Un nou inquilí

 

           Des d'ahir, 11 de febrer d'aquest any jubilar, tenim en la nostra parròquia una nova imatge exposada al culte per a la seua veneració. Es tracta de la imatge de Sant Francisco Javier, i quant a nova em referisc a la seua col·locació, perquè la imatge té 136 anys d'antiguitat i ha sigut regalada a la parròquia pel seu propietari Francisco Javier Atart Torró. Vaig en aquest article a narrar les singularitats d'aquesta donació i alguns detalls de la seua col·locació.

 

 

           Tot va començar sobre el mes de maig del passat 2021, quan el clavari de la confraria de la Preciosíssima Sang de Crist i membre del grup de campaners, que té amistat amb l'esmentat Francisco Javier Atart, es va posar en contacte amb aquest per a vorer si hi havia alguna possibilitat d'esbrinar si l'antic dosser de la patrona la Nostra Senyora de la Soledat que teníem constància que es trobava guardat en una finca de la seua propietat era cert o no; aquest va manifestar que sí i que no tenia cap inconvenient a mostrar-nos-el, havíem de buscar una data en la qual ell poguera vindre a Castalla i nosaltres coincidir.

 

 

 

 

 

 

 

           El mes d'agost es va donar la circumstància i ens ho va mostrar, podent apreciar la seua afirmació que tenia una gran deterioració, perquè des dels anys 40 no s'havia muntat i que les parts on estaven les talles dels àngels, que són les més boniques del dosser, havien desaparegut quan va vendre la casa a l'ajuntament, que era el lloc on el tenia guardat la seua família; segons ens va afirmar després de consultar-lo amb la seua mare van decidir regalar les peces que quedaven, si creiem que eren d'utilitat, a la parròquia. Vam quedar d'acord a passar en una altra data a recollir-ho perquè necessitàvem un vehicle gran, furgona o camió (En un altre article més endavant em centraré en aquest tema)

 

 

          A primers de setembre acudim a la seua finca Francisco José Rico, Víctor Manuel Pagan, Enrique Berenguer, Juan Carlos Gómez, jo mateix i el rector En. Salvador Valls per a recollir-lo. Després d'estar una estona en amena conversa i explicant-nos aquest molts detalls sobre el dosser, li va indicar al rector que si li semblava bé en comptes d'un regal volia fer dos, perquè si tenia lloc a l'església per a ell li regalava també una imatge de San Francisco Javier.

 

 

        Com vaig narrar ja en l'article "de 1833 al 2017” en la capella tercera de la dreta que dona pas a la capella de la comunió hi havia una imatge pintada sobre una planxa de ferro, de 2,80 metres d'ampla per 2,40 metres d'altura, precisament d'un Sant Francisco Javier, va pensar En. Salvador que podia ser la ubicació perfecta per a la seua col·locació, però lògicament per a això feia falta realitzar-li una mènsula i fornícula remarque, coincidint els dos que el seu seria fabricar-los en ferro forjat a joc en tot el metall que té aqueixa capella. (També es trobava en aquesta ubicació un Sant Ignasi de Loyola)

 

 

 

 

         Ràpidament, després de passar les festes patronals de setembre, en les meues estones lliures vaig començar a fabricar-li-ho, però quan ho tenia pràcticament conclòs em va sobrevindre un incident, un trencament del tendó d'Aquil·les, la qual cosa em va portar a un repòs forçat i lògicament la impossibilitat de la seua conclusió fins a aquest mes de febrer.

 

 

        El divendres passat 11 de febrer, festivitat de La nostra Senyora de Lourdes, després de concloure la jornada laboral, ens presentem en la parròquia Fran, Víctor, Enrique i jo, per al muntatge dels seus elements i la seua col·locació. 

 

 

 

 

 

         La imatge no és molt gran, té un metre de d'altura,  és d'una gran bellesa artística i d'estil barroc, desconeixem el seu autor, la qual cosa sí que sabem és que va ser beneïda el 7 de Desembre de 1886 pel religiós Pare Martí d'Oriola, comptant a més amb diverses indulgències, sent una d'elles concedides pel prelat Dr. En. Victoriano Guisasola i Menéndez, Arquebisbe de València.

 

 

 

 

          La talla es trobava des del seu inici col·locada en una capella oratori, en forma de tríptic batent de fusta tallada, a la casa de la seua família contigua a l'ajuntament, que va adquirir aquest per a l'eixample de les seues oficines i en el qual actualment roman l'oratori. Afortunadament la imatge va ser treta prompte de la casa després de la seua venda per la família i per això va córrer millor sort que els àngels del dosser, podent per això ser, a partir d'ara, contemplada per tot el poble de Castalla, perquè com he esmentat al principi, es troba ja exposada per a pública veneració en la nostra parròquia; un altre singular esdeveniment d'aquest any jubilar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

         En nom propi, de la parròquia i crec que de la majoria de la gent de Castalla, vull donar les gràcies a Francisco Javier Atart Torró i família pel detall que ha tingut en regalar aquesta preciosa imatge a la parròquia, enriquint així la seua imatgeria i contribuint a embellir més el nostre temple, i com no, per l'amable tracte rebut en quantes ocasions ens hem reunit amb ell. Tampoc vull oblidar-me de les persones citades abans, sempre disposades a tirar una maneta en el que faça falta, perquè sense eixa col·laboració seria complicat dur a terme moltes de estes activitats.