La festivitat de Sant Vicent Ferrer a Castalla i tocs

 

            La festivitat de Sant Vicent Ferrer és el 5 d'abril, dia de la seua defunció en Vannes (França). No obstant això i atés que eixa data cau normalment en dies de quaresma o Setmana Santa, es va decidir fa segles el seu trasllat, en el Regne de València, al dilluns següent a l'octava de Pasqua.

 

            Així, el 2n dilluns següent al diumenge de Pasqua és el dia triat per a celebrar al Patró de la Comunitat Valenciana; Sant Vicent Ferrer, que va prendre el seu nom del Patró de la ciutat Sant Vicent Màrtir, la festivitat del qual se celebra al gener. La coincidència en el nom provoca equívocs, inclús entre alguns valencians.

 

 

 Biografia de Sant Vicent Ferrer

        En el desenvolupament històric de la cultura occidental la paraula va anar perdent valor. En qualsevol tràmit civil o religiós és necessària l'existència d'un escrit que garantisca veracitat. Tanmateix, això no ha impedit el ressorgiment de figures que van sobreeixir pel poder de la seua paraula. Este és el cas de Sant Vicent Ferrer, dominic nascut a València en 1350.

         En 1367 Vicent va prendre els hàbits dominicans. Realitze els seus estudis a Barcelona i des de llavors ja era reconegut com a gran predicador. Va ser ordenat prevere en 1379 i va tornar al seu convent de València. Va ser triat prior en un difícil context: la pesta negra, la relaxació espiritual de molts religiosos i el cisma d'occident. En 1386 va començar una intensa labor a València. Era catedràtic de teologia, predicador, confessor i conseller. Va ser reconegut com a mestre en sagrada teologia. En 1394 Benet XIII ho va nomenar el seu confessor i assessor diplomàtic.

 

 

 

        Fra Vicent es va adonar del greu mal del cisma per a l'església. Va demanar al Papa eixir de la cúria per a dedicar-se a la predicació. En 1399 va començar una àrdua labor missionera per gran part d'Europa. Els pobles eixien a rebre-ho quan arribava a predicar-los i passava la jornada visitant als més necessitats. Els seus sermons eren transcrits i recorrien tota Europa. En 1412 va ser un dels triats per a dirimir la successió de la corona d'Aragó. La seua presència als pobles era considerada signe de pau i reconciliació. Va ser mestre de vida espiritual i sobreïx la seua obra “Tractat de la vida espiritual”. Per a Vicente “la contemplació” és inseparable de l'oració i de l'estudi. Va morir a França el 5 d'abril de 1419.

 

             Ací a Castalla el acte central del dia d'esta festa era la processó “dels combregats”, tractant-se d'una processó en què es porta el Santíssim Sagrament a persones malaltes o impedides, i realitzant-se amb tota solemnitat, qual si del dia Corpus es tractara, portant al Santíssim baix pal·li, amb l'assistència de les autoritats religioses i civils, i acompanyats per la banda de música local.

             No tenim constància des de quan es realitzava la processó, però es pot aventurar que la seua procedència siga de fa segles, havent arribat a nosaltres fins a l'any 1993, per considerar que en l'actualitat ja es porta el Santíssim tots els diumenges als malalts, encara que això sí, sense processó ni solemnitat. Esta era una processó molt singular i certament matinera; a les 8 del matí se celebrava la Missa de l'Alba, sobre les 8,30 h. començava la processó, tenint esta cada any un itinerari diferent, perquè anava en funció a la situació de la vivenda de les persones que havien sol·licitat prèviament rebre el Santíssim Sagrament; per la seua impossibilitat d'acudir a la parròquia. Després de l'arribada d'esta, solemne Missa Major. (En l'actualitat en algunes poblacions es continua realitzant)

 

 

             Tradicionalment el costum de la mona de Pasqua, ací a Castalla han sigut els tres dies (diumenge, dilluns i dimarts de Pasqua) a la vesprada i este dia de Sant Vicent se celebrava el dia complet. En l'actualitat i des que el dilluns de Pasqua és festa regional se celebra el dia complet i s'ha extingit el dimarts. És com menys curiós que esta festa de S. Vicent, no sent ni festa nacional, regional o local, ací a Castalla, la majoria del poble la continue celebrant (encara que sense la processó dels combregats), no obrint les seues portes cap empresa ni comerços locals, encara que ja comença a fer-ho alguna empresa en la qual els seus propietaris són poc respectuosos en les tradicions i singularitats pròpies de Castalla, i algunes on els propietaris de les quals són d'altres poblacions.

.

             Els tocs per a esta festa seran els següents:

Dilluns 28 d'Abril "Sant Vicent Ferrer"



08.01 h. Toc d'alba parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.


09.00 h. 1º Toc a Missa Parròquia.
00.15 h. 2n Toc.     "
09.16 h. Volteig menor.
09.30 h. 3r Toc        "

(Des de que va vindre l'anterior rector, En Salvador Valls, esta Missa se celebra en valencià)


13.01.h. Toc del Regina Caeli parròquia
13.01 h. Àngelus convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor.


21.01 h. Toc de l'Ave Maria, parròquia, convent i ermita.

Campanades pel Papa Francisco

 

          Hui, dilluns 21 d'abril d'este 2025, plenament immersos en l'alegria de la Pasqua de la Resurrecció del Senyor, hem rebut la trista i colpidora notícia que el Papa Francesc ha partit cap a la Casa del Pare.

       Tal com va succeir aquell inoblidable 13 de març del 2013, quan va ser triat Papa, i les nostres campanes es van unir a les del Vaticà, i llogicament al costat de les de tot el món, en un anunci de goig, hui, novament, les nostres campanes s'han tornat a unir i han ressonat al migdia. Però esta vegada, el seu so a sigut distint: amb el to de difunt papal en els preceptius 16 drancs i mig vol de la campana major, han realitzat la primera dels senyals, anunciant la seua defunció i convidant al Poble de Déu a elevar una oració per l'etern descans de la seua ànima. Una vegada més, la universalitat de l'Església s'ha fet present en eixe eco campaner compartit de dolor i esperança.

      Amb profunda tristesa, però també amb gratitud immensa, el món acomiada a La seua Santedat el Papa Francesc, nascut Jorge Mario Bergoglio, el 17 de desembre de 1936 en el cor del barri de Flores, Buenos Aires. Fill d'immigrants italians, va créixer en una família senzilla, amb sòlids valors cristians, i des de jove va saber escoltar amb atenció el murmuri d'una vocació que el portaria a ser pastor de milions.

 

 

         Abans d'abraçar la vida religiosa, es va formar com a tècnic químic, però va anar en l'espiritualitat ignaciana on va trobar el seu camí. Va ingressar en la Companyia de Jesús en 1958, va ser ordenat sacerdot en 1969, i des de llavors la seua vida va ser un constant servici a Déu i als més vulnerables. Auster, pròxim, de paraula clara i cor obert, Bergoglio es va convertir en Arquebisbe de Buenos Aires en 1998, i va ser creat cardenal en 2001 per Sant Joan Pau II. Al seu país natal se'l coneixia com “el cardenal dels pobres”, un pastor que recorria viles, menjava amb els necessitats i triava viure en un modest apartament en lloc del palau arquebisbal.

 

 

       El 13 de març de 2013, després de la renúncia de Benet XVI, va ser triat Summe Pontífex, convertint-se en el primer Papa llatinoamericà i el primer jesuïta en la història de l'Església. En triar el nom de Francisco, va evocar al sant d'Assís, reafirmant el seu compromís amb la humilitat, la fraternitat, la pau i la cura de la Creació.

       Durant el seu pontificat, Papa Francesc es va destacar pel seu incansable anomenat a la misericòrdia, la inclusió i la justícia. El seu magisteri va ressonar en cada racó del planeta, obrint portes, derrocant murs i construint ponts.

 

 

 

Entre les seues obres més significatives es destaquen:

 • L'encíclica Laudato si’ (2015), una fita en la doctrina social de l'Església, on va alçar la seua veu en defensa de la Terra i dels pobres que més patixen la crisi ecològica.

 • L'encíclica Fratelli tutti (2020), un anomenat urgent a la fraternitat universal, al diàleg entre cultures i religions, i al rebuig de tota forma d'exclusió i violència.

 • El seu valent combat contra els abusos dins de l'Església, el seu impuls de reformes profundes en la Cúria Romana, i la seua aposta per una Església en eixida, menys autoreferencial i més evangèlica.

 • La seua proximitat amb els migrants, els presos, els malalts i els descartats de la societat, als qui va abraçar no sols amb paraules, sinó amb gestos concrets d'amor i presència.

     En el seu estil pastoral va abraçar la proximitat; va triar el diàleg per damunt del juí, i la trobada per damunt de la confrontació. Va ser un líder espiritual que no va témer mostrar la seua humanitat, ni amagar els seus dubtes, perquè sabia que la fe creix també des de la fragilitat.

 
      Francisco ens deixa un llegat immens: una Església més viva, més humana i més compromesa amb els dolors i esperances del món. La seua veu profètica continuarà ressonant en els qui busquen la pau, en els qui lluiten per la dignitat dels exclosos, i en els qui creuen que la tendresa pot canviar la història.

     En les seues primeres paraules com a Papa, va demanar amb humilitat: “Resen per mi”. Hui, el món sencer s'unix en oració per ell, agraït per la seua vida, el seu testimoniatge, i per haver sigut, fins al final, un papa del poble, un sembrador d'esperança i un servidor de l'alegria de l'Evangeli.

 

Papa Francesc (Jorge Mario Bergoglio) – Pastor del món i testimoni de l'esperança.

Naixement: 17 de desembre de 1936 – Buenos Aires, l'Argentina
Pontificat: 13 de març de 2013 –
Defunció: 21 d'abril de 2025 - El Vaticà, Roma.

“Resen per mi”, va ser la seua primera comanda al món i hui novament el món resa per ell.

 

  Réquiem ætérnam dona ei, Dómine,et lux perpétua lúceat ei.

  Concedeix-li, Senyor, el descans etern,i brille per a ell la llum perpètua.

 

 

Setmana Santa 2025, horaris i tocs

 

 

 

Dilluns Sant

En este dia tindrem confessions en la parròquia des de les 17.30 h. fins l'hora de la missa 19.30 h. també a partir de les 21.00 h. tornaran a haver-ne venint els rectors de  l'arxiprestat.

 

 

 

 

Dimarts Sant

 

  Les confessions seran en el convent de 11.00 h. a 13.00 h. i sent la missa a les 19.30 h. en la parròquia. 

 

 

 

Dimecres Sant

Hui no hauran confessions i la missa serà a les 19.30 h. en la parròquia.

 

DIJOUS SANT:

  

      

          En este dia tendrem dos celebracions eucarístiques, una a les 17.00 h. i altra a les 19.00 h. en la que es realitzarà el lavatori de peus i el trasllat del Santíssim als Monuments; a les 23.00 h. es realitzarà l'Hora Santa i a les 24.00 h. el cant de la Passió pel itinerari habitual.

 

 

 

 

 

       Recordarem l'Últim Sopar de Jesús amb els seus apòstols, en què els va llavar els peus donant-nos un exemple de servei. En l'Últim Sopar, Jesús es va quedar amb nosaltres en el pa i en el vi, ens va deixar el seu cos i la seua sang. És el dijous sant quan va instituir l'Eucaristia i el Sacerdoci. En acabar l'Últim Sopar, Jesús sent va anar a orar, a l'Hort de les Oliveres. Ací va passar tota la nit i després de molt de temps d'oració, van arribar a agarrar-lo.

 

 

 

 

      

08.01 h. Toc d'alba parròquia, convent i ermita.

08.02 h. Volteig menor parròquia i convent.

 

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia, convent i ermita.

 

16.30 h. 1º Toc missa parròquia.

16.45 h. 2º Toc missa parròquia.

16.46 h. Volteig campanes mitjana i segona.

17.00 h. 2º Toc missa parròquia.

 

18.30 h. 1º Toc missa parròquia.

18.45 h. 2º Toc missa parròquia.

18.46 h. Volteig general.

19.00 h. 2º Toc missa parròquia.

 

 

 

 

 

Al cant del “Gloria”, volteig general i a partir d'este moment se silencien les campanes totalment per començar la passió i mort de Jesucrist, no tornant a sonar fins al cant del “Gloria” de la vigília del Dissabte Sant, que celebrem la seua Resurrecció.

23.00h. Hora Santa en el Monument de la Parròquia.

 

24.00 h. Cant de la Pasió, començant a l'església parroquial, transcurrint per l'itinerari de costum, per a concloure en l'ermita de la Sang.

DIVENDRES SANT: 

 

 

          Tres son els actes que tindrem en este dia, el més matiner a les 9.00 h a on es resarà el Via-Crucis des del Convent fins a l'Ermita amb la imatge de Jesús el Natzarè; a les 17.00 h. celebrarem l'acte de la Passió en la parròquia i a les 20.00 h. la solemne Processó del Soterrament.

 

 

 

 Celebrarem la Passió del nostre Senyor: La seua presó, els interrogatoris d'Herodes i Pilatos; la flagel·lació, la coronació d'espines i la crucifixió. Ho commemorem amb un Viacrucis solemne i amb la cerimònia de l'Adoració de la Creu.

     09.00 h. Viacrucis davant la imatge del Natzarè desde el convent fins l'ermita

17.00 h. Celebració de la Passió en la parròquia.

 (Sense campanes i en toc de matraca)

 

 

 

 

 

 

 

  20.00 h Processó del Sant Enterrament desde l'ermita.

 

 

 

DISSABTE SANT O DE GLORIA: 

 

 

                 Es recorda el dia que va passar entre la mort i la Resurrecció de Jesús. És un dia de dol i tristesa perquè no tenim Jesús entre nosaltres. Les imatges es cobrixen i els sagraris estan oberts i buits. A la nit es du a terme una vigília pasqual per a celebrar la Resurrecció de Jesús. Vigília vol dir “la vesprada i nit anteriors a una festa.” En la Vigília Pasqual, l'Església Catòlica celebra una litúrgia molt especial, i ho fa amb la màxima solemnitat. Comencen els oficis amb el temple a fosques, encenent-se i beneint-se un foc en l'atri, en un lloc fora del temple. D'eixe foc s'encén el Ciri Pasqual, un enorme ciri que simbolitza a Crist Ressuscitat. Tot seguit, els fidels encenen els seus ciris propis de la flama del Ciri. Arribats al presbiteri, es col·loca en el centre del mateix, junt amb l'altar o junt amb l'ambó, s'encenen totes les llums del temple i es canta l'Exsultet, o pregó pasqual antic himne al·lusiu a la nit de Pasqua que proclama la glòria de la Resurrecció de Crist, que embolicarà tota la litúrgia d'esta nit.

23.30 h. Solemne Vigília Pasqual, la celebració cristiana més important de l'any, a la parroquia. 

 

 

 

 

 

 

 Al cant del Gloria,  Volteig general, i a partir d'este moment ja comencen els seus tocs habituals.

          La campana de l'ermita, també s'unix a este volteig, al igual que els majordoms  tiraran els coets típics d'esta nit.  Antigament esta campana, quan anava manual s'anaven rellevant els majordoms de la Mare de Déu de la Soledat i la voltejaven durant tota la nit fins a l'eixida de la Patrona. En l'actualitat i des que funciona automàticament, per a evitar un abús i possible ruptura de la campana, es reduïx a un minut cada hora durant tota la nit.

DIUMENGE DE PASQUA DE RESURRECCIÓ:

 

 Tres celebracions litúrgiques tindrem en este dia, la primera en l'ermita a les 8.00 h., la segon en la parròquia sobre les 10.30 h. al concloure la Processó i la tercera a les 12.00 h. en la parròquia. 

 

 

 

 

 

 

 

És el dia més important i més alegre per a tots nosaltres, els cristians, ja que Jesús va vèncer la mort i ens va donar la vida. Açò vol dir que Crist ens dóna l'oportunitat de salvar-nos, d'entrar al Cel i viure sempre feliços en companyia de Déu. Pasqua és el pas de la mort a la vida.

 

 

 

 

 

De 7.30 h. a 8.00 h. Tocs de missa en l'ermita.

8.01 h. Toc d'Alba parròquia i convent.

8.02 h. Volteig general parròquia i ermita.

 

 

9.01 h. Regina coeli parròquia.(Des d'este moment fins a Pentecosta  este toc substituïx al d'àngelus).

9.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita, moment  del començament de la processó de l'Encontre, esta processó és la més important de l'any ací a Castalla, on ixen totes les famílies juntes per a acompanyar la Patrona fins a la parròquia, on té lloc  l'Encontre amb Jesucrist ressuscitat.

De 10.00 h. a 10.30 h. Tocs de missa en la parròquia

 

De 11.30 h. a 12.00 h. Tocs de missa en la parròquia.

 

 

13.01 h. Regina coeli parròquia.

              Àngelus convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita.

21.01 h. Regina coeli parròquia

           Toc de l'Ave Maria convent i ermita.

Toc del Regina Coeli

Salutació a la Mare de Déu durant el temps pasqual i pròpia de este dia:

 

(TRES CAMPANADES XICOTETA)

Alegra't. Reina del Cel, al·leluia.

(TRES CAMPANADES DEJUNI)

 R: Perquè Aquell a qui vas merèixer portar en el teu si, al·leluia.

Ha ressuscitat com ho va predir, al·leluia.

 

 (TRES CAMPANADES MITJANA)

R. Intercedix per nosaltres davant de Déu, al·leluia.

 

(TRES CAMPANADES SEGONA)

Gaudix-te i alegra't, Maria Mare de Déu, al·leluia.

 

 (TRES CAMPANADES MAJOR)

Perquè en veritat el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.

Orem: Oh, Déu, que has omplit d'alegria al món amb la resurrecció de Jesucrist, el teu Fill, el nostre Senyor, concedix-nos per intercessió de la Mare de Déu, arribar a posseir la dita de la vida immortal.

Per Crist nostre Senyor.

 

I aprofite per a des d'ací desitjar una molt bona Pasqua a tots.