La matraca

 

         Les matraques son uns instruments de fusta, encara que en essència són similars, en cada lloc tenen la seua forma característica. Generalment, solen ser a manera d'un calaix de fusta amb diferents travessers i diverses maces, les quals, en donar-li voltes a l'armadura sacsegen sobre els xicotets taulons de fusta o travessers produint un so, que al contrari que en les campanes, és bastant desagradable d'escoltar.

 

 

       La finalitat d'aquest instrument, podem considerar que és el mateix que les campanes: cridar, anunciar, congregar etc. durant el període de dol de les campanes, això és: Dijous, Divendres i Dissabte Sant.

 

 

        Litúrgicament, des del Gloria de la missa del "Sopar del Senyor" del Dijous Sant (en què es fan sonar totes les campanes) fins al Gloria de la missa de la " Vigília Pasqual" del Dissabte Sant (en el qual també es fan sonar) les campanes emmudeixen. En alguns llocs només es deixen de realitzar els tocs litúrgics i en canvi en uns altres es para el so fins i tot del toc d'hores (com per exemple ací a Castalla) per ser aquest el període en el qual commemorem la passió i Mort del Nostre Senyor Jesucrist.

 

 

          Com he esmentat, tots els actes realitzats durant aquests tres dies, compresos entre els dos cants del Gloria, són avisats a través d'aquest instrument anomenat  matraca. 

 

 

 

 

       A més de les matraques grans instal·lades en els campanars, existeixen també unes altres de reduïda grandària per a ser utilitzades manualment dins de les esglésies, substituint també a les xicotetes campanes de mà que s'utilitzen per a ressaltar, com per exemple els tocs de consagració. 

 

 

       Amb el pas dels anys, aquest instrument en molts llocs ha anat deixant-se d'utilitzar, encara que també és cert que en les últimes dècades s'està recuperant, fins i tot instal·lant-les en molts campanars, que no les tenien.

 

 

         En aquest període que podem denominar “dol de les campanes”, en molts llocs és tradició llançar les cordes per a l'ús de les campanes cap a la part exterior de les mateixes com reivindicant que queden sense ús durant aquest període de temps.

 

 

                                               Exemple del toc de matraca

            Ací a Castalla, afortunadament tenim la sort de conservar la matraca molt antiga, encara que no sabem de quan pot datar, la qual per la gran deterioració que tenia, amb el pas dels anys, es va anar deixant d'utilitzar, fins que l'any 2002 l'empresa Tècnica i Artesania 2001, va realitzar una molt bona restauració, sent ja utilitzada des d'aqueixa data amb total normalitat.