miércoles, 1 de noviembre de 2023

2 de Novembre "Dia d'Ànimes"


 


 

         Ens disposem un any més per a celebrar la commemoració de tots els fidels difunts,abans de res ressaltar que seran tres les celebracions eucarístiques que es realitzaran en este dia, ja que és un dia en què acudeix moltíssima gent per a resar pels seus familiars i per tots els difunt; les misses seran a les 10.00 h.  en el convent i a les 18.00 h i 19.30 h. en la parròquia. A continuació donaré unes breus pinzellades sobre el perquè d'aquest dia, els seus tocs de campanes i la tradició pròpia de la nostra localitat:


                                                                        MENUDA



             La Commemoració dels Fidels Difunts, popularment anomenada  dia de Difunts i en valencià dia  "d'Ànimes”, és una celebració cristiana que té lloc el dia 2 de novembre, l'objectiu del qual és orar per aquells fidels que han acabat la seua vida Terrena i, especialment, per aquells que es troben encara en estat de purificació en el purgatori.



           En l'Església Catòlica, per a aquesta celebració es recita l'Ofici de difunts i les Misses són de Rèquiem, encara que el 2 de novembre caiga en diumenge. A Espanya, Portugal i Amèrica és tradició que els sacerdots celebren tres misses este dia. Una concessió semblant es va sol·licitar per a tot el mon al Papa León XIII, però encara que no la va concedir, sí va ordenar un Rèquiem especial en 1888.






                                                                        DEJUNI




            Fins a principis dels anys seixanta, quatre tocs de difunts diferents eren els que s'efectuaven ací a Castalla, imagine que igual o semblant que a altres llocs. Estos es realitzaven en funció de l'enterrament que es sol·licitava per al difunt, i este podia ser de primera, de segona o de tercera, quedant el de primera especial que s'utilitzava només en este dia de fidels difunts o d'ànimes; vaig a continuació a desglossar en què consistix i quines campanes intervenen en cada un d'ells.
 
 
 
 

 
 
 
 



            El de tercera: Este toc és el més lent de tots i es podria denominar com el més trist o fúnebre, i en ell alternen les campanes dejuni, mitjana i major però molt lentament.








      Detall de toc de tercera





       El de segona: Este toc és el que es continua utilitzant en l'actualitat, tant en els senyals com en tots els soterrars i consistix en una alternança de campanades entre la dejuni i la mitjana molt més ràpides que en el toc anterior i cada deu d'estes, una distanciada amb la major.





                                                     Detall de toc de segona





            El de primera: Este toc es realitza amb les campanes dejuni i mitjana al mig vol sense intervindre cap campana més.








                                                           Detall de toc de primera




 

           El de primera especial:
 Este toc és semblant a l'anterior, canvia que després d'un temps en esta alternança al mig vol entre la dejuni i la mitjana s'unix la major i transcorregut un altre espai de temps es paren les dos primeres quedant-se només la major al mig vol fins al final del toc.

                                      
 
 




 
                                                     Detall de toc de primera especial





            També hi ha un toc, que no he denominat abans, que és el de “albat” sent el toc de difunts de xiquet, que és un toc afortunadament quasi extingit per ser molt pocs els xiquets que moren en l'actualitat en comparació a fa uns anys. En este toc les campanes protagonistes són la xicoteta i la dejuni, la primera volteja mentrestant la segona toca el que es denomina el "cel, cel-cel”, que és un interval de campanades amb combinació d'una i dos successivament.



           En tots estos tocs al principi i al final (exceptuant els mitjos vols per motiu de les seues parades) es realitzen molt lentament el que es denominen “DRANCS” que no és una altra cosa que una successió de campanades totes al mateix temps i que en funció a la seua quantitat indiquen si el difunt és home, dona, sacerdot, el bisbe o el papa. 






                                                       





             Després del Concili Vaticà II es va unificar en un sol tipus d'enterrament per a tots i concretament ací a Castalla es va decidir utilitzar el toc de segona i van deixar de realitzar-se el de primera especial, el de primera i el de tercera.



              Quan restaurem les campanes el el 2002 vam creure que era una autèntica pena que eixos quatre tipus de tocs que durant segles s'havien utilitzat, deixaren de sonar per sempre, (exceptuant, clar està, el de segona que s'utilitzava per a tot) per això pensem que es devien recuperar els quatre, però això sí, per a tots igual sense dis



    Detall del toc de enterrament de mig vol a tres campanes



 El de primera s'utilitzaria en els tres tocs per a tots els soterrars, amb l'excepció que al tindre més campanes li unim també la segona pareixent este toc el de primera especial.
El de segona per al que són els senyals de l'alba, migdia i vespra (quan hi ha algun difunt i abans de l'enterrament)
El de tercera i primera especial (este últim com sempre havia sigut)  seria per al dia 2 de novembre, commemoració de tots els fidels difunts i la seua vespra.





                                                                         MITJANA
            Després d'uns anys realitzant-ho així, vam tornar a replantejar-nos la qüestió, ja que ací a Castalla solen realitzar-se entre setanta i huitanta soterrars a l'any, que per tres tocs impliquen  entre 210 i 240 mitjos vols, la qual cosa generava en les cintes de les corrioles un gran desgast havent de canviar-les amb massa assiduïtat, alhora que teníem la impressió que açò suposava un abús de les campanes, per això vam creure convenient deixar per a tots els soterrars com des dels anys seixanta s'havia realitzat el toc de segona, realitzant-se ja el de primera especial, el de primera i el de tercera per al dia de tots els fidels difunts i la seua vespra.(No és el mateix el colp que rep la campana amb el batall al mig vol que el que li dóna martell elèctric que té al lateral; la danya infinitament menys).






                                                                     SEGONA


            Des d'antigament el costum d'este toc de vespra del dia de tots els fidels difunts, açò és el dia 1 de novembre a poqueta nit, era realitzar una llarguíssima senyal a difunts que durava tota la nit i que a poc a poc amb el temps va anar reduint-se fins a quedar en la a penes mitja hora que és en l'actualitat. Durant eixa nit era molta la gent del poble que s'acostava per a ajudar i rellevar els campaners i entre tant els escolans de la parròquia, revestits com a tals, anaven per tot el poble demanant “la llimosneta pal quijalet” i que després es repartien amb els campaners per a alimentar-se en eixa llarga nit; singularitats de poble que encara es va realitzar fins a mitjan anys setanta. (Jo, personalment, encara he actuat en les dos facetes, en la d'escolà demanant l'almoina i per descomptat en la de campaner, on esta senyal s'havia reduït a una hora, tocant-se a mà i ja sense relleu).



           Este és un  dia molt singular per a les campanes, en el que tenen una gran activitat i protagonisme especial, invitant-nos a recordar i resar pels que ens han precedit en esta vida, vaig per això a continuació a enumerar els tocs per a este dia.






                                                                      MAJOR 







Dia 1 de novembre “vespra”

Durant el dia tocs propis de “Tots Sants” (narrats en l'entrada anterior)

20.01 h. Ave Maria parròquia, convent i ermita.
20.02 h. Parròquia: Senyal difunt de tercera (20 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (10 minuts)
21.01 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)








                                                                             MAJOR 




Dia 2 de novembre “Commemoració de tots els fidels difunts”


08.01 h. Toc d'alba parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)


09.30 h. Convent: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
09.45 h.      “           2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera
10.00 h.      "           3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera
 
 




13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)
 
 
17.30 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
17.45 h.      “           2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol major
18.00 h.      "           3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera


19.00 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
19.15h.      “            2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol major
19.30 h.     "            3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.


20.00. Ave Maria parròquia, convent i ermita


               
                                                                       SEGONA

 

 

 

 

 

 

sábado, 28 de octubre de 2023

FESTIVITAT DE TOTS SANTS I TOCS

 




             El Dia de Tots  Sants és una tradició catòlica instituïda en honor de Tots els Sants, coneguts i desconeguts, segons el papa Urbà IV, per a compensar qualsevol falta a les festes dels sants durant l'any per part dels fidels.





  




             En els països de tradició catòlica, se celebra l'1 de novembre; mentre que en l'Església Ortodoxa se celebra el primer diumenge després de Pentecostes; encara que també la celebren les Esglésies Anglicana i Luterana. En ella es venera tots els sants que no tenen una festa pròpia en el calendari litúrgic. Per tradició és un dia festiu, no laborable.
 
 
 



             Al principi sols els màrtirs i Sant Joan  Baptista eren honrats amb un dia especial. Gradualment es van anar  afegint altres sants, i el nombre  va augmentar quan es va establir el procés regular de canonització. Així i tot, tan primerenc com l'any 411 hi havia en el calendari cristià caldeo una “Commemoratio Confessorum” per al divendres després de Pasqua. A Occident el Papa Sant Bonifacio IV, 13 de maig de 609 o 610, va consagrar el Panteó Romá a la Santíssima Verge i a tots els màrtirs, i va ordenar un aniversari. Gregorio III (731-741) va consagrar una capella en la Basílica de Sant Pere a tots els sants i va fixar l'aniversari per a l'1 de novembre. Ja existia a Roma una basílica dels Apòstols, i la seua dedicació es commemorava tots els anys el dia 1 de maig. Gregorio IV (827-844) va estendre la celebració de l'1 de novembre a tota l'Església. La vigília sembla que se celebrava tan primerenc com la festa mateixa, i el Papa Sixto IV (1471-84) va afegir l'octava.
 

 


           Popularment està molt relacionada esta festivitat amb els difunts, assistint la immensa majoria en este dia als cementeris per a visitar els seus sers volguts difunts; realment no té res a veure, ja que durant este dia les campanes voltegen en senyal d'alegria com a festa, sent el color litúrgic el blanc, i és ja a partir de la vesprada quan comencen a sonar els tocs a difunts com a vespra d'eixe dia 2, que pròpiament és el dia que es commemora a tots els fidels difunts, sent ja el seu color litúrgic el negre o  morat.
 
 
 

 
 

 
 
 
           Tradicionalment, aprofitant  que este dia és festiu i sent vespra del dia d'ànimes es realitzava  l'oració d'un Rosari en la parròquia fins al cementeri, a on tenia lloc un respons per l'ànima de tots els fidels difunts. Des de la pandèmia este Rosari i el respons se celebra en la parròquia a les 4.30 h. de la vesprada.






             Els tocs per a esta festa són els propis de qualsevol solemnitat de precepte i seran els següents:
 
Dia 31 de octubre "VESPRA"


13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig. 

 

19.00 h.  1º Toc a missa convent.

19.15 h. 2º Toc a missa.

19.16 h. Volteig general convent.

19.30 h. 3º Toc a missa.


20'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc de l'Ave Maria

20'02 h. Parròquia: Volteig menor. (4 campanes)             

                Convent: Volteig general.

               Ermita: Volteig.











Dia 1 de novembre "TOTS  SANTS"





07.30 h. Parròquia: Toc d'alba


07'31 h. Parròquia: 1 Toc a missa amb anunci posterior.
07'45 h.      "          2 n Toc a missa amb anunci posterior.
08'00 h.      "          3 r Toc a missa amb anunci posterior. 

08.00 h. Convent i Ermita: Toc d'alba 


08'01h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
            Convent: Volteig simple. (2 campanes).








10'01 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci posterior.
10'15 h.      "           2 n Toc a missa amb anunci posterior.
10'16 h.      "           Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.      "           3 r Toc a missa amb anunci posterior.




11'31 h. Parròquia: 1r  Toc a missa.
11'45 h.      "           2 n Toc a missa.
11'46 h. Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h.      "           3 r Toc a missa.




13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
              Convent: Volteig general.
               Ermita: Volteig.







16'00 h. Parròquia: 1º Toc a Rosari.
16'15 h.        "         2º Toc a Rosari.
16'16 h.        "          Volteig campana menuda.
16.30 h.        "         3º Toc a Rosari.



20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'Ave Maria.

(Senyals a difunts de vespra per al dia 2 en pròxima entrada)





 

 

domingo, 8 de octubre de 2023

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR I TOCS

                                     




  Imatge de la nostra parròquia



                                                   

             La festivitat de la Mare de Déu del Pilar és la festa patronal de Saragossa, així com de la Hispanitat i de la Guàrdia Civil. Se celebra el 12 d'octubre.








            Va ser festiu per primera vegada l'any 1613 en aprovar-ho així el Consell de Saragossa. Fins al 27 de maig de 1678 no es va declarar patrona de Saragossa a la Mare de Déu del Pilar. Segles d'història, fe i devoció relacionada amb esta advocació mariana, precedixen les celebracions que practiquen els espanyols actualment. El Pilar és la Festa Nacional de la Hispanitat i una de les festes més reconegudes en tot el món.
 
 
 
 




             La història de la Festa del Pilar comença l'any 40, quan l'apòstol Santiago El Major, germà de Sant Joan i fill de Zebedeo, va entrar a Celtibèria per a predicar la paraula de Déu als habitants pagans. Mentre viatjava per terres aragoneses, en la nit del 2 de gener de l'any 40 de l'era cristiana, se li va aparéixer a Saragossa la Mare de Déu, quan encara habitava a Jerusalem -abans de la seua Assumpció gloriosa-, per a consolar i animar a l'apòstol Santiago, que a les vores de l'Ebre predicava l'Evangeli.

 
 
 

 





           La Mare de Déu li va demanar que construïra una església en el pilar de marbre on estava ella. La Mare de Déu va desaparéixer, però el pilar va romandre. En este mateix lloc Santiago va realitzar la sol·licitud de la Mare de Déu, i després de segles el resultat és la bella basílica del Pilar.
 
 
 




          L'any 2015, ací a Castalla va ser molt especial per a aquesta advocació mariana, ja que va  tindre lloc la benedicció d'una nova imatge, de fusta tallada de la Mare de Déu del Pilar, portada des de Saragossa pel rector En Salvador Valls. La imatge va ser col·locada en la segon capella entrant a mà esquerra, dedicada a  la Misericordia, en el lateral dret, sobre una peana i fornícula de fusta anb un fons de tela adamascada daurada. En el 2016 se li va confeccionar i col·locar el primer manto i la corona, que es va beneir en la Missa d'aquest dia. El manto va ser regalat per una persona anònimament i la corona per alguns donatius i ajudats per una rifa. A data de 2023 són ja quatre les mantos que té, sent tots donacions de devots d'esta dedicació de la Mare de Déu.
 
 
 
 

            Com queda constància en la foto que tanca el post i motivat per la pandemia, el 2020 va ser un dels poquíssims anys en el que es va poder contemplar les imàtgens d'estes dos advocacions marianes juntes, la Patrona de Castalla, la Mare de Déu de la Soledat i la Mare de Déu del Pilar. També este any se celebraran dos Misses, la que és habitual a les 12 hores i un altra a les 09.30h.
 



                Com es lògic, les campanes anuncien esta festivitat, però amb voltejos només de la campana xicoteta i dejuni, no intervenint la mitjana per no ser precepte i per descomptat tampoc les majors perquè tampoc és gran solemnitat. La de l'ermita si que ho fará per tractar-se d'una festivitat de la Mare de Déu, per això els tocs seran els següents:


















Dia 12 d'octubre FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR


08.01 h. Toc d'Alba parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig campana ermita

09.00 h. 1r Toc a missa parròquia.

09.15 h. 2n Toc a missa parròquia.

09.30 h. 3r Toc a missa parròquia. 



11.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa  "
11.46 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni. 
12.01 h. 3r Toc a missa.  "


13.01 h. Toc d'Angelús parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni, xicotetes convent i ermita

 21.01 h.  toc d'Ave María parròquia, convent i ermita