L'eucaristia
és el sagrament en el qual baix les espècies de pa i vi, Jesucrist es
troba vertadera, real i substancialment present, amb el seu cos, la seua
sang, la seua ànima i la seua divinitat. Se'n diu el “sagrament
per excel·lència”, perquè en ell es troba Crist present, qui és font de
totes les gràcies. A més, tots els altres sagraments tendeixen o tenen
com a fi l'Eucaristia, ajudant a l'ànima per a rebre-ho millor i en la
majoria de les vegades, tenen lloc dins de l'Eucaristia. A aquest
sagrament se'l denomina de moltes maneres donada la seua riquesa
infinita. La paraula Eucaristia vol dir acció de gràcies, és un dels
noms més antics i correcte perquè en aquesta celebració donem gràcies al
Pare, per mitjà del seu Fill, Jesucrist, en l'Esperit i recorda les
benediccions que fan referència a la creació, la redempció i la
santificació. (Cf. Lc. 22, 19)
La festa del Corpus Christi commemora la institució de
l'Eucaristia. En este dia celebrat fins fa uns anys en dijous i ara en
diumenge, l'església convida a meditar sobre el misteri de
la presència del Senyor en el pa consagrat que es guarda en els sagraris de totes les
comunitats cristianes. Això és el que es commemora en totes les
esglésies amb processons en totes les poblacions, i en les seues
distintes modalitats: amb altars, amb al·legories, amb estores i a
l'estil de València, com succeïx en Morella, Xàtiva, Castelló, Gandia,
Oriola etc. i per excel·lència, un dia de tocs i vols de campanes.
Juliana de Mont Cornillón, priora de l'abadia de Cornillón a Bèlgica, va ser la impulsora de la celebració. Ella va pertànyer a un moviment eucarístic de finals del segle XIII, que dona origen a varies costums eucarístics com l'exposició i benedicció amb el Santíssim Sagrament, l'ús de les campanetes durant l'elevació en la Missa i la festa del Corpus Christi.
El papa Urbà IV va publicar la butla "Transiturus" en 1264, en la qual, després d'exalçar l'amor de Crist expressat en la Santa Eucaristia, va ordenar celebrar la solemnitat del Corpus Christi en el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat. En la butla s'atorgaven indulgències a tots els fidels que assistiren a la missa i a l'ofici, compost pel doctor angèlic, Sant Tomàs d'Aquino, per petició del papa, admirat inclús pels protestants.
La mort del papa Urbà IV en 1264 i poc després de la publicació del decret, es va obstaculitzar la difusió de la festa, però el papa Clement V en el concili general de Viena de 1311, va ordenar l'adopció de la festa. Ell va publicar un nou decret incorporant el d'Urbà IV. Joan XXII successor de Clement V, va instar a la seua observança. Cap dels decrets parla de la processó com un aspecte de la celebració.
La celebració es du a terme el següent dijous a l'octau diumenge després del Diumenge de Resurrecció (és a dir, 60 dies després de eixe diumenge; durant segles el Corpus va ser la festa més important de la cristiandat i constituïx un homenatge solemne a l'Eucaristia. Les primeres notícies del Corpus valencià daten de 1326 (Manual de Consells) però com a processó teofórica general no és tal fins que en 1355 ho ordena el Bisbe Huc de Fenollet. L'any següent coincidint amb la mort del bisbe, es va fer una parroquial rotativa i és en 1372 quan es va instituir amb caràcter general. La processó es va celebrar entre 1355 i 1505 durant el matí i en 1506 es va traslladar a la vesprada, no deixant de ser vespertina fins ara, encara que això sí amb el canvi de dijous a diumenge.
En molts llocs és una festa d'especial rellevància i en uns quants països és un dia festiu oficial (certes parts d'Espanya, Àustria, parts d'Alemanya, Hongria i Suïssa, Brasil, República Dominicana, Bolívia, Colòmbia, Croàcia, Polònia, Trinitat i Tobago, Portugal, Perú, Veneçuela i Equador).
Dita popular: Tres dijous hi ha l'any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l'Ascensió.
Esta processó també ha tingut un lloc molt destacat ací a Castalla, ja que hi ha constància que per a acompanyar al Santíssim Sagrament es treien totes les imatges en andes, tant les que es trobaven al culte públic en la parròquia com les existents en les cases particulars d'alguns veïns, per això era una gran quantitat de gent la que s'havia d'implicar per a esta processó, comptant també el treball i esforç que calia realitzar per a cobrir tot l'itinerari de la processó de fulls i pètals de flors, el que es denomina vulgarment com "l´enramada del Corpus". Després de comprovar que l'eixida de tanta imatge restava protagonisme al que verdaderament havia de ser el centre de la processó, que era el Santíssim Sagrament, es va decidir que no isquera cap imatge en la processó. Durant la dècada dels huitanta també es va anar reduint la quantitat de fulls i pètals que cobrien els carrers de l'itinerari fins a arribar pràcticament a la seua extinció, en canvi les campanes sí ho seguixen anunciant de la mateixa manera, quedant els seus tocs pràcticament inalterables al pas dels anys i inclús dels segles.
Com és lògic, i per altra banda no podia ser d'altra manera,
entre les obligacions del campaner està el mantindre les campanes en
perfecte estat, per eixe motiu en la vespra de qualsevol solemnitat i
més concretament en esta del Corpus, toca revisió de totes les campanes
(11 que tenim en us) així com dels seus mecanismes de toc, motors de
volteig, cadenes, carrioles, electro-malls, ordinadors etc. i una vegada
tot en perfecte estat, els tocs per a esta celebració els següents:
10 de juny Vespra
8.01 h. Toc d'Alba (ordinari) parròquia, convent i ermita.
13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia i convent.
19.31h. 1r Toc a missa convent
19.45 h. 2n Toc a missa "
19.46 h. Volteig general "
20.01 h. 3r Toc a missa "
21.01. Toc de l'Ave Maria parròquia, convent i ermita.
21.02 h. Volteig general parròquia i convent.
11 de Juny Solemnitat del Corpus Christi
07.31 h. Toc de l'Alba parròquia
07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.
07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.
07.59 3r Toc a missa en posterior parròquia.
08.00h. Volteig general curt parròquia.
Àngelus convent i ermita.
Àngelus convent i ermita.
Volteig ermita.
10.01h. 1r Toc a missa en posterior parròquia
10.15 h. 2n Toc a missa en posterior parròquia
10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.
10.31 h. 3r Toc a missa en posterior parròquia
La missa de les 12 passa a les 7 de la vesprada.
13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita.
18.30 h. 1r Toc a missa parròquia.
18.45 h. 2n Toc a missa parròquia.
18.46 h. Volteig menor.
19.00 h. 3r Toc a missa parròquia.
Al
finalitzar la missa, donarà començament la processó. A l'eixida i
entrada del Santíssim volteig general, durant l'itinerari voltejos
processionals.
