Tal com va succeir aquell inoblidable 13 de març del 2013, quan va ser triat Papa, i les nostres campanes es van unir a les del Vaticà, i llogicament al costat de les de tot el món, en un anunci de goig, hui, novament, les nostres campanes s'han tornat a unir i han ressonat al migdia. Però esta vegada, el seu so a sigut distint: amb el to de difunt papal en els preceptius 16 drancs i mig vol de la campana major, han realitzat la primera dels senyals, anunciant la seua defunció i convidant al Poble de Déu a elevar una oració per l'etern descans de la seua ànima. Una vegada més, la universalitat de l'Església s'ha fet present en eixe eco campaner compartit de dolor i esperança.
Amb profunda tristesa, però també amb gratitud immensa, el món acomiada a La seua Santedat el Papa Francesc, nascut Jorge Mario Bergoglio, el 17 de desembre de 1936 en el cor del barri de Flores, Buenos Aires. Fill d'immigrants italians, va créixer en una família senzilla, amb sòlids valors cristians, i des de jove va saber escoltar amb atenció el murmuri d'una vocació que el portaria a ser pastor de milions.
Abans d'abraçar la vida religiosa, es va formar com a tècnic químic, però va anar en l'espiritualitat ignaciana on va trobar el seu camí. Va ingressar en la Companyia de Jesús en 1958, va ser ordenat sacerdot en 1969, i des de llavors la seua vida va ser un constant servici a Déu i als més vulnerables. Auster, pròxim, de paraula clara i cor obert, Bergoglio es va convertir en Arquebisbe de Buenos Aires en 1998, i va ser creat cardenal en 2001 per Sant Joan Pau II. Al seu país natal se'l coneixia com “el cardenal dels pobres”, un pastor que recorria viles, menjava amb els necessitats i triava viure en un modest apartament en lloc del palau arquebisbal.
El 13 de març de 2013, després de la renúncia de Benet XVI, va ser triat Summe Pontífex, convertint-se en el primer Papa llatinoamericà i el primer jesuïta en la història de l'Església. En triar el nom de Francisco, va evocar al sant d'Assís, reafirmant el seu compromís amb la humilitat, la fraternitat, la pau i la cura de la Creació.
Durant el seu pontificat, Papa Francesc es va destacar pel seu incansable anomenat a la misericòrdia, la inclusió i la justícia. El seu magisteri va ressonar en cada racó del planeta, obrint portes, derrocant murs i construint ponts.
Entre les seues obres més significatives es destaquen:
• L'encíclica Laudato si’ (2015), una fita en la doctrina social de l'Església, on va alçar la seua veu en defensa de la Terra i dels pobres que més patixen la crisi ecològica.
• L'encíclica Fratelli tutti (2020), un anomenat urgent a la fraternitat universal, al diàleg entre cultures i religions, i al rebuig de tota forma d'exclusió i violència.
• El seu valent combat contra els abusos dins de l'Església, el seu impuls de reformes profundes en la Cúria Romana, i la seua aposta per una Església en eixida, menys autoreferencial i més evangèlica.
• La seua proximitat amb els migrants, els presos, els malalts i els descartats de la societat, als qui va abraçar no sols amb paraules, sinó amb gestos concrets d'amor i presència.
En el seu estil pastoral va abraçar la proximitat; va triar el diàleg per damunt del juí, i la trobada per damunt de la confrontació. Va ser un líder espiritual que no va témer mostrar la seua humanitat, ni amagar els seus dubtes, perquè sabia que la fe creix també des de la fragilitat.
Francisco ens deixa un llegat immens: una Església més viva, més humana i més compromesa amb els dolors i esperances del món. La seua veu profètica continuarà ressonant en els qui busquen la pau, en els qui lluiten per la dignitat dels exclosos, i en els qui creuen que la tendresa pot canviar la història.
En les seues primeres paraules com a Papa, va demanar amb humilitat: “Resen per mi”. Hui, el món sencer s'unix en oració per ell, agraït per la seua vida, el seu testimoniatge, i per haver sigut, fins al final, un papa del poble, un sembrador d'esperança i un servidor de l'alegria de l'Evangeli.
Papa Francesc (Jorge Mario Bergoglio) – Pastor del món i testimoni de l'esperança.
Naixement: 17 de desembre de 1936 – Buenos Aires, l'Argentina
Pontificat: 13 de març de 2013 –
Defunció: 21 d'abril de 2025 - El Vaticà, Roma.
“Resen per mi”, va ser la seua primera comanda al món i hui novament el món resa per ell.
Réquiem ætérnam dona ei, Dómine,et lux perpétua lúceat ei.
Concedeix-li, Senyor, el descans etern,i brille per a ell la llum perpètua.
No hay comentarios:
Publicar un comentario