L'origen de la festa de la Inmaculada es remunta a finals del segle VII o començaments del VIII en Orient. Ardents defensors van ser a Europa el benedictí Anselmo de Canterbury, Raimundo Lulio o Sant Vicent Ferrer, entre altres, destacant de manera particular els franciscans, per als que va ser decisiva la teologia inmaculista de Duns Scoto.
També els dominics, enfront de l'oposició d'alguns dels seus membres, van defendre la creença en la Immaculada Concepció de María com Santo Domingo, Taulero, un dels seus més acèrrims defensors, o el valencià Sant Lluís Bertran. Entre els agustins va destacar Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València. En el concili de Trento es van distingir Diego Laínez i Alfonso Salmerón.
Les universitats espanyoles en la seua immensa majoria es van comprometre amb jurament i “vot de sang” a defendre el dogma de la Inmaculada, sent avançada València que ho va fer en 1530, enfront de moltes altres que ho van fer en el segle XVII.
Una de les aportacions més singulars i primerenques de la poesia i música valencianes van ser els certàmens poètics en honor de la “Sacratisima Concepció” de la “Mare de Deu”, que es van celebrar en la ciutat de València en 1486, al voltant de 1510 i en 1532, i també el que va tindre lloc a Ontinyent en 1662. Així mateix alguns autors consideren com la possible primera justa poètica la celebrada en els territoris de la Corona d'Aragó, que va tindre lloc a València pels anys 1329-1332, en la que en tres ocasions es lloa la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.
(Campana menuda de la Parroquia dedicada a la Inmaculada)
L'any 2004 es va celebrar el 150 aniversari de la Proclamació del Dogma que María va ser concebuda sense pecat original, sense taca. El dogma va ser proclamat pel Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, en la seua butla "Ineffabilis Deus."
"...declaramos, proclamamos y definimos que la doctrina que sostiene que la beatísima Virgen María fue preservada inmune de todo mancha de la culpa original en el primer instante de su concepción por singular gracia y privilegio de Dios omnipotente, en atención a los méritos de Cristo Jesús Salvador del género humano, está revelado por Dios y debe ser por tanto firme y constantemente creída por todos los fieles ... " Pío IX, bula Ineffabilis Deus, 8 de diciembre de (1854)
Per tant com solemnitat que és esta festivitat tots els anys el dia 8 de desembre les campanes estan obligades a anunciar-ho, per eixe motiu els tocs que realitzarem concretament en el nostre poble seran els següents:
13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
Convent: Volteig general.
Ermita: Volteig.
19.00 h. Convent: 1º Toc a Missa
19.15 h. " 2º Toc a Missa i vol general
19.30 h. " 3º Toc a Missa
20'01 h.. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
20'02 h. Parròquia: Volteig menor.(4 campanes)
Convent: Volteig general.
Ermita: Volteig.
07.31 h. Parròquia: Toc d'Àngelus
07.32 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
07.45 h. “ 2n Toc a missa amb anunci de posterior.
07.59 h. “ 3r Toc a missa amb anunci de posterior.
08.00 h. " Volteig menor (4 campanes)
08.00 h. Ermita: Toc d'Àngelus i volteig
10'01 h. Parròquia: 1r Toque a missa amb anunci de posterior.
10'15 h. “ 2n Toc a missa amb anunci de posterior.
Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h. “ 3r Toc a missa amb anunci de posterior.
11'31 h. Parròquia: 1rToque a missa
11'45 h. “ 2n Toc a missa.
Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h. “ 3r Toc a missa.
13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
Convent: Volteig general.
Ermita: Volteig.
20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
Per aquesta festivitat de la Inmaculada Concepció la Patrona de Castalla, encara que es Soledat, també es vist de blau per ser el color lliturgic de este dìa
No hay comentarios:
Publicar un comentario