La festivitat de Sant Vicent Ferrer a Castalla i tocs

 

            La festivitat de Sant Vicent Ferrer és el 5 d'abril, dia de la seua defunció en Vannes (França). No obstant això i atés que eixa data cau normalment en dies de quaresma o Setmana Santa, es va decidir fa segles el seu trasllat, en el Regne de València, al dilluns següent a l'octava de Pasqua.

            Així, el 2n dilluns següent al diumenge de Pasqua és el dia triat per a celebrar al Patró de la Comunitat Valenciana; Sant Vicent Ferrer, que va prendre el seu nom del Patró de la ciutat Sant Vicent Màrtir, la festivitat del qual es celebra al gener. La coincidència en el nom provoca equívocs, inclús entre alguns valencians.

 

 

            El centre d'esta festa era la processó “dels combregats”, tractant-se d'una processó en què es porta el Santíssim Sagrament a persones malaltes o impedides, i realitzant-se amb tota solemnitat, qual si del dia Corpus es tractara, portant al Santíssim baix pal·li, amb l'assistència de les autoritats religioses i civils, i acompanyats per la banda de música local.

               Ací a Castalla, esta processó no tenim constància des de quan es realitzava, però es pot aventurar que la seua procedència siga de fa segles, havent arribat a nosaltres fins a l'any 1993, per considerar que en l'actualitat ja es porta el Santíssim tots els diumenges als malalts, encara que això sí, sense processó ni solemnitat. Esta era una processó molt singular i certament matinera; a les 8 del matí es celebrava la Missa de l'Alba, sobre les 8,30 h. començava la processó, tenint esta cada any un itinerari diferent, perquè anava en funció a la situació de la vivenda de les persones que havien sol·licitat prèviament rebre el Santíssim Sagrament; per la seua impossibilitat d'acudir a la parròquia. Després de l'arribada d'esta, solemne Missa Major. (En l'actualitat en algunes poblacions es continua realitzant)

 

 

             Tradicionalment el costum de la mona de Pasqua, ací a Castalla han sigut els tres dies (diumenge, dilluns i dimarts de Pasqua) a la vesprada i este dia de Sant Vicent es celebrava el dia complet. En l'actualitat i des que el dilluns de Pasqua és festa regional es celebra el dia complet i s'ha extingit el dimarts. És com menys curiós que esta festa de S. Vicent, no sent ni festa nacional, regional o local, ací a Castalla, la majoria del poble la continue celebrant (encara que sense la processó dels combregats), no obrint les seues portes cap empresa ni comerços, encara que ja comença a fer-ho alguna empresa en la qual els seus propietaris són poc respectuosos en les tradicions i singularitats pròpies de Castalla, i algunes on els propietaris de les quals són d'altres poblacions.

.

             Els tocs per a esta festa seran els següents:

Dilluns 12 de Abril "Sant Vicent Ferrer"



08.01 h.Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.


09.00 h. 1º Toc a Missa Parroquia.
00.15 h. 2n Toc.     "
09.16 h. Volteig menor.
09.31 h. 3r Toc        "

(Des que està l'actual rector D. Salvadors Valls esta Missa es celebra en valencià)



13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor.


21.01 h. Àngelus, parròquia, convent i ermita.

La matraca

 

         Les matraques son uns instruments de fusta, encara que en essència són similars, en cada lloc tenen la seua forma característica. Generalment, solen ser a manera d'un calaix de fusta amb diferents travessers i diverses maces, les quals, en donar-li voltes a l'armadura sacsegen sobre els xicotets taulons de fusta o travessers produint un so, que al contrari que en les campanes, és bastant desagradable d'escoltar.

 

 

       La finalitat d'aquest instrument, podem considerar que és el mateix que les campanes: cridar, anunciar, congregar etc. durant el període de dol de les campanes, això és: Dijous, Divendres i Dissabte Sant.

 

 

        Litúrgicament, des del Gloria de la missa del "Sopar del Senyor" del Dijous Sant (en què es fan sonar totes les campanes) fins al Gloria de la missa de la " Vigília Pasqual" del Dissabte Sant (en el qual també es fan sonar) les campanes emmudeixen. En alguns llocs només es deixen de realitzar els tocs litúrgics i en canvi en uns altres es para el so fins i tot del toc d'hores (com per exemple ací a Castalla) per ser aquest el període en el qual commemorem la passió i Mort del Nostre Senyor Jesucrist.

 

 

          Com he esmentat, tots els actes realitzats durant aquests tres dies, compresos entre els dos cants del Gloria, són avisats a través d'aquest instrument anomenat  matraca. 

 

 

 

 

       A més de les matraques grans instal·lades en els campanars, existeixen també unes altres de reduïda grandària per a ser utilitzades manualment dins de les esglésies, substituint també a les xicotetes campanes de mà que s'utilitzen per a ressaltar, com per exemple els tocs de consagració. 

 

 

       Amb el pas dels anys, aquest instrument en molts llocs ha anat deixant-se d'utilitzar, encara que també és cert que en les últimes dècades s'està recuperant, fins i tot instal·lant-les en molts campanars, que no les tenien.

 

 

         En aquest període que podem denominar “dol de les campanes”, en molts llocs és tradició llançar les cordes per a l'ús de les campanes cap a la part exterior de les mateixes com reivindicant que queden sense ús durant aquest període de temps.

 

 

                                               Exemple del toc de matraca

            Ací a Castalla, afortunadament tenim la sort de conservar la matraca molt antiga, encara que no sabem de quan pot datar, la qual per la gran deterioració que tenia, amb el pas dels anys, es va anar deixant d'utilitzar, fins que l'any 2002 l'empresa Tècnica i Artesania 2001, va realitzar una molt bona restauració, sent ja utilitzada des d'aqueixa data amb total normalitat.

 

 

Setmana Santa 2021 i els seus tocs

 

         Novament enguany a conseqüència de la pandèmia del covid-19, la Setmana Santa serà d'una manera diferent al que normalment és. Primerament les processons i tots els actes realitzats al carrer queden suspesos, però no així els que se celebren dins de l'església que sí es realitzaran.

 

 

 
 Lògicament les campanes també realitzaran tots els tocs habituals i tradicionals, exceptuant els processionals.

 

 

 

DIJOUS SANT:

 

 

       Este dia recordem l'Últim Sopar de Jesús amb els seus apòstols en què els va llavar els peus donant-nos un exemple de servei. En l'Últim Sopar, Jesús es va quedar amb nosaltres en el pa i en el vi, ens va deixar el seu cos i la seua sang. És el dijous sant quan va instituir l'Eucaristia i el Sacerdoci. A l'acabar l'últim Sopar, Jesús sent va anar a orar, a l'Hort de les Oliveres. Ací va passar tota la nit i després de molt de temps d'oració, van arribar a agarrar-lo.

 

 

 

08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

08.02 h. Volteig menor parròquia i convent.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia, convent i ermita.

 

Este any se celebraran tres misses per evitar aglomeracions, a les 17.00 h, 18.00 h. i a les 19.00 h.

19.00 h Missa del Sant Sopar (Retransmesa per movitel)

Al cant del “Gloria”, volteig general i a partir d'este moment se silencien les campanes totalment per començar la passió i mort de Jesucrist, no tornant a sonar fins al cant del “Gloria” de la vigília del Dissabte Sant, que celebrem la seua Resurrecció.

DIVENDRES SANT: 

 

 

     Eixe dia recordem la Passió del nostre Senyor: La seua presó, els interrogatoris d'Herodes i Pilatos; la flagel·lació, la coronació d'espines i la crucifixió. Ho commemorem amb un Viacrucis solemne i amb la cerimònia de l'Adoració de la Creu.

     09.00 h. Viacrucis davant la imatge del Natzareno en la parròquia (retransmés per Movitel)

17.00 h. Celebració de la Passió en la parròquia. (Retransmés per movitel)

 (Sense campanes i en toc de matraca)

DISSABTE SANT O DE GLORIA: 

 

 

                 Es recorda el dia que va passar entre la mort i la Resurrecció de Jesús. És un dia de dol i tristesa perquè no tenim Jesús entre nosaltres. Les imatges es cobrixen i els sagraris estan oberts i buits. A la nit es du a terme una vigília pasqual per a celebrar la Resurrecció de Jesús. Vigília vol dir “la vesprada i nit anteriors a una festa.” En la Vigília Pasqual, l'Església Catòlica celebra una litúrgia molt especial, i ho fa amb la màxima solemnitat. Comencen els oficis amb el temple a fosques, encenent-se i beneint-se un foc en l'atri, en un lloc fora del temple. D'eixe foc s'encén el Ciri Pasqual, un enorme ciri que simbolitza a Crist Ressuscitat. Tot seguit, els fidels encenen les seus ciris pròpies de la flama del Ciri. Arribats al presbiteri, es col·loca en el centre del mateix, junt amb l'altar o junt amb l'ambó, s'encenen totes les llums del temple i es canta l'Exsultet, o pregó pasqual antic himne al·lusiu a la nit de Pasqua que proclama la glòria de la Resurrecció de Crist, que embolicarà tota la litúrgia d'esta nit.

20.00 h. Solemne Vigília Pasqual, la celebració cristiana més important de l'any. (Retransmés per movitel)

 Al cant del Gloria,  Volteig general, i a partir d'este moment ja comencen els seus tocs habituals.

          La campana de l'ermita, també s'unix a este volteig i no realitzarà els successius que sol tocar normalment durant tota la nit, al igual que els majordoms no tiraran els coets típics d'esta nit.  Antigament esta campana, quan anava manual s'anaven rellevant els majordoms de la Mare de Déu de la Soledat i la voltejaven durant tota la nit fins a l'eixida de la Patrona. En l'actualitat i des que funciona automàticament, per a evitar un abús i possible ruptura de la campana, es reduïx a 2 o 3 minuts cada hora durant tota la nit.

DIUMENGE DE RESURRECCIÓ O DE PASQUA:

És el dia més important i més alegre per a tots nosaltres, els catòlics, ja que Jesús va vèncer la mort i ens va donar la vida. Açò vol dir que Crist ens dóna l'oportunitat de salvar-nos, d'entrar al Cel i viure sempre feliços en companyia de Déu. Pasqua és el pas de la mort a la vida.

De 7.30 h. a 8.00 h. Tocs de missa en la parròquia.

8.01 h. Àngelus parròquia i convent.

8.02 h. Volteig general parròquia i ermita

9.01 h. Regina coeli parròquia.(Des d'este moment fins a Pentecosta  este toc substituïx al d'àngelus).

9.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita, recordant-nos que en este moment seria  el començament de la processó del Encontre, esta processó és la més important de l'any ací a Castalla, on ixen totes les famílies juntes per a acompanyar la Patrona fins a la parròquia, on té lloc el Encontre amb Jesucrist ressuscitat.

De 10.00 h. a 10.30 h. Tocs de missa en la parròquia

10.30 h. Volteig general parròquia, convent i ermita, recordant-nos que este seria el moment  del Encontre i principi de la missa major. (Retransmesa per movitel)

 

De 11.30 h. a 12.00 h. Tocs de missa en la parròquia.

 

 

13.01 h. Regina coeli parròquia.

              Àngelus convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita.

21.01 h. Regina coeli parròquia

   Àngelus convent i ermita.

                                       (Colla de majordoms nº 7 en la que jo també participe)

I aprofite pera des d'ací desitjar una molt bona Pasqua a tots.

Toc del Regina Coeli

Salutació a la Mare de Déu durant el temps pasqual i propia de este dia:

(TRES CAMPANADES XICOTETA)

Alegra't. Reina del Cel, al·leluia.

R: Perquè Aquell a qui vas meréixer portar en el teu si, al·leluia.

(TRES CAMPANADES DEJUNI)

Ha ressuscitat com ho va predir, al·leluia.

R. Intercedix per nosaltres davant de Déu, al·leluia.

(TRES CAMPANADES MITJANA)

Gaudix-te i alegra't, Maria Mare de Déu, al·leluia.

Perquè en veritat el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.

(TRES CAMPANADES SEGONA)

Orem: Oh, Déu, que has omplit d'alegria al món amb la resurrecció de Jesucrist, el teu Fill, el nostre Senyor, concedix-nos per intercessió de la Mare de Déu, arribar a posseir la dita de la vida immortal.

Per Crist nostre Senyor.

(TRES CAMPANADES MAJOR)