Festivitat de la Mare de Déu de la Assumpció, historia i tocs

 

              IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ACTUAL"

        Assumpció de María o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església ortodoxa i de l'Església catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser portats al cel després d'acabar els seus dies en la terra.

IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ANTIGA"

           Este trasllat és cridat "Assumptio Beatæ Mariæ Virginis" (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina del qual va ser definida com a dogma (veritat de què no pot dubtar-se).

        Este Dogma va ser proclamat pel papa Pius XII, el 1r de novembre de 1950, en la Constitució Munificentisimus Deus: “Pronunciem, declarem i definim ser dogma divinament revelat que la Inmaculada Mare de Déu, acabat el curs de la seua vida terrenal, va ser Assumpta en cos i ànima a la glòria del cel".

Esta creença ja es venia acceptant des del S. VI, molt relacionada amb la festa de la Dormició celebrada des de molt antic en les esglésies orientals. Des del S. VI es celebrava una festa a Jerusalem que passa a Occident amb el nom de la Dormició de Santa Maria.

CAMPANA MARIA DE LA ASSUMPCIÓ "MAJOR"

           A València, la devoció assumpcionista es va inisiar des del mateix moment de la reconquista. El rei Jaume I "va dedicar al misteri de l'Assumpció la pròpia catedral de València i les altres esglésies que erigia en les terres que anava conquistant", mentres que la gran devoció a la Mare de Déu "Assumpta" a València va fer que fóra representada "massivament per l'art local", i hi ha constància que es celebrava la festa amb processó des de 1372; el papa Calixt III, en 1457 va declarar oficial la festa de l'Assumpció per al 15 d'agost, i per això és reconeguda popularment esta festa com “la Mare de Déu d'agost”.

         També ací a Castalla, des d'aquestes mateixes dates en les quals es produeix la reconquesta cristiana d'aquestes terres pel rei Jaume I d'Aragó, es funda el patronat de la Verge de l'Assumpció, per això en el 1245 es consagra l'actual ermita de la Sang a la advocació de l'Assumpció de la nostra Senyora com a parròquia de les poblacions de Tibi, Ibi, Onil i Castalla, no havent-hi documentació si al temps va ser proclamada patrona de la vila.

        L'any 1473 és canviat el patronat de la Verge de l'Assumpció (15 d'agost) al de la Verge de la Nativitat (8 de setembre), per una qüestió que és difícil de creure però que està documentada: En aquest any el cardenal de Roma Rodrigo de Borja va estar de visita en Xativa, ciutat a la qual pertanyia la família. Aquest cardenal va prestar un grup de músics (ministrils) perquè actuaren en les celebracions religioses de les festes d'agost a l'Assumpció, i davant la impossibilitat que arribaren a temps es va decidir per part del consell de la vila permutar el patronat pel de la Nativitat de La nostra Senyora, realitzant-se a partir d'aquest any les festes patronals en el seu honor.

        No hi ha documentació clara de si la dedicació de l'antiga parròquia va ser substituïda també, ja que el retaule principal de aquesta, que es va retirar per a la construcció del camerí de la Mare de Déu de la Soledat, estava dedicat a la Nativitat, cosa d'altra banda curiosa ja que aquesta Església feia quasi 200 anys que estava dedicada a la Preciosíssima Sang de Crist.

          Aquestes festes a la Nativitat van seguir celebrant-se fins a l'any 1653, a partir d'este any hi ha documentació en què la vila torna a recuperar les festes de l'Assumpció, per ser titular de la parròquia.

                           CAMPANA MITJANA "ASSUMPCIÓ VELLA"

           En la proxima entrada narraré una poca més d'història sobre els patrons o patronats ja que el següent anomenat va ser Sant Roc, sent en aquest dia de l'Assumpició la processó dels dos, a causa de la seva proximitat, encara que fa uns anys es celebrava cada dia la seua corresponent.

Els tocs per a aquesta festivitat seran els següents:

DIA 14 d'agost (Vespra)





13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia i convent.



19,30 h. primer toc a missa parroqia
19.45 h. segon  "     "  " i vol de la mitjana (Assumpsió)
20.00 h .tercer  "   "  " 

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig general parròquia i convent.



15 de agost solemnitat de la Assumpció

07.31 h. Àngelus parròquia

07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.

07.33h. Volteig general curt parròquia.

07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.

08.01 3r Toc a missa en posterior parròquia.




10.01h. 1r Toc a missa.

10.15 h. 2n Toc a missa.

10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.

10.31 h. 3r Toc a missa.


PROCESSÓ (Este any queda suspesa degut al coronavirus)

Des de les 11.30 h. fins al final de la mateixa voltejos processionals amb volteig general solemne a l'entrada i eixida de les imatges.







13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.







21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (vespra de Sant Roc)

 

2021 Any d'efemèrides

 

           Tal com vaig esmentar en el post del 450 aniversari de l'església parroquial, que en aproximar-se les dates dels esdeveniments memorables realitzaria diferents entrades desglossant cadascun d'ells, vull centrar-me en aquesta ocasió en el de la consagració del primer altar major del temple, que no són 450 anys sinó 451, perquè va tindre lloc en 1570, però l'englobem dins de les celebracions de l'aniversari.

 

 

 

         El 3 d'agost de 1570, estant les obres de la nova església ja avançades, però cal ressaltar que només la part del presbiteri estava coberta, no sent així les voltes de la resta de la nau, el Bisbe En. Francisco de Codero, auxiliar de l'Il·lustríssim En. Joan de Ribera, Arquebisbe de València, va consagrar el primer altar major d'aquesta nova església parroquial de Castalla, sent assistit pel Sr. rector En. Sebastián Lajara i del beneficiat de Biar Mossén Ginés Juan Rico. Va consagrar per Ara una pedra que ocupava quasi tota la taula de l'altar, dedicant tant l'altar com la nova església a l'Assumpció de La nostra Senyora en cos i ànima als cels.

 

 

 

         Després de la solemne cerimònia, va celebrar la primera missa en aquesta nova església i sobre l'altar recentment consagrat l'esmentat senyor Bisbe, per a a continuació celebrar-la el rector de Castalla En Sebastián i posteriorment el beneficiat de Biar; per a l'esdeveniment van acudir moltíssims veïns de Castalla així com dels pobles limítrofs, perquè cal recordar que per aqueixes dates era la parròquia d'Ibi, Tibi, Onil i Castalla.

 

 

 

          Després de la celebració d'aquesta primera missa, el Bisbe En. Francisco de Codero va concedir a perpetuïtat 40 dies d'indulgència a tots els capellans que en aquest mateix dia 3 d'agost celebraren la missa sobre aquest altar i altres 40 a totes la persones que de genolls resaren tres Parenostres i tres Avemaries.

 

 

          L'actual altar major és el tercer o quart que hi ha hagut durant aquests 450 anys, perquè generalment quan se substitueix un retaule sol tallar-se l'altar de l'estil d'aquest. Tal com apareix en el primer fotomuntatge, quan es consagra el primer altar major no hi hauria cap retaule, perquè ni tan sols les voltes de la coberta estaven concloses, la qual cosa sí que hi hauria és un crucifix preceptiu per a qualsevol celebració eucarística. No hi ha constància de quan es va col·locar el primer retaule, la qual cosa sí que sabem és que a penes va durar un centenar d'anys, que era d'estil gòtic, de pintures sobre taules de fusta, tenint en el centre pintada la imatge de l'Assumpció, tal com apareix en el segon fotomuntatge; el tercer d'estil barroc va ser el que més temps va estar en ús ja que datava de 1700 i va ser destruït en 1936. Quan es va col·locar este últim retaule barroc, l'anterior gòtic va ser instal·lat en la capella quinta de la dreta que actualment ocupa el patró Sant Roc, al no cabre el ample es van tallar els dos cosos laterals de dit retaule.

         En aquest 3 d'agost de 2021, l'actual rector En. Salvador Valls va oferir l'Eucaristia en acció de gràcies per aquest feliç aniversari i durant l'homilia va narrar i va reflexionar per aquesta singular efemèride. Són diverses les idees i projectes que hi ha per a la celebració d'aquest 450 aniversari de la benedicció del temple parroquial el 2 de setembre i de la baixada en solemne processó del Santíssim Sagrament de l'antiga església a la nova el 8 de setembre, pròximament les aniré narrant, encara que és clar, tot està subjugat al que la pandèmia permeta.

Benedicció del quadre de Sant Roc del Convent

 

             Tal com vaig afirmar en l'article que vaig realitzar el 15 de maig del present, titulada  "Sant Roc i el Gallo", divendres passat 9 de juliol va tindre lloc la benedicció del quadre de Sant Roc que Francisco Castelló Amorós “el Gallo” va realitzar i que ha tingut a bé regalar-lo a l'església del convent perquè siga exposat per a veneració pública.

          Primerament vull dir que s'ha tingut en consideració les limitacions imposades per la pandèmia que estem patint, per això, no s'ha avisat de la data d'aquesta benedicció, per a evitar aglomeracions, ja que aquesta església del convent no és de molt grans dimensions. D'altra banda recordar que les campanes, fidels a la tradició, sí que van anunciar que una celebració de singular rellevància anava a tindre lloc, amb un volteig de les dues campanes xicotetes al segon toc.

 

 

 

          La celebració eucarística va donar començament a les 19.30 h. sent presidida pel rector de la localitat En. Salvador Valls, qui precisament en l'homilia va recordar l'actualitat d'aquest gran sant de finals del segle XIII amb referència a la pandèmia que ara estem vivint.

 

 

 

 

 

             La imatge del quadre es va ornamentar amb un preciós centre de flors col·locat als peus del mateix i a la conclusió de la celebració va demanar l'anteriorment citat rector a l'artista que havia pintat l'obra i als seus familiars que li acompanyaren al seu costat per a procedir a la benedicció.

 

 

 

 

 

            Sant Roc va nàixer, segons la tradició, a Montpeller (França) l'any 1295 aproximadament, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar a tots els infectats de la pesta. La seua vida l'hem de datar amb tota seguretat, a partir de la mitat del segle XIV i la seua mort en 1327, el més probable es que fora en Voghera, a pesar de la hipòtesi de Montpeller.

 

 

 

 

 

             La seua onomàstica és el 16 d'agost. Sant protector davant de la pesta i qualsevol classe d'epidèmies, la seua intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant de la desaparició de les mateixes reconeixien la intervenció del sant, per la qual cosa se li anomenava sant patró de la localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre altres.

 

 

 

 

            Entre aquests anys 1648-53 i per tot l'anteriorment citat sobre les epidèmies, el consell de la vila de Castalla va triar a Sant Roc com a patró principal de la vila i protector contra les mateixes.

 

 

 

 

 

         I per a concloure aquest post recordatori del esdeveniment, voldria donar les gràcies en nom propi i crec que de la majoria de castelluts i castelludes pel detall que Francisco Castelló Amorós “el Gallo” ha tingut regalant aquesta obra d'art que sens dubte ens precedirà a tots en el temps, enriquint el patrimoni religiós de Castalla.