CAMPANADES PER D. PACO

 

        Tal com tinc costum, quan mor un sacerdot que ha regit aquesta parròquia o és natural de la localitat, en aquest blog escric unes lletres per a narrar la seua vida i trajectòria, comentant con es lògic els tocs de difunts realitzats. En aquest cas el capellà al qual em referisc és En. Francisco Berbegal Vidal “Paco el Campechano”, en el qual es donen les dues circumstàncies anteriorment citades, és nascut a Castalla i va regentar aquesta parròquia de 1978 a 1987.

 

 

         En. Francisco Berbegal va nàixer a Castalla el 13 de febrer del 1933, i va ser un sacerdot de vocació tardana perquè va ingressar en el seminari després d'acabar el servei militar, encara que segons ell era una idea que portava alguns anys  reflexionant i donant-li  voltes al cap. Va ser ordenat sacerdot el 8 de juny del 1969, la seua primera missa la va celebrar el de 29 del mateix, festivitat de Sant Pere i Sant Pau, que en eixos anys encara era festiu laboral, i per suposat en el Altar Major de esta parròquia. El seu primer destí va ser com a vicari parroquial a Elx, després va ser nomenat  rector de la Torre de les Maçanes i coadjutor de Xixona, seguidament va ser nomenat rector de Alfaç del Pi, on només va estar un any i d'on va passar a ser nomenat rector regent de Castalla, estant ací com he esmentat fins a 1987; el seu següent nomenament va ser rector de Monforte del Cid, sent després nomenat vicari parroquial d'Altea; d'aquest passa a ser rector de Tibi fins a la seua jubilació, després de la qual va ser nomenat adscrit d'Ibi i finalment de Castalla, la seua ciutat natal.

 

 

 

          En. Paco va ser un home bondadós, caritatiu, molt alegre, de caràcter i temperament fort, d'una gran fe i grandíssima coherència en la seua condició sacerdotal; vull per això fer una breu referència al seu fer quan va passar com a regent d'aquesta, tant estimada per ell, parròquia de Castalla.

 

           Primerament he de comentar que la seua vinguda a Castalla no va ser per mera casualitat, va ser motivada perquè En. Toribio Sellés, rector d'aquesta parròquia, va creure que era la persona idònia per a ajudar-lo en l'acompliment de la seua labor parroquial en veure's molt limitat pel fet que aqueix any va patir l'amputació d'un peu i es trobava amb una avançada edat, enviant per això una carta a En. Pablo Barrachina i Esteban, bisbe de la diòcesi d'Oriola-Alacant, sol·licitant-ho. Aquest ràpidament li va respondre que faria quant fora a la seua mà però que no podia prometre-li res, ja que a penes portava uns mesos en el seu nou destí de Alfaç del Pi, eixint ja el seu nomenament el 15 d'agost del 1978.

 

         Durant aquesta dècada que va ser ací, va ser innombrable la quantitat d'actuacions que va realitzar tant espirituals com materials; vaig a continuació a enumerar algunes d'elles sense entrar en els detalls, perquè aquest article seria interminable donat el gran dinamisme i vitalitat que ell tenia. 

         

          Va fundar el grup d'espiritualitat per a joves “Grup Amunt" amb un gran nombre de membres que va ser digne de destacar per la gran labor social i espiritual realitzada; va fundar el primer grup de betlemites de Castalla, va recuperar les processons del patró Sant Roc i San Francesc de Paula; va restaurar el Convent, reparant les seues teulades i pintant-lo per complet, adquirint també algunes imatges per a aquest, perquè els retaules laterals estaven buits des de 1936; va introduir els grups de catequesis del moviment familiar cristià, el de cursillos de cristiandat, el d'estudi de la Bíblia per a joves; va impulsar la coral parroquial; va realitzar una restauració integral del temple parroquial; va intentar recuperar la campana mitjana aplicant-li una tècnica de soldadura; i com no, a la Patrona, un dels seus grans amors, en la dècada dels 60 va agrupar diverses persones per a confeccionar-li un mantell nou negre, perquè la imatge s'exposava al culte amb un retirat en el segle XIX, va nomenar una gestora per a recuperar la confraria de la Mare de Déu de la Soledat, després d'intentar i no poder recuperar els fanals processionals de festes li va realitzar els huit nous, va confeccionar un nou mantell replica del destruït en el 1936, va condicionar la part superior de la sagristia com a museu parroquial, va realitzar un nou conjunt d'andes  processional amb àngels, rèplica també de les destruïdes en el 36. Aquesta gestora amb ell al capdavant va fomentar i va aconseguir realitzar la coronació canònica de la Patrona, adquirint per a tal fi una nova corona, també es va tallar una nova imatge de la Patrona per no ser l'anterior de talla completa.

 

 

          Segurament algunes altres actuacions se m'hauran passat perquè com he esmentat era un treballador incansable, persona de gran vitalisme, perquè a mes cal ressaltar que totes aquestes activitats les realitzava després de concloure la seua jornada com a professor en l'Institut de Formació Professional d'Ibi. Com ell mateix deia en algunes de les seues homilies "les persones no som monedes de cinc duros que cabem en totes les butxaques",per lo tant, uns veuran els seus pros i altres les seues contres, però la realitat és palpable i evident. Tal vegada en alguna altra entrada desglossaré amb més detalls algunes de les seues actuacions, perquè són meritòries de deixar-les escrites per a la posteritat.

 

          Divendres passat 4 de març del present 2022 en pujar a realitzar l'acte del Viacrucis que corresponia a la confraria de la Preciosíssima Sang, ens assabentem que la seua ànima acabava de partir cap a la casa del Pare, per això l'endemà dissabte 5 a les 8 del matí, al alba, vaig realitzar el primer senyal de difunts de sacerdot manualment, sent l'enterrament el següent dia diumenge a les 6 de la vesprada, realitzant tots els tocs propis de sacerdot, acudint 43 sacerdots companys seus, el bisbe emèrit de Canàries en. Francisco Cases i el titular de la nostra diòcesi En. José Ignacio Munilla, qui va presidir el sepeli. El temple es trobava abarrotat de fidels perquè a mes van vindre persones de les parròquies a les quals havia servit. En finalitzar el respons En. Enrique Abad, actual rector de Tibi, va dirigir unes paraules ressaltant les virtuts i la figura del difunt sacerdot, i saltant-se tot el protocol un condeixeble seu D. Manuel Torregrosa, cantant  de la Capella del Misteri d'Elx, va entonar un cant marià propi del Misteri. A continuació van eixir en comitiva tots els sacerdots i els senyors bisbes per a acomiadar les restes mortals de En. Paco, sent acompanyat pel toc de difunts de primera, això és, mig vol de campanes dejuni, mitjana i major, resultant un acte de gran emotivitat.

 

 

 

           Des d'aquest humil blog demanem una oració per l'etern descans de la seua ànima, del qual podem dir que va ser un castellut del cap als peus, sent Castalla un altre dels seus grans amors com de tots era conegut, va ser participatiu en tots els àmbits de la vida social i festiva de la localitat i que sens dubte passarà als anals de la història com un il·lustre castellut.