Des d'ahir 17 d'agost, l'Ermita de la Preciosíssima Sang alberga en el
seu interior una nova obra d'art (encara que no és nova, porque es va pintar
en els anys 40) exposada per a veneració i culte públic. Vaig en
aquesta entrada a centrar-me en narrar alguna cosa sobre la història
d'aquest quadre i de la seua Ermita.
En el terme municipal de Castalla hi ha diverses ermites situades en algunes finques, masos o caserius, a les quals en l'antiguitat solien acudir els vicaris parroquials per a celebrar els sagraments, ja que era més senzill que es desplaçara un rector a aquestes ermites que les diverses famílies que allí solien viure acudiren a la Parròquia. Una d'aquestes finques o caseriu està situat en la carretera de Castalla a Tibi a uns quatre o cinc quilòmetres i en ella hi ha una menuda ermita dedicada a Sant Joan Baptista.
Aquesta ermita es va construir l'any 1733, es va consagrar i es va dedicar a Sant Joan Baptista, va ser restaurada i ampliada en 1933. A més de les persones que habitaven el caseriu i finques conlindans, eren moltes les del poble les que solien acudir a la celebració de la Santa Missa sobretot en el día del seu titular, la festivitat de Sant Joan Baptista, quedant-se xicoteta fins i tot després de la seua ampliació.
L'any 1936 va ser destruït el llenç que presidia l'altar d'aquesta ermita, (que és lògic el suposar que dataria de 1733) i els ensers propis per a les celebracions. A principis de la dècada dels 40 s'encarregue el nou llenç a un pintor de València. Aquest nou llenç va ser sufragat per subscripció popular, ja que com he comentat a més dels habitants del caseriu eren molts els fidels de Castalla que sentien especial devoció a Sant Joan Baptista.
El pas dels anys unit a l'abandó dels habitans conlindans ha anat deteriorant l'estat d'aquesta ermita, intentant per açò el Rector D. Toribi Sellés en els anys 60 la seua restauració procurant evitar la seua desaparició, i desistint al final per l'escassetat de fons.
En la segona meitat dels anys 80 va ser robada la campana que presidia la espadanya en la façana principal, començant a partir d'ací el vertader declivi d'aquesta ermita (encara recorde de xiquet quan jo mateix participara en aquesta festa, la gran quantitat de voltejos que realitzàvem amb ella, rellevant-nos quasi tots els presents xiquets i majors). Uns anys després també va ser robada una pila per a l'aigua beneïda llaurada en pedra, i decidint a partir d'aquest moment les dos famílies propietàries d'aquesta ermita (Emilio Pasqua i Juan Mira) retirar el llenç que la presidia i tornar-ho al seu lloc solament el dia que es celebrava la festa, el 24 de juny, fins a 1994-95 on es va deixar de celebrar. (És curiós com en l'actualitat, amb el perill d'enfonsada i sense cap tipus de representació ni iconografia religiosa, seguisca havent-hi persones que es desplacen a aquesta ermita per a encendre siris)
Des d'aqueixos anys i fins a aquesta data el quadre s'ha trobat guardat per part de la família intentant buscar la millor opció per a ell, pensant per açò que una bona ubicació seria en l'ermita de la Preciosíssima Sang, en la segona capella entrant per la dreta, que és precisament la contraposada a la qual està la imatge de Sant Joan Evangelista.
Estant d'acord totes les parts en què aquesta seria la millor solució; per part de la parròquia el Rector D. Salvador Valls, les famílies propietàries de l'ermita i descendents dels nomenats en la subscripció popular que ho va sufragar, es va donar a la parròquia en el mes d'agost d'aquest 2013, posant-nos per açò en marxa nosaltres per a procedir a la seua col·locació.
El dissabte 17 a les cinc de la vesprada ens reunim en la parròquia Víctor, Fran i jo per a pujar-ho a l'ermita i col·locar-ho, però veient la gran quantitat de pols i brutícia que tenia acumulat, abans de ficar-ho en l'Ermita, pensem a netejar-ho amb un drap sec per a no deteriorar més el llenç, també li vam donar una passada de nogalina al marc de fusta per la sequedat que presentava.
Com es pot comprovar el quadre ha quedat “com a anell al dit” en la seua nova ubicació, quedant així exposat per a veneració pública de tots els castelluts, encara que açò sí, tambe es pot comprovar que el llenç necessita una bona restauració per la gran deterioració que manifesta en les seues pintures al olí, (però bo, amb paciència tot arribarà….)
Vull donar les gràcies a María de la Soledad Gisbert (coneguda per tots com Mari Sol la de la drogueria) perquè sent ella una de les propietàries del llenç, ha sigut la persona que més s'ha esforçat i treballat per a portar-ho a aquest bon fi i també vull agrair-li la dedicació prestada per a explicar-me la història d'aquesta ermita i del seu titular Sant Joan Baptista, sent moltes les anècdotes i detalls explicats per ella que no vaig a esmentar per no estendre'm massa.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario