Santa Bàrbara i els campaners

 

 La festa de Santa Bàrbara

   - És una celebració de gran importància en molts llocs, especialment en comunitats on la seua figura és venerada com a patrona de diversos oficis i grups, inclosos els campaners, els miners, els artillers i altres relacionats amb treballs de risc. La seua festivitat es commemora el 4 de desembre.

  - Va ser nomenada patrona menor de la nostra localitat, Castalla, el 15 de desembre de 1697 tenint la seua iconografia en una imatge de fusta tallada en l'antic retaule de l'altar major i una altra llaurada en pedra en la façana principal de la parròquia. La primera va ser destruïda per les flames, el 22 d'agost de 1936. La segona va ser mutilada i decapitada en eixe mateix any, conservant-se part d'ella en dependències parroquials.

 

 

 

  - Una de les nostres campanes està dedicada precisament a ella, concretament la “DEJUNI” que va ser fosa i instal·lada l'any 1803.

 

Santa Bàrbara i el seu simbolisme

 
 - Santa Bàrbara és coneguda com una màrtir cristiana dels primers segles del cristianisme. Segons la tradició, el seu pare, un pagà anomenat Dióscoro, la va tancar en una torre per a protegir-la d'influències externes. Bárbara es va convertir al cristianisme en secret i, quan el seu pare el va descobrir, va intentar forçar-la a renunciar a la seua fe. En negar-se, va ser martiritzada i, segons el relat, el seu pare va ser fulminat per un llamp després de decapitar-la.

 - Per esta raó, Santa Bàrbara és invocada com a protectora contra llamps, tempestes, explosions i accidents relacionats amb el foc.

 - El seu vincle amb els campaners radica en el fet que les campanes han sigut històricament usades per a advertir de tempestes, incendis o atacs, la qual cosa estreta la relació simbòlica amb el seu patronatge.

 

 

 

Patronatge dels campaners

 
 - Els campaners, els qui tenen la labor de tocar les campanes en esglésies i ermites, veuen en Santa Bàrbara una guia espiritual. Ella representa la protecció en moments de perill, atés que el seu treball comporta riscos en operar en torres altes i en condicions climàtiques adverses.

 - En molts pobles, les festivitats dedicades a Santa Bàrbara inclouen tradicions que destaquen la importància dels campaners, com:

 • Repic de campanes: És un acte central en la celebració. Es realitzen tocs especials en el seu honor, sovint amb repics festius o solemnes depenent de la comunitat.

 • Processó: En moltes localitats, es realitza una processó amb la imatge de Santa Bàrbera, en la qual els campaners tenen un paper destacat.

 • Misses i ofrenes: Se celebren misses solemnes en el seu honor, en les quals els campaners i les seues famílies participen activament, portant ofrenes.

 

 

Celebracions notables

 
 - A Espanya, Santa Bàrbara és especialment venerada en regions mineres com Astúries, Lleó i Andalusia, i també en zones on l'ofici de campaner té una forta tradició, com Castella, Aragó i especialment la Comunitat Valenciana. Cada comunitat té les seues pròpies variants de les festivitats, però en totes destaca la unió entre la fe, la cultura local i la importància dels campaners com a guardians de tradicions sonores.

 

Festa de la Immaculada 2024 i tocs

 

 La festa de la Immaculada Concepció.

 Celebrada el 8 de desembre, és una de les solemnitats més importants de l'Església Catòlica. El seu propòsit és commemorar el dogma de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, que sosté que María va ser preservada del pecat original des del moment de la seua concepció. A continuació, explicare part de la seua història en general i particularment amb la nostra població, Castalla, així com el seu significat i per descomptat els tocs de campanes, que fidels a la tradició realitzem.

Origen i Desenrotllament

 
 1. Primers Temps:

 - La creença en la santedat única de María es remunta als primers segles del cristianisme. Els Pares de l'Església, com a Sant Agustí i San Ambrosio, van destacar la puresa de María com a digna Mare de Déu.

 - A Orient, ja en el segle VII, se celebrava una festa coneguda com la Concepció de Santa Ana, la mare de María.

 2. Expansió a Occident:

 - En el segle XI, la devoció es va difondre a Europa, especialment en monestirs benedictins i franciscans.

 -  No obstant això, va haver-hi debats teològics sobre si María necessitava redempció. Sant Tomàs d'Aquino va expressar dubtes, però el franciscà Juan Duns Escote va defendre la idea que María va ser preservada per un privilegi únic, anticipant els mèrits de Crist.

-  Una de les aportacions més singulars i primerenques de la poesia i música valencianes van ser els certàmens poètics en honor de la “Sacratisima Concepció” de la “Mare de Deu”, que es van celebrar en la ciutat de València en 1486, al voltant de 1510 i en 1532, i també el que va tindre lloc a Ontinyent en 1662. Així mateix alguns autors consideren com la possible primera justa poètica la celebrada en els territoris de la Corona d'Aragó, que va tindre lloc a València pels anys 1329-1332, en la que en tres ocasions es lloa la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.

 

 3. Definició del Dogma:

 - Encara que la festa ja se celebrava àmpliament en el calendari litúrgic, el dogma de la Immaculada Concepció va ser proclamat oficialment pel papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, en la butla "Ineffabilis Deus".

 -  Este dogma declara que María, des del primer instant de la seua existència, va ser preservada del pecat original "per una gràcia singular i privilegi de Déu Totpoderos".

  

 

                               (Campana menuda de la Parroquia dedicada a la Inmaculada)

Significat Teològic

 

 1. Puresa i Santedat de María:
 -  La Immaculada Concepció reflectix la preparació divina de María com el got perfecte per a portar al Fill de Déu. María és model de puresa i obediència total a Déu.

 2. Gràcia Redemptora de Crist:
 -  El dogma no contradiu la doctrina que tots els éssers humans necessiten redempció. En el cas de María, la seua preservació va ser una gràcia anticipada basada en els mèrits de la Passió i Mort de Crist.

 3. Model per als Cristians:
 -  María, lliure de pecat, és presentada com a exemple de vida cristiana. La seua immaculada condició convida als fidels a aspirar a una vida de santedat i fidelitat.

Celebracions

 
 • En el món: La festa és un dia de precepte en molts països catòlics. És especialment important a Espanya, Amèrica Llatina, Filipines i Itàlia.

 • Actes religiosos: Inclouen Misses solemnes, processons, resos del Rosari, actes de consagració a la Mare de Déu i tocs de campanes.

 • Tradicions locals:
 - A Sevilla, hi ha una forta tradició de processons i serenates.
 - A Amèrica Llatina, algunes cultures mesclen la festa amb tradicions indígenes, destacant la figura maternal de la Mare de Déu.

 

Simbolisme

 

 • Color blau: Representa la puresa i la reialesa de María.

 • Flors blanques: Són comuns en els altars per a simbolitzar la seua immaculada puresa.

 • Iconografia: La Mare de Déu sol representar-se vestida de blanc o blau, amb les mans juntes en oració i envoltada d'estreles, trepitjant una serp (símbol del pecat).

 

 

  -  La solemnitat de la Immaculada Concepció és una celebració que unix tradició, teologia i devoció popular, exaltant la figura de María com a Mare de Déu i model de santedat per a la humanitat.

Ací  a Castalla

  - Quant a la referència d'aquesta advocació mariana amb Castalla també podem assegurar que ve des d'antic; primerament en l'antiga parròquia, hui ermita de la sang, ja existia una capella dedicada a la Immaculada Concepció, que va ser restaurada en 1890 realitzant-se també una nova imatge. 

 - En la nova església parroquial, dels 11 beneficis eclesiàstics que tenia, el primer a instituir-se va ser precisament a aquesta invocació de la Mare de Déu, el l de maig de 1578. En 1833 es va realitzar un nou altar i imatge, destruït tot el nomenat en 1936.

 -  En el any 1945 es va realitzar i beneir l'actual Imatge de la Mare de Déu, obra del escultor Pascual Sempere i regalada a la parroquia per la asociació "Las hijas de María" informació més detallada en el següent enllaç: del 1833 al 1017

 Tocs de campanes

       Per tant, com solemnitat que és esta festivitat, tots els anys  el dia 8 de desembre les campanes estan obligades a anunciar-ho, per eixe motiu els tocs que realitzarem concretament en el nostre poble seran els següents:

 

 

Dia 7 de desembre, vespra de la solemnitat de la Immaculada Concepció:

13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.

19.00 h. convent: 1º Toc a Missa
19.15 h.      "        2º Toc a Missa i vol campana mitjana
19.30 h.      "        3º Toc a Missa


20'01 h.. Parròquia, ermita i convent: Toc del Ave María.
20'02 h.  Parròquia: Volteig menor.(4 campanes)
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.

Dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció.

07.30 h. Parròquia: Toc d'alba
07.31 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
07.45 h.         “       2n Toc a missa amb anunci de posterior.
07.59 h.         “        3r Toc a missa amb anunci de posterior.



08.00 h.        "        Volteig menor (4 campanes)
08.00 h. Ermita: Toc d'alba i volteig




10'01 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
10'15 h.       “         2n Toc a missa amb anunci de posterior.
                                   Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.       “         3r Toc a missa amb anunci de posterior.

11.30 h.Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.       “         2n Toc a missa.
                                   Volteig campanes mitjana i segona.
12.00 h.       “         3r Toc a missa.


13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Volteig menor parroquia

20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc del Ave María. 

 

La Imatge de la Mare de Déu de la Soledat, patrona de Castalla, per a esta festivitat de la Immaculada Concepció també es vist de blau, amb un mantell de seda valenciana de finals del XVIII o principis de XIX.

2 de Novembre "Dia d'Ànimes"

 

 

 

 

 

 

        Ens disposem un any més per a celebrar la commemoració de tots els fidels difunts, abans de res ressaltar que seran tres les celebracions eucarístiques que es realitzaran en este dia, ja que és un dia en què acudeix moltíssima gent per a resar pels seus familiars i per tots els difunt; les misses seran a les 10.00 h. 11.00 h. i 19.30 h. en el convent . A continuació donaré unes breus pinzellades sobre el perquè d'aquest dia, els seus tocs de campanes i la tradició pròpia de la nostra localitat:

                                                                        MENUDA



             La Commemoració dels Fidels Difunts, popularment anomenada  dia de Difunts i en valencià dia  "d'Ànimes”, és una celebració cristiana que té lloc el dia 2 de novembre, l'objectiu del qual és orar per aquells fidels que han acabat la seua vida Terrena i, especialment, per aquells que es troben encara en estat de purificació en el purgatori.

           En l'Església Catòlica, per a aquesta celebració es recita l'Ofici de difunts i les Misses són de Rèquiem, encara que el 2 de novembre caiga en diumenge. A Espanya, Portugal i Amèrica és tradició que els sacerdots celebren tres misses este dia. Una concessió semblant es va sol·licitar per a tot el mon al Papa León XIII, però encara que no la va concedir, sí va ordenar un Rèquiem especial en 1888. La celebració del 2 de novembre reflectix l'esperança cristiana en la resurrecció i la vida eterna, així com la importància de l'oració per les ànimes que ja no estan amb nosaltres.

                                                                        DEJUNI




            Fins a principis dels anys seixanta, quatre tocs de difunts diferents eren els que s'efectuaven ací a Castalla, imagine que igual o semblant que a altres llocs. Estos es realitzaven en funció de l'enterrament que es sol·licitava per al difunt, i este podia ser de primera, de segona o de tercera, quedant el de primera especial que s'utilitzava només en este dia de fidels difunts o d'ànimes; vaig a continuació a desglossar en què consistix i quines campanes intervenen en cada un d'ells.

 

 

 

 

 

 

 

 

            El de tercera: Este toc és el més lent de tots i es podria denominar com el més trist o fúnebre, i en ell alternen les campanes dejuni, mitjana i major però molt lentament.

    Detall de toc de tercera

       El de segona: Este toc és el que es continua utilitzant en l'actualitat, tant en els senyals com en tots els soterrars i consistix en una alternança de campanades entre la dejuni i la mitjana molt més ràpides que en el toc anterior i cada deu d'estes, una distanciada amb la major.

                                              Detall de toc de segona

            El de primera: Este toc es realitza amb les campanes dejuni i mitjana al mig vol sense intervindre cap campana més.

                                                      Detall de toc de primera




 

           El de primera especial: Este toc és semblant a l'anterior, canvia que després d'un temps en esta alternança al mig vol entre la dejuni i la mitjana s'unix la major i transcorregut un altre espai de temps es paren les dos primeres quedant-se només la major al mig vol fins al final del toc.

                                      

 

 

 

                                                  Detall de toc de primera especial





            També hi ha un toc, que no he denominat abans, que és el de “albat” sent el toc de difunts de xiquet, que és un toc afortunadament quasi extingit per ser molt pocs els xiquets que moren en l'actualitat en comparació a fa uns anys. En este toc, les campanes protagonistes són la xicoteta i la dejuni, la primera volteja mentrestant la segona toca el que es denomina el "cel, cel-cel”, que és un interval de campanades amb combinació d'una i dos successivament.

           En tots estos tocs al principi i al final (exceptuant els mitjos vols per motiu de les seues parades) es realitzen molt lentament el que es denominen “DRANCS” que no és una altra cosa que una successió de campanades totes al mateix temps i que en funció a la seua quantitat indiquen si el difunt és home, dona, sacerdot, el bisbe o el papa. 

                                                       

             Després del Concili Vaticà II es va unificar en un sol tipus d'enterrament per a tots i concretament ací a Castalla es va decidir utilitzar el toc de segona i van deixar de realitzar-se el de primera especial, el de primera i el de tercera.

              Quan restaurem les campanes el el 2002 vam creure que era una autèntica pena que eixos quatre tipus de tocs que durant segles s'havien utilitzat, deixaren de sonar per sempre, (exceptuant, clar està, el de segona que s'utilitzava per a tot) per això pensem que es devien recuperar els quatre, però això sí, per a tots igual sense dis

                          Detall del toc de enterrament de mig vol a tres campanes

 El de primera s'utilitzaria en els tres tocs per a tots els soterrars, amb l'excepció que al tindre més campanes li unim també la segona pareixent este toc el de primera especial.

El de segona per al que són els senyals de l'alba, migdia i vespra (quan hi ha algun difunt i abans de l'enterrament)

El de tercera i primera especial (este últim com sempre havia sigut)  seria per al dia 2 de novembre, commemoració de tots els fidels difunts i la seua vespra.

                                                                         MITJANA

            Després d'uns anys realitzant-ho així, vam tornar a replantejar-nos la qüestió, ja que ací a Castalla solen realitzar-se entre setanta i huitanta soterrars a l'any, que per tres tocs impliquen  entre 210 i 240 mitjos vols, la qual cosa generava en les cintes de les corrioles un gran desgast havent de canviar-les amb massa assiduïtat, alhora que teníem la impressió que açò suposava un abús de les campanes, per això vam creure convenient deixar per a tots els soterrars com des dels anys seixanta s'havia realitzat, el toc de segona, realitzant-se ja el de primera especial, el de primera i el de tercera per al dia de tots els fidels difunts i la seua vespra.(No és el mateix el colp que rep la campana amb el batall al mig vol que el que li dóna martell elèctric que té al lateral; la danya infinitament menys).

                                                                     SEGONA

            Des d'antigament el costum d'este toc de vespra del dia de tots els fidels difunts, açò és el dia 1 de novembre a poqueta nit, era realitzar una llarguíssima senyal a difunts que durava tota la nit i que a poc a poc amb el temps va anar reduint-se fins a quedar en la a penes mitja hora que és en l'actualitat. Durant eixa nit era molta la gent del poble que s'acostava per a ajudar i rellevar els campaners i entre tant els escolans de la parròquia, revestits com a tals, anaven per tot el poble demanant “la llimosneta pal quijalet” i que després es repartien amb els campaners per a alimentar-se en eixa llarga nit; singularitats de poble que encara es va realitzar fins a mitjan anys setanta. (Jo, personalment, encara he actuat en les dos facetes, en la d'escolà demanant l'almoina i per descomptat en la de campaner, on esta senyal s'havia reduït a una hora, tocant-se a mà i ja sense relleu).

           Este és un  dia molt singular per a les campanes, en el que tenen una gran activitat i protagonisme especial, invitant-nos a recordar i resar pels que ens han precedit en esta vida, vaig per això a continuació a enumerar els tocs per a este dia.

                                                                      MAJOR 

Dia 1 de novembre “vespra”

Durant el dia tocs propis de “Tots Sants” (narrats en l'entrada anterior)

20.01 h. toc de l'Ave Maria parròquia, convent i ermita.
20.02 h. Parròquia: Senyal difunt de tercera (20 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (10 minuts)
21.01 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)

                                                                             MAJOR 




Dia 2 de novembre “Commemoració de tots els fidels difunts”

08.01 h. Toc d'alba parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)


09.30 h. Convent: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
09.45 h.      “           2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera
10.00 h.      "           3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera
 

 

10.30 h. Convent: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
10.45 h.      “           2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera
11.00 h.      "           3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)

 

 

19.00 h. Convent: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.

19.15h.      “            2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol major
19.30 h.     "            3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.


20.00.  Toc de l'Ave Maria parròquia, convent i ermita

               
                                                                       SEGONA