Sant Vicent Ferrer
Patró de la Comunitat Valenciana
La festivitat de Sant Vicent Ferrer és el 5 d'abril, dia de la seua defunció en Vannes (França). No obstant això i atés que eixa data cau normalment en dies de quaresma o Setmana Santa, es va decidir fa segles el seu trasllat, en el Regne de València, al dilluns següent a l'octava de Pasqua.
Així, el 2n dilluns següent al diumenge de Pasqua és el dia triat per a celebrar al Patró de la Comunitat Valenciana; Sant Vicent Ferrer, que va prendre el seu nom del Patró de la ciutat Sant Vicent Màrtir, la festivitat del qual se celebra al gener. La coincidència en el nom provoca equívocs, inclús entre alguns valencians.
Biografia de Sant Vicent Ferrer
En el desenvolupament històric de la cultura occidental la paraula va anar perdent valor. En qualsevol tràmit civil o religiós és necessària l'existència d'un escrit que garantisca veracitat. Tanmateix, això no ha impedit el ressorgiment de figures que van sobreeixir pel poder de la seua paraula. Este és el cas de Sant Vicent Ferrer, dominic nascut a València en 1350.
En 1367 Vicent va prendre els hàbits dominicans. Va realitzar els seus estudis a Barcelona i des de llavors ja era reconegut com a gran predicador. Va ser ordenat prevere en 1379 i va tornar al seu convent de València. Va ser triat prior en un difícil context: la pesta negra, la relaxació espiritual de molts religiosos i el cisma d'occident. En 1386 va començar una intensa labor a València. Era catedràtic de teologia, predicador, confessor i conseller. Va ser reconegut com a mestre en sagrada teologia. En 1394 Benet XIII ho va nomenar el seu confessor i assessor diplomàtic.
Fra Vicent es va adonar del greu mal del cisma per a l'església. Va demanar al Papa eixir de la cúria per a dedicar-se a la predicació. En 1399 va començar una àrdua labor missionera per gran part d'Europa. Els pobles eixien a rebre-ho quan arribava a predicar-los i passava la jornada visitant als més necessitats. Els seus sermons eren transcrits i recorrien tota Europa. En 1412 va ser un dels triats per a dirimir la successió de la corona d'Aragó. La seua presència als pobles era considerada signe de pau i reconciliació. Va ser mestre de vida espiritual i sobreïx la seua obra “Tractat de la vida espiritual”. Per a Vicente “la contemplació” és inseparable de l'oració i de l'estudi. Va morir a França el 5 d'abril de 1419.
Ací a Castalla
Ací a Castalla, el acte central del dia d’esta festa era la processó “dels combregats”, tractant-se d'una processó en què es porta el Santíssim Sagrament a persones malaltes o impedides, i realitzant-se amb tota solemnitat, qual si del dia de Corpus es tractara, portant al Santíssim baix pal·li, amb l'assistència de les autoritats religioses i civils, i acompanyats per la banda de música local. Este tipus de manifestació religiosa, de clar arrel medieval, posa de relleu la importància que tenia la comunitat en atendre els més necessitats, convertint un acte íntim i pietós en una expressió pública de fe i cohesió social.
No tenim constància exacta des de quan es realitzava la processó, però es pot aventurar que la seua procedència siga de fa segles, possiblement vinculada a les pràctiques parroquials que es consolidaren a partir dels segles XV i XVI, poc després de la vida de Sant Vicent Ferrer. No seria estrany, a més, pensar que el mateix sant poguera haver predicat per estes terres o pels voltants, atesa la proximitat amb Xixona, lloc d’origen tradicionalment atribuït a sa mare, la qual cosa reforça els vincles espirituals i devocionals d’esta zona amb la seua figura. La processó dels combregats arribà viva fins a l’any 1993, deixant de celebrar-se en considerar-se que en l’actualitat ja es porta el Santíssim tots els diumenges als malalts, encara que això sí, sense processó ni solemnitat.
Esta era una processó molt singular i certament matinera; a les 8 del matí se celebrava la Missa de l’Alba, i sobre les 8:30 h començava la processó, tenint esta cada any un itinerari diferent, ja que anava en funció de la situació de les vivendes de les persones que havien sol·licitat prèviament rebre el Santíssim Sagrament, per la seua impossibilitat d’acudir a la parròquia. Després de l’arribada d’esta, se celebrava la solemne Missa Major. (En l’actualitat, en algunes poblacions, es continua realitzant este tipus de processó, mantenint viva una tradició ancestral.)
.
Tradicionalment, el costum de la mona de Pasqua, ací a Castalla, ha sigut els tres dies (diumenge, dilluns i dimarts de Pasqua) a la vesprada, mentre que este dia de Sant Vicent se celebrava durant tota la jornada. En l’actualitat, i des que el dilluns de Pasqua és festa regional, se celebra el dia complet, havent-se extingit la celebració del dimarts. Resulta curiós que esta festa de Sant Vicent, no sent ni festa nacional, ni regional ni local oficial, continue sent àmpliament respectada a Castalla, on la major part del poble la celebra (encara que sense la processó dels combregats), mantenint tancades les seues portes empreses i comerços locals. No obstant això, en els últims anys s’observa com algunes empreses han començat a obrir, especialment aquelles els propietaris de les quals no són originaris de la localitat o mostren menor arrelament a les tradicions i singularitats pròpies del poble.
Els tocs de campanes per a esta festa seran els següents:
Dilluns 13 d'Abril "Sant Vicent Ferrer"
08.01 h. Toc d'alba parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.
Missa en Valencià
09.00 h. 1º Toc a Missa Parròquia.
00.15 h. 2n Toc. "
09.16 h. Volteig menor.
09.30 h. 3r Toc "
13.01.h. Toc del Regina Caeli parròquia
13.01 h. Àngelus convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor.
21.01 h. Toc de l'Ave Maria, parròquia, convent i ermita.
No hay comentarios:
Publicar un comentario