Carnestoltes "LES QUARANTA HORES" 2026

 

 

       Els tres dies que precedixen el Dimecres de Cendra, coincidint amb les jornades tradicionalment conegudes com a «carnestoltes», se celebra a Castalla una de les manifestacions religioses més antigues i sentides de la localitat: el tríduum de les Quaranta Hores en honor a Jesús Sagramentat. Durant estos tres dies, el Santíssim Sagrament permaneix solemnement exposat en l’altar major de la parròquia, convidant els fidels a acostar-se al temple per acompanyar el Senyor en l’oració, el recolliment i l’adoració silenciosa. L’església es convertix així en un espai de calma i espiritualitat, on, al llarg de les hores, veïns de totes les edats es van tornant per vetlar i pregar davant la presència Eucarística. 

       Segons relaten les persones majors del poble, esta celebració ha estat sempre profundament arrelada en la vida religiosa i social de Castalla. Durant dècades, va arribar a adquirir una rellevància comparable quasi a la de les festes majors de Moros i Cristians, constituint un dels esdeveniments més esperats del calendari local. No sols suposava un acte de devoció, sinó també un moment de trobada comunitària, en què les famílies acudien juntes al temple i participaven activament en els diferents actes litúrgics. Per a molts castelluts i castelludes, les Quaranta Hores formaven  i formen part inseparable de la seua memòria i de la seua identitat col·lectiva.

 

 

           L’origen de la festa, segons la informació aportada per l’actual rector, D. Eugenio Amorós, és el següent:

 La pràctica de les Quaranta Hores ha tingut certament el seu origen en la praxi litúrgica per a conservar en una espècie de sepulcre, en el tridu de la Setmana Santa, les espècies eucarístiques, convocant als fidels a adorar-les com hagueren fet les ànimes piadoses que hagueren pogut vetlar el sepulcre de Crist durant les 40 hores transcorregudes del mig dia del Divendres Sant a l'aurora de la resurrecció. Amb justícia se li donava a esta praxi, ja en el segle X111, el nom de “Quadraginta hororum oratio”. La idea de repetir-la fora de la Setmana Santa, amb la intenció d'una especial propiciació i expiació, va tindre la seua primera manifestació, segons sembla, a Milà durant l'any 1527 per obra de la companyia del Sant Sepulcre en ocasió de les solemnitats de Pentecosta, de l'Assumpció i de Nadal, segons els suggeriments del sacerdot Antonio Bellotto (1528). Les prèdiques del pare Tommaso di Nieto l'any 1529 li van donar un especial impuls, de manera que la practicaren simultàniament en altres esglésies a més de l'esmentada escola.

Però no obstant això, només al maig de 1537 va ocórrer l'adoració incessant, unint-se al seu degut torn les diverses esglésies de Milà a la pràctica de les Quaranta Hores; el suggeriment referent a això sembla haver sigut atribuïda a Sant Antoni Zacaria, fundador dels Barnabites.

El caputxí, Giuseppe Plantanida  Ferno di Gallarate, (1556) la va propagar amb les seues prèdiques fora de Milà i li va donar, fins i tot per escrit, el primer mètode. El Papa Pau 111, en un breu del 8 d'agost de 1537 la va enriquir amb les primeres indulgències, i el Papa Clement V111 la va aprovar i la va prescriure formalment com a exercici d'expiació i de propiciació amb la constitució "Greus et diuturnae” del 25 de novembre del 1592.

De Milà la piadosa pràctica es va propagar ràpidament, especialment per obra dels Caputxins i els Jesuïtes. En Macerata, per primera vegada, va ser contraposada a les folies carnavalesques en la ja coneguda forma de carnestoltes santificat.

 

 

 

    En la nostra zona esta tradició es remunta a la intensa tasca pastoral de sant Joan de Ribera, arquebisbe de València entre els anys 1568 i 1611. Gran promotor de la reforma espiritual i de l’enfortiment de la fe després del Concili de Trento, va impulsar amb fervor l’adoració al Santíssim Sagrament, fomentant el culte Eucarístic com a centre de la vida cristiana. Entre les pràctiques que va promoure amb més empeño es trobava precisament el tríduum de les «Quaranta Hores», establint la seua celebració no sols a la ciutat de València, sinó també en les comunitats rurals, pobles i llogarets sota la seua jurisdicció, com va ser el cas de Castalla. El seu zel pastoral el va portar a insistir que l’Eucaristia havia de ser el cor de la vida parroquial, font de gràcia i punt de trobada de tota la comunitat.

 

 

        Com he comentat, tradicionalment esta celebració sempre tenia lloc en els tres dies immediatament anteriors al Dimecres de Cendra. No obstant això, entre els anys 1994 i 2008 es va decidir traslladar-la a divendres, dissabte i diumenge amb la finalitat de facilitar la participació dels fidels, ja que la majoria de les empreses finalitzaven la jornada laboral el divendres al migdia, la qual cosa permetia disposar de més temps per a l’oració. Tot i això, en èpoques passades el tríduum, es a dir, estos dies eren considerats festius a nivell laboral, cosa que dona mostra de la gran importància que la festa tenia aleshores en la vida quotidiana del poble.

 

 

 

 

 

 

         Cal destacar també el caràcter solemne i acurat dels actes litúrgics que es desenvolupen durant estos dies. Cada vesprada, abans de la Santa Missa o de la reserva del Santíssim, la coral parroquial entona amb especial devoció «Els Trisagis al Santíssim», junt amb altres peces musicals dedicades a l’Eucaristia. Estos cants, interpretats amb recolliment i solemnitat, contribuïxen a crear un ambient de profunda espiritualitat i bellesa, ajudant els presents a elevar la seua oració. Els trisagis Eucarístics, d’antiga tradició cristiana, estan estretament vinculats amb l’adoració a Déu en la litúrgia i evoquen la lloança celestial, convertint-se en una expressió musical de fe i reverència davant el misteri Eucarístic.

En conjunt, el tríduum de les Quaranta Hores continua sent hui una herència viva de la història religiosa de Castalla, una tradició que, generació rere generació, ha sabut conservar la seua essència i que continua convidant els fidels a detindre el ritme quotidià per dedicar un temps al silenci, la contemplació i l’encontre personal amb Jesús Sagramentat.

 

Origen i Significat del Trisagi

El terme "trisagi" prové del grec tris-agios, que significa "tres vegades sant". Es basa en l'aclamació bíblica dels àngels en la visió del profeta Isaïes:

"Sant, Sant, Sant és el Senyor dels exèrcits, tota la terra està plena de la seua glòria" (Isaïes 6:3).

També apareix en l'Apocalipsi:

"Sant, Sant, Sant és el Senyor Déu Todopoderos, el que era, el que és i el que ha de vindre" (Apocalipsi 4:8).

Des dels primers segles del cristianisme, este cant es va incorporar en la litúrgia oriental i occidental, i el seu ús es va estendre en diverses formes.

El Trisagi en la Litúrgia

El Trisagi es canta en diferents moments de la litúrgia cristiana. Existixen tres  variants:

1ª Trisagi bizantí: "Ἅγιος ὁ Θεός, Ἅγιος Ἰσχυρός, Ἅγιος Ἀθάνατος, ἐλέησον ἡμᾶς" (Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal, tingues pietat de nosaltres). És comú a les Esglésies ortodoxes i catòliques orientals.

2ª Trisagi Eucarístic llatí: En la litúrgia romana, l'equivalent és el Sanctus o Trisagio Angèlic, que es canta abans de la consagració en la Missa.

3ª Trisagi Eucarístic popular: En algunes devocions catòliques i adoracions al Santíssim, es resa o canta un trisagi en honor a la Santíssima Trinidad. 

----- Este últim és el que la coral parroquial canta en este tridu de les quaranta hores, dirigit per el gran músic, organista i director Oscar Reche. Les peces musicals són de tres compositors diferents, Lorenzo Perosi, Sancho Marraco i Emilio Valdés.

Trisagi i l'Eucaristia

En el context Eucarístic, el Trisagi reforça la dimensió celestial de la litúrgia i la unió dels fidels amb els cors angèlics en l'adoració a Déu. Es vincula amb la santedat de la Missa i la presència real de Crist en l'Eucaristia. Els trisagis Eucarístics tenen arrels profundes en la tradició bíblica i litúrgica cristiana. El seu ús en la litúrgia reforça la reverència a la santedat de Déu i el misteri de l'Eucaristia, sent un pont entre l'adoració celestial i l'adoració a l'Església en la terra.

 

 

 

 

 

       Esta és, a més, una de les poques celebracions del calendari local que s’anuncia exclusivament amb les campanes de l’església parroquial, ja que és en este temple on té lloc l’exposició del Santíssim Sagrament i on es concentren els actes principals del tríduum. No intervenen les campanes del convent ni de l’ermita, únicament el so greu i solemne de les campanes de la parròquia, que des de dalt del campanar s’escampa pels carrers del poble, convoca els veïns a l’oració i al recolliment. El seu toc, sobri i profund, es convertix així en una crida espiritual que recorda a tots la presència viva de Jesús Sagramentat enmig de la comunitat parroquial de Castalla, sent els tocs propis per a aquests dies els següents:

Dissabte 14 de febrer “Vespra”


Durant el dia, tocs propis del dissabte.
13.02 h i 20.02 h. Volteig menor (4 campanes)

Diumenge 15 de febrer "Primer dia"   

             

Durant el dia, tocs propis de diumenge, exceptuant els de la missa de 12.00 h. que passa a les 19.00 h.
Al 2n toc per al trisagi, volteig menor. (4 campanes)
A l'exposició, sobre les 11.15 h., al migdia a les 13 h. i reserva del Santíssim, sobre les 20.00 h., volteig general (5 campanes)

 

Dilluns 16 i dimarts 17 febrer  "Segon i tercer dia"

Al 2n toc per al trisagi i Missa, a les 19.15 h., volteig menor. (4 campanes)
A l'exposició, a les 9.00 h., migdia a les 13.00 h., i reserva del Santíssim sobre les 20.00 h., volteig general (5 campanes) 

 

 Dimecres de cendra, 18 de febrer.

 

       El següent dia, dimecres 5 de març, se celebraran, com és costum, dos misses amb imposició de cendra. La primera serà en el temple parroquial a les 17.30 hores i la segona en el convent a les 19.30. Els tocs de campanes seran amb l'austeritat que el dia requereix, dia pròpiament penitencial ja que este dia, Dimecres de Cendra, marca l'inici de la Quaresma en la tradició cristiana. Se celebra 40 dies abans del Diumenge de Resurrecció, per la qual cosa la seua data varia cada any.

Significat i Tradició:

Representa un temps de reflexió, penitència i conversió en preparació per a la Setmana Santa.

Durant la missa, els fidels reben una creu de cendra en el front amb la frase:
"Recorda que pols eres i en pols et convertiràs" o "Converteix-te i creu en l'Evangeli".

La cendra prové de la crema dels rams beneïts en el Diumenge de Rams de l'any anterior.

És un dia de dejuni i abstinència per als catòlics, és a dir, es recomana no menjar carn i reduir la quantitat d'aliments.

 

 

 

La Candelaria i Sant Blai

 

  

          Dins del calendari festiu local hi ha celebracions que, encara que puguen considerar-se de menor rellevància en comparació amb les grans solemnitats patronals, conserven un profund arrelament en la memòria col·lectiva i en els costums de Castalla. Són festes més íntimes, transmeses de generació en generació, que mantenen viu el pols de la tradició i que, any rere any, continuen marcant el ritme de la vida del poble. Com no podia ser d’una altra manera, també en estes jornades les campanes exerceixen un paper essencial, anunciant i acompanyant cada acte litúrgic amb el seu llenguatge sonor característic.

         No obstant això, el volteig i la participació de les campanes s’ajusten, lògicament, a la importància de cada celebració. Per això, en estes dates intervenen principalment les dos campanes menudes, tant les de la parròquia com les del convent, el timbre més lleuger i pròxim de les quals sembla adequar-se al caràcter familiar d’estes festivitats. Voltegen en el segon toc de les misses, omplint l’aire amb un so alegre però contingut, que convoca els fidels i recorda que, encara que senzilles, estes festes formen part de l’ànima del calendari religiós local, tal com detallaré al final de l’article.

 

 

 

        Les celebracions a què em referisc són, en primer lloc, el dia 2 de febrer, conegut popularment com el «Dia de la Candelària», festivitat vinculada a la llum, a la purificació i a antigues tradicions de benedicció de candeles; i, tot seguit, el 3 de febrer, dia de Sant Blai. Esta última compta amb una devoció especialment arrelada a Castalla, fins al punt de gaudir de major tradició i participació popular, ja que des de l’any 1697 Sant Blai va ser nomenat patró menor de la localitat. Des d’aleshores, la seua figura ha quedat estretament lligada a la història i a la religiositat del poble, convertint la seua festivitat en una cita esperada i entranyable dins del cicle anual de celebracions amb la tradicional benedicció de rotllos i aliments.

 

 

 
La Presentació del Senyor, la Mare de Déu de la Purificació o la Mare de Déu de la Candelaria.

 

          «Complint allò que s’havia manat per la llei mosaica, als quaranta dies del seu naixement, Jesús va ser presentat al temple, alhora que sa mare realitzava la cerimònia de la seua purificació».

        Este episodi evangèlic és l’origen de la festa de la Candelària, una celebració que ja consta a Jerusalem en el segle IV, la qual cosa demostra la seua gran antiguitat dins del calendari cristià. Es tracta d’una festivitat profundament simbòlica, centrada en la llum, la puresa i la presentació de Crist com a salvació de tots els pobles.

   

        Cada 2 de febrer, l’Església recorda esta presentació del Xiquet Jesús al temple. En molts llocs és costum portar alguna imatge del Jesuset a l’església o a la parròquia per a ser presentada i beneïda, en un gest que evoca l’ofrena que feren Maria i Josep. Igualment, es rememoren les paraules del vell Simeó, que reconegué en el xiquet la “llum per a il·luminar les nacions”.

       D’ací naix la tradició de portar candeles o ciris a beneir. Estes llums simbolitzen Crist com a llum del món, capaç d’esvair la foscor. Per això la festa és coneguda popularment com la «Festa de les Candeles» o el «Dia de la Candelària». A Castalla, com en altres pobles, és costum que la parròquia repartisca candeletes beneïdes entre els assistents a l’Eucaristia, perquè després siguen guardades a casa com a signe de protecció i fe.

 

                                     

 

 

 

 

                         Blai de Sebaste

 

 

        Venerat com a Sant Blai, fou metge i bisbe de Sebaste, a l’antiga Armènia Menor (actual Sivas, Turquia). Segons conta la tradició, després d’una vida dedicada al ministeri episcopal, es retirà a fer vida eremítica en una cova de la muntanya Argeus, on pregava i atenia malalts. Aquell lloc es convertí, simbòlicament, en la seua seu episcopal.

        Sant Blai era conegut pels seus dons de curació miraculosa, que aplicava tant a persones com a animals. El miracle més popular conta que salvà la vida d’un xiquet que s’ofegava en travessar-se-li una espina de peix a la gola. Este fet va donar origen a la tradició de beneir les goles el dia de la seua festa, demanant protecció contra malalties i afeccions de la gola.

 

      Tal com he comentat en la introducció, esta devoció està documentada a Castalla des de molt antic. Segons consta en un document conservat a l’arxiu municipal, datat el 15 de setembre de 1697, s’anomenaren oficialment patrons menors de la llavors vila de Castalla Sant Blai, Sant Abdon i Senén i Santa Bàrbara. Este nomenament confirma la importància que ja tenia el sant entre els veïns.

        Moltes devocions populars estaven vinculades a l’activitat econòmica de cada localitat. En este sentit, cal destacar que Sant Blai, a més de protector de les goles, també és patró dels cardadors de draps. No és un detall menor, ja que hi ha constància que en aquells temps existia a Castalla una fàbrica dedicada a esta activitat tèxtil, cosa que reforçaria encara més la devoció local.

   

        A més de les festes litúrgiques generals, hi havia antigament nombroses festes locals. Hui en dia només en resten dos, però en altres èpoques el calendari festiu era molt més extens. De fet, a mitjan segle XVIII el dia de Sant Blai era considerat oficialment festa local.

 

        Com corresponia a un patró, Sant Blai tenia també la seua capella i altar al temple parroquial. La capella situada enfront de la de Sant Tomàs, a l’últim tram del costat esquerre junt al baldaquí de l’altar major, estava dedicada al sant. Malauradament, després de la destrucció de 1936, esta capella va perdre la seua imatge i dedicació.

          Des de la construcció de l’església parroquial, l’any 1570, aquella capella havia estat dedicada a la Mare de Déu del Sant Sepulcre, però posteriorment passà a dedicar-se a Sant Blai arran del seu nomenament com a patró menor. El retaule fou costejar en 1716 pel rector D. Raimundo Morant, natural d’Ibi, i construït per l’artista D. Tomàs Artigues. Més tard, en 1792, el rector D. José Ruiz, natural de Quart de Poblet, el féu daurar i decorar, embellint-lo encara més.

 

 

        Actualment, la tradició es manté viva. Cada 3 de febrer els fidels continuen portant a l’església els tradicionals rotllos de Sant Blai i altres aliments per a ser beneïts, en un gest senzill però carregat de significat, demanant salut i protecció per a les seues famílies. Així, entre el so de les campanes, l’aroma del pa recent fet i la fe compartida, Castalla renova cada any una de les seues devocions més antigues i estimades.

Dia 2 de febrer “La Candelaria”

 

08.00 h. toc d'alba parroquia convent i ermita.

 

13.01 h. toc d'Àngelus parroquia, convent i ermita.

 

19.00 h. primer toc a Missa.

19.15 h. segon toc i vol dejuni i menuda

19.30 h. tercer toc.

 

20.00 h. toc de l'Ave Maria  parroquia i convent i ermita

Dia 3 de febrer “Sant Blai”

08.00 h. toc d'alba parroquia convent i ermita.

 

13.01 h. toc d'Àngelus parroquia, convent i ermita.

17.30 h. parroquia: 1r Toc a missa en la parroquia.
17.45 h.       “        2n Toc a missa en vol de campanes menudes.                                    

17.00 h.       “        3r Toc a missa.

 
19.00 h. convent: 1rToc a missa en el convent.
19.15 h.       “        2n Toc a missa en vol de campanes menudes.                                

19.30 h.         “      3r Toc a missa.

 

20.00 h. toc de l'Ave Maria  parroquia i convent i ermita

 

 

DIA DE REIS "EPIFANIA DEL SENYOR"

 

 

        El Dia de Reis o Epifania del Senyor és una celebració cristiana que commemora l'adoració del xiquet Jesús per part dels Tres Reis Mags: Melchor, Gaspar i Baltasar. Este esdeveniment té una profunda significació religiosa, històrica i cultural en molts països del món.

 

 

 

 

 

Història de l'Epifania

 
Origen Bíblic:

       Segons l'Evangeli de Mateo (2:1-12), els Mags, guiats per una estrela, van arribar des de l'Orient fins a Betlem per a retre homenatge a Jesús. Portaven amb si tres regals simbòlics:

           Or: Representa la reialesa de Jesús com a Rei dels jueus.

          Encens: Simbolitza la seua divinitat  com a Fill de Déu.

          Mirra: Un oli usat en embalsamaments, que prefigura el seu sofriment i mort.

 

 

 

Significat de "Epifania":

     La paraula prové del grec "epipháneia", que significa "manifestació" o "aparició". En este context, es referix a la manifestació de Jesús com el Messies no sols per als jueus, sinó també per als gentils, representats pels Mags.

Evolució històrica:

     La celebració de l'Epifania es remunta al segle IV, sent una de les festivitats cristianes més antigues, fins i tot anterior a Nadal.

     Originalment se celebrava juntament amb el naixement de Jesús, però més tard les dos festivitats es van separar.

Significat Religiós

 
-Representa el reconeixement de Jesús com el Salvador universal.

-Els tres regals simbolitzen aspectes clau de la seua identitat: Rei, Déu i Redemptor.

-És un cridat per nosaltres els creients a buscar a Jesús, com els Mags ho van fer, i a oferir-li el millor de nosaltres mateixos.

 

 

 

 

 

Celebracions i Tradicions

 

  Celebracions litúrgiques:

A l'església, ho celebrem amb Misses solemnes, emfatitzant la universalitat del missatge cristià.

 
    Roscò de Reis:

Una tradició popular en països com Mèxic, Espanya i altres de parla hispana. Es tracta d'un pa dolç en forma de corona, decorat amb fruites confitades que representen les joies de la corona.
En el seu interior sol amagar-se una figura del Xiquet Jesús. Qui ho troba té la responsabilitat d'organitzar la festa del Dia de la Candelaria el 2 de febrer.

   Cavalcada de Reis:

A Espanya i altres països, el 5 de gener es realitzen desfilades on els Reis Mags recorren els carrers per a repartir dolços i joguets, especialment per als xiquets. La més antiga de les registrades a Espanya és la de la nostra veïna localitat d'Alcoi, en la qual, l'associació de campaners s'esplaia amb un magnífic volteig de campanes durant l'adoració dels Mags al Xiquet Jesus. Molt significativa és també la que es realitza en la nostra localitat, Castalla, gràcies a l'associació amics dels Reis Mags, podent definir com a majestuosa la cavalcada que anualment es realitza.

    Intercanvi de regals:

Esta tradició recorda els regals que els Reis Mags van oferir a Jesús.

 

 

 

 

 Importància Cultural

 

 --El Dia de Reis és un moment d'unió familiar i comunitària.

 

 --Per als xiquets, és una data màgica, ja que en molts països és el dia en què reben regals.

 --En alguns països, l'Epifania marca el final de la temporada nadalenca. Encara que tècnicament les festes de Nadal conclouen el diumenge posterior a la celebració de l'Epifania, quan l'Església commemora el Baptisme del Senyor. També hi ha qui vol prolongar-les mès; aquests s'aferren al refrany que diu: "Hasta San Antón, fiestas són", en referència a la festivitat de Sant Antoni Abat, que se celebra el 17 de gener.

 

 

 

 

 

         En resum, el Dia de Reis i l'Epifania són celebracions carregades de simbolisme que conviden a reflexionar sobre el missatge d'amor i esperança que porta la figura de Jesús per a tota la humanitat.

 

                     I com tota festivitat les campanes ho han d'anunciar, sent els tocs propis d'aquest dia els següents:

  DIA 5 DE GENER, VESPRA




13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
                Convent: Volteig general .
                Ermita: Volteig.


17.30 h. Convent: 1r Toc a missa.
17.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
17.46 h. Convent: Volteig  general.
18.00 h. Convent: 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc del Ave María
20.02 h. Parròquia: Volteig menor.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.


(Aquest volteig sol coincidir en el moment de l'adoració dels Reis davant del Jesuset encara que a vegades varia un poc en funció de l'oratge i la presa que els Reis tinguen)

 DIA 6 DE GENER: EPIFANIA DEL SENYOR.





09.01 h. Parròquia Convent i Ermita: Toc d'alba

09.02 h..         " " "      Volteig menor

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig  mitjana i segona.

10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig  m,itjana i segona. 

12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.      "                "            "   Volteig menor

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc del Ave María