FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR I TOCS

                                     

  Imatge de la nostra parròquia

                                                   

             La festivitat de la Mare de Déu del Pilar és la festa patronal de Saragossa, així com de la Hispanitat i de la Guàrdia Civil. Se celebra el 12 d'octubre.

            Va ser festiu per primera vegada l'any 1613 en aprovar-ho així el Consell de Saragossa. Fins al 27 de maig de 1678 no es va declarar patrona de Saragossa a la Mare de Déu del Pilar. Segles d'història, fe i devoció relacionada amb esta advocació mariana, precedixen les celebracions que practiquen els espanyols actualment. El Pilar és la Festa Nacional de la Hispanitat i una de les festes més reconegudes en tot el món.

 

 

 

 

             La història de la Festa del Pilar comença l'any 40, quan l'apòstol Santiago El Major, germà de Sant Joan i fill de Zebedeo, va entrar a Celtibèria per a predicar la paraula de Déu als habitants pagans. Mentre viatjava per terres aragoneses, en la nit del 2 de gener de l'any 40 de l'era cristiana, se li va aparéixer a Saragossa la Mare de Déu, quan encara habitava a Jerusalem -abans de la seua Assumpció gloriosa-, per a consolar i animar a l'apòstol Santiago, que a les vores de l'Ebre predicava l'Evangeli.

 

 

 

 

           La Mare de Déu li va demanar que construïra una església en el pilar de marbre on estava ella. La Mare de Déu va desaparéixer, però el pilar va romandre. En este mateix lloc Santiago va realitzar la sol·licitud de la Mare de Déu, i després de segles el resultat és la bella basílica del Pilar.

 

 

 

          L'any 2015, ací a Castalla va ser molt especial per a aquesta advocació mariana, ja que va  tindre lloc la benedicció d'una nova imatge, de fusta tallada de la Mare de Déu del Pilar, portada des de Saragossa pel rector En Salvador Valls. La imatge va ser col·locada en la segon capella entrant a mà esquerra, dedicada a  la Misericordia, en el lateral dret, sobre una peana i fornícula de fusta anb un fons de tela adamascada daurada. En el 2016 se li va confeccionar i col·locar el primer manto i la corona, que es va beneir en la Missa d'aquest dia. El manto va ser regalat per una persona anònimament i la corona per alguns donatius i ajudats per una rifa. A data de 2023 són ja quatre les mantos que té, sent tots donacions de devots d'esta dedicació de la Mare de Déu.

 

 

 

 

            Com queda constància en la foto que tanca el post i motivat per la pandemia, el 2020 va ser un dels poquíssims anys en el que es va poder contemplar les imàtgens d'estes dos advocacions marianes juntes, la Patrona de Castalla, la Mare de Déu de la Soledat i la Mare de Déu del Pilar. També este any se celebraran dos Misses, la que és habitual a les 12 hores i un altra a les 09.30h.

 

                Com es lògic, les campanes anuncien esta festivitat, però amb voltejos només de la campana xicoteta i dejuni, no intervenint la mitjana per no ser precepte i per descomptat tampoc les majors perquè tampoc és gran solemnitat. La de l'ermita si que ho fará per tractar-se d'una festivitat de la Mare de Déu, per això els tocs seran els següents:

Dia 12 d'octubre FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR

08.01 h. Toc d'Alba parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig campana ermita

09.00 h. 1r Toc a missa parròquia.

09.15 h. 2n Toc a missa parròquia.

09.30 h. 3r Toc a missa parròquia. 

11.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa  "
11.46 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni. 
12.01 h. 3r Toc a missa.  "


13.01 h. Toc d'Angelús parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni, xicotetes convent i ermita

 21.01 h.  toc d'Ave María parròquia, convent i ermita

 

El canvi de sacerdots

              En aquest nou post, vull deixar constància del canvi del capellà rector, que ha tingut lloc el passat cap de setmana per a la nostra parròquia i població. Durant aquest any 2023, que ja encamina la seua recta final, el Bisbe de la diòcesi En José Ignacio Munilla, ha realitzat una gran quantitat de canvis en els destins dels sacerdots de la diòcesi, en el qual la nostra població, Castalla, també s'ha vist immersa; és per això que el nostre capellà rector En. Salvador Valls González va rebre el nomenament de capellà de l'arxiprestal de Xixona i al seu torn, el fins llavors titular d'aquesta, En Eugenio Amorós Silvestre, va ser nomenat rector de Castalla. 

 

 

         Com de tots és sabut, aquests canvis solen tindre lloc el mes de setembre posterior al nomenament, per això el consell parroquial va organitzar una missa solemne, com a comiat, diumenge passat 17 a les 10.30 h. en el qual van participar tots els grups i la majoria de les confraries de la parròquia, sent amenitzada per la coral parroquial. El temple es va omplir de fidels per a donar un calorós comiat, al qual durant 16 anys ha sigut el pastor i guia de la nostra comunitat parroquial; la corporació municipal va acudir també a l'esdeveniment, i després de la conclusió va fer un xicotet obsequi en agraïment i com a record del seu pas per Castalla al nostre rector, resultant una celebració molt emotiva, perquè a més coincidia en el dia del seu 56 aniversari. El grup de campaners i campaneres de Castalla també vam ser presents en l'esdeveniment, realitzant un volteig general de campanes en el segon toc per a la missa i el toc de consagració festiu.

 

              El següent dissabte, dia 23 de setembre, ens vam tornar a reunir, per a en aquest cas, acompanyar-li en el seu nou destí, que com he esmentat és l'església arxiprestal de La nostra Senyora de l'Assumpció de Xixona. Per a facilitar el desplaçament, el consell parroquial va buscar un autobús per a les persones que no disposaven de veicul propi, sent molts els castelluts i castelludes que allí ens concentrem; la celebració va ser presidida pel vicari episcopal de la zona IV En Enmanuel Sánchez Alarcón i concelebrat per un condiscipul seu, En Francisco Beltran i el nou vicari parroquial que aqueix mateix dia realitzava l'entrada En Francisco Miguel Vidal Martín Toledano, en aquesta ocasió, com és natural, la celebració va ser amenitzat pel cor de Xixona.

 

         Com no pot ser d'una altra manera, un bon número del grup de campaners i campaneres de Castalla vam ser presents, i com a anècdota graciosa vull deixar reflectit el comentari que una persona em va realitzar, afirmant el següent: "Els campaners de Castalla sou com les piles Duracell, dureu i aguanteu, al que jo li vaig respondre: " O més aviat com el capità del vaixell, que és l'últim a abandonar-lo" perquè vam ser els últims a acomiadar-nos i eixir de Xixona amb retorn a Castalla.

 

 

        Tan sols unes hores, després ja estàvem novament reunits per a preparar l'entrada del nou rector de Castalla, En Eugenio Amorós Silvestre; la celebració de la presa de possessió del seu nou destí va tindre lloc a les 7.30 h. de la vesprada, del següent dia diumenge 24 de setembre, realitzant una solemne Eucaristia, presidida per l'esmentat vicari episcopal de la zona IV  En Enmanuel Sánchez Alarcón i concelebrada pels sacerdots fills de Castalla, alguns amics i companys de En. Eugenio i el diaca permanent de ibi; també en aquesta ocasió va acudir la corporació municipal i novament va ser amenitzada per la coral parroquial, participant el consell de pastoral. Per a la celebració, els campaners realitzem volteig general de campanes al segon toc i el toc de consagració festiu.

 

 

         Des d'aquestes línies, a títol personal, i en el del grup de campaners i campaneres de Castalla, volem donar les gràcies a aquest gran sacerdot i amic que ara ens deixa, per la dedicació i suport en tot moment rebut per ell, intervenint en moltes ocasions en la realització del toc manual de campanes com un membre més del grup, on hem gaudit com a companys i amics, lluitant per mantindre la tradició dels tocs típics de Castalla. Aprofitem per a desitjar-li que Déu ho acompanye en el seu nou destí i que se senta abrigallat almenys com ací ho va estar, però això sí, sense dir-li un adeu sinó un fins ara, perquè prompte ens veurem i seguirem units compartint una mateixa afició com a campaners. 

 

 

        I de esta mateixa manera, també aprofitem per a desitjar-li al nostre nou rector que Déu li beneïsca i li acompanye en aquest, el seu nou destí, on el grup ens posem a la seua disposició per a col·laborar amb ell en tot quant ens requerisca.

Benedicció de Sant Francesc

         Com vaig afirmar en un post anterior, més restauracions s'han dut a terme durant este any 2023. En este cas vaig a esmentar-ne no una, sino dos, ja que amb dues estan relacionades per tractar-se de dos imatges d'un mateix sant, Sant Francesc de Paula.

       La primera i més important és la referent a la imatge de Sant Francesc de Paula que presideix el retaule de l'església del convent, encara que este està dedicat a Sant Sebastià, qui està representat en un llenç, obra del artista local Eliseo Esteve, en la part superior de l'esmentat retaule del presbiteri de l'església del convent.

         Esta imatge de Sant Francesc va ser tallada per l'artista colivenc i afincat en Castalla, Pascual Sempere Sanchís, a principis dels anys 40 del segle passat; com tot en la vida, les imatges solen tindre una deterioriació en el pas dels anys, més si cap quan estes solen eixir en processó, com és el cas que ens ocupa, per això la cofraria junt al rector van veure la necesitat d'intervindre sobre la imatge per a deixar-la en perfecte estat. En este cas també l'empresa que l'ha dut a terme ha sigut la de "Arte religioso Salmerón" de Socuellamos, qui al igual que en la imatge de la Mare de Déu, l'ha deixat en perfecte estat per a les pròximes dècades. Les despeses d'esta restauració, com de la següent que vaig a esmentar ha sigut sufragades per rifes portades a terme per la cofraria de Sant Francesc i donatius particulars dels feligresos.

       La segona imatge que s'ha restaurat de Sant Francesc està en l'ermita de la Sang, la deterioriació era tan gran, que estava retirada del culte i guardada en les criptes. Una vegada estudiada la imatge per especialistes imatgers de l'esmentada empresa de "Arte religioso Salmerón", ens van afirmar que es tractava d'una imatge prou antiga i que per la tècnica utilitzada en la seua construcció deu ser de la primera meitat del segle XIX; sobre un centenar d'anys després la imatge va patir una restauració molt poc afortunada, es suposa que per algun aficionat, i ja en l'any 1936 va ser profanada i mutilada, faltant-li les mans, bàcul i aurèola. Tots estos elements se li han fet de nou, les mans encara que la imatge no ho és, de madera tallada, s'ha substituït la policromia i sanefes en pa d'or, s'han reparat els trencats i clevills que tenia,  el bàcul s'ha fet de metall en bany d'or i està a falta de l'aurèola que ens han afirmat que en les pròximes setmanes la tindrem.

     Esta imatge s'ha baixat al convent, on té una singularitat gran esta devoció a Sant Francesc de Paula i així poder ser rebeneïda al temps que la imatge prncipal del convent.

       La benedicció va tindre lloc ahir dissabte 16 de setembre en una solemne Eucaristia en l'església del convent, amb la participació de la cofraria de Sant Francesc, i presidida pel rector En. Salvador Valls. Després de la benedicció la imatge de l'ermita serà tornada al seu lloc de procedència, peró en este cas, ja exposada per a pública veneració, probablement en una capella lateral de l'ermita.

Els tocs de campanes per a l'esdeveniment van ser de la següent manera:

Vol de les dos campanes menudes al segon toc, toc de consagració festiu i vol general en el moment de la benedicció.