La Candelaria i Sant Blai

 

           Dins del calendari festiu hi ha festes de menor rellevància litúrgica i popular, però de gran tradició ací a Castalla, les quals també les campanes les anuncien, encara que lògicament en funció a la seua importància, per això les campanes implicades en estos dies són les dos xicotetes tant de la parròquia com del convent, voltejant les dos en el segon toc de les misses que al final de l'article narraré. Estes festes a què em referisc són: El dia 2 de febrer, “dia de la candelària” i el 3 de febrer “Sant Blai”, sent esta segona d'una major tradició a Castalla per ser anomenat en 1697 Patró menor de la localitat.

 

 

 

 

 

 

 

 
La Presentació del Senyor, la Mare de Déu de la Purificació o la Mare de Déu de la Candelaria.

“Complint allò que s'ha manat per la llei mosaica, als quaranta dies del seu naixement, Jesús va ser presentat en el temple, alhora que sa mare realitzava la cerimònia de la seua purificació”.

Esta festa ja es celebrava a Jerusalem en el segle IV.

   

             El dia 2 de febrer de cada any, es recorda esta presentació del Xiquet Jesús al temple, portant alguna imatge del Jesuset a presentar a l'església o parròquia. També eixe dia, es recorden les paraules de Simeón, portant candeles (ciris fets de parafina pura) a beneir, les quals simbolitzen a Jesús com a llum de tots els hòmens. D'ací ve el nom de la “Festa de les candeles” o el “Dia de la Candelaria”. Estos ciris o candeletes són regalats per la parròquia a tots els assistents a la celebració eucarística en este dia.

 Com el propi cartell indica, enguany en coincidir en diumenge les celebracions litúrgiques seran com tots els diumenges, en la parròquia a les 8, 10.30 i 12.

 

                                     

 

 

 

 

                         Blai de Sebaste

 

 

          Venerat com a Sant Blai, va ser metge i bisbe de Sebaste en Armènia Minor (actual Sivas, Turquia). Va fer vida eremítica en una cova en el bosc de la muntanya Argeus, que va convertir en la seua seu episcopal. Segons la tradició, Blai de Sebaste era conegut pel seu do de curació miraculosa, que aplicava tant a persones com a animals. Va salvar la vida d'un xiquet que s'ofegava al travar-se-li en la gola una espina de peix. Este seria l'origen del costum de beneir les goles el dia de la seua festa el 3 de febrer.

 


           Com he comentat en la introducció a esta entrada, esta devoció hi ha documentació que acredita que està arrelada a Castalla des de molt antic, ja que segons consta en un  document existent en l'ajuntament  de la localitat, datat el dia 15 de setembre de 1697,  s'anomenen oficialment com a patrons menors de la llavors Vila de Castalla a  Sant Blai, Sant Abdo i Senent, i Santa Barbara.

            Moltes de les devocions populars estaven particularment vinculades a l'activitat econòmica de les localitats, per això cal ressaltar que Sant Blai a més de ser patró protector de les goles també ho és de la professió dels cardadors de draps. (Hi ha constància que per aquelles dates, ací a Castalla ja existia una fàbrica d'esta activitat).

   


        A més  de les festes litúrgiques, regionals o nacionals estan les festes locals, en l'actualitat només queden dos, però antigament eren moltes més, per això a mitjan segle XVIII este dia de Sant Blai era considerat dia de festa local.

 


          I com no podia ser d'una altra manera un patró menor havia de tindre la seua capella i altar en el temple parroquial, per això la capella contraposada a la de Sant Tomàs (o siga l'última de la part esquerra,  junt el baldaquí de l'altar major) era la dedicada a Sant Blai (des que es va destruir en 1936 esta capella no té ni imatge ni dedicació).

            Des de la construcció de l'església parroquial en 1570 esta capella va estar dedicada a la Mare de Déu del Sant Sepulcre, passant a dedicar-se a Sant Blai pel seu nomenament com a patró menor. El seu retaule el va costejar en 1716 el rector  D. Raimundo  Morant, natural d'Ibi, sent l'artista que el va construir D. Tomàs Artigues. En 1792 a costa del rector D. José Ruiz, natural de Quart de Poblet, es va daurar i decorar.

             En l'actualitat es continua mantenint la tradició de portar en les celebracions litúrgiques d'este dia els tradicionals rotllos de Sant Blai per a ser beneïts i així es beneïsquen les nostres goles, sent els tocs per a estos dos dies els següents:

Dia 2 de febrer “La Candelaria”

 

07.30 h. toc d'alba parroquia.

 

07.31 h. primer toc a Missa.

07.45 h. segon toc.

08.00 h. tercer toc.

 

 

10.00 h. primer toc a Missa.

10.15 h. segon toc i vol mitjana.

10.30 h. tercer toc.

 

11.30 h. primer toc a Missa.

11.45 h. segon toc i vol mitjana.

12.00 h. tercer toc. 

 

13.01 h. toc d'Àngelus en les tres esglesies.

20.00 h. toc de l'Ave Maria   "   "

Dia 3 de febrer “Sant Blai”

Durant el dia tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.

17.30 h. parroquia: 1r Toc a missa.
17.45 h.       “        2n Toc a missa en vol de campanes menudes.                                    

17.00 h.       “        3r Toc a missa.

 

19.00 h. convent: 1rToc a missa
19.15 h.       “        2n Toc a missa en vol de campanes menudes.                                

19.30 h.         “      3r Toc a missa.

 

 

DIA DE REIS "EPIFANIA DEL SENYOR"

 

        El Dia de Reis o Epifania del Senyor és una celebració cristiana que commemora l'adoració del xiquet Jesús per part dels Tres Reis Mags: Melchor, Gaspar i Baltasar. Este esdeveniment té una profunda significació religiosa, històrica i cultural en molts països del món.

 

 

 

 

 

Història de l'Epifania

 
Origen Bíblic:

       Segons l'Evangeli de Mateo (2:1-12), els Mags, guiats per una estrela, van arribar des de l'Orient fins a Betlem per a retre homenatge a Jesús. Portaven amb si tres regals simbòlics:

           Or: Representa la reialesa de Jesús com a Rei dels jueus.

          Encens: Simbolitza la seua divinitat  com a Fill de Déu.

          Mirra: Un oli usat en embalsamaments, que prefigura el seu sofriment i mort.

 

 

 

Significat de "Epifania":

     La paraula prové del grec "epipháneia", que significa "manifestació" o "aparició". En este context, es referix a la manifestació de Jesús com el Messies no sols per als jueus, sinó també per als gentils, representats pels Mags.

Evolució històrica:

     La celebració de l'Epifania es remunta al segle IV, sent una de les festivitats cristianes més antigues, fins i tot anterior a Nadal.

     Originalment se celebrava juntament amb el naixement de Jesús, però més tard les dos festivitats es van separar.

Significat Religiós

 
-Representa el reconeixement de Jesús com el Salvador universal.

-Els tres regals simbolitzen aspectes clau de la seua identitat: Rei, Déu i Redemptor.

-És un cridat per nosaltres els creients a buscar a Jesús, com els Mags ho van fer, i a oferir-li el millor de nosaltres mateixos.

 

 

 

 

 

Celebracions i Tradicions

 

  Celebracions litúrgiques:

A l'església, ho celebrem amb Misses solemnes, emfatitzant la universalitat del missatge cristià.

 
    Roscò de Reis:

Una tradició popular en països com Mèxic, Espanya i altres de parla hispana. Es tracta d'un pa dolç en forma de corona, decorat amb fruites confitades que representen les joies de la corona.
En el seu interior sol amagar-se una figura del Xiquet Jesús. Qui ho troba té la responsabilitat d'organitzar la festa del Dia de la Candelaria el 2 de febrer.

   Cavalcada de Reis:

A Espanya i altres països, el 5 de gener es realitzen desfilades on els Reis Mags recorren els carrers per a repartir dolços i joguets, especialment per als xiquets. La més antiga de les registrades a Espanya és la de la nostra veïna localitat d'Alcoi, en la qual, l'associació de campaners s'esplaia amb un magnífic volteig de campanes durant l'adoració dels Mags al Xiquet Jesus. Molt significativa és també la que es realitza en la nostra localitat, Castalla, gràcies a l'associació amics dels Reis Mags, podent definir com a majestuosa la cavalcada que anualment es realitza.

    Intercanvi de regals:

Esta tradició recorda els regals que els Reis Mags van oferir a Jesús.

 

 

 

 

 Importància Cultural

 

 --El Dia de Reis és un moment d'unió familiar i comunitària.

 

 --Per als xiquets, és una data màgica, ja que en molts països és el dia en què reben regals.

 --En alguns països, l'Epifania marca el final de la temporada nadalenca. Encara que tècnicament les festes de Nadal conclouen el diumenge posterior a la celebració de l'Epifania, quan l'Església commemora el Baptisme del Senyor, hi ha qui vol prolongar-les. Aquests s'aferren al refrany que diu: "Hasta San Antón, fiestas són", en referència a la festivitat de Sant Antoni Abat, que se celebra el 17 de gener.

 

 

 

 

 

         En resum, el Dia de Reis i l'Epifania són celebracions carregades de simbolisme que conviden a reflexionar sobre el missatge d'amor i esperança que porta la figura de Jesús per a tota la humanitat.

 

                     I com tota festivitat les campanes ho han d'anunciar, sent els tocs propis d'aquest dia els següents:

  DIA 5 DE GENER, VESPRA



Durant el dia tocs propis de diumenge.



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
                Convent: Volteig general .
                Ermita: Volteig.


17.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
17.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
17.46 h. Convent: Volteig  general.
18.01 h. Convent: 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc del Ave María
20.02 h. Parròquia: Volteig menor.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.


(Aquest volteig sol coincidir en el moment de l'adoració dels Reis davant del Jesuset encara que a vegades varia un poc en funció de l'oratge i la presa que els Reis tinguen)

 DIA 6 DE GENER; EPIFANIA DEL SENYOR.


.

09.01 h. Parròquia Convent i Ermita: Toc d'alba
 
09.02 h..     "               "            "    Volteig menor

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig  mitjana i segona.

10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig  m,itjana i segona. 

12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.      "                "            "   Volteig menor

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc del Ave María

 

Cap d'any i tocs

 

 1 de gener Santa Maria Mare de Déu

 
 El dia 1 de gener l'Església Catòlica celebra la Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, una de les festes marianes més antigues i significatives del calendari litúrgic, acabant en este dia l'octava de Nadal.

Història de la festivitat

 1. Orígens bíblics i teològics:

 
 ◦ Esta solemnitat està profundament arrelada en la doctrina Cristológica. La seua base es troba en el Concili d'Efes (any 431), on l'Església va proclamar oficialment a Maria com "Theotokos" (en grec: "Mare de Déu"). Esta declaració reafirma la fe en què Jesús és veritable Déu i veritable home des del moment de la seua concepció.

 ◦ En referir-se a Maria com a Mare de Déu, l'Església no exalta únicament a Maria, sinó que subratlla la divinitat de Jesucrist.

 2. Vinculació amb el calendari litúrgic:

 
 ◦ En els primers segles, la celebració de la maternitat divina de Maria era part de les festes relacionades amb Nadal.

 ◦ En el segle VII, el Papa Sergio I va promoure esta festa mariana amb una especial solemnitat.

 ◦ El Papa Pau VI, després del Concili Vaticà II, en 1970, va fixar esta solemnitat l'1 de gener, reemplaçant la festa de la Circumcisió del Senyor, per a subratllar la importància de Maria en el misteri de la salvació. D'esta manera, esta Festa Mariana troba un marc litúrgic més adequat en el temps de Nadal del Senyor; i al mateix temps, tots els catòlics comencem l'any demanant la intercessió i protecció de la Santíssima Mare de Déu.

Significat espiritual

 1. Maria com a model de fe i obediència:
 ◦ La figura de Maria inspira als fidels a acceptar la voluntat de Déu amb humilitat i confiança, com ella ho va fer en acceptar ser la mare del Salvador.

 2. Vincle amb la pau:
 ◦ Esta solemnitat coincidix amb la Jornada Mundial de la Pau, instituïda també pel Papa Pau VI en 1968. Maria, Mare de Déu, és presentada com a reina de la pau, capaç d'intercedir per la humanitat per a aconseguir la reconciliació.

 3. Celebració de la maternitat:
 ◦ Maria és celebrada no sols com a mare de Jesús, sinó com a mare espiritual de tota l'Església, una figura pròxima i protectora per als cristians.  

 

  

Litúrgia del dia

 
 • Evangeli: Es proclama el passatge de Lucas (2.16-21), que narra la visita dels pastors al Xiquet Jesús i esmenta com Maria "guardava totes estes coses i les meditava en el seu cor".

 • Temes clau: Reflexió sobre el misteri de l'Encarnació i la missió única de Maria en la història de la salvació.

A Castalla

     Ací a Castalla  continuem respectant i mantenint esta tradició de, o bé en família o individualment, pujar fins a l'ermita de la Patrona, la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, per a saludar-la i implorar la seua protecció en este primer dia, per a l'any entrant. Per això, és dels pocs dies del l'any en què l'ermita està oberta pràcticament tot el matí, des de les 10.30 fins a les 14.00 hores, celebrant-se també en ella l'Eucaristia a les 18.hores.

En resum, l'1 de gener és un dia per a honrar a Maria en el seu paper únic com a Mare de Déu, reflexionar sobre la pau mundial i començar l'any amb una actitud de fe i esperança, seguint el seu exemple.

El toc de campanes

Significat
       El toc de campanes té un simbolisme espiritual i emocional en este dia:

 Ressalta: Emmarca i realça la festivitat de la maternitat Divina de la Mare de Déu.
 
 Unitat: El so de les campanes reunix les comunitats cristianes per a unir-les en oració.
 
 Delimita: Amb el toc horari delimita la finalització d'un any i l'inici del següent.
 
 Esperança: Acompanya desitjos de pau, prosperitat i alegria per a l'any entrant.

Hui en dia, encara que la tecnologia ha canviat la forma en què les persones celebren el canvi al “Any Nou”, el toc de campanes continua sent una tradició carregada de significat en moltes parts del món, on el toc de campanes marca la finalització d'un any i l'inici del següent. Lògicament, també en la nostra localitat, Castalla, en la qual en esta nit del 31 de desembre són dos els campanars que marcaran este canvi d'any; en de la parròquia, com és habitual, i el del convent que generalment deixa de sonar a les 22.00 hores i en esta nit es prorroga fins a les 24.00 hores. Vull també recordar que, en este 1 de gener, els senyals horaries en el convent començaran a les 12.00 del migdia, amb el propòsit de no interrompre el descans dels qui solen gitar-se tard la nit anterior. Els tocs per a este dia de l'1 de gener i la seua vespra, seran, sent fidels a la tradició, de la manera següent:

 

 

DIA 31 DE DESEMBRE, VESPRA

08.01 h. Toc d'alba parròquia, convent i ermita.



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'Àngelus.
13.02 h.         "              "             "    : Volteig general.
               

17.30 h. Convent.: 1r Toc a missa.
17.45 h.        "     : 2n Toc a missa.
17.46 h.        "     : Volteig  general.
18.00 h.        "     : 3r Toc a missa.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc de l'Ave Maria.
              

                          Com he esmentat, durant tot l'any el toc dels senyals horaris en el campanar de Convent finalitza a les 10 de la nit i prossegueix a les 8 del matí, però en aquest dia s'allarga fins a les 12 de la nit pel significatiu que és el toc, encara que al meu entendre tant en la Parròquia com en el Convent el ritme de les campanades és excesivament accelerat per als raïms.

                         


   
DIA  1 DE GENER, SOLEMNITAT DE SANTA MARIA MARE DE DÉU


09.01 h. Parròquia i Ermita: Toc d'alba.

 09.02 h.        "               "    : Volteig general.
         


10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “         2n Toc a missa.
10.16 h.        “               Volteig mitjana i segon.
10.31 h,        “         3r Toc a missa.

             

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “       2n Toc a missa.
11.46 h.           “             Volteig mitjana i segon.
12.01 h.           “       3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'Àngelus.
13.02 h.         "            "             "      : Volteig general solemne.
               
               




20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc de l'Ave Maria.

                 Igual que per a la festivitat de la Immaculada Concepció, la Patrona de Castalla es vist de blau, per a estes festes de Nadal ho fa de blanc, en un manto de seda valenciana que els castelluts denominem de les cireretes.

                 I per a finalitzar vull aprofitar aquesta entrada i desitjar a tots un molt feliç any nou 2025, en el qual comptem amb l'especial protecció de la Mare de Déu i que els nostres millors desitjos es facen realitat, gaudint entre moltes altres coses del dols so de les nostres campanes que diàriament ens acompanyen.