Segon centenari del miracle a Onil

 

          En este 2024 es complixen els 200 anys del miracle de la forma incorrupta “El Nostre Senyor Robat d'Onil”. Com té una relació molt directa, a més d'amb Tibi amb el nostre poble Castalla, he pensat fer este article recordant un altre que vaig realitzar fa uns anys, per ser les nostres campanes protagonistes també en aquella època, quan va entrar en la nostra parròquia en el seu retorn a Onil. Per este aniversari s'ha atorgat un any jubilar, que involucra les parròquies d'Onil i la de Tibi, a més la de l'ermita situada en el paratge de la Pedrera, també del terme municipal de Tibi, (per ser el lloc de la troballa) el que implica que estes esglésies seran durant aquest any "Temples Jubilars".

         Este passat diumenge 25 de febrer, es va realitzar l'obertura d'este any Sant Jubilar, tal com ho vam tindre nosaltres en el 2021-22, pel 450 aniversari del nostre temple parroquial. Per a això, va fer acte de presència el Bisbe de la diòcesi, En. José Ignacio Munilla, a Onil, realitzant la obertura de la Porta Santa, la solemne Eucaristia i una xicoteta processó al voltant de la parròquia i palau amb “el Nostre Senyor Robat” baix pal·li. Des de les parròquies d'Onil i Tibi es va fer una invitació a Castalla per acompanyar-los en les celebracions i es va sol·licitar hi haguera una representació en estos actes de la nostra parròquia, acudint a este efecte el rector En. Eugenio Amorós i dos membres del consell parroquial Fernando Mira i Víctor Manuel García. Novament és una ocasió que tenim enguany, molt prop de la nostra localitat, per a guanyar el Jubileu.

 

        Abans d'entrar en matèria, vull fer una breu menció que en les actuacions del nostre any jubilar, una d'elles era l'exposició dels miracles eucarístics reconeguts al llarg de la història i recopilats pel Beat Carlo Acutis, trobant-se entre tots ells el que ara ens ocupa: “El miracle del Nostre Senyor Robat a Onil”

 

 

A continuació narraré la història del succeït en aquell any 1824:

        Tot va començar en Onil, un dia de 1824, quan el Reverend En. Francisco Tormo va consagrar en la missa el pa i el vi. Llavors, en la matinada del 4 al 5 de Novembre, Nicolás Bernabéu, natural de Tibi, que en la seua infància havia sigut monesillo a Onil i que s'havia amagat en les voltes al costat del cor de l'església, després de la missa, va robar el viril d'or que contenia en el seu interior la Sagrada Forma juntament amb altres objectes de valor, i entrada la nit va procedir a efectuar el sacrílec robatori, escapant-se a continuació pel estret forat-respirador de l'escala del campanar, utilitzant per a açò les cordes de les pròpies campanes.

 

      Quan va arribar a Tibi, la va amagar de pressa i corrent, en el paratge de la "Volta Blanca". Posteriorment i pensant-se que aquell no era un bon lloc, la va amagar en " La Pedrera", també en el terme municipal de Tibi.

        Llavors, quan va creure que estava ben amagat, va anar a Alacant a vendre diverses peces de les del robatori. Allí en l'argenteria de Amérigo, el comerciant es va percatar que li volien vendre una peça robada de l'església d'Onil. Nicolás Bernabéu va ser detingut i el van tancar en el calabós del Palau a Onil.

        Tots els veïns dels pobles limitrofs buscaven la Sagrada Forma pels voltants de les viles, però, és Teresa Carbonell, veïna de Tibi, la que la troba en "La Pedrera". Avisats els pobles de Tibi, Castalla i Onil ixen al costat de les autoritats cap a Tibi per a acompanyar d'un poble a un altre al "Santisim Sagrament" fins a la parròquia d'Onil, instituint-se tres dies d'oracions i adoració en desagravit pel sacrilegi comès. Festes que continuen fins als nostres dies, celebrant-se el 28,29 i 30 de Novembre, no solament com a reparació sinó també com a gran goig pel privilegi de tindre des de llavors la mateixa Sagrada Forma incorrupta.

          Després de la troballa del dia 28 de novembre de 1824, en la Pedrera de Tibi de la Sagrada Forma “El Nostre Senyor Robat d'Onil” i en el seu trasllat de retorn a aquest va fer una parada a Castalla, entrant a la població i en la seua Església parroquial, sent un volteig de campanes el que va anunciar al veïnat la seua arribada. (Vull ressaltar en aquest punt, la gran capacitat de convocatòria que en anys passats tenien les campanes, ja que un simple volteig general en un moment excepcional o extraordinari era capaç de convocar i concentrar a tota la població). Aquesta entrada a Castalla i en la seua parròquia, del Nostre Senyor Robat, és narrada textualment pel ministre degá, cronista i testimoni presencial En. Josef Antonio Sombiela i Mestre, (Advocat dels Reals Consells i del Col·legi de la ciutat de València, va ser també catedràtic perpetu de Jurisprudència pràctica de la seua universitat. Vocal del tribunal de Seguretat Pública i de la Junta Superior d'Observació i Defensa, que es va fer càrrec de la ciutat en 1808, era comandant del batalló d'Estudiants Artillers Urbans. Diputat suplent per la província de València en les Corts Generals i Extraordinàries. Secretari de les Corts i president, va ser un dels signants de la Constitució a Cadis) de la següent manera:

“…Antes de entrar en Castalla esperaba el Ayuntamiento, el cura y clero con hábitos de Iglesia, la respetable Comunidad del gran Padre y Patriarca San Francisco de Paula: Bajamos del coche y la entrada en la villa fue majestuosa, fue tierna, digna de un pueblo que tiene hondamente grabadas en su corazón las máximas puras del Evangelio, que practica las virtudes cristianas. El vuelo de campanas y los vivas de aclamaciones repetidas anunciaron a los vecinos y habitantes de dicha villa que iba a entrar el Señor de cielos y tierra, que felizmente se había encontrado en un cantalar, y corrieron todos apresurados a recibirle. Las calles estaban llenas de un inmenso gentío: los balcones y ventanas ocupados por mujeres y niños, y todos llenos de placer adoraban a Jesús Sacramentado. Entramos en la Iglesia parroquial; y las sinceras demostraciones de afecto, las gentes  que se reunieron en ella, el vuelo de las campanas, el órgano, y el himno que cantaban el clero y la comunidad formaban una armonía inexplicable, el cura párroco de la expresada villa de Castalla que había tomado al Señor cuando bajamos del coche entre los nobles y cristianos ecos de alegría que resonaban en el templo, dio la bendición al pueblo: Este acto interesante, deliciosísimo la salida de la Iglesia, el tránsito por la villa fue un pomposo y magnifico triunfo de la Religión Sacrosanta que profesamos, consagrado a Jesús Sacramentado. 

 

 

Salimos seguidamente de Castalla por el restante de la Villa hasta fuera del portal, de la cruz que hay frente del mismo se volvió a dar la bendición a todo el concurso que nos seguía por el cura párroco de Onil que había tomado al Señor al salir de la Iglesia de Castalla…”

        Curiosament el ministre degá abans citat va insinuar al rector d'Onil que no creia convenient que es consumira la Sagrada Forma fins a adonar de tot l'esdevingut a l'Ordinari del lloc (Arquebisbe de València) i instituint-se a continuació un tribunal eclesiàstic a aquest efecte, on el ministre degá esmentat i testimoni presencial afirma el següent:

“…..El Tribunal Eclesiastico que desde en un principio tomó todo el debido interés en un asunto de tanta gravedad y consecuencia, como se ha insinuado quiso igualmente terminarle por su parte con un justo fin de autenticar los prodigios que su Divina Majestad había obrado en el portentoso hallazgo de Jesús Sacramentado. Con este digno objeto el celoso prelado de esta diócesis el Excmo. Ilmo. Sr. D. Simón López ... acordó providencia el 11 de diciembre de 1824….. tomando en consideración lo expuesto por el cura párroco D. Francisco Tormo en 4 del mismo mes sobre si debería o no consumir la Sacrosanta Hostia y oído el parecer y dictamen de una junta de teólogos y canonistas en la que convinieron que debería conservarse registrándose semanalmente por un eclesiástico de ciencia y virtud haciendo las observaciones convenientes……..”

“………He leído originales los oficios hasta que tengo a la vista formado con fecha del 17 de diciembre del corriente año 1825 y que todas aseguran que la Sacrosanta Hostia robada y conservada en la iglesia parroquial de Onil, no se advierte novedad ni alteración particular; y siendo este otro de los prodigios que su Divina Majestad ha obrado en esta feliz y dichosa ocurrencia……”

         El rector de Castalla que va rebre el “Nostre Senyor Robat” i que va donar la benedicció amb ell, no va ser un altre que D. Luis Jerónimo Jover, natural d'Ibi, que va ser rector de Castalla des de 1797 fins a 1827, qui després de la seua defunció i a les seues expenses, tres anys després ja en 1830, es va refondre la campana “mitjana” María de l'Assumpsió, encara que alguns s'obstinen a dir que és de 1803, data en què aquest rector encara li quedaven alguns anys d'exercir com a tal.

         De les cinc campanes existents en l'actualitat en el campanar l'única que és segur que va voltejar en aquest esdeveniment i que conserva el seu bronze intacte va ser la “dejuni”, ja que la resta ha patit amb el pas dels anys refoses i substitucions. Probablement també voltejaria la gótica exposada al museu parroquial, ja que en aquells anys estava col·locada en una espadanya sobre la façana de l'Església Parroquial.

          De tots nosaltres és coneguda la matèria per la qual està composada una forma, que no és més que un tros de pa sense llevat d'un parell de mil·límetres d'espessor, i és com menys sorprenent que després de 200 anys, d'haver passat diversos dies a la interperie, soterrada entre pedres i palla, tapiada en una paret durant els tres anys de la guerra civil, arribe fins als nostres dies completament intacta, quan tan sol en uns mesos es devia haver descompost, la qual cosa sens dubte es pot considerar com un grandiós miracle Eucarístic, signe de la presensia real de Crist.

         En la meua modesta opinió, vull manifestar que no sé si la societat som conscients de la grandesa d'aquest signe o senyal fet per Crist, tan prop de nosaltres, de mantindre el Pa Eucaristic incorruptble, perquè als catòlics ens puga servir com a punt de recolsament en la fe; que en cada Eucaristia es fa present Jesucrist, que s’actualitza el sacrifici que va fer en la Creu una vegada per sempre, que es perpetua la seua presencia a través dels segles i s'aplica el seu fruit, permaneixent al nostre costat per sempre tal com va prometre. I que el sacrifici de la creu i el sacrifici de l'Eucaristia són un únic sacrifici, ja que tant en un com en un altre, Crist és el sacerdot que ofereix el sacrifici i la víctima que és oferida. Es diferencien només en la forma en què s'ofereix el sacrifici. En la creu Crist ho va oferir en forma cruenta, i per si mateix, i en la Missa (en el pa i el vi) en forma incruenta i per ministeri dels sacerdots.

Detall de les parroquies de Tibi i Onil a la de Castalla

 

       Des d'estes línies, els campaners i campaneres de Castalla, volem felicitar les parròquies d'Onil i Tibi per la concessió d'este any jubilar, desitjant done molts fruits en les persones que acudisquen a guanyar les indulgències i que tot el sacrifisi, esforc i treball que els preparatius que un aconteiximent de estes caracteristiques porta, del cual som coneixedors, siga per a major glòria de Crist Eucaristia.

 

           Com a curiositat, vull deixar reflectit el fet que ací a Castalla també vam tindre un robatori d'estes característiques, concretament el 7 de febrer de 1521, però sent encara parròquia l'actual ermita de la Preciosíssima Sang. El desenllaç d'este robatori va ser diferent del qual ens ocupa d'Onil, ja que mai es va saber l'autor del robatori, ni es va trobar; segons consta en escriptura davant En. Juan Portugues, notari d'Oriola.

Campaners de Castalla voltejant a Tibi