domingo, 10 de enero de 2021

450 aniversari de l'església parroquial



 


         Comencem un nou any, el 2021, un any carregat d'incerteses, de problemes i sofriments causats per la pandèmia que estem patint, però malgrat tot la vida contínua i hi ha esdeveniments dignes de ressaltar i de celebrar (dins de l'escàs marge que la pandèmia permet) com per exemple el que faig referència en el títol d'aquest post, que és la celebració del 450 aniversari del nostre temple parroquial.
 
 
 
 
 


       Per l'any 1536 el justícia i jurats d'aquella època veient que l'església parroquial, hui ermita de la Preciosíssima Sang, mancava de la capacitat necessària per al crescut nombre de feligresos (sobre uns 800) amb l'acord del consell, van determinar construir un nou temple (recordar que en aquesta data aquest temple fins i tot era parròquia de quatre poblacions Ibi, Tibi, Castalla i Onil)
 

 


          El primer lloc que es va triar per a l'edificació d'aquesta nova església és el que hui ocupa l'actual ajuntament, però en començar a obrir els fonaments es va observar que el sòl tenia poca fermesa i a més brollava aigua, per la qual cosa no oferia solidesa per a un edifici d'aquesta envergadura, per això van desistir del seu propòsit procedint a buscar un altre lloc on poder-la edificar. Després de diversos tantejos (no he trobat constància dels llocs que es van remenar) al final van decidir el seu emplaçament en l'anomenada plaça nova (que és el mateix punt que la veiem hui edificada) per a això va haver-hi la necessitat de comprar sis cases que immediatament van ser derrocades per a solar.
 
 

 


            Van passar diversos anys sense que es duguera a terme el començament de l'edificació de la nova església, fins que en l'11 d'abril del 1562 després d'una solemne processó es va col·locar la primera pedra, baix la qual es va posar un trosset de l'hàbit de Sant Vicent Ferrer i un altre trosset de la pedra baix la qual va estar guardat el Santíssim Sagrament en el lloc de Daroca (miracle eucarístic)
 
 
 

 

 
 
 
            El 3 d'agost de 1570, el bisbe auxiliar de Sant Joan de Ribera, En. Francisco de Codero va consagrar el primer altar major, dedicant-lo tant a ell com a la nova església a l'Asumpció de la Nostra Senyora en cos i ànima als cels, estant coberta encara solament la part del presbiteri. I el següent any 1571 estant ja més avançades les obres de les voltes, el 2 de setembre a les quatre de la vesprada va procedir el rector En. Sebastián Lajara (natural d'Aiora i enterrat davant del presbiteri en una làpida que encara hui podem veure protegida per un cristall) a beneir la nova església. I el 8 de setembre d'aquest mateix 1571 a les huit del matí es va procedir al trasllat del Santíssim Sagrament de l'antiga església, hui ermita, a la nova.
 
 

 
 
 
 
            Aquesta processó va ser realitzada amb gran solemnitat, donant principi com he esmentat a les huit del matí des de l'actual ermita, sent portat el Santíssim pel rector anteriorment esmentat i sent acompanyat per tots els retors d'aquesta població i algun de fora, autoritats i la majoria dels veïns de Castalla, acudint també molts d'altres poblacions limítrofes, per a concloure en la nova església.
 

 


          La conclusió de les obres de la volta va tindre lloc el 13 d'agost de 1573, quedant probablement també conclòs el campanar fins a l'altura dels eixos de les campanes, per a poder ja col·locar-les. El pis de pedra es va col·locar l'any 1581; a la fi del segle XVIII. A expenses del rector Dr. En. Luís Jerónimo Jover, natural d'Ibi, es conclouen les teulades i no he trobat dades de la conclusió del campanar. La única campana que aquestes dates tenim constància de que existia es la exposada al museu de la parròquia i declarada recentment bé d'interés cultural, sent fosa per aquestos mateixos anys.
 
 
 
 

 
 
            Encara que certament és un aniversari digne de commemorar i de celebrar, a aquesta data i motivat per la complexitat de la situació que estem vivint no sabem si podrem realitzar alguna cosa o no, de totes maneres, si puc, quan s'acosten les dates intentaré fer alguns post desglossant més extensament els esdeveniments anteriorment narrats.
 
 
 

 

martes, 5 de enero de 2021

DIA DE REIS "EPIFANIA DEL SENYOR"

 




                 L'Epifania és una de les festes litúrgiques més antigues, més encara que el mateix Nadal. Va començar a celebrar-se a Orient en el segle III i a Occident en el IV. Epifania, veu grega que a voltes s'ha usat com a nom de persona, significa "manifestació", on el Senyor es va revelar als pagans en la persona dels mags.




                 Els occidentals van acceptar la festa al voltant de l'any 400, l'Epifania és popularment el dia dels reis mags, i està referit en l'evangeli de sant Mateu. En arribar els mags a Jerusalem, aquests van preguntar en la cort el parador del "Rei dels jueus". Els mestres de la llei van saber informar-los que el Mesíes, el Senyor, havia de nàixer en Belén, la menuda ciutat natal de David; no obstant açò van ser incapaços d'anar a adorar-ho juntament amb els estrangers. Els mags, arribats al lloc on estava el xiquet amb María la seua mare, van oferir or, encens i mirra, substàncies precioses en les quals la tradició ha volgut veure el reconeixement implícit de la reialesa messiànica de Crist (or), de la seua divinitat (encens) i de la seua humanitat (mirra).
   






                   A Melchor, Gaspar i Baltasar -noms que els ha atribuït la llegenda, considerant-los tres per ser triple el do presentat, segons el text evangèlic- pot cridar-li'ls adequadament pelegrins de l'estel. Els orientals cridaven mags als seus doctors; en llengua persa, mag significa "sacerdot". La tradició, més tard, ha donat a aquests personatges el títol de reis, com intentant destacar més encara la solemnitat de l'episodi que, en si mateix, és humil i senzill. Aquesta atribució de reialesa als visitants ha sigut recolzada ocasionalment en nombrosos passatges de l'Escriptura que descriuen l'homenatge que el Mesíes d'Israel rep per part dels reis estrangers.









                A Espanya, la tradició és que els xiquets escriguen una carta als Mags i que s'envia dies abans del dia d'Epifania. En aquest dia, popularment conegut com a Nit de Reis (de la nit del 5 de gener al dia 6 de gener) es consumeix el desitjat roscó de reis. En molts llocs és també tradició deixar-los una mica de menjar i beure (normalment algun licor o vi, i dolços) als Reis Mags i als seus camells. Els plats l'endemà apareixen buits, i en el seu lloc apareixen els regals. El dia anterior es realitza una cavalcada de Reyes Mags en diferents llocs i ciutats d'Espanya on apareixen els mags amb els regals que durant aqueixa nit oferiran als xiquets.






                  
             I com tota festivitat les campanes ho han d'anunciar, sent els tocs propis d'aquest dia els següents:












  DIA 5 DE GENER, VESPRA





08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
                Convent: Volteig general .
                Ermita: Volteig.


17.31 h Parroquia: 1r Toc a missa.
17.45 h.      "         : 2n Toc a missa.
18.01 h       "          : 3r Toc a missa.


19.00 h Parroquia: 1r Toc a missa.
19.15 h.      "         : 2n Toc a missa.
19.30 h       "          : 3r Toc a missa.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h. Parròquia: Volteig menor.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.


(Aquest volteig sol coincidir en el moment de l'adoració dels Reis davant del Jesuset encara que a vegades varia un poc en funció de l'oratge i la presa que els Reis tinguen)









 DIA 6 DE GENER; EPIFANIA DEL SENYOR.

 

 

07.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
07.45 h.           “         2n Toc a missa.

08.00 h.           “          3r Toc a missa.
.

08.01 h. Parròquia Convent i Ermita: Toc d'àngelus. 

08.02 h..     "               "            "    Volteig menor

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig  menor.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig menor.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.      "                "            "   Volteig menor

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.





jueves, 31 de diciembre de 2020

CAP D'ANY I ELS SEUS TOCS







                         Dia 1 de gener: Solemnitat de Santa María, Mare de Déu
              La Solemnitat de Santa María Mare de Déu és la primer Festa Mariana que va aparèixer en l'Església Occidental, la seua celebració es va començar a donar a Roma cap al segle VI, probablement juntament amb la dedicació –el 1º de gener– del temple “Santa María Antiga” en el Fòrum Romano, una de les primeres esglésies marianes de Roma.






                            L'antiguetat de la celebració mariana es constata en les pintures amb el nom de “María, Mare de Déu” (Theotókos) que han sigut trobades en les Catacumbes o antiquíssims subterranis que estan cavats baix la ciutat de Roma, on es reunien els primers cristians per a celebrar la Missa en temps de les persecucions.
 
 
 





                                Més avant, el ritu romà celebrava el 1º de gener l'octava de Nadal, commemorant la circumcisió del Xiquet Jesús. Després de desaparèixer l'antiga festa mariana, en 1931, el Papa Pío XI, en ocasió del XV centenari del concili de Éfeso (431), va instituir la Festa Mariana per a l'11 d'octubre, en record d'aquest Concili, en el qual es va proclamar solemnement a Santa María com a vertadera Mare de Crist, que és vertader Fill de Déu; però en l'última reforma del calendari –després del Concili Vaticà II– es va traslladar la festa a l'1 de gener, amb la màxima categoria litúrgica, de solemnitat, i amb títol de Santa María, Mare de Déu.





                                 D'aquesta manera, aquesta Festa Mariana troba un marc litúrgic més adequat en el temps del Nadal del Senyor; i al mateix temps, tots els catòlics comencem l'any demanant la protecció de la Santíssima Mare de Déu, i com no podia ser d'una altra manera, més concretament ací a Castalla seguim respectant i mantenint aquesta tradició de, o bé en família o individualment, pujar fins a la seua ermita per a saludar-la i implorar la seua protecció en aquest primer dia de l'any, per açò és un dels pocs dies l'any en què l'ermita està oberta pràcticament tot el matí i celebrant-se també en ella l'Eucaristia a les sis de la vesprada, (exceptuant este any que per conseqüència de la pandèmia, la Patrona està en la parròquia) sent els tocs propis per a aquesta solemnitat els següents:








DIA 31 DE DESEMBRE, VESPRA


08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.         "              "             "    : Volteig general.
               

17.31 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
17.45 h.        "     : 2n Toc a missa.
17.46 h.        "     : Volteig  mitjana.
18.01 h.        "     : 3r Toc a missa.


19.00 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
19.15 h.        "     : 2n Toc a missa.
19.46 h.        "     : Volteig  mitjana.
19.00 h.        "     : 3r Toc a missa.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h.       "               "             "     : Volteig general.
              







                          Durant tot l'any el toc dels senyals horaris en el campanar de Convent finalitza a les 10 de la nit i prossegueix a les 8 del matí, però en aquest dia s'allarga fins a les 12 de la nit pel significatiu que és el toc, encara que al meu entendre tant en la Parròquia com en el Convent el ritme de les campanades és excesivament accelerat per als raïms.







                         


   
DIA  1 DE GENER, SOLEMNITAT DE SANTA MARIA MARE DE DÉU

07.30 h. Parròquia: 1r Toc a missa.

07.45 h.       "          2n Toc a missa.

08.00 h.       "          3r Toc a missa.

09.01 h. Parròquia i Ermita: Toc d'àngelus.
09.02 h.        "               "    : Volteig general.
         


10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “         2n Toc a missa.
10.16 h.        “               Volteig mitjana i segon.
10.31 h,        “         3r Toc a missa.


             



11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “       2n Toc a missa.
11.46 h.           “             Volteig mitjana i segon.
12.01 h.           “       3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.         "            "             "      : Volteig general solemne.
               
               




20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.






                 Igual que per a la festivitat de la Immaculada Concepció, la Patrona de Castalla es vist de blau, per a estes festes de Nadal ho fa de blanc, en un manto de seda valenciana que els castelluts denominem de les cireretes.







                 I per a finalitzar vull aprofitar aquesta entrada i desitjar a tots un molt feliç any nou 2021, on els nostres millors somnis i desitjos es facen realitat, gaudint entre moltes altres coses del dols so de les nostres campanes que diàriament ens acompanyen.