viernes, 14 de agosto de 2026

Sant Roc Patró de Castalla. 2026

 






La veu de la gratitud: Sant Roc,

 el Patró elegit pel cel per a Castalla

         Si el 15 d'agost el cel de Castalla es vestia de glòria per a l'Assumpció, el dia 16 la festa es torna intimitat, memòria i una profunda gratitud. El 16 d'agost és el dia de Sant Roc, el nostre Patró. En este dia les campanes ja no sols anuncien la majestat del cel, sinó que sostenen el cant d'un poble agraït que, en els moments més foscos de la seua història, va saber trobar esperança i protecció.

 


 

Quan la fe es va posar en mans del destí: El sistema de redolins

         Per a entendre la devoció de Castalla per Sant Roc, cal viatjar als difícils anys del segle XVII. Entre 1648 i 1653, quan les epidèmies de pesta assolaven aquestes terres i la por s'apoderava dels carrers, el consell va decidir buscar un protector celestial, un patró principal que intercedira per la salut de tots els veïns. Però la tria no es va fer a l'atzar; es va confiar plenament a la voluntat divina mitjançar un mètode tan singular com entranyable: el sistema de redolins.

Aquest sistema consistia a escriure el nom per separat dels sants als quals es pretenia triar, en un pergamí enrotllat i recobert de cera, els quals després es ficaven en un recipient d'aigua, i al que un xiquet, després de donar-li tres voltes i encomanant-se a la Santíssima Trinitat, treia un i el donava a les autoritats civils i religioses, els qui acceptant com a voluntat divina ho proclamaven com a Patró. No hi ha constància dels altres dos noms que no es van obrir.

Així va ser com la mà innocent d'aquell xiquet va traure del recipient el nom de Sant Roc, convertint el Sant pelegrí en el guardià etern de Castalla. Un gest d'humilitat i fe que va quedar gravat per sempre en la memòria de la nostra ciutat.

 


Les campanes el 16 d'agost: Un repic de protecció i vida

         En la festivitat de Sant Roc, el llenguatge del nostre campanar canvia de matís. Després de la grandiositat del dia anterior, els tocs d'aquesta jornada tenen un caràcter de goig protector i consol.

Com a campaners, sentir el ritme de les cordes i el gir del bronze el 16 d'agost és recordar que cada colp de batall redimeix la memòria d'aquells avantpassats que van superar les epidèmies i que van confiar en la protecció del seu Patró:

  • El vol de alba: A les 8 del matí, les campanes desperten el poble recordant que la festa continua, demanant la salut i la benedicció per a tota  Castalla.

  • El vol festiu en la Missa Major: A les 9.15 h. Durant la celebració en honor al Patró, el bronze canta amb alegria. La barreja de tons anuncia que el poble està de festa al voltant d'aquell que va ser triat per la Providència.

  • L'acompanyament solemne a la processó: Quan la imatge de Sant Roc, junt a la de la Mare de Déu de la Assumpció ix als carrers, les campanes acompanyen el seu pas amb un vol cadenciat i alternat, una banda sonora de bronze que sembla abraçar la figura del protector contra tots els mals.

     



     

Un fil que no es trenca

        Generació rere generació, des d'aquells anys mitjans del segle XVII fins als nostres dies, els habitants de Castalla hem continuat alçant la mirada cap al nostre Patró cada 16 d'agost. I dalt del campanar, nosaltres continuem fent la mateixa tasca: ser els missatgers que fan ressonar per tota la foia l'agraïment d'un poble.

Mentre el xiquet dels redolins continue viu en la nostra memòria i el bronze continue girant en la nostra torre, Castalla sabrà que té en Sant Roc un patró i en les seues campanes la veu que mai no s'apaga.

 

 



La festa popular 

          Junt amb el repic dels bronzes i la solemnitat dels actes religiosos, la devoció popular cobra també vida en el bategar festiu del nostre barri antic. Des de temps inmemorial, és costum arrelat en el cor de Castalla la tradicional solta de vaquetes pels carrers centrals de la població en honor a Sant Roc; un festeig popular on la valentia, el goig i l'esperit de comunitat s'entrellacen al pas de les vaques . En este any 2026, del 12 al 16 d'agost, el teixit històric del nostre poble tornarà a vestir-se de festa per a acollir esta cita centenària, renovant una vegada més el fervor i l'alegria amb què Castalla honra el seu protector. 

 


 

Visca Sant Roc!

I que no deixe mai de anunciar-ho el bronze de la nostra terra!


domingo, 9 de agosto de 2026

La festa de l'Assumpció 2026






El bronze que s’eleva al cel junt a l'Assumpció de Nostra Senyora a Castalla



         Hi ha sons que no sols s'escolten amb les orelles, sinó que ressonen en la memòria de tot un poble. Cada 15 d'agost, l'aire de Castalla s'ompli d'una vibració especial: els cinc bronzes de la nostra torre desperten amb elegància, força i solemnitat per a anunciar la festivitat de l'Assumpció de Nostra Senyora als cels. Per a nosaltres, els campaners, no és un dia qualsevol en el calendari; és el moment en què les campanes deixen de ser simples instruments de metall per a convertir-se en l'ànima mateixa de la festa, impulsant amb els seus vols la mirada de tot el poble cap al cel.

 

 



 

Un viatge en el temps: De Jaume I al nou temple parroquial

          Parlar de l'Assumpció a Castalla és desdibuixar el vel de la nostra pròpia història. La devoció a la Mare de Déu baix aquesta advocació no és un capritx recent, sinó una arrel profunda que s'enfons en el passat medieval de la nostra comarca.

Després de la Reconquesta impulsada pel rei Jaume I, aquesta zona va adoptar amb fervor la dedicació a Santa Maria, baix l’advocació de la Mare de Déu de l'Assumpció, consagrant el primer espai de culte baix la seua protecció materna. (L’actual ermita de la Sang). Aquells primers temps van marcar la identitat espiritual de Castalla, lligant el destí del municipi al patrocini marià.

No obstant això, la història dels pobles mai és lineal. En arribar el segle XV, la dedicació parroquial va patir un gir en substituir-se el patronatge de l'Assumpció pel de la Nativitat de la Mare de Déu. No va ser fins al segle XVI, amb la construcció i consolidació del nou temple parroquial, quan la comunitat va decidir dedicar el temple restablint i recuperant oficialment la festivitat i devoció a l'Assumpció de Nostra Senyora al cor litúrgic de la població.

Des de llavors, aquesta celebració ha permés mantindre's viva en els murs de la parròquia i, sobretot, en el capdamunt del seu campanar, tenint inclús dos campanes dedicades a esta advocació mariana.

 




 

El llenguatge del bronze: El vol en el dia de l'Assumpció

Si l'Assumpció representa el misteri del trànsit i elevació de la Mare de Déu en cos i ànima cap als cels, quina millor metàfora per a expressar-ho que el vol d'una campana? La física del mateix instrument sembla imitar el dogma: el bronze gira, s'eleva, supera la gravetat i sembla llançar-se al firmament en un moviment perpetu. En el seu descendiment simula la Dormició de la Mare de Déu i en l’elevació la seua Assumpció.

En el llenguatge campaner de Castalla, els tocs d'aquest dia no són un mer acompanyament; són el fil conductor de la jornada:



  • Els vols de vespra, a migorn, i el de capvespre, al caure el dia ja ens posen en antecedens del que estem comentzan a celebrar.

    El vol de l'alba: Els primers tocs matutins trenquen el silenci de l'estiu. Són vols rítmics que alerten el poble, avisant que un dels dies més grans ha arribat.

    El vol general de la Missa Major: És el moment solemne. Quan les campanes giren a l'uníson, combinant els tons greus de les més grans amb el repic viu de les menors, l'acústica del campanar abraça tot el casc urbà. És un diàleg entre la torre i els carrers.

    Acompanyament a la processó: Cada gir de campana o batallada acompanyen el pas de la imatge junt a la del Patró Sant Roc, marcant el ritme de la fe popular amb una cadència solemne i festiva alhora. (Este any sera celebrada el seguent dia 16)

     

     


La passió de mantindre viva la tradició

Ser campaner a Castalla el 15 d'agost implica sentir als braços el pes dels segles i al pit la força de la tradició. Tocar les campanes no és sols executar una tècnica de vol; és mantindre viva una forma de comunicació ancestral que va sobreviure als canvis dels segles, als canvis d'advocació i a les transformacions socials i culturals.

Mentre el bronze continue girant sobre el cel de Castalla cada festivitat de l'Assumpció, sabrem que la història del nostre poble continua sonant alta, clara i amb la mateixa força amb la qual va ressonar per primera vegada fa més de 7 segles.

Que el vol de les nostres campanes continue elevant la festa i la tradició de Castalla cap al més alt!

 




 




viernes, 24 de julio de 2026

Sant Jaume 2026

 

 


 

Sant Jaume Apòstol a Castalla:

L'art de presentar banderes i l'Oferiment de les festes



        El 25 de juliol Espanya sencera celebra la festivitat del seu patró, Sant Jaume Apòstol. L'esclat de joia, els coets i les campanes al vol s'estenen des de la catedral de Compostel·la fins a l'últim racó de la nostra geografia. Tanmateix, a Castalla, esta data té un matís únic, arrelat en la fe, la tradició i el interés vibrant de les nostres Festes de Moros i Cristians.

Ací, el dia de Sant Jaume no és sols una mirada al patró d'Espanya; és el moment en què el nostre poble es gira cap a la seua Mare i Patrona: la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa.

 




 

1. El cor del 25 de juliol: L'Acte de l'Oferiment

       Mentre en altres llocs la jornada transcorre al voltant de la figura de l'Apòstol, a Castalla una bonica tradició fixa la seua mirada en l'Ermita de la Sang. Históricament el verdader centre del dia 25 de juliol és l'Oferiment de les Festes a la Patrona.

Des de temps antics, el ritual vespertí conserva una càrrega simbòlica i emotiva difícil d'igualar:

  1. La Pujada de Banderes: Les comparses puguen a la ermita portant les insígnies que representen a tot el poble fester, però aixo sí, enrollades.

  2. La Presentació als peus de la Patrona: Davant de la imatge de la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, les banderes es desenrollen i es presenten o rendeixen amb respecte, devoció i solemnitat als peus de la Imatge. Se li ofereix el treball de tot un any, les il·lusions i la festa que està per vindre.

  3. La Desfilada de l'Alegria: Una vegada conclòs l'acte sacre i rebuda la protecció de la Patrona, la contenció es transforma en alegría i festa desbordada. Els festers de totes les comparses baixen desde l'ermita en una desfilada plena d'entusiasme i amb les banderes ja desplegades: el sentiment general és clar, les Festes Patronals (que viurem de l'1 al 4 de setembre) pràcticament ja han començat.

     

     




2. Precisió històrica: Dia de l'Avís, Dia de la Volta...

       En els últims temps, per contagi del vocabulari fester de localitats veïnes, se senten expressions com "el dia de l'avís" o "el dia de la volta" i inclús “el dia de la benedicció de les banderes”.


A Castalla, referir-se al 25 de juliol com a avís, volta o bendicció és desposseir el dia del seu sentit primigeni. La denominació genuïna, històrica i pròpia del nostre poble és el Dia de Sant Jaume o Dia de l'Oferiment. No venim a "avisar" de res ni a fer una simple “volta”, tampoc es “beneix” cap de bandera, excepte si alguna comparsa en estrenara alguna; venim a presentar o oferir les festes . Mantindre la propietat de les nostres paraules és la millor manera de protegir el patrimoni immaterial de les nostres festes.

 

 


3. Paral·lelisme: Sant Jaume Apòstol i l'Oferiment a la Mare de Déu

       Existeix una bonica sintonia teològica i històrica entre la figura de Sant Jaume Apòstol i l'acte que realitzem els castelluts i castelludes cada 25 de juliol:

Sant Jaume i la Mare de Déu del Pilar

Castalla i la Mare de Déu de la Soledat

Petició de força: Segons la tradició, l'Apòstol Sant Jaume, desanimat en la seua predicació, rep la visita de la Mare de Déu en carn mortal sobre un pilar per a confortar-lo i donar-li ànims.

Renovació de forces: Els festers puguen a l'ermita a postrar-se davant la Mare de Déu per a demanar la força, la unió i la benedicció necessàries abans de la gran batalla festiva de setembre.

Aparició i empar: La Mare de Déu es converteix en la guia espiritual de l'Apòstol en la seua empresa.

Lliurament d'insígnies: Rendir les banderes davant la Soledat Gloriosa simbolitza que cap bàndol (cristià o moro) preval sense la protecció materna de la Patrona.



Així com Sant Jaume va trobar en la Mare de Déu l'alè per a seguir endavant, Castalla posa als peus de la Mare de Déu de la Soledat l'esforç de tot un poble abans d'iniciar els dies grans de setembre.








4. Sant Jaume en este 2026

      Un fet singular tindrem en la celebració d'enguany. Encara que des de fa uns pocs anys l'àmbit fester va decidir traslladar els actes de Sant Jaume al dissabte més pròxim al dia que correspon, el calendari ha volgut que este any la festa recaiga, amb tota la seua essència, en el seu dia propi: el mateix 25 de juliol.

A més a més, este any es dona una circumstància extraordinària que farà d'esta jornada un moment curios i històric. A causa de les obres que impedeixen l'accés a l'Ermita, la nostra Patrona es troba actualment a la Parroquia, per aixó els actes d’este dia en lloc de l’ermita serà al temple parroquial, però amb els horaris habituals, sent els següents:

  • A les 09:00 Diana.

  • A les 12:30 h: Solemne Missa de Comparses, on la fe i la germanor festera es reuneixen entorn de l'altar.

  • A les 19:00 h: El moment màxim de la jornada, el Oferiment de les Festes a la nostra Patrona, la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, on els festers, festeres i el poble de Castalla en general rendirà novament el seu cor i les seues banderes als seus peus.

  • Desfile i ballada de banderes a la plaça del ajuntament.




Conclusió: El vol que anuncia la festa

Quan la vesprada del 25 de juliol cau i el so del bronze de les nostres campanes ressona sobre les teulades de Castalla, no sols anunciem la festivitat de l'Apòstol. Anunciem que les banderes s'han estés als peus de la Mare de Déu, que l'Oferiment està fet i que el compte enrere per a l'1 de setembre ha començat de la mà de la nostra Patrona, baixant en un desfile molt alegre i viu fins la plaça de l’ajuntament, on te lloc la ballada de les banderes.

Que el toc de festa ens guie fins a setembre!

Vixca la Mare de Déu de la Soledat!

Vixquen les festes de Castalla!