lunes, 15 de agosto de 2022

Història del patronatge de Sant Roc i tocs

 





           Sant Roc va nàixer, segons la tradició, a Montpeller (França) l'any 1295 aproximadament, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar a tots els infectats de la pesta. La seua vida l'hem de datar amb tota seguretat, a partir de la mitat del segle XIV i la seua mort en 1327, el més probable es que fora en Voghera, a pesar de la hipòtesi de Montpeller.


                              


                                     


           La seua devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que davall el seu nom, es va dedicar a l'hostalatge de malalts de pesta i que va ser coneguda com "Confraternità o Scuole doní Sant Rocco". La dita agrupació va fomentar la devoció al sant construint capelles i més centres d'acollida per tota Itàlia.







            Una de les esglésies més conegudes que estan dedicades a este sant està a París, molt prop del Museu del Louvre; la va fer edificar Lluís XIV en 1563. Tota Europa i inclús Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li van ser dedicats.



                                                                 
            La seua onomàstica és el 16 d'agost. Sant protector davant de la pesta i qualsevol classe d'epidèmies, la seua intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant de la desaparició de les mateixes reconeixien la intervenció del sant, per la qual cosa se li anomenava sant patró de la localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre altres.


                                                     Campana Sant Roc

         El bisbat d'Oriola va aprovar diverses peticions de devocions locals a Sant Roc en el sínode d'Oriola de l'any 1600, a causa de l'epidèmia de 1595 i les consegüents malalties contagioses.


   


      


                        





               Ací a Castalla, tal com vaig narrar en l'entrada anterior, en el 1653 va començar el declive de la celebració de les festes patronals a la Nativitat de La nostra Senyora i va ressorgir el de l'Assumpció per ser titular de la parròquia. Entre aquests mateixos anys 1648-53 i per tot l'anteriorment citat sobre les epidèmies, el consell de la vila de Castalla pel sistema d'elecció "redolins" va triar a Sant Roc com a patró principal de la vila i protector contra les mateixes, patronatge que d'altra banda molt aviat es veuria eclipsat per una altra advocació mariana que per aquelles dates ja tenia una grandíssima devoció popular "la Mare de Déu de la Soledat" (en la proxima entrada narraré més sobre ella)










                            "EL SISTEMA DE REDOLINS"

             Aquest sistema consistia a escriure el nom per separat dels sants als quals es pretenia triar, en un pergamí enrotllat i recobert de cera, els quals després es ficaven en un recipient d'aigua, i al que un xiquet, després de donar-li tres voltes i encomanant-se a la Santíssima Trinitat, treia un i el donava a les autoritats civils i religioses, els qui acceptant com a voluntat divina ho proclamaven com a Patró. No hi ha constància dels altres dos noms que no es van obrir.









       La processó d'este, igual que la de l'Assumpció, que ja vaig narrar en l'article anterior es va deixar de realitzar en la dècada dels anys 60,  formant-se la confraria i recuperant-se de nou esta processó amb el seu novenari en 1984. Esta processó, que és conjunta amb la imatge de la Mare de Déu de l'Asumpció, es realitza en el dia d'esta i per això ja estan narrats els tocs en l'article anterior, i sent els tocs per a este 16 d'agost, “dia de Sant Roc” els següents:




15 La Assumpció i “Vespra de Sant Roc”

             Durant el dia, els tocs i voltejos propis del dia de l'Assumpció amb la seua processó (narrats en l'article anterior)

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (de vespra)


                     Foto inusual de Sant Roc i la Assumpció amb la Patrona

16 d'agost “Sant Roc”

08.01 h. Toc d'alba parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.
               Volteig a dos curt convent.
               Volteig ermita.

10.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
10.15 h. 2n Toc a missa       “
10.16 h. Volteig menor          “.
10.31 h. 3r Toc a missa       “.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor parròquia, convent i ermita.

21.01 h. Toc del Ave María parròquia, convent i ermita.





             També en honor al patró Sant Roc, des de fa moltíssims anys es celebren festejos populars consistents en la solta de vaquetes pel recinte establit en la ciutat.





domingo, 14 de agosto de 2022

Festivitat de la Mare de Déu de la Assumpció i tocs





              IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ACTUAL"




Assumpció de María o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església ortodoxa i de l'Església catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser portats al cel després d'acabar els seus dies en la terra.


IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ANTIGA"







Este trasllat és cridat Assumptio Beatæ Mariæ Virginis (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina del qual va ser definida com a dogma (veritat de què no pot dubtar-se).









Este Dogma va ser proclamat pel papa Pius XII, el 1r de novembre de 1950, en la Constitució Munificentisimus Deus: “Pronunciem, declarem i definim ser dogma divinament revelat que la Inmaculada Mare de Déu, acabat el curs de la seua vida terrenal, va ser Assumpta en cos i ànima a la glòria del cel".











Esta creença ja es venia acceptant des del S. VI, molt relacionada amb la festa de la Dormició celebrada des de molt antic en les esglésies orientals. Des del S. VI es celebrava una festa a Jerusalem que passa a Occident amb el nom de la Dormició de Santa Maria.








CAMPANA MARIA DE LA ASSUMPCIÓ "MAJOR"




A València, la devoció assumpcionista es va inisiar des del mateix moment de la reconquista. El rei Jaume I "va dedicar al misteri de l'Assumpció la pròpia catedral de València i les altres esglésies que erigia en les terres que anava conquistant", mentres que la gran devoció a la Mare de Déu "Assumpta" a València va fer que fóra representada "massivament per l'art local", i hi ha constància que es celebrava la festa amb processó des de 1372; el papa Calixt III, en 1457 va declarar oficial la festa de l'Assumpció per al 15 d'agost, i per això és reconeguda popularment esta festa com “la Mare de Déu d'agost”.














També así a Castalla, des d'aquestes mateixes dates en les quals es produeix la reconquesta cristiana d'aquestes terres pel rei Jaume I d'Aragó es funda el patronat de la Verge de l'Assumpció, per això en el 1245 es consagra l'actual ermita de la Sang a la advocació de l'Assumpció de La nostra Senyora com a parròquia de les poblacions de Tibi, Ibi, Onil i Castalla, no havent-hi documentació si al temps va ser proclamada patrona de la vila.














L'any 1473 és canviat el patronat de la Verge de l'Assumpció (15 d'agost) al de la Verge de la Nativitat (8 de setembre), per una qüestió que és difícil de creure però que està documentada: En aquest any el cardenal de Roma Rodrigo de Borja va estar de visita en Xativa, ciutat a la qual pertanyia la família. Aquest cardenal va prestar un grup de músics (ministrils) perquè actuaren en les celebracions religioses de les festes d'agost a l'Assumpció, i davant la impossibilitat que arribaren a temps es va decidir per part del consell de la vila permutar el patronat pel de la Nativitat de La nostra Senyora, realitzant-se a partir d'aquest any les festes patronals en el seu honor.














No hi ha documentació clara de si la dedicació de l'antiga parròquia va ser substituïda també, ja que el retaule principal de aquesta, que es va retirar per a la construcció del camerí de la Verge de la Soledat, estava dedicat a la Nativitat, cosa d'altra banda curiosa ja que aquesta Església feia quasi 200 anys que estava dedicada a la Preciosíssima Sang de Crist.

















Aquestes festes a la Nativitat van seguir celebrant-se fins a l'any 1653, a partir d'este any hi ha documentació en què la vila torna a recuperar les festes de l'Assumpció, per ser titular de la parròquia.





                           CAMPANA MITJANA "ASSUMPCIÓ VELLA"



En la proxima entrada narraré una poca més d'història sobre els patrons o patronats ja que el següent anomenat va ser Sant Roc, sent en aquest dia de l'Assumpició la processó dels dos, a causa de la seva proximitat, encara que fa uns anys es celebrava cada dia la seua corresponent.



Els tocs per a aquesta festivitat seran els següents:













DIA 14 d'agost (Vespra)






13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia i convent.



19,30 h. primer toc a missa parroqia
19.45 h. segon  "     "  " i vol de la mitjana (Assumpsió)
20.00 h .tercer  "   "  " 

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig general parròquia i convent.













15 d'agost “la Mare de Déu de l'Assumpció”





07.31 h. Àngelus parròquia

07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.

07.33h. Volteig general curt parròquia.

07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.

08.01 3r Toc a missa en posterior parròquia.




10.01h. 1r Toc a missa.

10.15 h. 2n Toc a missa.

10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.

10.31 h. 3r Toc a missa.


PROCESSÓ

Des de les 11.30 h. fins al final de la mateixa voltejos processionals amb volteig general solemne a l'entrada i eixida de les imatges.








13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.







21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (vespra de Sant Roc)













 

sábado, 6 de agosto de 2022

Baixada de la Mare de Déu del 21 d'agost

 



           I continuant amb el compromís que adquirim el grup de campaners i campaneres de Castalla en ser pregoners tant amb les campanes com en el nostre humil blog dels esdeveniments de l'any jubilar de la nostra parròquia, passem en aquest cas a informar, quan l'any jubilar entra ja en la seua recta final, d'un altre esdeveniment de gran rellevància per a la nostra parròquia i localitat; es tracta de la baixada de la nostra Patrona per a la seua novena dins del marc d'aquest 450 aniversari del nostre temple parroquial, perquè es realitze precisament en aquest.
 
 

 

      Quatre són els motius, i tots ells crec que de suficient pes, perquè en aquest 2022 la novena que precedeix a les festes de moros i cristians en honor a la nostra Patrona es realitze en la parròquia i no en la seua ermita com és costum.
 

 
 
 El primer, com he esmentat en la introducció en aquest post és precisament per estar emmarcat dins d'aquest any jubilar amb motiu del 450 aniversari del nostre temple parroquial.
 
 El segon en acció de gràcies a la nostra Patrona, la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, perquè novament podem tornar a la vida normal, després del que sembla ser el final de la pandèmia que encara estem patint de la covid-19.
 
 El tercer és que precisament en aquest 2022 també celebrem el 40 aniversari de la coronació canònica de la nostra Patrona, recordant i commemorant que en aquestes mateixes dates va recórrer tots i cadascun dels carrers de la població, per a beneir-nos i donar-nos l'abraçada de Mare en aquests nou dies precedents a la seua coronació, realitzada per el Bisbe En. Pablo Barrachina i Esteban el 2 de setembre de 1982.
 
En quart i últim lloc, tal vegada el que hauria de ser el primer, que no és un altre que el facilitar l'accés a la Mare de Déu en la seua novena a totes les nostres persones majors, que tenint interès a acudir quan es realitza en l'ermita els resulta complicat i costós l'accés, resultant també per algunes persones pràcticament impossible.


 
 
         La baixada de la imatge de la Patrona, Déu mitjà i si el temps no eu impedix, es realitzarà el dia 21 d'agost a les 7 de la vesprada sent acompanyada per autoritats civils, religioses i poble en general. En el seu itinerari de baixada es procurarà que vaja per carrers per on no sol fer-ho, procurant anar una mica per la perifèria de la població, com emmarcant els nou sectors en què es va celebrar la novena en la seua coronació, sent l'itinerari molt similar al realitzat en la Missió de l'any 2003 sent rector En. Juan Carlos Ferri, realitzant-se una missa de campanya al parc municipal davant de la casa de cultura. Perquè els veïns siguen sabedors dels carrers per les quals transitarà, informar que aquestes seran les següents: Eixida des de l'ermita a les 19.00 h. carril de la Sang, Biar, San Cristobal, Avinguda de l'Oest, Victòria, Era del Cavalls, Els Eres, Joan Beneyto, Avinguda de Petrer, Sant Joan Bosco, Azorín, L'Horta de la Vila, Avinguda República Argentina, fins al parc, casa de cultura, on se celebrarà la missa de campanya i al acabar d'aquesta pel carrer Major fins al temple parroquial on es donarà per conclosa la processó. 


 
 
         A causa del llarg de l'itinerari processional, des de la parròquia es va pensar que per a alleugerir el pes als majordoms podria haver-hi la possibilitat de col·locar la imatge de la Patrona sobre les andes noves de Sant Joan Evangelista, que són propietat de la confraria de la Preciosíssima Sang de Crist “els majordoms” per això, en la reunió extraordinària del passat dijous 4 d'agost de la directiva de la confraria i les respectives directives de les diferents quadrilles, es va aprovar per unanimitat que aquesta cedira les andes processionals de Sant Joan a la Patrona. Es calcula que el pes de l'anda pot estar reduït entre 120 i 150 kg. al no dur jardineres en flors, àngels, boira i els fanals ser més reduïts.



        En concloure la novena el dia 30 d'agost serà pujada la imatge a l'ermita per l'itinerari més curt, això és: carrer Major, Mig, Fermín Bernabéu, Pedro Juan Leal, La Magdalena i carril de la Sang, per a ja l'1 de setembre baixar com és tradició des de segles amb les seues andes grans i el seu mantell de festes.
 
 


         El 2 de setembre en la missa major de les 11 del matí també comptarem amb la presència del bisbe de la diòcesi En. José Ignacio Munilla per a clausurar solemnement l'any jubilar, encara que la data final es el 8 de setembre, El referent als tocs de campanes per a aquestes celebracions els aniré desglossant en pròxims posts, si dispose de temps per a realitzar-los, ja que se m'han quedat en el tinter diversos que crec que hagueren pogut ser il·lustratius sobre el nostre temple parroquial en aquest any jubilar i que probablement els realitzaré posteriorment encara que puguen considerar-se una mica fora del context.