SANT JAUME, tocs i vols

              Santiago de Zebedeo també anomenat Santiago el Major (Betsaida, Galilea, 5 anys a. de C. - † Jerusalem, la Judea, 44) va ser un dels apòstols de Jesús de Natzaret. Va ser fill de Zebedeo i Salomé, nomenat com Santiago el fill de Zebedeo en el Nou testament, i germà de Juan l'Apòstol. Se li coneix com Santiago el Major per a distingir-lo de l'altre apòstol anomenat Santiago, Santiago el Menor o Santiago el de Alfeo. És el Patró d'Espanya, Bilbao i per descomptat de la comunitat autònoma gallega.

         Jacobo, Jacob, Yago, Jaime, Santiago i Diego són variants en espanyol del nom propi Ja'akov (en hebreu יַעֲקֹב), que significa (segons l'etimologia popular continguda en la Bíblia) "sostingut pel taló" i va ser el nom del patriarca que després es va cridar Israel. El nom d'aquest patriarca, no obstant açò, sol transcriure's en castellà com Jacob. Jacob i Jacobo són les formes més properes a l'original hebreu, la pronunciació del qual és Iaakov, va passar al llatí com Iacobus i d'ací a la forma castellana.

           Santiago és la forma més difosa d'aquest nom en espanyol. En llatí eclesiàstic se li denominava Sanctus Iacobus, literalment "Sant Jacobo", compost que va esdevenir en Sant Iaco i Sant Iague (o Yagüe) per a culminar com Sant Iago. En ser el crit de batalla dels cristians espanyols durant la Reconquesta, es va popularitzar com una sola paraula i no dos, passant a ser un nom per dret propi. La variació Jaime prové del llatí Iacomus, (també denominat Jaume en català i valencià) una variant dialectal occitana de Iacobus que va donar origen al James anglés.

             El dia que es commemora a Santiago Apòstol (Sant Jaume) és el 25 de Juliol, però des de fa tres dècades no es celebra en totes les comunitats per igual, en unes és festiu laboral i en altres no, concretament la nostra, Comunitat Valenciana, és de les quals és laborable, però ací a Castalla després de la retirada del calendari laboral es va decidir celebrar-la com a festa local, ja que des de molt antic en aquest dia té lloc l'oferiment de les festes patronals de moros i cristians a la Santíssima Verge de la Soledat, denominant-se també des de fa uns pocs anys com “el dia del avis”. Al meu entendre, els nostres avantpassats tenien un verdader sentit de la festa, triant aquest dia per a la celebració, precisament per ser la commemoració del Sant “Sant Iago” al que les tropes cristianes s'aclamaven durant la reconquesta.

 

              Enguany, aquesta festivitat té una curiosa contradicció, ja que es celebrara com a festa local per la rellevància d'aquest esdeveniment, i en canvi s'ha decidit des de les entitats festeres el trasllat de tots els actes al dissabte 27 de juliol, per tant enguany les campanes estan integrades dins d'aquesta contradicció, ja que realitzaran els voltejos com a festivitat el dia 25 de juliol, per commemorar-se Santiago (Sant Jaume), i en canvi els de els actes concrets de la Celebració Eucarística i l'oferiment de les festes a la Patrona es realitzaran el dia 27 de juliol, sonant per a açò només la campana de l'Ermita.

                             Dia 24 de Juliol “Vespra”




Durant el dia, tocs propis del dia.
21.02 h. Volteig menor. (Quatre campanes)

                            Dia 25 de Juliol “Sant Jaume”




08.01 h. Àngelus parròquia, ermita i convent.
08.02 h. Volteig menor parròquia i Ermita.

10.01 h. 1r Toc a missa.(Parroquia)
10.15 h. 2n Toc a missa.     "
10.16 h. Volteig menor       "
10.31 h.3 Toc a missa.       "




13.01 h. Àngelus parròquia, ermita i convent.
13.02 h. Volteig menor. "      "              "



21.01 h. Àngelus parròquia, ermita i convent.

              Día 27 de Juliol 

Durant el dia, els tocs ordinaris propis del dissabte; Ángelus és les tres Esglésies, i per a la Missa vespertina a les 8 en el Convent.

    A les 7 de la vesprada té lloc en l'ermita, l'acte d'oferiment de les festes a la Patrona i presentació de les banderes, sent este l'acte central. Durant el dia té lloc més actes com a desfiles, ballada de banderes , missa de comparses etc, sent els tocs per a esta celebració els següents:

12.01 h. 1r Toc a missa.(Ermita)
12.15 h. 2n Toc a missa.   "
12.16 h. Volteig.               "
12.31 h.3 Toc a missa.     "

19.00 h. (Al entorn d'esta hora diversos voltejos en la campana de l'ermita.)

.

TASCA DE MANTENIMENT DE LA CAMPANA DE L'ERMITA

            Com per aquestes dates es compleix el primer aniversari de la col·locació d'aquesta nova campana en la espadanya de l'ermita, i encara que durant l'any han sigut un parell de revisions les efectuades sobre ella, hem pensat que abans de la pujada de la Patrona a la seua Ermita (que va ser el 9 de juny) hauríem de realitzar-li una revisió molt més exhaustiva.

            Per a açò el 4 de juny, ens vam posar Fran i jo mans a l'obra, procedint a desmuntar part del jou per a tenir accés a totes i cadascuna de les rosques, i pegar-li una bona apretada, ja que la fusta que aisla l'ansa de la campana del metall del jou havia minvat algun mil·límetre.

            Després de totes les rosques ben apretades, el següent pas va ser revisar el bon estat del batall així de com de les cordes per al seu amarre.

            Finalment vam procedir a greixar els rodaments dels coixinets de asentament de la campana, així com de totes les zones de fricció del martell de repic.

            Després de tenir-la ja en perfecte estat per als voltejos de la pròxima pujada de la Patrona, el següent pas va ser procedir a la seua programació per a tal esdeveniment.

Canvi de la campana de Sant Pascual "MARE DE DEU DELS DOLORS"

           

                Per diversos motius aliens a la meua voluntat m'ha resultat pràcticament impossible portar el blog ben actualitzat, per la qual cosa demane disculpes als seguidors, comprometent-me en les pròximes setmanes a intentar posar-lo al dia.

            La festa de Sant Pascual Bailon, ací a Castalla, es celebra el cap de setmana pròxim a esta commemoració, però procurant que no coincidisca en el mateix en què també es celebra la festa de Sant Isidre, per celebrar-se la fira, i procurant que una festivitat no eclipsi a l'altra.

           Com ja vaig narrar en l'article de la història de les campanes del convent, la xicoteta que hi ha col·locada en este campanar és l'única que no és propietat de la parròquia, pertany a esta confraria, per tal motiu, quan ve el cap de setmana en què es celebra esta festa, és baixada d'este campanar i col·locada en l'espadanya de l'ermita de Sant Pascual.

           Enguany 2013, ens ajuntem Fran, Victor i jo per al desmunte i baixada del campanar el dia 23 de maig a les 7 de la vesprada, baixant-la per l'interior del campanar manualment amb una corda per ser una campana de reduït pes.

        

           La festa es va celebrar el dissabte 25 de maig, realitzant-se durant tot el dia continus i constants voltejos alternant-se diverses persones per a tal finalitat, portant-la per descomptat a mà, perquè la campana consta a un lateral de cigonyal per a volteig a mà i a l'altre lateral de pinyó per a volteig elèctric, que és el que es sol realitzar durant la resta de l'any quan està col·locada en el convent.

           El dia 27 de maig va vindre novament Cesar per a entregarnos la campana i ens vam tornar a ajuntar Víctor, Fran i jo per a tornar a muntarla al campanar i recol·locala. Després de concloure esta col·locació ens en vam anar tots junts a prendre'ns una “cerveseta”, com és propi ací a Castalla per a celebrar tots els esdeveniments.

.