EL QUADRE MÉS GRAN DE CASTALLA

             Probablement siga així, perquè per les seues dimensions 3.27 m. x 2.16 m. dubte que hi haja un altre quadre d'una sola peça de major o igual grandària en tota la població. El quadre al que em referisc és obra de l'artista local Jaume Esteve Ferrándiz sobre la patrona de la localitat  Nostra Senyora de la Soledat Gloriosa, que es va beneir ahir dissabte 27 de setembre en concloure la Missa de les vuit de la vesprada en el convent.

          Al marge de la grandària, el llenç en si és una autèntica obra d'art, on es pot apreciar com l'artista s'ha recreat plasmant en ell fins al més mínim detall referent a la imatge de la Mare de Déu i la seua indumentària.

          El mantell que llueix en aquesta escena és el denominat “de festes” de 1855, que només porta els quatre dies de festes patronals de moros i cristians de l'1 al 4 de setembre, i que va ser regalat per a la Mare de Déu precisament per un frare mínim d'aquest mateix convent. Tots els que hem vist aquest mantell molt d'a prop hem pogut comprovar com en aquesta obra pictòrica ha sigut reflectit molt fidelment, fins al punt que cada detall del brodat ha sigut pintat tal qual és i sense la més mínima deformació.

           També és de fidelitat absoluta els detalls de la corona i imatge de la Mare de Déu, trobant-se aquesta sobre un núvol amb quatre àngels d'una realitat sorprenent. Aquesta imatge es troba reflectida sobre un cel blau, que li dóna al quadre una gran lluminositat i alegria a l'església del convent. El marc va ser realitzat per l'empresa de marqueteria Arias, però per la seua  grandària, van delegar aquests en un fuster de la població, Vicente Torres, realitzant-ho i emmarcant-se en la seua pròpia fusteria.

          Segons paraules del propi artista Jaume, que es troba estudiant belles arts a València, ha tardat tres anys a concloure aquesta obra, pintant-ho generalment durant els seus períodes de vacances.

          El quadre va ser col·locat en el convent el dijous 25 de setembre en el creuer de l'església, al costat de la imatge de San Joseph i davant la mateixa porta de l'entrada a la capella del Santíssim, va ser cobert amb una tela perquè quedara ocult fins al moment de la seua benedicció i inauguració, que com he esmentat es va realitzar dissabte passat 27 de setembre en concloure la missa de les vuit de la vesprada, en un emotiu acte en el qual primerament va prendre la paraula el propi artista, explicant els motius del quadre i de la seua donació, per a a continuació procedir el rector D. Salvador Valls a la seua benedicció, moment en el qual va ser descobert el llenç pel seu creador i el sagristà del convent Víctor Manuel García Pagan. 

           Seguidament tota la comunitat allí congregada va entonar per primera vegada davant aquesta imatge l'himne de la patrona, el “Déu Vós Salve”, unint-se en aquest precís moment, i com no podia ser d'una altra manera, un volteig general de campanes.

MEMORABLE DIA I MEMORABLE HORA

           Certament pot considerar-se que així va ser. El fet al que em referisc amb aquest títol no és un altre que la re-benedicció i inauguració de les obres del nostre temple parroquial i sobre el qual vull en unes línies deixar constància de com es va desenvolupar.

         Primerament vull esmentar que els dies previs a l'esdeveniment van ser d'autèntica bogeria, per ser moltíssims els detalls xicotets i grans que calia tenir controlats, però com no podia ser d'una altra manera, va ser un nombrosíssim grup de persones les que es van oferir per a col·laborar, aportant per a açò cadascun el millor de si mateixos, per a aconseguir organitzar un acte i un dia a l'altura de la ciutat de Castalla.

 

         Abans de res, vull comentar que a més de la singularitat de l'acte en si, un altre fet molt significatiu és digne d'esmentar i ressaltar. El fet al que em referisc és que per primera vegada, en tots els seus segles d'història o almenys que hi haja constància, la imatge de la patrona en un mateix dia haja estat en les tres esglésies de la localitat, açò és: el convent, la parròquia i la seua ermita, preciós fet i sense precedents. 

             Tot va començar amb puntualitat britànica, a les 10 del matí un volteig general de campanes en les tres esglésies, al uníson les onze campanes, anunciava l'eixida de la patrona des del convent cap a l'església parroquial, acompanyada per multitud de feligresos, corporació municipal, el rector de Castalla, el rectot jubilat D. Francisco Berbegal, el d'Agost, diversos seminaristes tant de la localitat com d'altres poblacions, al costat dels nombrosos components de la banda de música de la localitat, i portada sobre els muscles dels seus portadors "els majordoms" Sobre la meitat del recorregut, al seu pas per l'ajuntament un nou volteig amb tres campanes “dejuni, mitjana i major” anunciava la seua vinguda cap a la parròquia. En aquest cas i exclusivament durant el recorregut del carrer major es van silenciar les campanes per a ressaltar l'entrada de la Mare de Déu en la parròquia.

           En el trajecte, en les portes de la casa abadia esperava a la comitiva processional l'Il·lm. Sr. Bisbe de la diòcesi D. Jesús Murgui, al costat del seu secretari personal, l'anterior rector de Castalla D. José Abellán i part del consell parroquial. A l'arribada de la imatge de la patrona al costat de la mateixa porta de la casa abadia es va detenir aquesta per a incorporar-se i des d'ací presidir la processó l'esmentat Sr. Bisbe fins a les mateixes portes de l'església, les quals permaneixien tancades perquè precisament fóra la imatge de la Santíssima Verge de la Soledat Gloriosa, patrona de Castalla, la primera a accedir al temple parroquial recentment restaurat.

             Una vegada la imatge de la Mare de Déu en la porta amb la plaça de l'església, costera i carrer major abarrotades de fidels, s'avance el rector D. Salvador Valls uns passos per a fer una simbòlica trucada sobre la porta, obrint-se aquestes a continuació amb lentitud i solemnitat, per a seguidament accedir la imatge de la patrona i ja en aquest moment ser llançades les cinc campanes al vol al costat de la banda de música tocant la marxa real, l'òrgan amb els seus registres al "tutti” i excepcionalment una campana que mai havia sonat en públic, es tracta de la campana particular del campaner “Soledat Gloriosa” que amb la seua espadaña portàtil va ser portada a l'església per a aquesta ocasió. Al ritme que la comitiva anava accedint a l'església, les llums d'aquesta s'anaven encenent, resultant el que es podria denominar una entrada apoteósica.

           Col·locada la imatge en el seu lloc de costum, presidint  l'Altar Major, va començar la celebració de la solemne Eucaristia, on al principi de la mateixa va beneir el Sr. Bisbe l'església parroquial per obra menor, sent amenitzada per la coral parroquial. En la consagració es va efectuar el toc propi per consagració per Bisbe, açò és, la campana major sols al vol, però en aquesta ocasió i també excepcionalment va realitzar els tres tocs per elevació la campana abans esmentada que es trobava situada amb la seua espadaña portàtil a la dreta de l'altar major.

 

           Una vegada conclosa la celebració eucarística, sobre les 12.15 h. novament la imatge de la patrona va eixir en processó per a dirigir-se en aquest cas a la seua ermita, sent anunciat en aquesta ocasió por les cinc campanes de la parròquia mes la del campaner,  acompanyada igualment que en el seu trasllat a la parròquia per clergat, autoritats, fidels i banda de música, on a la seua arribada un nou volteig general de campanes anunciava la seua entrada i conclusió dels actes.

              Al meu entendre, crec que pot considerar-se aquest dia amb una similitud més del contradictori títol de la nostra benvolguda patrona “Soledat Gloriosa”, ja que igual que la seua Soledat de Divendres Sant culmina amb la Glòria del Diumenge de Pasqua, amb l'Encontre amb el seu Fill Ressuscitat, podríem dir que tot aquest any d'esforços, sacrificis, problemes i vicissituds són culminades amb la glòria d'aquest preciós dia, on al costat d'Ella, “la Mare i Patrona” hem culminat les obres del pis, criptes, cuarto de les andes, megafonia, calefacció, il·luminació, bancada i neteja de la nostra església parroquial, perquè a partir d'aquest dia, i després d'un any, comence el culte en ella amb normalitat.

PRESENTACIÓ I BENEDICCIÓ D'UN NOU QUADRE DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT GLORIOSA

 

NOTA INFORMATIVA:



Dissabte que ve 27 de setembre tindrà lloc en la Missa de 8.00 h. de la vesprada en el convent, la presentació i benedicció d'un nou quadre sobre la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, obsequi de l'artista local Jaume Esteve Ferrandiz, que quedarà col·locat per a veneració pública de tots els feligresos en aquesta església del convent.

VOLTEIG MANUAL DE CAMPANES EN LA VESPRA DE LA RE-INAUGURACIÓ DE L'ESGLÉSIA

             Com tota gran festivitat el començament d'aquesta s'efectua en la vespra de la mateixa, per açò el grup de campaners vam creure que per a ressaltar aquest singular esdeveniment podria resultar interessant realitzar el volteig de vespres de les 9 de la nit manualment.

           En aquesta ocasió, ens concentrem a les 9 de la nit en la porta de l'església un bon nombre de campaners i afeccionats a les campanes per a col·laborar i participar en aquest volteig i uns altres per a presenciar-ho des de la mateixa sala de campanes.

           Aquest volteig va constar de 4 parts: Primer, l'alçament de campanes, sent la part més costosa ací a Castalla per l'excessiva descompensació que tenen; segon, volteig de totes les campanes, començant per la “dejuni” unin-se progresivament totes fins  la “major”; tercer, alternança de volteig de diferents campanes per a harmonitzar ressaltant les notes de cadascuna; i cuart, volteig amb les campanes “dejuni”, “mitjana” i “major”, buscant l'harmonia del acord musical.

          Per a realitzar aquest volteig, comptem amb les mans i experiència dels campaners: Juan Carlos Buades, José Bernabéu, Víctor Manuel García, Laura Rico, Kiko Rico, Francisco José Rico i Juan Carlos Candela; contant també com a debutants Miguel Bernabéu, Víctor M. Alarcón i Joseph Miró "el vaquero"; quedant ja com a espectadors, qui van realitzar fotografies i videos: Laura Bernabé, Antonio Bañón, Ricardo, Toya Bernabéu i Mari Carmen Bordera.

        Baix el meu criteri, va resultar un preciós volteig i segons van manifestar una gratificant experiència per als debutants, matisant també que en el excesiut balanceig per a l'alçament de campanes, moltes persones entenen com un toc a difunts, però amb el temps ho intentarem solucionar.

TASCA DE MANTENIMENT DE LES CAMPANES 2014

        A causa de l'acumulació de tasques en el final de l'obra, inauguració de l'església i festes patronals m'ha resultat impossible portar les entrades del blog actualitzades, per açò vaig a intentar en aquest mes de setembre posar-ho al dia per ordre d'actuació, donant començament en aquesta entrada com el títol indica a la tasca de manteniment.

            Enguany teníem dubtes de si el manteniment podríem efectuar-ho com és costum abans de les festes patronals o per contra hauríem de posposar-ho per a després per l'acumulació de tasques que alhora teníem dins de l'església per a la seua inauguració.

           Com crèiem que era preferible el manteniment abans de festes, pensem organitzar tots els treballs de muntatge en el temple parroquial per a, si pot ser, deixar lliure el dissabte 23 d'agost i centrar-nos en les campanes.

             Ens ajuntem aquesta ocasió en este dia a les 7.30 h. del matí a la porta de l'església, Oscar, Kiko, Víctor, Berna, Fran i jo, contant tambe amb dos nous col·laboradors el primer Víctor M. Alarcón que es va oferir voluntari per a participar i col·laborar en les tasques que fera menester, i el segon Paco Rico Rico, qui es va oferir per a realitzar un reportatge-documental sobre el manteniment de les campanes.

             Com tots els anys en arribar a la sala de campanes vam procedir a muntar el andamiaje per a començar el manteniment amb la campana xicoteta. A les 8 del matí realitzem el toc de Ángelus amb el volteig de novena en la campana xicoteta  manualment, per a continuació seguir amb el manteniment.

         Sobre les 10 del matí ja teníem les 3 campanes, "xicoteta, dejuni i mitjana” amb tots els caragols ben apretats i els trujes envernissades, moment en el qual aprofitem per a baixar a prendre'ns un "tentempié". És d'obligat esment el detall que va tindre Jorge Dura "chicote", ja que quan estàvem acabant aquest "tentempié" se'ns va presentar en la sagristia amb vuit litres d'aigua llimó, manifestant que era “per a refrescar als campaners” (tot un detall)

   

        Seguidament vam procedir a alçar les campanes segona i major, per a efectuar-los el manteniment i concloure amb elles, cosa que va succeir sobre les 13.00 h. on ja el toc de Ángelus i novena es realitze automàticament.

        

           Després de concloure i com ja és costum ens vam anar a la meua casa de camp realitzant la típica fotografia tots junts davant els trujes metàl·liques i a continuació prendre'ns la tradicional "cerveseta del campaner", on van acudir també les parelles dels mateixos, algunes campaneres i el rector.

 Est és l'enllaç del resum del que serà el reportatge sobre el manteniment realitzat per Paco Rico Rico