martes, 14 de agosto de 2012

TOCS DEL PATRO SANT ROC


                                      Imatge de Sant Roc (actual)


           Sant Roc va nàixer, segons la tradició, a Montpeller (França) l'any 1295 aproximadament, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar a tots els infectats de la pesta. La seua vida l'hem de datar amb tota seguretat, a partir de la mitat del segle XIV i la seua mort en 1327, el més probable es que fora en Voghera, a pesar de la hipòtesi de Montpeller.


                              
                                                          Imatge de Sant Roc (antic)


           La seua devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que davall el seu nom, es va dedicar a l'hostalatge de malalts de pesta i que va ser coneguda com "Confraternità o Scuole doní Sant Rocco". La dita agrupació va fomentar la devoció al sant construint capelles i més centres d'acollida per tota Itàlia.






            Una de les esglésies més conegudes que estan dedicades a este sant està a París, molt prop del Museu del Louvre; la va fer edificar Lluís XIV en 1563. Tota Europa i inclús Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li van ser dedicats.


                                                                 




            La seua onomàstica és el 16 d'agost. Sant protector davant de la pesta i qualsevol classe d'epidèmies, la seua intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant de la desaparició de les mateixes reconeixien la intervenció del sant, per la qual cosa se li anomenava sant patró de la localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre altres.



       
                                                     Campana Sant Roc (truja metálica)


         El bisbat d'Orihuela va aprovar diverses peticions de devocions locals a Sant Roc en el sínode d'Orihuela de l'any 1600, a causa de l'epidèmia de 1595 i les consegüents malalties contagioses.


   


      

                            Campana Sant Roc (truja de madera)







               Ací a Castalla, tal com vaig narrar en l'entrada anterior, en el 1653 va començar el declive de la celebració de les festes patronals a la Nativitat de La nostra Senyora i va ressorgir el de l'Assumpció per ser titular de la parròquia. Entre aquests mateixos anys 1648-53 i per tot l'anteriorment citat sobre les epidèmies, el consell de la vila de Castalla pel sistema d'elecció "redolins" va triar a Sant Roc com a patró principal de la vila i protector contra les mateixes, patronatge que d'altra banda molt aviat es veuria eclipsat per una altra advocació mariana que per aquelles dates ja tenia una grandíssima devoció popular "la Verge de la Soledat" (en la proxima entrada narraré més sobre ella)









                            "EL SISTEMA DE *REDOLINS"
             Aquest sistema consistia a escriure el nom per separat dels sants als quals es pretenia triar, en un pergamí enrotllat i recobert de cera, els quals després es ficaven en un recipient d'aigua, i al que un xiquet, després de donar-li tres voltes i encomanant-se a la Santíssima Trinitat, treia un i el donava a les autoritats civils i religioses, els qui acceptant com a voluntat divina ho proclamaven com a Patró. No hi ha constància dels altres dos noms que no es van obrir.










           La processó d'este, igual que la de l'Assumpció, que ja vaig narrar en l'article anterior es va deixar de realitzar en la dècada dels anys 60,  formant-se la confraria i recuperant-se de nou esta processó amb el seu novenari en 1984. Esta processó, que és conjunta amb la imatge de la Mare de Déu de l'Asumpció, es realitza en el dia d'esta i per això ja estan narrats els tocs en l'article anterior, i sent els tocs per a este 16 d'agost, “dia de Sant Roc” els següents:








15 La Assumpció i “Vespra de Sant Roc”

             Durant el dia, els tocs i voltejos propis del dia de l'Assumpció amb la seua processó (narrats en l'article anterior)

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (de vespra)





                                 Foto inusual de Sant Roc i la Assumpció amb la Patrona



16 d'agost “Sant Roc”

08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.
               Volteig a dos curt convent.
               Volteig ermita.

10.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
10.15 h. 2n Toc a missa       “
10.16 h. Volteig menor          “.
10.31 h. 3r Toc a missa       “.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia, convent i ermita.

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.










             També en honor al patró Sant Roc, des de fa moltíssims anys es celebren festejos populars consistents en la solta de vaquetes pel recinte establit en la ciutat.

































D



domingo, 12 de agosto de 2012

Festivitat de l'Assumpció








                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        
                        IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ACTUAL"
                                 

            Assumpció de María o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església ortodoxa i de l'Església catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser portats al cel després d'acabar els seus dies en la terra.


            IMATGE DE  LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ANTIGA"
               


              Este trasllat és cridat Assumptio Beatæ Mariæ Virginis (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina del qual va ser definida com a dogma (veritat de què no pot dubtar-se).





            Este Dogma va ser proclamat pel papa Pius XII, el 1r de novembre de 1950, en la Constitució Munificentisimus Deus: “Pronunciem, declarem i definim ser dogma divinament revelat que la Inmaculada Mare de Déu, acabat el curs de la seua vida terrenal, va ser Assumpta en cos i ànima a la glòria del cel".



            Esta creença ja es venia acceptant des del S. VI, molt relacionada amb la festa de la Dormició celebrada des de molt antic en les esglésies orientals. Des del S. VI  es celebrava una festa a Jerusalem que passa a Occident amb el nom de la Dormició de Santa Maria.


                CAMPANA MARIA DE LA ASSUMPCIÓ "MAJOR"




              A València, la devoció assumpcionista es va iniciar des del mateix moment de la reconquista. El rei Jaume I "va dedicar al misteri de l'Assumpció la pròpia catedral de València i les altres esglésies que erigia en les terres que anava conquistant", mentres que la gran devoció a la Mare de Déu "Assumpta" a València va fer que fóra representada "massivament per l'art local", i hi ha constància que es celebrava la festa amb processó des de 1372; el papa Calixt III, en 1457 va declarar oficial la festa de l'Assumpció per al 15 d'agost, i per això és reconeguda popularment esta festa com “la Mare de Déu d'agost”.






         També aquí a Castalla, des d'aquestes mateixes dates en les quals es produeix la reconquesta cristiana d'aquestes terres pel rei Jaume I d'Aragó es funda el patronat de la Verge de l'Assumpció, per això en el 1245 es consagra l'actual ermita de la Sang a la advocació de l'Assumpció de La nostra Senyora com a parròquia de les poblacions de Tibi, Ibi, Onil i Castalla, no havent-hi documentació si al temps va ser proclamada patrona de la vila.









            L'any 1473 és canviat el patronat de la Verge de l'Assumpció (15 d'agost) al de la Verge de la Nativitat (8 de setembre), per una qüestió que és difícil de creure però que està documentada: En aquest any el cardenal de Roma Rodrigo de Borja va estar de visita en Xativa, ciutat a la qual pertanyia la família. Aquest cardenal va prestar un grup de músics (ministrils) perquè actuaren en les celebracions religioses de les festes d'agost a l'Assumpció, i davant la impossibilitat que arribaren a temps es va decidir per part del consell de la vila permutar el patronat pel de la Nativitat de La nostra Senyora, realitzant-se a partir d'aquest any les festes patronals en el seu honor. 





 

          No hi ha documentació clara de si la dedicació de l'antiga parròquia va ser substituïda també, ja que el retaule principal de aquesta, que es va retirar per a la construcció del camerí de la Verge de la Soledat, estava dedicat a la Nativitat, cosa d'altra banda curiosa ja que aquesta Església feia quasi 200 anys que estava dedicada a la Preciosíssima Sang de Crist.









               Aquestes festes a la Nativitat van seguir celebrant-se fins a l'any 1653, a partir d'este any hi ha documentació en què la vila torna a recuperar les festes de l'Assumpció, per ser titular de la parròquia.

             En la proxima entrada narraré una poca més d'història sobre els patrons o patronats ja que el següent anomenat va ser Sant Roc, sent en aquest dia de l'Assumpició la processó dels dos, a causa de la seva proximitat, encara que fa uns anys es celebrava cada dia la seua corresponent.



Els tocs per a aquesta festivitat seran els següents:








    DIA 14 d'agost (Vespra)


13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia i convent.


19.31 h. primer toc a Missa Parroquia
19.45 h. segon toc      "          "
19. 46 h. Volteig menor (4 Campanes) "
20.01 h.tercer toc      "            "

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
21.02 h. Volteig general parròquia i convent.
















15 d'agost “la Mare de Déu de l'Assumpció”

07.31 h. Àngelus parròquia
07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.
07.33h. Volteig general curt parròquia.
07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.
08.01 3r Toc a missa en posterior parròquia.

10.01h. 1r Toc a missa. 
10.15 h. 2n Toc a missa. 
10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.
10.31 h. 3r Toc a missa. 

PROCESSÓ
Des de les 11.30 h. fins al final de la mateixa voltejos processionals amb volteig general solemne a l'entrada i eixida de les imatges.


13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.


21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (vespra de Sant Roc)






sábado, 28 de julio de 2012

LA CAMPANA DELS JOCS OLÍMPICS LONDRES 2012














            Totes les campanes del Regne Unit, començant pel carilló del Big ben, van sonar durant tres minuts el divendres a partir de les 08H12 locals (07H12 GMT), per a celebrar l'obertura dels Jocs Olímpics de Londres.

             Nombroses esglésies, institucions, edificis de la Royal Navy i tots els britànics que tinguen campanetes o els ciclistes que tinguen timbres, han sigut invitats a unir-se al concert.

                                            bigben Fotos del Big Ben


            El promotor d'esta manifestació sonora, l'artista i músic Martin Greed, guanyador del premi Turner, ha cridat a la seua iniciativa "Work N° 1197".


             Ha fet falta una autorització especial per a unir al concert al Big ben, la gran campana de més de 13 tones  en la torre del rellotge que domina el Parlament de Wetminster.


                        
                              



             L'última vegada que el Big ben va sonar de manera extraordinària va ser fa 60 anys, amb motiu del dol nacional per la mort de Jorge VI, pare de la reina Isabel II.




                          



            La Cerimònia d'obertura dels XXX Jocs Olímpics va tindre lloc el 27 de juliol del 2012 en l'Estadi Olímpic de Londres, construït especialment per als Jocs. Esta es va iniciar amb el so d'una campana de 27 tones, que ha sigut fabricada en la foneria "Whitechapel Bell Foundry", la mateixa que en 1858 va crear la campana del Big ben londinenc, de 13,7 tones.  L'instrument té dos metres d'alt i tres d'ample. La inscripció de la campana diu: LONDON  2012  "No temes, l'illa està plena de sons", segons resa en una cita de "La tempestat", de Shakespeare.





Inauguracion Juegos Olimpicos Londres 2012  (3)





            A títol personal, ha sigut motiu de satisfacció el comprovar la importància que la societat britànica li dóna a les campanes, per a voler que un esdeveniment d'esta rellevància fóra precisament anunciat per totes les seues campanes, i no sols això, sinó que per a la cerimònia de la inauguració d'estos jocs es va fondre una campana nova, però no una qualsevol, sinó que havia de ser la més gran en ús que hi ha a Europa, sent a més la que va presidir tota la cerimònia des d'un lloc preferent.









.