Cap d'any i tocs

 

 1 de gener Santa Maria Mare de Déu

 
 El dia 1 de gener l'Església Catòlica celebra la Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, una de les festes marianes més antigues i significatives del calendari litúrgic, acabant en este dia l'octava de Nadal.

Història de la festivitat

 1. Orígens bíblics i teològics:

 
 ◦ Esta solemnitat està profundament arrelada en la doctrina Cristológica. La seua base es troba en el Concili d'Efes (any 431), on l'Església va proclamar oficialment a Maria com "Theotokos" (en grec: "Mare de Déu"). Esta declaració reafirma la fe en què Jesús és veritable Déu i veritable home des del moment de la seua concepció.

 ◦ En referir-se a Maria com a Mare de Déu, l'Església no exalta únicament a Maria, sinó que subratlla la divinitat de Jesucrist.

 2. Vinculació amb el calendari litúrgic:

 
 ◦ En els primers segles, la celebració de la maternitat divina de Maria era part de les festes relacionades amb Nadal.

 ◦ En el segle VII, el Papa Sergio I va promoure esta festa mariana amb una especial solemnitat.

 ◦ El Papa Pau VI, després del Concili Vaticà II, en 1970, va fixar esta solemnitat l'1 de gener, reemplaçant la festa de la Circumcisió del Senyor, per a subratllar la importància de Maria en el misteri de la salvació. D'esta manera, esta Festa Mariana troba un marc litúrgic més adequat en el temps de Nadal del Senyor; i al mateix temps, tots els catòlics comencem l'any demanant la intercessió i protecció de la Santíssima Mare de Déu.

Significat espiritual

 1. Maria com a model de fe i obediència:
 ◦ La figura de Maria inspira als fidels a acceptar la voluntat de Déu amb humilitat i confiança, com ella ho va fer en acceptar ser la mare del Salvador.

 2. Vincle amb la pau:
 ◦ Esta solemnitat coincidix amb la Jornada Mundial de la Pau, instituïda també pel Papa Pau VI en 1968. Maria, Mare de Déu, és presentada com a reina de la pau, capaç d'intercedir per la humanitat per a aconseguir la reconciliació.

 3. Celebració de la maternitat:
 ◦ Maria és celebrada no sols com a mare de Jesús, sinó com a mare espiritual de tota l'Església, una figura pròxima i protectora per als cristians.  

 

  

Litúrgia del dia

 
 • Evangeli: Es proclama el passatge de Lucas (2.16-21), que narra la visita dels pastors al Xiquet Jesús i esmenta com Maria "guardava totes estes coses i les meditava en el seu cor".

 • Temes clau: Reflexió sobre el misteri de l'Encarnació i la missió única de Maria en la història de la salvació.

A Castalla

     Ací a Castalla  continuem respectant i mantenint esta tradició de, o bé en família o individualment, pujar fins a l'ermita de la Patrona, la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, per a saludar-la i implorar la seua protecció en este primer dia, per a l'any entrant. Per això, és dels pocs dies del l'any en què l'ermita està oberta pràcticament tot el matí, des de les 10.30 fins a les 14.00 hores, celebrant-se també en ella l'Eucaristia a les 18.hores.

En resum, l'1 de gener és un dia per a honrar a Maria en el seu paper únic com a Mare de Déu, reflexionar sobre la pau mundial i començar l'any amb una actitud de fe i esperança, seguint el seu exemple.

El toc de campanes

Significat
       El toc de campanes té un simbolisme espiritual i emocional en este dia:

 Ressalta: Emmarca i realça la festivitat de la maternitat Divina de la Mare de Déu.
 
 Unitat: El so de les campanes reunix les comunitats cristianes per a unir-les en oració.
 
 Delimita: Amb el toc horari delimita la finalització d'un any i l'inici del següent.
 
 Esperança: Acompanya desitjos de pau, prosperitat i alegria per a l'any entrant.

Hui en dia, encara que la tecnologia ha canviat la forma en què les persones celebren el canvi al “Any Nou”, el toc de campanes continua sent una tradició carregada de significat en moltes parts del món, on el toc de campanes marca la finalització d'un any i l'inici del següent. Lògicament, també en la nostra localitat, Castalla, en la qual en esta nit del 31 de desembre són dos els campanars que marcaran este canvi d'any; en de la parròquia, com és habitual, i el del convent que generalment deixa de sonar a les 22.00 hores i en esta nit es prorroga fins a les 24.00 hores. Vull també recordar que, en este 1 de gener, els senyals horaries en el convent començaran a les 12.00 del migdia, amb el propòsit de no interrompre el descans dels qui solen gitar-se tard la nit anterior. Els tocs per a este dia de l'1 de gener i la seua vespra, seran, sent fidels a la tradició, de la manera següent:

 

 

DIA 31 DE DESEMBRE, VESPRA

08.01 h. Toc d'alba parròquia, convent i ermita.



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'Àngelus.
13.02 h.         "              "             "    : Volteig general.
               

17.30 h. Convent.: 1r Toc a missa.
17.45 h.        "     : 2n Toc a missa.
17.46 h.        "     : Volteig  general.
18.00 h.        "     : 3r Toc a missa.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc de l'Ave Maria.
              

                          Com he esmentat, durant tot l'any el toc dels senyals horaris en el campanar de Convent finalitza a les 10 de la nit i prossegueix a les 8 del matí, però en aquest dia s'allarga fins a les 12 de la nit pel significatiu que és el toc, encara que al meu entendre tant en la Parròquia com en el Convent el ritme de les campanades és excesivament accelerat per als raïms.

                         


   
DIA  1 DE GENER, SOLEMNITAT DE SANTA MARIA MARE DE DÉU


09.01 h. Parròquia i Ermita: Toc d'alba.

 09.02 h.        "               "    : Volteig general.
         


10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “         2n Toc a missa.
10.16 h.        “               Volteig mitjana i segon.
10.31 h,        “         3r Toc a missa.

             

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “       2n Toc a missa.
11.46 h.           “             Volteig mitjana i segon.
12.01 h.           “       3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'Àngelus.
13.02 h.         "            "             "      : Volteig general solemne.
               
               




20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc de l'Ave Maria.

                 Igual que per a la festivitat de la Immaculada Concepció, la Patrona de Castalla es vist de blau, per a estes festes de Nadal ho fa de blanc, en un manto de seda valenciana que els castelluts denominem de les cireretes.

                 I per a finalitzar vull aprofitar aquesta entrada i desitjar a tots un molt feliç any nou 2025, en el qual comptem amb l'especial protecció de la Mare de Déu i que els nostres millors desitjos es facen realitat, gaudint entre moltes altres coses del dols so de les nostres campanes que diàriament ens acompanyen.

Nadal 2024 i tocs

 

Nadal és una celebració cristiana que commemora el naixement de Jesucrist, considerat el Fill de Déu i el Salvador del món. La seua història i significat tenen arrels profundes en la tradició bíblica, la història de l'Església i l'espiritualitat cristiana.

 

  Nadal
 (Llatí: nativitas, «naixement») és una de les festivitats més importants del cristianisme juntament amb la Pasqua de resurrecció i Pentecosta. Esta solemnitat, que commemora el naixement de Jesucrist a Betlem, se celebra el 25 de desembre a l'Església Catòlica, a l'Església anglicana, en algunes comunitats protestants i a l'Església ortodoxa romanesa. En canvi, es festeja el 7 de gener en altres esglésies ortodoxes, que no van acceptar la reforma feta al calendari julià per a passar al calendari conegut com a gregorià, nom derivat del seu reformador, el papa Gregori XIII. 

Història

 
 1. Orígens Bíblics:
 ◦ La narració del naixement de Jesús es troba en els Evangelis de Mateo i Lucas en el Nou Testament. Segons estes escriptures, Jesús va nàixer a Betlem de la Judea, en un humil pesebre, per no tindre lloc a la posada.
 ◦ Els Evangelis relaten esdeveniments com l'anunciació de l'àngel Gabriel a la Mare de Déu, el viatge de José i María a Betlem, l'adoració dels pastors guiats per un àngel i la visita dels Mags d'Orient seguint una estrela.

 2. Data de la Celebració:
 ◦ Encara que la data exacta del naixement de Jesús no s'esmenta en la Bíblia i els historiadors no la reflectixen amb exactitud, l'Església va triar el 25 de desembre en el segle IV per a commemorar este esdeveniment. Això podia haver sigut una adaptació de festivitats paganes com el "Dies Natalis Solis Invicti" (Dia del Naixement del Sol Invicte). La definició de “Crist, llum de món i Sol que naix de l'alt" prové de la tradició cristiana i està profundament arrelada en les Escriptures, especialment en el càntic de Zacarías conegut com el Benedictus (Lucas 1:78-79). En este càntic, Zacarías, el pare de Joan el Baptista, profetitza sobre la missió del seu fill i l'arribada del Messies amb estes paraules:
"Per l'entranyable misericòrdia del nostre Déu, ens visitarà el sol que naix de l'alt, per a il·luminar als que viuen en tenebres i en ombra de mort, i per a guiar els nostres passos pel camí de la pau."

 3. Desenrotllament Històric:
 ◦ En els primers segles, Nadal va començar a adquirir importància litúrgica. Durant l'Edat mitjana, es van afegir tradicions com les nadales, els pesebres i les representacions teatrals del naixement de Crist.
 ◦ La festivitat es va expandir a nivell mundial amb l'evangelització, adoptant matisos culturals en diferents regions.

 

 

Significat

 
 1. Encarnación de Déu:
 ◦ En Nadal se celebra el misteri de l'Encarnació: Déu es va fer home en la persona de Jesús per a salvar a la humanitat del pecat. Este acte demostra l'amor incondicional de Déu pel món.

 2. Esperanza i Redempció:
 ◦ Jesús és vist com la "llum del món" que porta esperança, pau i redempció. El seu naixement marca l'inici d'un pla diví per a restaurar la relació entre Déu i la humanitat.

 3. Virtuts i Valors:
 ◦ Nadal convida a practicar valors com l'amor, la generositat, la humilitat i la solidaritat. És un temps per a reflexionar sobre el missatge de pau i reconciliació que Crist representa.

Tradicions  Associades

 
 1. Missa de Gall:
 ◦ És costum que se celebren diverses misses per Nadal, amb distint contingut segons el seu horari. Així, la nit anterior (Nit de Nadal) encara que siga diumenge, se celebra la famosa “Missa del Gall” o Missa de Mitjanit; en alguns llocs hi ha fins i tot una “Missa de l'Aurora” que se celebra precisament a l'alba del 25 de desembre,  la “Missa del Dia”, en la qual és costum que  després d'ella, el Papa done un missatge de Nadal a tots els fidels del món i després de la seua conclusió la tradicional benedicció “Urbi et orbi” (en llatí: a la Ciutat de Roma i al Món). 

 2. El Pesebre:
 ◦ Sant Francesc d'Assís va popularitzar la tradició del pesebre en el segle XIII, representant l'escena del naixement de Jesús amb figures de Maria, Josep, el Jesuset, pastors, àngels i animals.

 3. Cants i Oracions:
 ◦ Les nadales i càntics de lloança són una manera de celebrar l'alegria del naixement de Crist. Les oracions també se centren en donar gràcies a Déu pel do del seu Fill.

 4. Actes de Caridad:
 ◦ Moltes comunitats cristianes realitzen obres de caritat durant Nadal, seguint l'exemple de generositat que simbolitza el regal de Déu al món.

             

  Ací a Castalla

La festa de Nadal ha sigut una de les més celebrades de l'any fins al punt que fins fa dos o tres dècades se celebrava com a tridu, és a dir, tres dies de festa, 25, 26 i 27 de desembre, tal com també eren els tres dies de les quaranta hores, Pasqua de Resurrecció i festes patronals de moros i cristians. Hui dia i per motius de la famosa globalització moltes d'estes tradicions i singularitats pròpies del poble tendixen a anar desapareixent, prevalent sobre elles els interessos econòmics o tradicions importades. En l'actualitat el dia 26 moltes famílies de Castalla encara el continuen celebrant com a festivitat, no obrin les seues portes moltes empreses i comerços.

 

En resum

 Nadal és molt més que una festivitat; és un recordatori espiritual de l'amor de Déu i la seua proximitat amb la humanitat. És una època per a renovar la fe, compartir amb els altres i viure el missatge de pau i alegria que Jesús va portar al món.

Els tocs de campanes

Per tot l'exposat és evident que els tocs de campanes han de tindre un protagonisme molt especial i singular per a esta celebració, ja que les campanes tenen un significat profund i simbòlic en Nadal, tant en contextos culturals com i sobretot religiosos. S'associen amb alegria, esperança i celebració, a més de tindre una llarga tradició que connecta amb les festivitats nadalenques. Les campanes per Nadal són un recordatori alegre i espiritual de la importància de la temporada i de les tradicions que unixen a les comunitats en celebració. Per això, fidels a la tradició ho continuen celebrant i anunciant, sent els tocs per a estos dies de la manera següent:

 

DIA 24 DE DESEMBRE, VESPRA DE NADAL




13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.    "                 "               "     : Volteig general solemne.
               


17.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
17.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
17.46 h. Convent: Volteig  campana mitjana.
18.01 h. Convent: 3r Toc a missa.

19.00 h. A l'encesa de l'estrela  volteig manual.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc de l'Ave Maria.
20.02 h.     "              "             "         Volteig general.
               

23.30 h. Parròquia 1r Toc a missa del Gall.

23.45 h. Parròquia: 2n Toc a missa.

23.46 h. Volteig general.

24.00 h. Parròquia: 3r Toc a missa.




                              

DIA 25 DE DESEMBRE, NADAL

09.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc de l'Alba.
09.02 h. :     "             "             "   Volteig general.
               

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig mitjana i segona.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig mitjana i segona.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.     "              "              "        Volteig general solemne.
            
20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc de l'Ave Maria.

En aquell Xiquet embolicat en bolquers i ficat al llit en el pesebre, és Déu que ve a visitar-nos per a guiar els nostres passos pel camí de la pau. "Nadal, misteri d'alegria. Alegria, fins i tot estant lluny de casa, la pobresa del pesebre, la indiferència del poble, l'hostilitat del poder. Misteri d'alegria malgrat tot. D'este mateix goig participa l'Església, inundada hui per la llum del Fill de Déu: les tenebres mai podran apagar-la." (Sant Joan Pau II).

 

Dia 26 de desembre, segon dia de Nadal

08:00 h. Toc d'Alba en les tres esglésies.
08:01 h. Volteig menor parròquia i ermita.

10:01 h. Primer toc a missa parròquia.
10:15 h. Segon toc a missa parròquia.
10:16 h. Volteig menor.
10:30 h. Tercer toc a missa parròquia.

13:00 h. Toc d'Àngelus en les tres esglésies.
13:01 h. Volteig menor parròquia, convent i ermita.

20.00 h. Toc de l'Ave Maria en les tres esglésies.

 Es Navidad cada vez que sonríes a un hermano y
le tiendes la mano.

Es Navidad cada vez que estás en silencio para
escuchar al otro.

Es Navidad cada vez que no aceptas aquellos
principios que destierran a los oprimidos al margen
de la sociedad.

Es Navidad cada vez que esperas con aquellos que
desesperan en la pobreza física y espiritual.

Es Navidad cada vez que reconoces con humildad
tus límites y tu debilidad.

Es Navidad cada vez que permites al Señor renacer
para darlo a los demás.


                Madre Teresa de Calcuta

 

Campanes que sonen, campanes que diuen

         Este suggeridor títol encapçala el llibre publicat per la Colla de Campaners de la nostra veïna localitat d'Alcoi, la presentació del qual va tindre lloc divendres passat 6 de desembre de 2024.

 

La Colla de Campaners d'Alcoi

 
         En primer lloc, cal destacar l'admirable labor d'este grup de campaners i campaneres de recent creació. Fundada fa a penes dos anys, en 2022, han aconseguit dur a terme una impressionant quantitat de projectes en un breu període de temps. El seu treball dinàmic i compromés ha donat fruits notables, entre els quals destaca la publicació d'este llibre. El seu principal objectiu, com bé expressa el títol, és una "Aproximació al patrimoni campaner de la ciutat d'Alcoi".

La invitació

 
         El passat 25 de novembre vaig rebre una invitació de Pau Sarrió, campaner de la Catedral de València, excel·lent persona i amic, per a assistir a la presentació del llibre. Pau em va avançar que en el seu article titulat "Paisatge sonor alcoià", inclòs en el llibre, esmentava alguns tocs i campanes de la nostra localitat, Castalla, i també incloïa una fotografia de la matraca del nostre campanar. Naturalment, no podia faltar.

 

 

          Vaig compartir la invitació amb nostra Colla de Campaners i Campaneres Castelluts per a organitzar la nostra assistència i mostrar suport als companys d'Alcoi. No obstant això, en coincidir amb el pont de la Immaculada i la Constitució, tots tenien compromisos previs. Així, vaig acudir en representació de nostra colla.

En honor a Santa Bàrbara

 
        El programa de l'esdeveniment es va complir rigorosament. A les 10.30 del matí ens reunim a l'església de Sant Jordi, on es va celebrar una Eucaristia en honor a Santa Bàrbara, patrona dels campaners. La cerimònia va estar amenitzada pels cors de les esglésies del centre, presidint la celebració el rector D. Jesús Fuentes. En finalitzar, es va rendir un xicotet homenatge a dos joves campaners d'Alcoi, els qui van rebre una xicoteta campana com a obsequi.

Visita al campanar

 
        A continuació, es va organitzar una jornada de portes obertes per a visitar el campanar de Santa María, el més emblemàtic d'Alcoi. Esta experiència va ser per a mi especialment entranyable i nostàlgica, perquè vaig recordar l'última vegada que ho vaig visitar, quan tenia tan sols 13 anys.

 

 

          Després, aprofitant el temps disponible, ens dirigim a la capella de San Miguel, pertanyent a la Tèxtil Alcoiana. Allí contemplem la campana més antiga d'Alcoi, que es troba a l'espadanya d'esta capella. Una veritable joia històrica.

 

La presentació del llibre

 
         Finalment, en l'esmentada capella de San Miguel, va tindre lloc la presentació oficial del llibre. Josep Lluís Santonja, director de l'arxiu municipal d'Alcoi i prologuista de l'obra, va ser l'encarregat d'introduir-la. Este llibre, editat per l'Obra Social de Caixa Ontinyent, és fruit del treball de Francisco Javier Montalvá, president dels campaners d'Alcoi, i Joan Alepuz, membre dels campaners de la Catedral de València, amb la col·laboració d'una desena d'autors més amb molt bons articles, narrant molts detalls des de la primeres notícies que es tenen sobre campanes, fins als nostres dies.

         Per a l'esdeveniment va acudir la corporació municipal alcoiana, autoritats eclesiàstiques, la colla de campaners d'Alcoi, una representació de la de la Catedral de València, la del Comtat, personalment representant a la de Castalla i amics i simpatitzants de les campanes.

        L'obra no sols és un homenatge al patrimoni campaner, sinó també un valuós compendi tècnic que detalla les fitxes d'unes 70 campanes actives a la ciutat. Amb un preu de venda de 20 euros, la seua adquisició se sent com una modesta contribució enfront de l'immens esforç que representa recopilar i preservar tanta informació.

Nou projecte

 
       La Colla de Campaners d’Alcoi destinarà els fons recaptats amb la venda del llibre a un ambiciós projecte: la fosa d'una nova campana per a la torre de Santa María. Esta campana estarà dedicada als xiquets i portarà el nom de  "Reis Mags". El seu disseny, obra de Juan Climent Miró, és una autèntica bellesa, i s'espera que estiga llesta per a l'any vinent, 2025.

Felicitacions

 
        Des d'este espai, transmetem nostra més sincera felicitació a la Colla de Campaners d’Alcoi, tant per la publicació d'este meravellós llibre com pel prometedor projecte de la nova campana. La seua passió i dedicació són un exemple per a tots nosaltres. Enhorabona!

 

 

 

Santa Bàrbara i els campaners

 

 

 La festa de Santa Bàrbara

   - És una celebració de gran importància en molts llocs, especialment en comunitats on la seua figura és venerada com a patrona de diversos oficis i grups, inclosos els campaners, els miners, els artillers i altres relacionats amb treballs de risc. La seua festivitat es commemora el 4 de desembre.

  - Va ser nomenada patrona menor de la nostra localitat, Castalla, el 15 de desembre de 1697 tenint la seua iconografia en una imatge de fusta tallada en l'antic retaule de l'altar major i una altra llaurada en pedra en la façana principal de la parròquia. La primera va ser destruïda per les flames, el 22 d'agost de 1936. La segona va ser mutilada i decapitada en eixe mateix any, conservant-se part d'ella en dependències parroquials.

 

 

 

  - Una de les nostres campanes està dedicada precisament a ella, concretament la “DEJUNI” que va ser fosa i instal·lada l'any 1803.

 

Santa Bàrbara i el seu simbolisme

 
 - Santa Bàrbara és coneguda com una màrtir cristiana dels primers segles del cristianisme. Segons la tradició, el seu pare, un pagà anomenat Dióscoro, la va tancar en una torre per a protegir-la d'influències externes. Bárbara es va convertir al cristianisme en secret i, quan el seu pare el va descobrir, va intentar forçar-la a renunciar a la seua fe. En negar-se, va ser martiritzada i, segons el relat, el seu pare va ser fulminat per un llamp després de decapitar-la.

 - Per esta raó, Santa Bàrbara és invocada com a protectora contra llamps, tempestes, explosions i accidents relacionats amb el foc.

 - El seu vincle amb els campaners radica en el fet que les campanes han sigut històricament usades per a advertir de tempestes, incendis o atacs, la qual cosa estreta la relació simbòlica amb el seu patronatge.

 

 

 

Patronatge dels campaners

 
 - Els campaners, els qui tenen la labor de tocar les campanes en esglésies i ermites, veuen en Santa Bàrbara una guia espiritual. Ella representa la protecció en moments de perill, atés que el seu treball comporta riscos en operar en torres altes i en condicions climàtiques adverses.

 - En molts pobles, les festivitats dedicades a Santa Bàrbara inclouen tradicions que destaquen la importància dels campaners, com:

 • Repic de campanes: És un acte central en la celebració. Es realitzen tocs especials en el seu honor, sovint amb repics festius o solemnes depenent de la comunitat.

 • Processó: En moltes localitats, es realitza una processó amb la imatge de Santa Bàrbera, en la qual els campaners tenen un paper destacat.

 • Misses i ofrenes: Se celebren misses solemnes en el seu honor, en les quals els campaners i les seues famílies participen activament, portant ofrenes.

 

 

Celebracions notables

 
 - A Espanya, Santa Bàrbara és especialment venerada en regions mineres com Astúries, Lleó i Andalusia, i també en zones on l'ofici de campaner té una forta tradició, com Castella, Aragó i especialment la Comunitat Valenciana. Cada comunitat té les seues pròpies variants de les festivitats, però en totes destaca la unió entre la fe, la cultura local i la importància dels campaners com a guardians de tradicions sonores.