La festivitat de l'Assumpció i tocs

  

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              
  IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ACTUAL"
                                 

            Assumpció de María o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església catòlica i de l'Església ortodoxa, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser portats al cel després d'acabar els seus dies en la terra.

         
    IMATGE DE  LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ANTIGA"

               

              Este trasllat és cridat "Assumptio Beatæ Mariæ Virginis" (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina del qual va ser definida com a dogma (veritat de què no pot dubtar-se).

            Este Dogma va ser proclamat pel papa Pius XII, el 1r de novembre de 1950, en la Constitució Munificentisimus Deus: “Pronunciem, declarem i definim ser dogma divinament revelat que la Inmaculada Mare de Déu, acabat el curs de la seua vida terrenal, va ser Assumpta en cos i ànima a la glòria del cel".

            Esta creença ja es venia acceptant des del S. VI, molt relacionada amb la festa de la Dormició celebrada des de molt antic en les esglésies orientals. Des del S. VI  es celebrava una festa a Jerusalem que passa a Occident amb el nom de la Dormició de Santa Maria.

                CAMPANA MARIA DE LA ASSUMPCIÓ "MAJOR"

              A València, la devoció assumpcionista es va iniciar des del mateix moment de la reconquista. El rei Jaume I "va dedicar al misteri de l'Assumpció la pròpia catedral de València i les altres esglésies que erigia en les terres que anava conquistant", mentres que la gran devoció a la Mare de Déu "Assumpta" a València va fer que fóra representada "massivament per l'art local", i hi ha constància que es celebrava la festa amb processó des de 1372; el papa Calixt III, en 1457 va declarar oficial la festa de l'Assumpció per al 15 d'agost, i per això és reconeguda popularment esta festa com “la Mare de Déu d'agost”.

               També aquí a Castalla, des d'aquestes mateixes dates en les quals es produeix la reconquesta cristiana d'aquestes terres pel rei Jaume I d'Aragó es funda el patronat de la Verge de l'Assumpció, per això en el 1245 es consagra l'actual ermita de la Sang a la advocació de l'Assumpció de la nostra Senyora com a parròquia de les poblacions de Tibi, Ibi, Onil i Castalla, no havent-hi documentació si al temps va ser proclamada patrona de la vila.

           L'any 1473 és canviat el patronat de la Verge de l'Assumpció (15 d'agost) al de la Verge de la Nativitat (8 de setembre), per una qüestió que és difícil de creure però que està documentada: En aquest any el cardenal de Roma Rodrigo de Borja va estar de visita en Xativa, ciutat a la qual pertanyia la família. Aquest cardenal va prestar un grup de músics (ministrils) perquè actuaren en les celebracions religioses de les festes d'agost a l'Assumpció, i davant la impossibilitat que arribaren a temps es va decidir per part del consell de la vila permutar el patronat pel de la Nativitat de la nostra Senyora, realitzant-se a partir d'aquest any les festes patronals en el seu honor. 

            No hi ha documentació clara de si la dedicació de l'antiga parròquia va ser substituïda també, ja que el retaule principal de aquesta, que es va retirar per a la construcció del camerí de la Verge de la Soledat, estava dedicat a la Nativitat, cosa d'altra banda curiosa ja que aquesta Església feia quasi 200 anys que estava dedicada a la Preciosíssima Sang de Crist.

               Aquestes festes a la Nativitat van seguir celebrant-se fins a l'any 1653, a partir d'este any hi ha documentació en què la vila torna a recuperar les festes de l'Assumpció, per ser titular de la parròquia.

 

                          
                              CAMPANA MARIA DE LA ASSUMPCIÓ ANTIGA "MITJANA"

             En la proxima entrada narraré una poca més d'història sobre els patrons o patronats ja que el següent anomenat va ser Sant Roc, sent en aquest dia de l'Assumpció la processó dels dos, a causa de la seva proximitat, encara que fa uns anys es celebrava cada dia la seua corresponent.

Els tocs per a aquesta festivitat seran els següents:

 


   DIA 14 d'agost (Vespra)


13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia i convent.

Les Misses vespertines de qualsevol solemnitat són en el Convent però en aquest cas en tractar-se de la titular de la Parròquia es celebrarà en aquesta.

19.31 h. primer toc a Missa Parroquia
19.45 h. segon toc      "          "
19. 46 h. Volteig menor (4 Campanes) "
20.01 h.tercer toc      "            "

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
21.02 h. Volteig general parròquia i convent.

15 d'agost “la Mare de Déu de l'Assumpció”

07.31 h. Àngelus parròquia
07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.
07.33h. Volteig general curt parròquia.
07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.
08.01 3r Toc a missa en posterior parròquia.

10.01h. 1r Toc a missa. 
10.15 h. 2n Toc a missa. 
10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.
10.31 h. 3r Toc a missa. 

PROCESSÓ:
Enguany no es realitzarà la processó en aquest dia sinó que serà el següent 16, dia de Sant Roc, per açò els tocs d'aquesta estaran narrats en la próxima entrada.


13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.


21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (vespra de Sant Roc)