Novetats Setmana Santa 2023

 

        Dos són les novetats, a les que em referix en aquest títol,  que hem pogut percebre en aquesta Setmana Santa passada del 2023. Aquestes novetats, són dos intervencions que han tingut lloc com a manteniment i millora del nostre patrimoni religiós castellut.

 

 

              La primera de elles la vam poder percebre en el Viacrucis del Divendres Sant, des del convent fins a l'ermita, on les andes del Natzarè van estrenar nous varals, o barres com ací cridem, per al port de les andes de la imatge del Natzarè.

 

               Aquestes andes a les quals em referisc daten de finals del segle XIX i es troben en un bon estat de conservació, no sent així els varals que ja acusaven algunes deficiències; i a més unit al precari sistema d'unió a l'anda, començava a ocasionar alguna deterioració sobre aquesta. Per aquest motiu s'han realitzat nous en alumini imitació fusta, per a evitar pes i prolongar la seua longevitat, ja que sobre aquestes no ataca el corcó; s'ha col·locat sobre la mateixa un denominat “coixí corregut”, per a poder elevar, en una mateixa mesura de varal, el nombre de portadors, realitzant-li també uns nous acobles de metall en la part inferior de l'anda per a la seua subjecció. Per a cobrir els forats per on creuaven els varals antics s'han tallat i daurat unes rematades de fusta a joc amb l'anda. Les peces han sigut realitzades per l'empresa d'art religiós "Salmerón" de Socuellamos i els muntatges l'equip de manteniment de la Parròquia.

 

 

           Els portadors de la imatge del Natzarè, en el Viacrucis, van quedar plenament satisfets amb aquesta intervenció sobre els varals, ja que a més de la comoditat que ofereix aquest nou sistema de coixí, que no es desplaça adaptant-se al muscle, i en ser portat per més persones, els va resultar més còmoda aquesta pujada a l'ermita. També és digne de ressaltar algun comentari que afirmava que en aquesta actuació queda l'anda més estètica i elegant.

 

 

          La segona de les novetats la va estrenar la imatge de la Patrona, en la processó del Sant Enterrament del mateix Divendres Sant. Durant uns dies va estar anunciant el rector En. Salvador Valls que en la imatge de la Patrona hi hauria una grata sorpresa en aquesta processó esmentada; molts, res més veure-la eixir, van percebre el que era; però molts altres malgrat mirar i buscar no ho van aconseguir. La novetat en qüestió es tractava de la restauració de la saia, o escapulari com ací denominem, del mantell negre de la Mare de Déu.

 

 

 

           Aquest mantell que va ser confeccionat i brodat l'any 1979 per les germanes justinianes de Múrcia, per encàrrec de la comissió gestora de la Confraria de la Mare de Déu de la Soledat, encapçalada per En. Francisco Berbegal, és rèplica exacta del destruït a l'agost de 1936 en ser el que vestia la imatge de la Mare de Déu. La part central, escapulari no va ser confeccionat exactament igual, sinó que els brodats, només similars en la part inferior, van ser brodats sobre tela de ras blanc, el qual oferia ja certa deterioració i algunes taques en haver-lo lluït en alguna processó baix la pluja.

 

            Després de presentar-ho a alguna empresa dedicada a aquests tractaments de brodats, per a intentar donar-li la millor solució al problema, van coincidir que l'única opció possible era traslladar els brodats a una tela nova; arribats a aquest punt es va estudiar la possibilitat de realitzar-lo ja també, igual que el mantell, com a rèplica exacta del destruït en 1936. Se li va adjudicar l'obra a l'empresa  "Ciriaco" de València, dedicada a la confecció i brodat de mantells. El treball a realitzar va afirmar que seria delicat i minuciós, començant l'obra el mes de setembre del passat 2022 i concloent-la al febrer d'aquest 2023; en la part inferior van ser col·locats els brodats sobre vellut negre i els confeccionats nous de la part superior, amb el monograma de l'Ave Maria, sobre vellut blanc; evitant-se la tela de ras per a intentar aconseguir més duració en el temps. 

 

 

      Com es pot apreciar en les fotografies, per als quals no van tindre ocasió de veure-ho personalment, l'escapulari ha quedat preciós, podent afirmar que és pràcticament rèplica fidel a l'antic. 

 

      Aquestes dues actuacions són un fidel reflex de la voluntat, dedicació i obstinació, que des de la parròquia es té a conservar i millorar el patrimoni religiós de Castalla, corrent totes aquestes despeses a càrrec dels feligresos i algun donatiu particular, suposant un gran esforç, perquè al final tot ix de les mateixes butxaques.

 

 

 

 

 

        Al mateix temps que escric aquestes línies, altres restauracions i millores s'estan duent a terme, de les quals en algun pròxim post narraré per a deixar-les documentades.