L'Epifania és una de les festes litúrgiques més antigues, més encara que
el mateix Nadal. Va començar a celebrar-se a Orient en el segle III i a
Occident en el IV. Epifania, veu grega que a
voltes s'ha usat com a nom de persona, significa "manifestació", on
el Senyor es va revelar als pagans en la persona dels mags.
Els occidentals van acceptar la festa al voltant de l'any 400, l'Epifania és popularment el dia dels reis mags, i està referit en l'evangeli de sant Mateu. En arribar els mags a Jerusalem, aquests van preguntar en la cort el parador del "Rei dels jueus". Els mestres de la llei van saber informar-los que el Mesíes, el Senyor, havia de nàixer en Belén, la menuda ciutat natal de David; no obstant açò van ser incapaços d'anar a adorar-ho juntament amb els estrangers. Els mags, arribats al lloc on estava el xiquet amb María la seua mare, van oferir or, encens i mirra, substàncies precioses en les quals la tradició ha volgut veure el reconeixement implícit de la reialesa messiànica de Crist (or), de la seua divinitat (encens) i de la seua humanitat (mirra).
A Melchor, Gaspar i Baltasar -noms que els ha atribuït la llegenda, considerant-los tres per ser triple el do presentat, segons el text evangèlic- pot cridar-li'ls adequadament pelegrins de l'estel. Els orientals cridaven mags als seus doctors; en llengua persa, mag significa "sacerdot". La tradició, més tard, ha donat a aquests personatges el títol de reis, com intentant destacar més encara la solemnitat de l'episodi que, en si mateix, és humil i senzill. Aquesta atribució de reialesa als visitants ha sigut recolzada ocasionalment en nombrosos passatges de l'Escriptura que descriuen l'homenatge que el Mesíes d'Israel rep per part dels reis estrangers.
A Espanya, la tradició és que els xiquets escriguen una carta als Mags i que s'envia dies abans del dia d'Epifania. En aquest dia, popularment conegut com a Nit de Reis (de la nit del 5 de gener al dia 6 de gener) es consumeix el desitjat roscó de reis. En molts llocs és també tradició deixar-los una mica de menjar i beure (normalment algun licor o vi, i dolços) als Reis Mags i als seus camells. Els plats l'endemà apareixen buits, i en el seu lloc apareixen els regals. El dia anterior es realitza una cavalcada de Reyes Mags en diferents llocs i ciutats d'Espanya on apareixen els mags amb els regals que durant aqueixa nit oferiran als xiquets.
I com tota festivitat les campanes ho han d'anunciar, sent els tocs propis d'aquest dia els següents:
DIA 5 DE GENER, VESPRA
08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'alba
13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
Convent: Volteig general .
Ermita: Volteig.
17.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
17.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
17.46 h. Convent: Volteig general.
18.01 h. Convent: 3r Toc a missa.
20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc del Ave María
20.02 h. Parròquia: Volteig menor.
Convent: Volteig general.
Ermita: Volteig.
(Aquest volteig sol coincidir en el moment de l'adoració dels Reis davant del Jesuset encara que a vegades varia un poc en funció de l'oratge i la presa que els Reis tinguen)
DIA 6 DE GENER; EPIFANIA DEL SENYOR.
.
09.01 h. Parròquia Convent i Ermita: Toc d'alba
09.02 h.. " " " Volteig menor
10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h. “ 2n Toc a missa.
10.16 h. “ Volteig menor.
10.31 h, “ 3r Toc a missa.
11.31 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h. “ 2n Toc a missa.
11.46 h. “ Volteig menor.
12.01 h. “ 3r Toc a missa.
13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. " " " Volteig menor
20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc del Ave María
No hay comentarios:
Publicar un comentario