SANT JOSEP I LES SEUS TOCS

 

Sant Josep

 

 El silenci que sosté la història

    

        Normalment se’l descriu com "l’Home del Silenci". En les escriptures no es conserva ni una sola paraula pronunciada per ell i, tanmateix, la figura de Sant Josep emergix com un dels pilars més fonamentals i estimats de la tradició cristiana.

Més enllà de la imatge de les estampes, Josep de Natzaret representa un model de masculinitat, responsabilitat i fe que continua ressonant amb força en el segle XXI.

 

 

 

 

Un perfil d’humilitat i acció

         Josep no va ser un espectador passiu. La seua santedat no va radicar en grans discursos, sinó en la seua capacitat de resposta davant d’allò inesperat. Com a fuster (tekton), pertanyia a la classe treballadora, un home de mans calloses que va haver d’afrontar dilemes humans profunds:

• La Justícia Compassiva: Davant l’embaràs de Maria, va decidir repudiar-la en secret per a no exposar-la al càstig públic, mostrant una ètica que prioritzava la caritat sobre la llei rígida.

• L’Obediència Activa: Cada vegada que "l’àngel del Senyor" li va parlar en somnis, Josep es va alçar i va actuar. No va demanar explicacions; simplement va protegir la seua família.

• El Protector en l’Ombra: Des del pessebre a Betlem fins a l’exili a Egipte, el seu rol va ser garantir la seguretat d’aquells que li foren confiats.

   

   

  

      Capella anys 50

 

El Patró de la quotidianitat

         L’Església l’ha nomenat Patró de l’Església Universal, però els seus títols més pròxims són els que connecten amb la vida diària de les persones:

1. Patró dels Treballadors: Va dignificar el treball manual, ensenyant que l’esforç diari és una forma d’oració i servici.

2. Model de Pare: Va exercir la paternitat no des de la biologia, sinó des de l’acollida i l’acompanyament.

3. Patró de la Bona Mort: Segons la tradició, va morir envoltat de Jesús i Maria, convertint-se en el consol de qui s’enfronta al final de la vida.

    

    

   
   
   
   
   
   
   

Rellevància en l’actualitat

 

        En una era de roïdo mediàtic i busca constant de protagonisme, Sant Josep oferix una alternativa refrescant: l’eficàcia de la discreció. La seua vida ens recorda que:

• No cal ser el centre d’atenció per a canviar el curs de la història.

• La verdadera força residix en la fidelitat als compromisos assumits.

• La "tendresa" (com solia dir el Papa Francesc en referir-se a ell) és una virtut valenta, no una debilitat.

 També Sant Josep ens ensenya que, enmig de les tempestats de la vida, no hem de tindre por de cedir a Déu el timó de la nostra barca. Ell és cap de la Sagrada Família. L'home en qui Déu va confiar els seus més valuosos tresors. Espòs de Maria Santíssima, pare virginal de Jesús.

          El papa Pius IX va anomenar Sant Josep, en 1847, patró de l'Església universal. Si la festa, 19 de març, cau en Setmana Santa, s'anticipa al primer dissabte anterior a ella. Esta festivitat, que ja existia en nombrosos llocs, es va fixar en esta data durant el segle XV i després es va estendre a tota l'Església com a festa de precepte en 1621. També se celebra el dia del seminari, per ser patró dels seminaristes, i es commemora com a dia del pare.

Imatge de S. Josep del convent

          La paternitat de Sant Josep aconseguix no sols a Jesús sinó a la mateixa Església, que continua en la terra la missió salvadora de Crist. El papa Joan XXIII va incorporar el seu nom al Cànon Romà, perquè tots els cristians en el moment en què Crist es fa present en l'altar- venerem la seua memòria.

Imatge de S. Josep del convent

 Ací a Castalla

 

            En la parròquia de Castalla hi ha una capella dedicada a Sant Josep des del dia 3 de setembre de 1948. En aquella data, En. Antonio Rodilla, actuant per delegació de l’arquebisbe de València, Marcelino Olaechea, va procedir a consagrar l’altar i dedicar oficialment la capella a este sant tan venerat dins de la tradició cristiana. Este acte litúrgic va significar la incorporació formal d’un espai propi per al culte a Sant Josep dins del temple parroquial, consolidant així una devoció que, encara que ja existia entre els fidels, no havia tingut fins aleshores un lloc específic dins de l’església.

No hi ha constància documental que abans de la destrucció del temple durant els esdeveniments de 1936, en el context de la Guerra Civil Espanyola, existira en esta església una capella dedicada a Sant Josep, fet que resulta, d’altra banda, prou sorprenent si es té en compte la gran difusió i estima que tradicionalment ha tingut la devoció josefina en les parròquies valencianes. Tanmateix, sí que s’han conservat referències que indiquen que ja en el segle XVIII existia a Castalla una xicoteta confraria o agrupació devocional dedicada a promoure el culte al sant. Esta agrupació s’encarregava d’organitzar anualment la festa en honor de Sant Josep, incloent-hi els actes religiosos i, de manera especial, la processó pels carrers de la població, que constituïa un dels moments més solemnes i participatius de la celebració.

No seria estrany pensar que la imatge de Sant Josep que eixia en aquelles processons antigues fora la mateixa que actualment es conserva en l’església del convent. Esta imatge havia pertangut durant molt de temps a la família Soler, el seu descendent, Juan Francisco Soler, la va regalar posteriorment a Manuel Leal.

Este últim, després de realitzar un rigorós estudi sobre la imatge —tant des del punt de vista històric com artístic i devocional—, va considerar que el lloc més adequat per a ella no havia de ser l’àmbit privat, sinó l’espai comunitari de la parròquia. Per això, va decidir donar-la a la parròquia de Castalla, però posant una condició clara: que la imatge estiguera exposada al culte públic en un lloc digne, on els fidels pogueren venerar-la i mantindre viva la devoció a Sant Josep.

Davant esta donació, el rector en Salvador Valls va considerar oportú que la imatge fóra col·locada en l’església del convent, ja que en aquell moment este temple no disposava de cap imatge de Sant Josep. D’esta manera, a més de complir-se la voluntat del donant, s’enriquia el patrimoni devocional del convent i es reforçava la presència d’esta advocació tan estimada entre els fidels de Castalla.

Capella en la actualitat

                               

        Esta festa tan arrelada en tot el món, és una llàstima que ací a Espanya no se celebre en totes les comunitats per igual, encara que sí que se celebra en la nostra, comunitat valenciana, i per això en el nostre poble, Castalla. Com no podia ser d'una altra manera esta festivitat de precepte les campanes ho tenen que anunciar i els tocs seran els següents:

Dia 18 de març Vespra 

 
Durant el dia tocs ordinaris.

A les 13.02h. I a les 20.02 h. Volteig menor parròquia, convent i ermita 
de 19 a 19.30 tocs a Missa vespertina al convent en vol al segon toc.


Dia 19 de març Sant Josep


07.30 h. 1r Toc a Missa parròquia
07.45 h. 2n Toc a Missa       "
07.59 h. 3r Toc a Missa parròquia
 

 

08.00 h. Toc d'alba en parròquia, ermita i convent.
08.01 h. Volteig menor parròquia i ermita.



10.00 h. 1r Toc a Missa parròquia
10.15 h. 2n Toc a Missa        "
10.16 h. Volteig mitjana i segona "
10.30 h. 3r Toc a Missa parròquia


11.30 h. 1r Toc a missa parròquia
11.45 h. 2n Toc a missa        "
11.46 h. Volteig mitjana i segona 
12.01 h. 3r Toc a missa parròquia.


13.01 h. Toc d'Àngelus parròquia, ermita i convent.
13.02 h. Volteig menor parròquia i general convent i ermita.


20.01 h. Toc de l'Ave Maria parròquia, convent i ermita.

 

 

 

   Imatge de S. Josep de la Parròquia de Castalla