Festivitat del CORPUS CHRISTI i tocs

            La festa del Corpus Christi commemora la institució de l'Eucaristia. En este dia celebrat fins fa uns anys en dijous i ara en diumenge, l'església convida a meditar als creients sobre el misteri de la presència del Senyor en el pa consagrat que es guarda en totes les comunitats cristianes. Això és el que es commemora en totes les esglésies amb processons en totes les poblacions, i en les seues distintes modalitats: amb altars, amb al·legories, amb estores i a l'estil de València, com succeïx en Morella, Xàtiva, Castelló, Gandia, Orihuela etc.

            Juliana de Mont Cornillón, priora de l'abadia de Cornillón a Bèlgica, va ser la impulsora de la celebració. Ella va pertànyer a un moviment eucarístic de finals del segle XIII, que va donar origen a varies costums eucarístics com l'exposició i benedicció amb el Santíssim Sagrament, l'ús de les campanetes durant l'elevació en la Missa i la festa del Corpus Christi.

          El papa Urbà IV va publicar la butla "Transiturus" en 1264, en la qual, després d'exalçar l'amor de Crist expressat en la Santa Eucaristia, va ordenar celebrar la solemnitat del Corpus Christi en el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat. En la butla s'atorgaven indulgències a tots els fidels que assistiren a la missa i a l'ofici, compost pel doctor angèlic, Sant Tomás d'Aquino, per petició del papa, admirat inclús pels protestants.

       La mort del papa Urbà IV en 1264 i poc després de la publicació del decret, es va obstaculitzar la difusió de la festa, però el papa Clement V en el concili general de Viena de 1311, va ordenar l'adopció de la festa. Ell va publicar un nou decret incorporant el d'Urbà IV. Joan XXII successor de Clement V, va instar a la seua observança. Cap dels decrets parla de la processó com un aspecte de la celebració.

         La celebració es du a terme el següent dijous a l'octau diumenge després del Diumenge de Resurressió (és a dir, 60 dies després de eixe diumenge; durant segles el Corpus va ser la festa més important de la cristiandat i constituïx un homenatge solemne a l'Eucaristia. Les primeres notícies del Corpus valencià daten de 1326 (Manual de Consells) però com a processó teofórica general no és tal fins que en 1355 ho ordena el Bisbe Huc de Fenollet. L'any següent coincidint amb la mort del bisbe, es va fer una parroquial rotativa i és en 1372 quan es va instituir amb caràcter general. La processó es va celebrar entre 1355 i 1505 durant el matí i en 1506 es va traslladar a la vesprada, no deixant de ser vespertina fins ara, encara que això sí amb el canvi de dijous a diumenge.

   

         En molts llocs és una festa d'especial rellevància i en uns quants països és un dia festiu oficial (certes parts d'Espanya, Áustria, parts d'Alemanya, Hongria i Suïssa, Brasil, República Dominicana, Bolivia, Colòmbia, Croàcia, Polònia, Trinitat i Tobago, Portugal, Perú, Veneçuela i Equador).

Dita popular: Tres dijous hi ha l'any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el día de l'Ascensió.

                Esta processó també ha tingut un lloc molt destacat ací a Castalla, ja que hi ha constància que per a acompanyar al Santíssim Sagrament es treien totes les imatges en andes, tant les que es trobaven al culte públic en la parròquia com les existents en les cases particulars d'alguns veïns, per això era una gran quantitat de gent la que s'havia d'implicar per a esta processó, comptant també el treball i esforç que calia realitzar per a cobrir tot l'itinerari de la processó de fulls i pètals de flors, el que es denomina vulgarment com "l´enramada del Corpus". Després de comprovar que l'eixida de tanta imatge restava protagonisme al que verdaderament havia de ser el centre de la processó que era el Santíssim Sagrament es va decidir que no isquera cap imatge en la processó. Durant la dècada dels huitanta també es va anar reduint la quantitat de fulls que cobrien els carrers de l'itinerari fins a arribar practicament a la seua extinció, en canvi les campanes sí ho seguixen anunciant de la mateixa manera, permaneixent els seus toc practicament inalterables al pas dels anys i inclús dels segles, sent els tocs per a esta celebració els següents:

  22 de juny Vespra

8.01 h. Àngelus (ordinari) parròquia, convent i ermita.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia i convent.

19.31h. 1r Toc a missa convent

19.45 h. 2n Toc a missa    "

19.46 h. Volteig general    "

20.01 h. 3r Toc a missa    "

21.01. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig general parròquia i convent.

 

  23 de Juny Solemnitat del Corpus Christi

07.31 h. Àngelus parròquia

07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.

07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.

07.59 3r Toc a missa en posterior parròquia.

08.00h. Volteig general curt parròquia.
 Ángelus convent i ermita.

 Volteig ermita.

10.01h. 1r Toc a missa en posterior parròquia

10.15 h. 2n Toc a missa en posterior parròquia

10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.

10.31 h. 3r Toc a missa en posterior parròquia

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.

18.31 h. 1r Toc a missa parròquia.

18.45 h. 2n Toc a missa parròquia

18.46 h. Volteig general

19.01 h. 3r Toc a missa parròquia.

         A l'acabar a missa donarà començament la processó realitzant-se voltejos processionals durant la duració de la mateixa, tant en la parròquia com en el convent, amb volteig general a l'eixida i entrada.