Els fins d'esta nova
confraria eren, a més de recaptar fons per al manteniment de l'antiga
Església, el culte a la passió i les processons penitencials, demanar
sufragis en èpoques de calamitats públiques, servitud caritativa a
malalts i moribunds, acompanyar als soterrars dels confrares i dels
pobres de solemnitat i altres obres de misericòrdia. En les actes de la
confraria s'establia l'obligació de fer les processons de Setmana Santa,
l'orde en què havia d'eixir les imatges i els gremis etc.
El nom de “bouet de la sang” tot pareix indicar que prové perquè
antigament en la placeta de l'ermita, en este dia, es soltava alguna
vaqueta o algun “bouet”, sent este el nom amb què en l'actualitat es
reconeix a esta festa.
Probablement siga una de les festes mes antigues que se celebra a
Castalla, encara que la forma concreta amb què se celebraba no hi ha
documentació, o almenys jo mai l'he aconseguit localitzar, del perquè o
des de quan es fa així, ja que en certa manera pot considerar-se que és
un poc desconcertant, perquè este dia a les nou del matí acudixen els
majordoms (portadors de la Imatge de la Patrona) a una casa
particular,(familia Soler)
on s'arreplega una imatge del Xiquet Jesús que és portada en andes des
d'esta casa fins a la parròquia, lloc en què s'agrega el sacerdot a esta
diguem “processó” i a continuació es puja a l'ermita on se celebra la
Missa. Al finalitzar la mateixa es lligen els noms dels majordoms i
consellers del següent any, que no són altres que els que portaran a la
Patrona i el Sepulcre amb la Imatge del Crist jacent en el següent any
en les processons de Setmana Santa, respectivament. Després de
finalitzar la Missa es baixa pel carrer l'amargura i punta la penya fins
a la parròquia, lloc en què ja es queda el sacerdot, seguint a
continuació fins a la casa de Solita Soler on es guarda el Jesuset. (Este any excepcionalment per trobar-se la Mare de Déu en el convent la Missa serà en éste)
A continuació tots els majordoms amb el nou clavari D. Francisco José Rico Marco, la directiva i presidents de les diferents quadrilles junt amb
les autoritats civils i religioses s'acudix al tradicional “esmorzaret”.
Durant el dia es fan diferents cercaviles acompanyades per dolçaina i
tamborí per tota la població, fins a les set de la vesprada en què se
celebra una festa per a xiquets amb les tradicionals carreres amb premis
i regals, danvant de la Casa de Cultura.
Antigament la forma en què es constituïa la llista dels majordoms era
diferent de com es fa en l'actualitat, en les que són unes onze o dotze
llistes d'amics d'entre 20 o 30 persones cada una, que van rodant
successivament i traient les distintes imatges en les processons. Quan
l'ermità, el dia de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, feia sonar el
toc de l'alba, en la mateixa placeta de l'ermita obria una llista, i
els primers a arribar a apuntar-se serien els anomenats el següent dia 1
de Juliol, com a majordoms o consellers, per això una persona que
vulgera repetir majordomia tots els anys, simplement en que fora matiner
podria aconseguir-ho.
Els tocs per a esta festa són d'una forma molt senzilla, un parell de
voltejos amb la campana xicoteta de la parròquia al voltant de les nou
del matí i voltejos de la campana de l'ermita a l'entrada i eixida del
Jesuset.
