Del dia 22 al 30 d'agost té lloc
en l'ermita de la Preciosíssima Sang la novena a la Patrona la Mare de Déu de
la Soledat com a preparació a les festes de moros i cristians que es celebren
de l'1 al 4 de setembre en el seu honor.
En l'entrada de Sant Roc em vaig comprometre a escriure del principi del
patronatge de la Mare de Déu de la Soledat, però per falta de temps no ho puc
fer, simplement he complementat amb més dades l'entrada de l'any
anterior “dades cronològiques” que també han eixit publicats
enguany en el llibre de festes, sent aquests els següents:
1577: Sant Joan de Ribera, sent arquebisbe de València, exigeix que el Dissabte Sant se li canvie el mantell negre per un altre blanc. (Hi ha constància dels noms de les possibles primeres vestidores)
1577: En les actes de la constitució de la confraria de la Preciosíssima Sang s'establia l'obligació de fer les processons de Setmana Santa, l'ordre en què eixien les imatges i els gremis (per açò es dedueix que ja eixia en processó)
1708: És baixada en rogatives a la parròquia per una plaga de llagosta. (Aquestes rogatives es solien realitzar solament als patrons)
1719: És baixada en rogatives per sequera.
1737: L'Il·lustríssim Senyor D. Andrés Mayoral, arquebisbe de València va concedir 40 dies d'indulgència a qui resara una Salve davant d'aquesta Santa Imatge.
1748: És baixada en rogatives per terratrèmols.
1749-50: Entre aquests anys se'ls exigeix als frares mínims no tinguen confraria ni altar dedicat a la Mare de Déu de la Soledat.
1752-57: Permaneix aquests 5 anys en la Parròquia per la construcció del seu camari. (Després de la solemne processó de pujada amb fogueres per tota la ciutat, el castell, plaça de l'ermita etc. amb dispar de salves de arcabusseria i repetició en els anys successius; possible principi de les actuals festes de moros i cristians en el seu honor).
1834: És baixada en rogatives per la primera epidèmia de còlera.
1854: És baixada en rogatives per la segona epidèmia de còlera.
1854: Compon José Pérez de Sarrió els gojos.
1856: Regala un mantell nou blanc el religiós mínim D. José Ibáñez Rico (actual mantell de festes)
1856: Es construeix un mecanisme pel qual la imatge ix del anda processional i ascendeix i descendeix lentament fins a la hornacina-camarí de la parròquia.
1873: Estrena andes en el dia de Pasqua de Resurrecció sufragades per l'anterior frare mínim.
1898: Estrena corona nova, la inscripció de la qual diu: “Propietat de D. Vicente Torró Donat i família”.
1901: S'estrenen els 8 primers vestits típics de “castelluts” per a portar a la Mare de Déu en les processons de setembre.
1914: Després de 2 anys de gran sequera, se li fan rogatives (no hi ha constància de si és baixada a la Parròquia o si són en l'Ermita), després de les intenses pluges esdevingudes el 7 de Juny s'organitza una gran festa votiva en acció de gràcies.
1936: És destruïda l'antiga imatge de la Verge de la Soledat.
1939: És rebuda la nova Imatge, obra de l'escultor D. Vicente Rodilla, de València, en la finca denominada “La senia de Torró”, d'on va eixir en solemne processó per a entrar en la ciutat.
1940: És construït un nou retaule-hornacina en la seua ermita per haver-se destruït l'antic l'any 1936.
1941: Regal del ramellet de plata que porta entre les mans per part d'Isabel Bellot.
1964: És col·locada la imatge exposada al culte per primera vegada en el centre del seu camarí, sense hornacina.
1965-66: Permaneix un any en la parròquia per obres de restauració en l'Ermita.
1970-71: Estrena noves andes, adaptades amb jardineres per a poder portar flors en les processons i es suprimeixen les ciris en els nous fanals, sent aquests il·luminats amb gas, posteriorment amb piles i després amb bateria.
1970-71: Al ser les noves andes per a 12 persones, s'estrenen 12 nous vestits de portador, per estar els anteriors molt deteriorats.
1980: El Divendres Sant estrena un mantell negre, replica del destruït l'any 1936.
1980-81: Estrena conjunt de 8 fanals nous.
1982: L'1 de Maig és beneït el nou museu on guardar i exposar tot el referent a la Verge, pel Bisbe D. Pablo Barrachina.
1982: Es realitza un conjunt de andes per a festes (rèplica de les destruïdes l'any 1936)
1982: És recuperat el novenari que es realitzava antigament en la 8ª de Pasqua i traslladat als dies que antecedeixen a les festes Patronals celebrades en el seu honor de l'1 al 4 de setembre, per D. Francisco Berbegal. Aquest any 1982 la imatge de la Verge va recórrer tots i cadascun dels carrers de la població, sense cap excepció, per a açò es va dividir tot el casc urbà en nou sectors, els que va visitar cada dia del novenari. Tots els habitants de Castalla van contribuir, aportant cadascun el seu granet d'arena (i alguns, cabassos), engalanant i decorant els carrers per on havia de passar, i muntant un altar de campanya en cadascun dels nou sectors en el qual es va celebrar la novena i Missa, oferida cada dia pels difunts dels carrers del sector pel qual havia transcorregut la Mare de Déu. En l'actualitat aquest novenari es celebra en l'ermita de la Preciosíssima Sang i es segueix oferint cada dia pels difunts haguts durant l'any, pertanyents als sectors en els quals es va dividir la població en aqueix 1982.
1982: Es realitza una nova imatge de la Mare de Déu (per no ser l'anterior de talla completa) obra de l'artista imatger Francisco Buiza de Sevilla, es va beneir l'1 de setembre per D. Toribio Sellés.
1982: És coronada canònicament el 2 de setembre per D. Pablo Barrachina i Esteban, Bisbe d'Oriola-Alacant, estrenant per a l'ocasió una nova corona (regal dels seus portadors “els majordoms”) i component un himne per a l'esdeveniment D. Salvador Payá, oferint-li també la població la medalla atorgada al donant de sang.
1983: Per resultar insuficients s'estrenen 24 nous vestits, típics de castellut, per als portadors.
1988: El 21 de març s'aproven els estatuts de la confraria” Verge de la Soledat” per l'Il·lm. Sr. Bisbe D. Pablo Barrachina i Esteban.
1988: Es realitza una nova instal·lació elèctrica, col·locació de llampares i il·luminació en la seua ermita i camarí.
1989: Regal de dos ramellets banyats en or que porta entre les mans per part de la gestora de la confraria.
1990: El 9 d'abril l'Il·lm. Sr. Bisbe D. Francisco Álvarez i Martínez accepta i decreta la primera proposta presentada per la confraria sobre les dos imatges presentades al culte, açò és: La imatge de 1939 s'exposarà al culte públic dins de l'ermita i la de 1982 serà utilitzada per a qualsevol trasllat, processó, acte o culte que tinga lloc fóra de l'ermita.
2000: És restaurada la corona estrenada en la coronació, per deterioració d'enganxades en les lluminàries de festes i per la mala qualitat del daurat, realitzant-se-li un bany nou.
2001: Estrena mantell nou de Pasqua.
2002: El 2 de setembre són beneïdes les noves andes de Pasqua pel Senyor Bisbe D. Victorio Oliver.
2003: És restaurada la corona de 1898 i els fanals de festes, per estar molt ennegrits, realitzant-se'ls un bany de plata nou.
2011: Permaneix quasi un any en la parròquia per obres de restauració en el seu camarí.
2012: El 22 de Febrer, dimecres de cendra, es fon una nova campana dedicada a Ella, portant la seua imatge en alt relleu i la inscripció amb referència als gojos. Es beneeix el 5 de Maig, dia de la mare, i es col·loca en la seua Ermita el 8 del mateix.
Lògicament han de ser moltíssims més els esdeveniments que durant aquests segles han esdevingut al voltant de la nostra Patrona, però la immensa majoria d'ells no han sigut documentats, sent també cert que és probable que amb el pas del temps vagen apareixent més per la diversitat de llocs en els quals solen constar.
I les tocs per al novenari sean les seguents:
DEL 22 AL 30
08:01 hores: Toc d'alba amb l'àngelus en les 3 Esglésies.
08.02 hores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*
13.01 hores: Toc d'àngelus en les 3 Esglésies.
13.02 hores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*
21.01 hores: Toc d'àngelus en les 3 Esglésies.
21.02 hores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*
Díes laborals
19.30 hores: 1r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
19.45 hores: 2n Toc amb volteig de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
20.00 hores: 3r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
Dissabtes i Diumenges
18.30 hores: 1r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
18.45 hores: 2n Toc amb volteig de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
19.00 hores: 3r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
No hay comentarios:
Publicar un comentario