domingo, 23 de enero de 2022

Els Rosetons

 

 
          Tal com ens vam comprometre el grup de campaners i campaneres, en difondre els actes d'aquest any jubilar pel 450 aniversari del nou temple parroquial, hem pensat que també seria interessant ressaltar i donar a conéixer alguns detalls o elements que la nostra església parroquial alberga. De tots és coneguda la formidable i majestuosa volta hexagonal d'estil gòtic català que cobreix el presbiteri de l'església parroquial de l'Assumpció de la Ntra. Sra. per això hem pensat a centrar-nos en els rosetons que hi ha en les claus dels arcs de creueria d'aquest presbiteri.
 
 
 

          Antigament aquests rosetons o claus estaven coberts per adorns tallats en fusta i sobredaurats, però van ser destruïts en la persecució religiosa dels anys trenta del segle passat. Els actuals daten de l'any 1945 i tenen la següent simbologia: 1r La Santíssima Trinitat, 2n L'Esperit Sant, 3r El Crismón, 4t El pelicà, 5é L'escut de Sant Joan de Ribera, 6é La multiplicació dels pans i els peixos, 7é Crist Eucaristia.
 
 
 
 


Vaig a continuació a mostrar-los fotogràficament i realitzar un breu resum de cadascun d'ells.
 
 
 
 
 
 

 
        1r La Santíssima Trinitat: Aquest rosetó està compost per tres cércols entrellaçats significant la unió de les tres persones del Déu vertader, Pare, Fill i Esperit Sant. La seua denominació és "Anelli borromeiani", nu borromeo, on apareix ja en alguns manuscrits del segle XIII, no sent de les representacions mes antigues del misteri de la Trinitat.
 
 
 
 
 
 

 
         2n L'Esperit Sant: Aquest és el més gran dels rosetons i sobre ell conflueixen els dotze arcs de la creueria. En la primera meitat del segle III comença a usar-se també el colom en les representacions del Baptisme de Jesús, on, seguint el text evangèlic, representa a l'Esperit Sant. Aquesta identificació del colom amb l'Esperit Sant serà freqüent i es prolonga al llarg de tota la història de l'art cristià, sent innumerable la quantitat de llocs on així es representat.
 
 
 
 

       3r El Crismón: En aquest cas el gravat ens plasma dues lletres gregues la X i la P superposades, sent aquestes les inicials de Jesucrist en grec. En la majoria dels casos en el buit existent als dos laterals de la X es col·loca l'Alfa i l'Omega, primera i última lletra de l'abecedari grec, significant que Crist és principi i final. En altres casos com és aquest s'eliminen les lletres i se li afig una altra barra horitzontal per a conformar en el mateix símbol la creu grega.
 
 
 
 
 

         4t El Pelicà:
La representació d'aquest ocell data dels primers anys del cristianisme havent moltes representacions inclús en les catacumbes de Roma,  per la creença que hi havia en aquella època que els pelicans adults, si no havien aconseguit pescar, donaven la seua pròpia carn i la seua pròpia sang per a alimentar a les seues cries. És a dir, que entrega parts del seu cos i la seua sang pels seus fills, se sacrifica per ells.,igual que Jesús ho va fer i ho continua realitzant per tots i cadascun de nosaltres.
 
 
 
 
 
 
        5é L'escut de Sant Joan de Ribera:
L'escenografia d'aquest rosetó són els símbols eucarístics, el Pa i el Calze amb la Sang consagrats, flanquejats per dues torxes, escut episcopal de Sant Joan de Ribera, devoció que va marcar tot el seu episcopat i que va deixar patent al nostre poble, ja que va dedicar tant l'antiga parròquia com la confraria a aquest misteri del Cos i de la Sang de Crist (cal ressaltar que el Calze de la representació és el Sant Greal custodiat en la Catedral de València)
 
 
 
 
 
 

          6é La multiplicació dels pans i dels peixos: Aquest rosetó fa referència a la cita evangèlica sobre aquest fet i és un dels miracles de Jesús qui, amb una molt xicoteta quantitat d'aliment, va ser capaç de donar menjar a tota una multitud. El succés està comptat sis vegades en els Evangelis: els quatre evangelistes descriuen la primera, en què cinc mil homes són assaciats amb cinc pans i dos peixos; Mateo l'Apòstol i Marcos, a més relaten la segona en què quatre mil homes s'alimenten de set pans i "uns pocs peixos". Aquest miracle té forts signes messiànics, profètics i litúrgics. 
 
 
 
 
 
 

 
 
         7é Crist Eucaristia: En aquest cas el gravat que el rosetó ens representa és semblant a l'escut de Sant Joan de Ribera, centralment representa el Cos i la Sang de Crist baix els simbols de pa i del vi, amb una creu darrere de la representació esmentada i als dos laterals té dos coloms que simbolitzen les ànimes benaurades que acudeixen a la font que es Crist, font d'aigua viva essencial per a la seua supervivència.
 
 
 
 
         Per a concloure aquest post vull dir que el temple parroquial alberga 11 rosetons més en les creueries de les capelles laterals, entre els quals tres o quatre d'ells van sobreviure a aquell devastador any 1936, uns altres són de l'any 1945 i també n'hi ha de la restauració de 1986. En quant al que respecta a la nau central hi ha 5 mes que son mancats de decoració, coberts inclús en planxa de ferro per a reforçar. Per no realitzar aquests articles excessivament llargs, he pensat a enumerar-los en un altre post més endavant, intercalant-los amb altres elements els quals crec que també tenen un gran realç.
 
 


martes, 4 de enero de 2022

DIA DE REIS "EPIFANIA DEL SENYOR"

 





                 L'Epifania és una de les festes litúrgiques més antigues, més encara que el mateix Nadal. Va començar a celebrar-se a Orient en el segle III i a Occident en el IV. Epifania, veu grega que a voltes s'ha usat com a nom de persona, significa "manifestació", on el Senyor es va revelar als pagans en la persona dels mags.




                 Els occidentals van acceptar la festa al voltant de l'any 400, l'Epifania és popularment el dia dels reis mags, i està referit en l'evangeli de sant Mateu. En arribar els mags a Jerusalem, aquests van preguntar en la cort el parador del "Rei dels jueus". Els mestres de la llei van saber informar-los que el Mesíes, el Senyor, havia de nàixer en Belén, la menuda ciutat natal de David; no obstant açò van ser incapaços d'anar a adorar-ho juntament amb els estrangers. Els mags, arribats al lloc on estava el xiquet amb María la seua mare, van oferir or, encens i mirra, substàncies precioses en les quals la tradició ha volgut veure el reconeixement implícit de la reialesa messiànica de Crist (or), de la seua divinitat (encens) i de la seua humanitat (mirra).
   





                   A Melchor, Gaspar i Baltasar -noms que els ha atribuït la llegenda, considerant-los tres per ser triple el do presentat, segons el text evangèlic- pot cridar-li'ls adequadament pelegrins de l'estel. Els orientals cridaven mags als seus doctors; en llengua persa, mag significa "sacerdot". La tradició, més tard, ha donat a aquests personatges el títol de reis, com intentant destacar més encara la solemnitat de l'episodi que, en si mateix, és humil i senzill. Aquesta atribució de reialesa als visitants ha sigut recolzada ocasionalment en nombrosos passatges de l'Escriptura que descriuen l'homenatge que el Mesíes d'Israel rep per part dels reis estrangers.








                A Espanya, la tradició és que els xiquets escriguen una carta als Mags i que s'envia dies abans del dia d'Epifania. En aquest dia, popularment conegut com a Nit de Reis (de la nit del 5 de gener al dia 6 de gener) es consumeix el desitjat roscó de reis. En molts llocs és també tradició deixar-los una mica de menjar i beure (normalment algun licor o vi, i dolços) als Reis Mags i als seus camells. Els plats l'endemà apareixen buits, i en el seu lloc apareixen els regals. El dia anterior es realitza una cavalcada de Reyes Mags en diferents llocs i ciutats d'Espanya on apareixen els mags amb els regals que durant aqueixa nit oferiran als xiquets.
 
 






                     I com tota festivitat les campanes ho han d'anunciar, sent els tocs propis d'aquest dia els següents:









  DIA 5 DE GENER, VESPRA





08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'alba



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
                Convent: Volteig general .
                Ermita: Volteig.


17.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
17.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
17.46 h. Convent: Volteig  general.
18.01 h. Convent: 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc del Ave María
20.02 h. Parròquia: Volteig menor.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.


(Aquest volteig sol coincidir en el moment de l'adoració dels Reis davant del Jesuset encara que a vegades varia un poc en funció de l'oratge i la presa que els Reis tinguen)









 DIA 6 DE GENER; EPIFANIA DEL SENYOR.



.

09.01 h. Parròquia Convent i Ermita: Toc d'alba
 
09.02 h..     "               "            "    Volteig menor

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig  menor.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig menor.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.      "                "            "   Volteig menor

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc del Ave María






jueves, 30 de diciembre de 2021

CAP D'ANY I ELS SEUS TOCS





                         Dia 1 de gener: Solemnitat de Santa María, Mare de Déu
 
 
 

 
              La Solemnitat de Santa María Mare de Déu és la primer Festa Mariana que va aparèixer en l'Església Occidental, la seua celebració es va començar a donar a Roma cap al segle VI, probablement juntament amb la dedicació –el 1º de gener– del temple “Santa María Antiga” en el Fòrum Romà, una de les primeres esglésies marianes de Roma.






                            L'antiguetat de la celebració mariana es constata en les pintures amb el nom de “María, Mare de Déu” (Theotókos) que han sigut trobades en les Catacumbes o antiquíssims subterranis que estan cavats baix la ciutat de Roma, on es reunien els primers cristians per a celebrar la Missa en temps de les persecucions.
 
 
 





                                Més avant, el ritu romà celebrava el 1º de gener l'octava de Nadal, commemorant la circumcisió del Xiquet Jesús. Després de desaparèixer l'antiga festa mariana, en 1931, el Papa Pío XI, en ocasió del XV centenari del concili de Éfeso (431), va instituir la Festa Mariana per a l'11 d'octubre, en record d'aquest Concili, en el qual es va proclamar solemnement a Santa María com a vertadera Mare de Crist, que és vertader Fill de Déu; però en l'última reforma del calendari –després del Concili Vaticà II– es va traslladar la festa a l'1 de gener, amb la màxima categoria litúrgica, de solemnitat, i amb títol de Santa María, Mare de Déu.





                                 D'aquesta manera, aquesta Festa Mariana troba un marc litúrgic més adequat en el temps del Nadal del Senyor; i al mateix temps, tots els catòlics comencem l'any demanant la protecció de la Santíssima Mare de Déu, i com no podia ser d'una altra manera, més concretament ací a Castalla seguim respectant i mantenint aquesta tradició de, o bé en família o individualment, pujar fins a la seua ermita per a saludar-la i implorar la seua protecció en aquest primer dia de l'any, per açò és un dels pocs dies l'any en què l'ermita està oberta pràcticament tot el matí i celebrant-se també en ella l'Eucaristia a les sis de la vesprada, (exceptuant este any que per conseqüència de la pandèmia, la Patrona està en la parròquia) sent els tocs propis per a aquesta solemnitat els següents:








DIA 31 DE DESEMBRE, VESPRA


08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.         "              "             "    : Volteig general.
               



19.00 h. Convent.: 1r Toc a missa.
19.15 h.        "     : 2n Toc a missa.
19.46 h.        "     : Volteig  mitjana.
19.00 h.        "     : 3r Toc a missa.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h.       "               "             "     : Volteig general.
              








                          Durant tot l'any el toc dels senyals horaris en el campanar de Convent finalitza a les 10 de la nit i prossegueix a les 8 del matí, però en aquest dia s'allarga fins a les 12 de la nit pel significatiu que és el toc, encara que al meu entendre tant en la Parròquia com en el Convent el ritme de les campanades és excesivament accelerat per als raïms.







                         


   
DIA  1 DE GENER, SOLEMNITAT DE SANTA MARIA MARE DE DÉU


09.01 h. Parròquia i Ermita: Toc d'alba.

 09.02 h.        "               "    : Volteig general.
         


10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “         2n Toc a missa.
10.16 h.        “               Volteig mitjana i segon.
10.31 h,        “         3r Toc a missa.


             



11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “       2n Toc a missa.
11.46 h.           “             Volteig mitjana i segon.
12.01 h.           “       3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.         "            "             "      : Volteig general solemne.
               
               




20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc del Ave María






                 Igual que per a la festivitat de la Immaculada Concepció, la Patrona de Castalla es vist de blau, per a estes festes de Nadal ho fa de blanc, en un manto de seda valenciana que els castelluts denominem de les cireretes.







                 I per a finalitzar vull aprofitar aquesta entrada i desitjar a tots un molt feliç any nou 2021, on els nostres millors somnis i desitjos es facen realitat, gaudint entre moltes altres coses del dols so de les nostres campanes que diàriament ens acompanyen.