Certament pot considerar-se que
així va ser. El fet al que em referisc amb aquest títol no és un altre que la re-benedicció i inauguració de les obres del nostre temple
parroquial i sobre el qual vull en unes línies deixar constància de com
es va desenvolupar.
Primerament vull esmentar que els dies previs
a l'esdeveniment van ser d'autèntica bogeria, per ser moltíssims els
detalls xicotets i grans que calia tenir controlats, però com no podia
ser d'una altra manera, va ser un nombrosíssim grup de persones les que
es van oferir per a col·laborar, aportant per a açò cadascun el millor
de si mateixos, per a aconseguir organitzar un acte i un dia a l'altura
de la ciutat de Castalla.
Abans de res, vull comentar que a més
de la singularitat de l'acte en si, un altre fet molt significatiu és
digne d'esmentar i ressaltar. El fet al que em referisc és que per
primera vegada, en tots els seus segles d'història o almenys que hi haja
constància, la imatge de la patrona en un mateix dia haja estat en les
tres esglésies de la localitat, açò és: el convent, la parròquia i la
seua ermita, preciós fet i sense precedents.
Tot va començar amb
puntualitat britànica, a les 10 del matí un volteig general de campanes
en les tres esglésies, al uníson les onze campanes, anunciava l'eixida
de la patrona des del convent cap a l'església parroquial, acompanyada
per multitud de feligresos, corporació municipal, el rector de Castalla,
el rectot jubilat D. Francisco Berbegal, el d'Agost, diversos seminaristes tant de la localitat com d'altres
poblacions, al costat dels nombrosos components de la banda de música de
la localitat, i portada sobre els muscles dels seus portadors "els majordoms" Sobre la meitat del recorregut, al seu pas per
l'ajuntament un nou volteig amb tres campanes “dejuni, mitjana i major” anunciava la seua vinguda cap a la parròquia. En
aquest cas i exclusivament durant el recorregut del carrer major es van
silenciar les campanes per a ressaltar l'entrada de la Mare de Déu en la
parròquia.
En el trajecte, en les portes de la casa abadia
esperava a la comitiva processional l'Il·lm. Sr. Bisbe de la diòcesi D.
Jesús Murgui, al costat del seu secretari personal, l'anterior rector de
Castalla D. José Abellán i part del consell parroquial. A l'arribada de
la imatge de la patrona al costat de la mateixa porta de la casa abadia
es va detenir aquesta per a incorporar-se i des d'ací presidir la
processó l'esmentat Sr. Bisbe fins a les mateixes portes de l'església,
les quals permaneixien tancades perquè precisament fóra la imatge de la
Santíssima Verge de la Soledat Gloriosa, patrona de Castalla, la primera
a accedir al temple parroquial recentment restaurat.
Una vegada
la imatge de la Mare de Déu en la porta amb la plaça de l'església, costera i
carrer major abarrotades de fidels, s'avance el rector D. Salvador Valls
uns passos per a fer una simbòlica trucada sobre la porta, obrint-se
aquestes a continuació amb lentitud i solemnitat, per a seguidament
accedir la imatge de la patrona i ja en aquest moment ser llançades les
cinc campanes al vol al costat de la banda de música tocant la marxa
real, l'òrgan amb els seus registres al "tutti” i excepcionalment una
campana que mai havia sonat en públic, es tracta de la campana
particular del campaner “Soledat Gloriosa” que amb la seua espadaña
portàtil va ser portada a l'església per a aquesta ocasió. Al ritme que
la comitiva anava accedint a l'església, les llums d'aquesta s'anaven
encenent, resultant el que es podria denominar una entrada apoteósica.
Col·locada la imatge en el seu lloc de costum, presidint l'Altar Major, va començar la
celebració de la solemne Eucaristia, on al principi de la mateixa va
beneir el Sr. Bisbe l'església parroquial per obra menor, sent
amenitzada per la coral parroquial. En la consagració es va efectuar el
toc propi per consagració per Bisbe, açò és, la campana major sols al
vol, però en aquesta ocasió i també excepcionalment va realitzar els
tres tocs per elevació la campana abans esmentada que es trobava situada
amb la seua espadaña portàtil a la dreta de l'altar major.
Una
vegada conclosa la celebració eucarística, sobre les 12.15 h. novament
la imatge de la patrona va eixir en processó per a dirigir-se en aquest
cas a la seua ermita, sent anunciat en aquesta ocasió por les cinc campanes de la parròquia mes la del campaner, acompanyada igualment que en el seu trasllat a la
parròquia per clergat, autoritats, fidels i banda de música, on a la
seua arribada un nou volteig general de campanes anunciava la seua
entrada i conclusió dels actes.
Al meu entendre, crec que pot
considerar-se aquest dia amb una similitud més del contradictori títol
de la nostra benvolguda patrona “Soledat Gloriosa”, ja que igual que la
seua Soledat de Divendres Sant culmina amb la Glòria del Diumenge de
Pasqua, amb l'Encontre amb el seu Fill Ressuscitat, podríem dir que tot aquest any d'esforços, sacrificis, problemes i vicissituds són culminades
amb la glòria d'aquest preciós dia, on al costat d'Ella, “la Mare i
Patrona” hem culminat les obres del pis, criptes, cuarto de les andes,
megafonia, calefacció, il·luminació, bancada i neteja de la nostra església
parroquial, perquè a partir d'aquest dia, i després d'un any, comence
el culte en ella amb normalitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario