietós en una expressió pública de fe i cohesió social.

           No tenim constància exacta des de quan es realitzava la processó, però es pot aventurar que la seua procedència siga de fa segles, possiblement vinculada a les pràctiques parroquials que es consolidaren a partir dels segles XV i XVI, poc després de la vida de Sant Vicent Ferrer. No seria estrany, a més, pensar que el mateix sant poguera haver predicat per estes terres o pels voltants, atesa la proximitat amb Xixona, lloc d’origen tradicionalment atribuït a sa mare, la qual cosa reforça els vincles espirituals i devocionals d’esta zona amb la seua figura. La processó dels combregats arribà viva fins a l’any 1993, deixant de celebrar-se en considerar-se que en l’actualitat ja es porta el Santíssim tots els diumenges als malalts, encara que això sí, sense processó ni solemnitat.

 

 

         Esta era una processó molt singular i certament matinera; a les 8 del matí se celebrava la Missa de l’Alba, i sobre les 8:30 h començava la processó, tenint esta cada any un itinerari diferent, ja que anava en funció de la situació de les vivendes de les persones que havien sol·licitat prèviament rebre el Santíssim Sagrament, per la seua impossibilitat d’acudir a la parròquia. Després de l’arribada d’esta, se celebrava la solemne Missa Major. (En l’actualitat, en algunes poblacions, es continua realitzant este tipus de processó, mantenint viva una tradició ancestral.)

.

       Tradicionalment, el costum de la mona de Pasqua, ací a Castalla, ha sigut els tres dies (diumenge, dilluns i dimarts de Pasqua) a la vesprada, mentre que este dia de Sant Vicent se celebrava durant tota la jornada. En l’actualitat, i des que el dilluns de Pasqua és festa regional, se celebra el dia complet, havent-se extingit la celebració del dimarts. Resulta curiós que esta festa de Sant Vicent, no sent ni festa nacional, ni regional ni local oficial, continue sent àmpliament respectada a Castalla, on la major part del poble la celebra (encara que sense la processó dels combregats), mantenint tancades les seues portes empreses i comerços locals. No obstant això, en els últims anys s’observa com algunes empreses han començat a obrir, especialment aquelles els propietaris de les quals no són originaris de la localitat o mostren menor arrelament a les tradicions i singularitats pròpies del poble.

           

Els tocs de campanes per a esta festa seran els següents:

Dilluns 13 d'Abril "Sant Vicent Ferrer"



08.01 h. Toc d'alba parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.

 

Missa en Valencià

09.00 h. 1º Toc a Missa Parròquia.
00.15 h. 2n Toc.     "
09.16 h. Volteig menor.
09.30 h. 3r Toc        "




13.01.h. Toc del Regina Caeli parròquia
13.01 h. Àngelus convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor.


21.01 h. Toc de l'Ave Maria, parròquia, convent i ermita.

Pasqua

 

 

 

       Hui, 5 d’abril, hem conclòs la Setmana Santa celebrant la Resurrecció del Nostre Senyor Jesucrist, com és costum ací a Castalla, en gran. La jornada ha estat marcada per la tradicional processó de l’Encontre, un dels actes més emotius i esperats, en què la Patrona, acompanyada per la immensa majoria de les families i dels veïns, és conduïda fins al temple parroquial, on té lloc l’esperat encontre amb Jesucrist ressuscitat, representat per la imatge del Sagrat Cor de Jesús.

 

 

        Convé recordar, en este punt, el profund significat del Diumenge de Pasqua, culminació de la Setmana Santa i eix central de la fe cristiana. En este dia se celebra la victòria de la vida sobre la mort, la llum sobre les tenebres, i l’esperança definitiva per a la humanitat. No es tracta només d’un moment aïllat, sinó de l’inici de l’anomenada “Octava de Pasqua”, huit dies en què l’Església prolonga l’alegria pasqual com si es tractara d’un únic gran dia festiu. Durant esta octava, cada jornada té caràcter solemne, subratllant la importància de l’esdeveniment de la Resurrecció, que transforma el sentit del sofriment viscut en els dies previs i obri un horitzó de vida nova.

 

 

 

         En este context tan assenyalat, els voltejos de campanes han tornat a exercir un paper protagonista, anunciant i, al mateix temps, embolicant amb el seu so l’ambient de la processó per excel·lència a Castalla. Des de les agudes veus de les campanes del convent i de l’ermita fins a les greus i solemnes de la parròquia. Com des de temps immemorials, el seu so alegre ha servit no sols com a crida, sinó com un autèntic llenguatge que transmet goig, fe i tradició, marcant el ritme d’una celebració que transcendeix generacions i que forma part inseparable de la identitat del poble.

 

 

       A pesar dels canvis patits en l’itinerari d’algunes processons, entre elles la del mateix Encontre, afortunadament i gràcies a Déu tot s’ha pogut celebrar dins de la normalitat. Estos ajustos, lluny de restar solemnitat, han aportat fins i tot matisos diferents que han sigut ben acollits pels fidels.

 

 

 

        Com alguns ja comentaven, encara que no siga el seu lloc habitual, tant l’arribada del Divendres Sant amb les imatges fins al convent com la mateixa eixida d’este Diumenge de Pasqua des d’este per a iniciar la processó de l’Encontre han tingut un encant especial. També han suposat una major comoditat per als portadors, ja que és ben coneguda la complexitat de l’accés a l’ermita, especialment en el pas pels arcs de la casa dels majordoms, un dels punts més delicats del recorregut tradicional.

 

        Des d’estes línies volem felicitar tant la Confraria de la Preciosíssima Sang de Crist, als portadors del Natzaré, a la parròquia en general, al cor parroquial, la banda de música, als cantors i músics de la Passió, al molt il·lustre ajuntament i, en definitiva, tot el poble en general, per la seua implicació, suport i col·laboració. Gràcies a este esforç conjunt, tots els actes han lluït amb l’esplendor que mereix la Setmana Santa castelluda, mantenint viva una tradició que és, al mateix temps, expressió de fe, identitat i patrimoni compartit.