jueves, 10 de septiembre de 2015

NOVA RESTAURACIÓ D'UNA OBRA D'ART EN L'ERMITA








Aquesta recent restauració a la qual em referisc és la del llenç de Sant Joan Baptista situat des del 2013 en l'ermita de la Preciosíssima Sang i que anteriorment presidia l'altar major de l'ermita amb aquesta mateixa dedicació en la finca denominada L’Alfaç i situada en el terme municipal de Castalla.



Aquesta restauració ha sigut efectuada per l'artista local i professor jubilat de belles arts Guillermo Durá Gisbert. Com es pot apreciar en les fotografies, el llenç patia una gran deterioració i en opinió d'experts en el tema ha sigut una restauració molt afortunada. Els treballs han sigut realitzats per l'artista de forma altruista, la qual cosa al meu entendre és molt d'agrair que Castalla tinga tantes persones bolcades i interessades a conservar i mantenir el patrimoni en perfecte estat.





A continuació reflectisc les valoracions sobre aquesta obra i la seua restauració escrites pel propi artista:







RESTAURACION DEL CUADRO DE SAN JUAN BAUTISTA

El lienzo de San  Juan  Bautista data  del año 1940 y presidia el altar de la ermita de San Juan Bautista de la finca  l´Alfaç de Castalla. Fue sufragado, con aportaciones voluntarias,  por un  numeroso grupo  de agricultores,     propietarios de la finca l´Alfaç y fincas colindantes. Anteriormente   se veneraba un cuadro dedicado al mismo santo  y  que fue destruido en la segunda mitad  del año 1936.
La  obra fue realizada por un pintor valenciano del que  no se ha podido descifrar la firma, que es  ininteligible,  y que aparece en la parte inferior derecha  del lienzo. La obra, realizada  con la técnica de la pintura al óleo,   representa a San Juan Bautista  invocando al Altísimo,  acompañado por una oveja que está pastando. Con la mano izquierda sujeta una cruz de caña,  de  la que cuelga   una cinta en la que se puede leer “ECCE AGNUS DEI”. En la mano derecha sostiene la concha con la que bautizará a sus seguidores y en el fondo se representa un paisaje al amanecer. La obra está realizada con   una buena  técnica,  y su calidad artística   nos transmite el sentir de un prestigioso pintor valenciano de la postguerra española.
En  la década de los años 70,   los agricultores cambiaron su residencia del campo al pueblo de Castalla. En estos años las masías y ermitas de nuestro término municipal sufrieron un gran expolio, por la delincuencia organizada,  que se dedicaba a robar todo objeto de valor que encontraba a su alcance, por este motivo se decidió retirar el lienzo de la ermita y llevarlo a Castalla.
 
En el estudio previo a la intervención se aprecia en el lienzo   un gran deterioro,  consecuencia de la  inadecuada manipulación,    a la que había sido sometido en  los  continuos traslados.  La obra  presentaba   múltiples pérdidas de estrato pictórico, infinidad de grandes desconchados,    e incontables pequeños puntos de desprendimiento de la pintura, repartidos por toda la superficie del lienzo.
La detallada observación y análisis del estado de la obra  nos  percató  del  peligro de  posibles desprendimientos de la capa de pintura, que se  podían producir en cualquier momento,  como consecuencia de la mala calidad de la preparación que se le dio a la tela, previa  a la ejecución pictórica  del lienzo. 
 
La intervención se efectuó sobre todo  el conjunto del  cuadro, incluido el marco y el bastidor del lienzo,  pues  toda la obra estaba en un  estado de grave deterioro. Los trabajos  se desarrollaron  en tres  fases:
    - Restauración del marco, con tratamiento anti carcoma. Consolidación,  con suplementos de refuerzo, por la parte posterior del marco. Finalizando con tratamiento de  aceite protector, al poro abierto.
    - Consolidación de bastidor; suprimiendo los antiguos clavos, que llegaban a perforar  al mismo lienzo,  por  tirafondos de acero inoxidable. Finalmente se trató la madera con líquido anti carcoma.
    - Reintegración del estrato pictórico desaparecido, y tratamiento final con barniz protector para pintura al óleo, que dotará  al lienzo con la suficiente  protección   para resistir la contaminación del ambiente.
Las fases de la restauración fueron  solucionando gran parte de los problemas que presentaba la obra, dotando al cuadro de la   estabilidad  necesaria para poder afrontar el paso del  tiempo en  buen estado de conservación.
Se tiene que dejar constancia  que el problema inicial  del lienzo no  ha desaparecido: La inestabilidad de la preparación e imprimación  del lienzo, sobre   el que se pintó la obra de arte, persistirá durante toda  la vida  del cuadro. El cuidado extremo en la manipulación de la obra será indispensable  para la pervivencia del lienzo en  un largo periodo tiempo.
La conservación del Arte Sacro  es una tarea que nos incumbe a todos, y la colaboración de todos será la que posibilite que el arte religioso, que albergan nuestros templos, se transmita como un preciado  legado histórico-artístico. 

                        Guillermo Durá Gisbert













domingo, 23 de agosto de 2015

NOVENA A LA MARE DE DÈU, HISTORIA I TOCS

.




 .

              Del dia 22 al 30 d'agost té lloc en l'ermita de la Preciosíssima Sang la novena a la Patrona la Mare de Déu de la Soledat com a preparació a les festes de moros i cristians que es celebren de l'1 al 4 de setembre en el seu honor.

              En aquesta entrada, tal com vaig afirmar en l'anterior, vaig a narrar algunes dades sobre el principi del culte i patronatge de la Verge de la Soledat, però com algunes de les referències que he trobat són confuses i fins i tot alguna contradictòria, he pensat cenyir-me al que està documentat i posposar-ho fins a tindre plena certesa que aquestes siguen fidedignes, per això el que sí puc afirmar amb seguretat és el següent:
                                            

1577: En les actes de la constitució de la cofraria de la Preciosíssima Sang establia l'obligació de fer les processons de Setmana Santa, l'ordre en què sortien les imatges i els gremis (per això es dedueix que ja eixia en processó)
1577: Sant Joan de Ribera sent arquebisbe de València exigeix que el Dissabte Sant se li canvie el mantell negre per un altre blanc. (Hi ha constància dels noms de les primeres vestidores).

1708: És baixada en rogatives a la parròquia per una plaga de llagosta. (Aquestes rogatives es solien realitzar soles als patrons).



1719: És baixada en rogatives per sequera.

1737: L'Il·lustríssim Senyor D. Andrés Mayoral, arquebisbe de València va concedir 40 dies d'indulgència a qui resara una Salve davant d'aquesta Santa Imatge.

1748: És baixada en rogatives per terratrèmols.



Entre aquests anys se'ls exigeix als frares mínims no tinguen cofraria ni altar dedicat a la Verge de la Soledat.
1752-1757: Está durant  aquests 5 anys en la Parròquia per la construcció del seu cameri. (Després de la solemne processó de pujada amb fogueres per tota la ciutat, el castell, plaça de l'ermita etc. amb dispars de salves de arcabucería i repetició en els anys successius; possible principi de les actuals festes de moros i cristians en el seu honor).



1834: És baixada en rogatives per la primera epidèmia de còlera.

1854: És baixada en rogatives per la segona epidèmia de còlera.


1854: Compon José Pérez de Sarrió els gojos.

1856: Regal d'un mantell nou blanc pel religiós mínim D. José Ibáñez Rico (actual mantell de festes)



1856: Es construeix un mecanisme pel qual la imatge ix de les andes procesionals i ascendeix i descendeix lentament fins a la hornacina-camerí de la parròquia.
1873: Estrena andes en el dia de Pasqua de Resurrecció sufragades per l'anterior frare mínim.



1898: Estrena corona nova “Propietat de D. Vicente Torró Donat i família”.

1901: S'estrenen els primers vestits típics de “castelluts” per portar a la Verge en les processons de setembre.

1914: Després de 2 anys de gran sequera, se li fan rogatives (no hi ha constància de si és baixada a la Parròquia o si són en l'Ermita), després de les intenses pluges esdevingudes el 7 de Juny s'organitza una gran festa votiva en acció de gràcies.

                            


1936: És destruïda l'antiga imatge de la Mare de Déu de la Soledat.

1939: És rebuda la nova Imatge, obra de l'escultor D. Vicente Rodilla de València, en la finca denominada “La senia de Torró”, d'on va eixir en solemne processó per entrar a la ciutat.

                                     

1940: És construït un nou retaule-hornacina en la seua ermita per haver-se destruït l'antic l'any 1936. 

1941: Regal del ramellet de plata que porta entre les mans per part d'Isabel Bellot.

1964: És col·locada la imatge exposada al culte per primera vegada en el centre del seu camarí, sense hornacina.



 

1965-66: Permaneix un any en la parròquia per obres de restauració en l'Ermita.

1980: El Divendres Sant estrena un mantell negre, replica del destruït l'any 1936.



1981: Estrena conjunt de 8 fanals nous.


1982: L'1 de Maig és beneït el nou museu on guardar i exposar tot el referent a la Verge pel Bisbe D. Pablo Barrachina.



1982: Es realitza un conjunt de andes per a festes (rèplica de les destruïdes l'any 1936) i imatge de la Verge (per no ser l'anterior de talla completa) obra de l'artista imaginer Francisco Buiza de Sevilla.


1982: És coronada canònicament el 2 de setembre per D. Pablo Barrachina i Esteban, Bisbe d'Oriola-Alacant, estrenant per a l'ocasió una nova corona (regal dels seus portadors “els majordoms”) i component un himne per a l'esdeveniment D. Salvador Payá.




1982: És recuperat el novenari que es realitzava en la 8ª de Pasqua i traslladat als dies que antecedeixen a les festes Patronals celebrades en el seu honor de l'1 al 4 de setembre.



          En aquest any 1982 la imatge de la Verge va recórrer tots i cadascun dels carrers de la població, sense cap excepció, per a això es va dividir tot el casc urbà en nou sectors, els que va visitar cada dia del novenari. Tots els habitants de Castalla van contribuir, aportant cadascun el seu granet de sorra (i alguns, cabassos), engalanant i decorant els carrers per on havia de passar i muntant un altar de campanya en cadascun dels nou sectors en el qual es va celebrar la novena i Missa, oferida cada dia pels difunts dels carrers del sector pel qual havia transcorregut la Verge.



1988: El 21 de març s'aproven els estatuts de la confraria” Verge de la Soledat” pel Il·lm. Sr. Bisbe D. Pablo Barrachina i Esteban.



1990: El 9 d'abril l'Il·lm. Sr. Bisbe D. Francisco Álvarez i Martínez accepta i decreta la primera proposta presentada per la confraria sobre les dos imatges presentades al culte, això és: La imatge de
1939 s'exposarà al culte públic dins de l'ermita i la de 1982 serà utilitzada per a qualsevol trasllat, processó, acte o culte que tinga lloc fora de l'ermita.
2001: Estrena mantell nou de Pasqua.

                            

2002: El 3 de setembre són beneïdes les noves andes de Pasqua pel Il·lm Senyor Bisbe D. Victorio Oliver.

2011: Permaneix quasi un any en la parròquia per obres de restauració en el seu camerí.

                    

2012: Es fon,  beneix i se li dedica una nova campana.


                             






2014: Per substitució del pis de la parròquia, és celebrada la processó del encontre i el culte del mes de maig en l'església del convent i finalitzat aquest al no poder tornar a la seua ermita per obres en l'accés a aquesta, permaneix en el convent fins al dia 31 d'agost, data en què és re beneïda i inaugurada l'església després de les obres, sent tot açò presidit per la Patrona. És la primera vegada, o almenys que hi haja constància en què en un mateix matí és treta per dos vegades en processó. 1º Trasllad convent-església per a aquesta celebració (presidida pel Bisbe de la diòcesi D. Jesús Murgui). 2º Trasllad església-ermita per a l'endemà celebrar les seues festes amb tota normalitat.








              En l'actualitat aquest novenari es celebra en l'ermita de la Preciosíssima Sang i es segueix oferint cada dia pels difunts haguts durant l'any, pertanyents als sectors en els quals es va dividir la població en aquest 1982, sent aquests els següents:






        



Día 22: Avinguda..
Día 23: Quartell- Poliesportiu.
Día 24: Ajuntament-Carrer Major.
Día 25: Punta la Penya- Xorro.
Día 26: Carrer Biar- Trinquet Vell.
Día 27: Barri Eres.
Día 28: Barri Escoles.
Día 29: Barri Convent.
Día 30: Centre Població.

Díes laborables: 19.30 h.
Dissabtes i Diumenges: 18.30 h.





I les tocs per al novenari  sean les seguents:


08:01 hores: Toc d'alba amb l'àngelus en les 3 Esglésies.
08.02 hores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*
13.01 hores: Toc d'àngelus en les 3 Esglésies.
13.02 hores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*


        
                    Díes laborables
19.30 hores: 1r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
19.45 hores: 2n Toc amb volteig de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
20.00 hores: 3r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).






        Dissabtes i Diumenges
 
18.30 hores: 1r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
18.45 hores: 2n Toc amb volteig de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
19.00 hores: 3r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).





21.01 hores: Toc de vespra amb l'àngelus en les 3 Esglésies.
21.02ores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*

*Estos voltejos amb les 3 campanes xicotetes de la localitat són per a recordar-nos que estos dies estan especialment dedicats a la nostra Patrona la Santíssima Mare de Déu de la Soledad Gloriosa en el seu novenari com a preparació per a les pròximes festes majors.






sábado, 15 de agosto de 2015

TOCS DEL PATRO SANT ROC


                                      Imatge de Sant Roc (actual)

           Sant Roc va nàixer, segons la tradició, a Montpeller (França) l'any 1295 aproximadament, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar a tots els infectats de la pesta. La seua vida l'hem de datar amb tota seguretat, a partir de la mitat del segle XIV i la seua mort en 1327, el més probable es que fora en Voghera, a pesar de la hipòtesi de Montpeller.

                              
                                            Imatge de Sant Roc (antic)


           La seua devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que davall el seu nom, es va dedicar a l'hostalatge de malalts de pesta i que va ser coneguda com "Confraternità o Scuole doní Sant Rocco". La dita agrupació va fomentar la devoció al sant construint capelles i més centres d'acollida per tota Itàlia.




            Una de les esglésies més conegudes que estan dedicades a este sant està a París, molt prop del Museu del Louvre; la va fer edificar Lluís XIV en 1563. Tota Europa i inclús Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li van ser dedicats.

                                                                 
            La seua onomàstica és el 16 d'agost. Sant protector davant de la pesta i qualsevol classe d'epidèmies, la seua intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant de la desaparició de les mateixes reconeixien la intervenció del sant, per la qual cosa se li anomenava sant patró de la localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre altres.


     
                                                     Campana Sant Roc (truja metálica)

         El bisbat d'Orihuela va aprovar diverses peticions de devocions locals a Sant Roc en el sínode d'Orihuela de l'any 1600, a causa de l'epidèmia de 1595 i les consegüents malalties contagioses.


   


      

                            Campana Sant Roc (truja de madera)



               Ací a Castalla, tal com vaig narrar en l'entrada anterior, en el 1653 va començar el declive de la celebració de les festes patronals a la Nativitat de La nostra Senyora i va ressorgir el de l'Assumpció per ser titular de la parròquia. Entre aquests mateixos anys 1648-53 i per tot l'anteriorment citat sobre les epidèmies, el consell de la vila de Castalla pel sistema d'elecció "redolins" va triar a Sant Roc com a patró principal de la vila i protector contra les mateixes, patronatge que d'altra banda molt aviat es veuria eclipsat per una altra advocació mariana que per aquelles dates ja tenia una grandíssima devoció popular "la Verge de la Soledat" (en la proxima entrada narraré més sobre ella)









                            "EL SISTEMA DE *REDOLINS"
             Aquest sistema consistia a escriure el nom per separat dels sants als quals es pretenia triar, en un pergamí enrotllat i recobert de cera, els quals després es ficaven en un recipient d'aigua, i al que un xiquet, després de donar-li tres voltes i encomanant-se a la Santíssima Trinitat, treia un i el donava a les autoritats civils i religioses, els qui acceptant com a voluntat divina ho proclamaven com a Patró. No hi ha constància dels altres dos noms que no es van obrir.






   

       La processó d'este, igual que la de l'Assumpció, que ja vaig narrar en l'article anterior es va deixar de realitzar en la dècada dels anys 60,  formant-se la confraria i recuperant-se de nou esta processó amb el seu novenari en 1984. Esta processó, que és conjunta amb la imatge de la Mare de Déu de l'Asumpció, es realitza en el dia d'esta i per això ja estan narrats els tocs en l'article anterior, i sent els tocs per a este 16 d'agost, “dia de Sant Roc” els següents:



15 La Assumpció i “Vespra de Sant Roc”

             Durant el dia, els tocs i voltejos propis del dia de l'Assumpció amb la seua processó (narrats en l'article anterior)

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (de vespra)

                     Foto inusual de Sant Roc i la Assumpció amb la Patrona

16 d'agost “Sant Roc”

08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.
               Volteig a dos curt convent.
               Volteig ermita.

10.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
10.15 h. 2n Toc a missa       “
10.16 h. Volteig menor          “.
10.31 h. 3r Toc a missa       “.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia, convent i ermita.

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.






             També en honor al patró Sant Roc, des de fa moltíssims anys es celebren festejos populars consistents en la solta de vaquetes pel recinte establit en la ciutat.






D