La Candelaria i Sant Blai

 

           Dins del calendari festiu hi ha festes de menor rellevància litúrgica i popular, però de gran tradició ací a Castalla, les quals també les campanes les anuncien, encara que lògicament en funció a la seua importància, per això les campanes implicades en estos dies són les dos xicotetes tant de la parròquia com del convent, voltejant les dos en el segon toc de les misses que al final de l'article narraré. Estes festes a què em referisc són: El dia 2 de febrer, “dia de la candelària” i el 3 de febrer “Sant Blai”, sent esta segona d'una major tradició a Castalla per ser anomenat en 1697 Patró menor de la localitat.

 

 

 

La Presentació del Senyor, la Mare de Déu de la Purificació o la Mare de Déu de la Candelaria.

“Complint allò que s'ha manat per la llei mosaica, als quaranta dies del seu naixement, Jesús va ser presentat en el temple, alhora que sa mare realitzava la cerimònia de la seua purificació”.

Esta festa ja es celebrava a Jerusalem en el segle IV.

             El dia 2 de febrer de cada any, es recorda esta presentació del Xiquet Jesús al temple, portant alguna imatge del Jesuset a presentar a l'església o parròquia. També eixe dia, es recorden les paraules de Simeón, portant candeles (ciris fets de parafina pura) a beneir, les quals simbolitzen a Jesús com a llum de tots els hòmens. D'ací ve el nom de la “Festa de les candeles” o el “Dia de la Candelaria”. Estos ciris o candeletes són regalats per la parròquia a tots els assistents a la celebració eucarística en este dia.

 

                                     

 

 

 

 

                         Blai de Sebaste

 

 

          Venerat com a Sant Blai, va ser metge i bisbe de Sebaste en Armènia Minor (actual Sivas, Turquia). Va fer vida eremítica en una cova en el bosc de la muntanya Argeus, que va convertir en la seua seu episcopal. Segons la tradició, Blai de Sebaste era conegut pel seu do de curació miraculosa, que aplicava tant a persones com a animals. Va salvar la vida d'un xiquet que s'ofegava al travar-se-li en la gola una espina de peix. Este seria l'origen del costum de beneir les goles el dia de la seua festa el 3 de febrer.

 


           Com he comentat en la introducció a esta entrada, esta devoció hi ha documentació que acredita que està arrelada a Castalla des de molt antic, ja que segons consta en un  document existent en l'ajuntament  de la localitat datat el dia 15 de setembre de 1697,  s'anomenen oficialment com a patrons menors de la llavors vila de Castalla a  Sant Blai, Sant Abdo i Senent, i Santa Barbara.

            Moltes de les devocions populars estaven molt vinculades a l'activitat econòmica de les localitats, per això cal ressaltar que Sant Blai a més de ser patró protector de les goles també ho és de la professió dels cardadors de draps. (Hi ha constància que per aquelles dates, ací a Castalla ja existia una fàbrica d'esta activitat).

   


        A més  de les festes litúrgiques, regionals o nacionals estan les festes locals, en l'actualitat només queden dos, però antigament eren moltes més, per això a mitjan segle XVIII este dia de Sant Blai era considerat dia de festa local.

 


          I com no podia ser d'una altra manera un patró menor havia de tindre la seua capella i altar en el temple parroquial, per això la capella contraposada a la de Sant Tomàs (o siga l'última de la part esquerra  junt el baldaquí de l'altar major) era la dedicada a Sant Blai (des que es va destruir en 1936 esta capella no té ni imatge ni dedicació).

            Des de la construcció de l'església parroquial en 1570 esta capella va estar dedicada a la Mare de Déu del Sant Sepulcre, passant a dedicar-se a Sant Blai pel seu nomenament com a patró menor, el seu retaule el va costejar en 1716 el rector  D. Raimundo  Morant, natural d'Ibi, sent l'artista que el va construir D. Tomàs Artigues. En 1792 a costa del rector D. José Ruiz, natural de Quart de Poblet, es va daurar i decorar.

             En l'actualitat es continua mantenint la tradició de portar en les celebracions litúrgiques d'este dia els tradicionals rotllos de Sant Blai per a ser beneïts i així es beneïsquen les nostres goles, sent els tocs per a estos dos dies els següents:

Dia 2 de febrer “La Candelaria”

Durant el dia els tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.


19.00 h. 1r Toc a missa parròquia.
19.15 h. 2n Toc a missa.
19.16 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.

19.30 h. 3r Toc a missa.

Dia 3 de febrer “Sant Blai”

Durant el dia tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.

17.30 h. Convent: 1r Toc a missa.
17.45 h.       “        2n Toc a missa en vol de campanes menudes.
                                   

18.00 h.       “        3r Toc a missa.

 

19.00 h. Convent: 1rToc a missa
19.15 h.       “          2n Toc a missa en vol de campanes menudes.
                               

19.30 h.         “        3r Toc a missa.

Les piles de Bateig a la parròquia

               Durant l'any jubilar van ser diversos els articles que m'havia plantejat realitzar sobre el nostre temple parroquial, alguns per la seua rellevància, singularitat o curiositat, però que per falta de temps, diversos d'ells no els he pogut realitzar. He pensat que encara que fora de temps o context és convenient deixar-los reflectits, per això en aquest nou post he pensat deixar constància per la seua importància i rellevància de les diferents piles de bateig i ubicacions que aquestes han tingut al llarg d'aquests 450 anys del nostre temple parroquial. Abans d'entrar en matèria, vull fer un breu èmfasi sobre el significat i la importància del Sagrament del Baptisme per a nosaltres els cristians.

 

             Dels set Sagraments que a l'Església Catòlica tenim el primer d'ells rep el nom de “Baptisme” en raó del caràcter del ritu central mitjançant el qual se celebra: batejar (baptizein en grec) significa "submergir", "introduir dins de l'aigua"; la "immersió" en l'aigua simbolitza l'acte de sepultar al catecumen en la mort de Crist, d'on ix per la resurrecció amb Ell transformat en una "nova criatura", com explica sant Pau als Corintis i als Gàlates (2 Co 5,17; Ga 6,15). Aquest sagrament és anomenat també “bany de regeneració i de renovació de l'Esperit Sant”, perquè significa i realitza aqueix naixement de l'aigua i de l'Esperit sense el qual "ningú pot entrar en el Regne de Déu", com diu l'Evangeli de sant Joan. (El baptisme es pot realitzar de tres maneres diferents: per immersió, aspersió o infusió).

               Havent rebut en el Baptisme al Verb, "la llum vertadera que il·lumina a tot home" (Jn 1,9), el batejat, es converteix en “fill de Déu" i per lo tant "en fill de la llum", i en "llum" ell mateix. Per això des del moment en el qual rebem el bateig ens convertim en membres del cos místic de Crist “l'Església” i participes de la seua vida eterna. Per tant, a l'ésser el Sagrament que ens introdueix a l'església i per a complir amb tota naturalitat l'esperit del ritual, els baptisteris o piles del bateig, sempre s'han col·locat al costat de les pròpies portes del temple, fins i tot en l'exterior com per exemple en algunes catedrals com la de Florència.

         Una vegada posats en situació sobre la importància del bateig per a tot creient, he de dir que després de bastant informació revisada, no he trobat constància del lloc que la pila del baptisme va ocupar en la primitiva església, hui ermita, encara que és raonable pensar que seria al costat de la porta de accés o la primera capella entrant a mà dreta.

              Ja amb referència a l'actual temple parroquial, que és el que ens ocupa, he de manifestar que tres han sigut els punts que sí que hi ha constància documentada que aquestes han ocupat i sent quatre les piles comptabilitzades:

 

         1r Aquesta primera pila no hi ha constància de l'any que es va col·locar però és lògic pensar que seria en aquest mateix any 1571. Va ser col·locada adossada a la paret, entre la porta principal del temple i la del campanar, segons consta era senzilla i de pedra ordinària, tal qual la del propi edifici. En aquesta pila van ser batejats els nostres avantpassats fins a l'any 1760, en el qual el capellà En. Miguel Llopis va manar llaurar una altra més rica, a les seues expenses, de pedra de marbre jaspiada.

      2n L'any 1894, va ser traslladada pel capellà En. Vicente Sorita a la capella primera entrant a l'esquerra. La capella i el retaule de la qual estava dedicat a la Sagrada Família; per a donar major realç, va elevar el sòl de la mateixa uns 30 centímetres amb dos escalons en entarimat de fusta. Com tots els elements que albergava el nostre temple parroquial va ser destruït tot en 1936, però fins a l'any 1985 (en el qual es van netejar els carreus) va quedar gravada aquesta empremta que el foc va reflectir sobre els carreus de pedra, així com l'ennegrit del marc de grans dimensions del qual seria el llenç de Sant Joan Baptista en el propi baptisme de Crist al Jordà. En el buidatge recent de les criptes, en aquesta última restauració de l'any 2014, es van trobar restes d'aquesta pila que en l'actualitat es troben en els magatzems del MARQ a Alacant.

 

         3r Aquesta és la pila utilitzada en l'actualitat, i va ser col·locada pel rector En. Toribi Sellés com a substitució de l'anterior, en l'any 1945. Sols la pila va tindre un cost de 4.250 pts. i va ser realitzada per José Aracil de Novelda. Tan ella com  el seu entorn disposa d'una minuciosa quantitat  de detalls per a engrandir la seua finalitat i que va tindre a bé deixar narrats de pròpia mà, i que textualment narre a continuació:

         S'ha instal·lat el baptisteri en el lloc més apropiat del temple, aprofitant la porta lateral, aconseguint la simbòlica entrada al temple a través del Sagrament del Baptisme, així es pot complir l'esperit del ritual, no entrant el neòfit en el temple, sinó una vegada batejat. La pila ocupa el lloc principal, el centre, sent col·locada a un nivell inferior al de la resta del temple i amb una pavimentació molt ornamentada i circular, per a la reminiscència de les primitives piscines. D'aquesta manera s'aconsegueix baixar al baptisteri i pujar a l'altar, es baixa al baptisteri i es realitza a més aquell místic sentit de les paraules de Sant Pau als romans, gravades en la llinda de la part interior: “CONSEPULTI ENIM CVM ULLO PER BAPTISMVN IN MORTEM, VT QVOMODO CHIRSTVS A MORTOIS, ITA ET ENS IN NOVITATE VITAE AMBULEMVS.” (Vam ser, doncs, juntament amb Ell “Crist” sepultats en la seua mort per mitjà del Baptisme, a fi que com Crist va ser ressuscitat entre els morts, així també nosaltres caminem en novetat de vida).

      La pila està formada d'un sol bloc de marbre gris, amb quatre columnes en roig i la coberta és elevada, en figura cònica, de metall repujat, portant gravada una orla d'aigua i peixos que tanca el monograma de Crist, i també la simpàtica inscripció de Tertulià: “ENS AVTEM PISCICULI SVMVS SECVUNDVM –IXOIM- NOSTRVM JESVM CHRISVM” (Som peixets com –el peix- Crist Senyor Nostre). El peix és un dels més importants símbols cristians, es considera com un jeroglífic de Crist, fundant la significació de la paraula grega “IXOYC” que significa el peix i les lletres del qual es prenen com a inicials del títol de Jesucrist.

      Suspesa del centre de la volta va instal·lada un preciosa llu-menaria amb una corona de tulipes de color topazi, la qual accentua l'eix del recinte i dona realç i esplendor a l'ambient durant l'administració del gran Sagrament.

     En el timpà exterior hi ha un relleu de pedra amb l'al·legoria dels cérvols, amb la inscripció: “SITIENTES VENITE AD AQVUAS”, (Els que tingueu set vingueu a les aigües), i en la part interior el símbol de l'arca de Noé.

 

 

 

 

     Hi ha un armari en la paret per a guardar el necessari per a l'administració del Sagrament, on té en alt relleu les tres àmfores dels Olis Sagrats, sobre aquestes el símbol de l'Esperit Sant i dos àngels custodiant les mateixes. Corresponentment en la part oposada una imatge de alabastre amb relleu del Sant precursor Sant Joan Baptista, en el propi baptisme de Crist.

      Amb tota aquesta explicació es pot observar que s'ha donat al baptisteri la importància que es mereix, com convé a la dignitat del Sagrament que allí obri les portes de la gràcia. “CHRISTIANAE RELIGIONIS AETERNAE VIAE JANVA”.

     De tot l'anterior-ment esmentat, en aquesta tercera pila, queda clarament reflectit que En. Toribi, com a gran litúrgic que era, tenia  un zel molt especial a donar a través de tot el context de la seua restauració un gran realç i significació al Sagrament del Baptisme.

          4t Aquesta pila és la primera que podem considerar com una pila mòbil, va ser realitzada també pel mateix rector En. Toribi Sellés en el mes de març de l'any 1973, sent l'artista metal·lis-ter l'alcoià Juan Domenech i va tindre un cost de 4315 pts.consta d'un peu o basa de marbre amb una columna quadrada de llautó repujat que suporta la pròpia pila també de llautó però llis amb una tapa coronada amb el símbol del “Pantocràtor”. Aquesta pila es troba en l'actualitat situada en la capella del Santíssim del convent, sent utilitzada únicament en els moments en què per obres o altres circumstàncies no pot ser utilitzada la de la parròquia, ja que només aquestes poden tindre el privilegi de contindre una pila baptismal.

Si és possible en una pròxima entrada faré referencia D.M. als orgues, instrument molt important per a les celebracions litúrgiques, haguts a la parròquia de Castalla.

DIA DE REIS "EPIFANIA DEL SENYOR"

                 L'Epifania és una de les festes litúrgiques més antigues, més encara que el mateix Nadal. Va començar a celebrar-se a Orient en el segle III i a Occident en el IV. Epifania, veu grega que a voltes s'ha usat com a nom de persona, significa "manifestació", on el Senyor es va revelar als pagans en la persona dels mags.

                 Els occidentals van acceptar la festa al voltant de l'any 400, l'Epifania és popularment el dia dels reis mags, i està referit en l'evangeli de sant Mateu. En arribar els mags a Jerusalem, aquests van preguntar en la cort el parador del "Rei dels jueus". Els mestres de la llei van saber informar-los que el Mesíes, el Senyor, havia de nàixer en Belén, la menuda ciutat natal de David; no obstant açò van ser incapaços d'anar a adorar-ho juntament amb els estrangers. Els mags, arribats al lloc on estava el xiquet amb María la seua mare, van oferir or, encens i mirra, substàncies precioses en les quals la tradició ha volgut veure el reconeixement implícit de la reialesa messiànica de Crist (or), de la seua divinitat (encens) i de la seua humanitat (mirra).
   

                   A Melchor, Gaspar i Baltasar -noms que els ha atribuït la llegenda, considerant-los tres per ser triple el do presentat, segons el text evangèlic- pot cridar-li'ls adequadament pelegrins de l'estel. Els orientals cridaven mags als seus doctors; en llengua persa, mag significa "sacerdot". La tradició, més tard, ha donat a aquests personatges el títol de reis, com intentant destacar més encara la solemnitat de l'episodi que, en si mateix, és humil i senzill. Aquesta atribució de reialesa als visitants ha sigut recolzada ocasionalment en nombrosos passatges de l'Escriptura que descriuen l'homenatge que el Mesíes d'Israel rep per part dels reis estrangers.

                A Espanya, la tradició és que els xiquets escriguen una carta als Mags i que s'envia dies abans del dia d'Epifania. En aquest dia, popularment conegut com a Nit de Reis (de la nit del 5 de gener al dia 6 de gener) es consumeix el desitjat roscó de reis. En molts llocs és també tradició deixar-los una mica de menjar i beure (normalment algun licor o vi, i dolços) als Reis Mags i als seus camells. Els plats l'endemà apareixen buits, i en el seu lloc apareixen els regals. El dia anterior es realitza una cavalcada de Reyes Mags en diferents llocs i ciutats d'Espanya on apareixen els mags amb els regals que durant aqueixa nit oferiran als xiquets.

 

 

                     I com tota festivitat les campanes ho han d'anunciar, sent els tocs propis d'aquest dia els següents:

  DIA 5 DE GENER, VESPRA




08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'alba



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
                Convent: Volteig general .
                Ermita: Volteig.


17.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
17.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
17.46 h. Convent: Volteig  general.
18.01 h. Convent: 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc del Ave María
20.02 h. Parròquia: Volteig menor.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.


(Aquest volteig sol coincidir en el moment de l'adoració dels Reis davant del Jesuset encara que a vegades varia un poc en funció de l'oratge i la presa que els Reis tinguen)

 DIA 6 DE GENER; EPIFANIA DEL SENYOR.


.

09.01 h. Parròquia Convent i Ermita: Toc d'alba
 
09.02 h..     "               "            "    Volteig menor

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig  menor.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig menor.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.      "                "            "   Volteig menor

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc del Ave María