.
.
Del dia 22 al 30 d'agost té lloc
en l'ermita de la Preciosíssima Sang la novena a la Patrona la Mare de Déu de
la Soledat com a preparació a les festes de moros i cristians que es celebren
de l'1 al 4 de setembre en el seu honor.
En aquest any celebrem el XXX
aniversari de la Coronació Pontifícia de la nostra Patrona, sent alhora el
mateix aniversari de celebració del novenari en aquests dies, ja que antigament
no es celebrava en aquestes dates sinó en l'octava de Pasqua, tal com es fa en
l'actualitat a Xest per venerar com a Patrona també a la Soledat Gloriosa, (són
algunes més les afinitats i similituds que el culte a aquest patronatge tenen
les dos poblacions; en alguna próxima entrada intentaré desglossar-les)
En aquesta entrada, tal com vaig
afirmar en l'anterior, vaig a narrar algunes dades sobre el principi del culte
i patronatge de la Verge de la Soledat, però com algunes de les referències que
he trobat són confuses i fins i tot alguna contradictòria, he pensat cenyir-me
al que està documentat i posposar-ho fins a tindre plena certesa que aquestes
siguen fidedignes, per això el que sí puc afirmar amb seguretat és el següent:
1577: En les actes de la
constitució de la cofraria de la Preciosíssima Sang establia l'obligació de fer
les processons de Setmana Santa, l'ordre en què sortien les imatges i els
gremis (per això es dedueix que ja eixia en processó)
1577: Sant Joan de Ribera sent
arquebisbe de València exigeix que el Dissabte Sant se li canvie el mantell
negre per un altre blanc. (Hi ha constància dels noms de les primeres vestidores).
1708: És baixada en rogatives a
la parròquia per una plaga de llagosta. (Aquestes rogatives es solien realitzar
soles als patrons).
1719: És baixada en rogatives per
sequera.
1737: L'Il·lustríssim Senyor D.
Andrés Mayoral, arquebisbe de València va concedir 40 dies d'indulgència a qui
resara una Salve davant d'aquesta Santa Imatge.
1748: És baixada en rogatives per
terratrèmols.
Entre aquests anys se'ls exigeix
als frares mínims no tinguen cofraria ni altar dedicat a la Verge de la Soledat.
1752-1757: Está durant aquests 3 anys en la Parròquia per la
construcció del seu cameri. (Després de la solemne processó de pujada amb
fogueres per tota la ciutat, el castell, plaça de l'ermita etc. amb dispars de
salves de arcabucería i repetició en els anys successius; possible principi de
les actuals festes de moros i cristians en el seu honor).
1834: És baixada en rogatives per
la primera epidèmia de còlera.
1854: És baixada en rogatives per
la segona epidèmia de còlera.
1854: Compon José Pérez de Sarrió
els gojos.
1856: Regal d'un mantell nou
blanc pel religiós mínim D. José Ibáñez Rico (actual mantell de festes)
1856: Es construeix un mecanisme
pel qual la imatge ix de les andes procesionals i ascendeix i descendeix lentament
fins a la hornacina-camerí de la parròquia.
1873: Estrena andes en el dia de
Pasqua de Resurrecció sufragades per l'anterior frare mínim.
1898: Estrena corona nova “Propietat
de D. Vicente Torró Donat i família”.
1901: S'estrenen els primers
vestits típics de “castelluts” per portar a la Verge en les processons de
setembre.

1936: És destruïda l'antiga imatge
de la Mare de Déu de la Soledat.
1939: És rebuda la nova Imatge,
obra de l'escultor D. Vicente Rodilla de València, en la finca denominada “La
senia de Torró”, d'on va eixir en solemne processó per entrar a la ciutat.

1965-66: Permaneix un any en la
parròquia per obres de restauració en l'Ermita.
1980: El Divendres Sant estrena
un mantell negre, replica del destruït l'any 1936.
1981: Estrena conjunt de 8 fanals
nous.
1982: L'1 de Maig és beneït el
nou museu on guardar i exposar tot el referent a la Verge pel Bisbe D. Pablo
Barrachina.
1982: Es realitza un conjunt de
andes per a festes (rèplica de les destruïdes l'any 1936) i imatge de la Verge
(per no ser l'anterior de talla completa) obra de l'artista imaginer Francisco
Buiza de Sevilla.
1982: És coronada canònicament el
2 de setembre per D. Pablo Barrachina i Esteban, Bisbe d'Oriola-Alacant,
estrenant per a l'ocasió una nova corona (regal dels seus portadors “els majordoms”)
i component un himne per a l'esdeveniment D. Salvador Payá.
1982: És recuperat el novenari
que es realitzava en la 8ª de Pasqua i traslladat als dies que antecedeixen a
les festes Patronals celebrades en el seu honor de l'1 al 4 de setembre.
En aquest any 1982 la imatge de
la Verge va recórrer tots i cadascun dels carrers de la població, sense cap
excepció, per a això es va dividir tot el casc urbà en nou sectors, els que va
visitar cada dia del novenari. Tots els habitants de Castalla van contribuir,
aportant cadascun el seu granet de sorra (i alguns, cabassos), engalanant i
decorant els carrers per on havia de passar i muntant un altar de campanya en
cadascun dels nou sectors en el qual es va celebrar la novena i Missa, oferida
cada dia pels difunts dels carrers del sector pel qual havia transcorregut la
Verge.
1988: El 21 de març s'aproven els
estatuts de la confraria” Verge de la Soledat” pel Il·lm. Sr. Bisbe D. Pablo
Barrachina i Esteban.
1990: El 9 d'abril l'Il·lm. Sr.
Bisbe D. Francisco Álvarez i Martínez accepta i decreta la primera proposta
presentada per la confraria sobre les dos imatges presentades al culte, això
és: La imatge de 1939 s'exposarà al culte públic dins de l'ermita i la de 1982
serà utilitzada per a qualsevol trasllat, processó, acte o culte que tinga lloc
fora de l'ermita.
2001: Estrena mantell nou de
Pasqua.
2002: El 3 de setembre són
beneïdes les noves andes de Pasqua pel Il·lm Senyor Bisbe D. Victorio Oliver.
2011: Permaneix quasi un any en
la parròquia per obres de restauració en el seu camerí.

2012: Es fon, beneix i se li dedica una nova campana.
En l'actualitat aquest novenari
es celebra en l'ermita de la Preciosíssima Sang i es segueix oferint cada dia
pels difunts haguts durant l'any, pertanyents als sectors en els quals es va
dividir la població en aquest 1982, sent aquests els següents:
Día 22: Avinguda..
Día 23: Quartell- Poliesportiu.
Día 24: Ajuntament-Carrer Major.
Día 25: Punta la Penya- Xorro.
Día 26: Carrer Biar- Trinquet Vell.
Día 27: Barri Eres.
Día 28: Barri Escoles.
Día 29: Barri Convent.
Día 30: Centre Població.
Díes laborables: 19.30 h.
Dissabtes i Diumenges: 18.30 h.
I les tocs per al novenari sean les seguents:
08:01 hores: Toc d'alba amb l'àngelus en les 3 Esglésies.
08.02 hores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*
13.01 hores: Toc d'àngelus en les 3 Esglésies.
13.02 hores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*
Díes laborables
19.30 hores: 1r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
19.45 hores: 2n Toc amb volteig de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
20.00 hores: 3r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
Dissabtes i Diumenges
18.30 hores: 1r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
18.45 hores: 2n Toc amb volteig de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
19.00 hores: 3r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
21.01 hores: Toc de vespra amb l'àngelus en les 3 Esglésies.
21.02ores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario