NOVENARI A SANT FRANCESC DE PAULA

                TOCS DE NOVENA 

DADES CRONOLÒGIQUES:

               San Francesç de Paula (Paula, 27 de març de 1416 — Tours, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels Mínims i sant de l'Església Catòlica. Molt jove va iniciar vida d'ermità en els afores de Paula. A poc a poc va anar agafant fama pels seus prodigis. Cap a 1450  ja ha format un grup de seguidors entorn d'ell. En 1470, la Congregació d'ermitans (futura Orde dels Mínims) rep de l'arquebisbe de Cosenza Pirros Caracciolo l'aprovació diocesana. En 1474 Sixt IV els otorga l'aprovació pontifícia. En 1483 Francesç de Paula marxa a França per orde del papa i a instàncies del rei Lluís XI. Allí desenrotlla una certa labor diplomàtica en favor de la Santa Seu alhora que tracta d'obtindre d'esta l'aprovació d'una Regla per a la seua Congregació, la qual cosa no aconseguix fins a 1493. Fins a la seua mort comptarà amb el suport i la protecció dels monarques francesos. Uns anys després de la seua defunció s'inicien processos per a la seua canonització a Calàbria, en Tours i en Amiens, en els que declaren nombrosos testimonis de la seua vida i miracles. En 1513 és beatificat i en 1519 canonitzat.

                Esta orde va arribar a Castalla en 1586 per a ocupar l'antic convent de S. Sebastián, abandonat l'any anterior per l'orde dels pares descalços, situat en la zona denominada “els ameradors” en el que hui és “la casa de l'infant”. Després de considerar el lloc poc saludable per haver aigües estancades i trobar-se molt lluny de la població van decidir traslladar-se i construir l'actual, on van habitar fins a l'any 1836, havent d'abandonar-ho per la desamortització de Mendizábal. Estos frares es dedicaven especialment a l'ajuda de malalts i necessitats, i subsistien pel cultiu de l'hort que tenien junt amb el convent i donatius particulars, dedicant-se també a la docència, venint xiquets inclús dels pobles limítrofs i arribant algun d'ells a ser personatges il·lustres, com per exemple el cardenal Payá. També el Rvdo. Pare Francisco Serrano  nascut ací a Castalla va arribar a ser provincial de l'orde dels mínims.

               Després de la desamortització de 1836, estos frares van haver d'eixir amb caràcter d'urgència, albergant-los en les cases limítrofs al convent durant uns mesos, i amb l'esperança de poder tornar a habitar-lo. Al no ser així, al final van abandonar Castalla. Tots els seus béns, com l'hort i convent,  van passar a ser de propietat municipal (tot un robatori a mà armada, ja que l'edificació d'este es va efectuar sobre un solar donat pel seu propietari D. José Amorós Amorós i tots els béns els van aconseguir els frares mínims amb el seu treball i esforç, també amb els donatius dels feligresos i veïns, especialment de Diego Badalonga qui va entregar per a la causa  gran part del seu patrimoni).

               És una autentica pena que es derrocara este convent mes de 300 anys d'antiguitat amb el seu claustre i sales, (encara que  reformades per haver-se dedicat en els últims anys com a casa quarter de la guàrdia civil i oficina de correus) per a convertir-lo en una massificació de vivendes, quan s'haguera pogut restaurar i mantindre per a qualsevol utilitat pública, conservant-lo com a part del patrimoni de Castalla. (No crec que estiguem tan sobrats.) En l'actualitat, només queda l'Església del convent, a la qual se li van fer alguns arreglaments en 1939 per a utilitzar-lo com a parròquia, es va restaurar en 1979 i el passat any 2010 es va decorar el retaule principal i el sòcol. Encara que esta Església està dedicada a Sant Sebastià, la presidix una imatge de San Francesç de Paula, a qui des de llavors i fins als nostres dies se li continua dedicant la festa. (Encara que en la dècada dels 70 es deixa de celebrar principalment pel problema que suposava el realitzar les fogueres sobre l'asfalt.)

             Este novenari que precedix a la festa amb la seua processó i les fogueres, encara que el dia que es commemora a S. Francesç de Paula és el 2 d'abril, ací a Castalla es varia en funció a com cau la Setmana Santa i la Pasqua, procurant que tampoc coincidisca amb el mes de maig per trobar-se la patrona en la parròquia, en concret en enguany el novenari se celebrarà en els dies del 22 al 30 de març, es commemorarà la seua festivitat el 2 d'abril i al coincidir amb la setmana de Passió i Setmana Santa, la processó i fogueres es trasllada al 21 d'abril.(com esta festa només se celebra en el convent i els seus voltants, i no en tota la població, únicament ho anuncien les campanes d'este) sent els tocs per a esta celebració els següents:

Des del dia 22 al 30 de març.

08.01 h. Àngelus ordinari.
13.01 h. Àngelus amb volteig de la campana xicoteta “Mare de Déu dels dolors”. i tercera "Sant Esteve"
20.01 h. Àngelus ordinari (horari hivern)
21.01 h. Àngelus ordinari (horari estiu)

De dilluns a divendres 

19.01 h. 1r Toc a missa.
19.15 h. 2n Toc a missa.
19.16 h. Volteig campana xicoteta.
19.31 h. 3r Toc a missa.

Dissabte 24 de març:

18.31 h. 1r Toc a missa.
18.45 h. 2n Toc a missa.
18.46 h. Volteig campana menuda i tercera 

19.01 h. 3r Toc a missa.

Diumenge 25 de març:

11.31 h. 1r Toc a missa.
11.45 h. 2n Toc a missa.
11.46 h. Volteig campana menuda i tercera.
12.01 h. 3r Toc a missa.

                 L'any 2005  es formalitza la confraria per a atendre les necessitats de la devoció a San Francesç de Paula, així com a la Imatge i la seua festa. Esta confraria cada any es compromet a realitzar alguna actuació o millora en lo anteriorment citat.

                                                    (BENEDICCIÓ DEL NOU HABIT)

TOCS DE SANT JOSEP

                            Imatge de S. Josep de la Parroquia de Castalla

Festes:

Març 19: Sant Josep    "espòs de la Mare de Déu"
Maig 1: Sant Josep  "obrer "
Diumenge després de Nadal:   La Sagrada Família







                                                         

                                                                    
                                                           Capella anys 50


                     Sant Josep és cap de la Sagrada Família. L'home en qui Déu va confiar els seus més valuosos tresors. Espòs de María Santíssima, pare virginal de Jesús.

L'Arquebisbe de València veient la imatge després de guanyar l'escultor un primer premi en una exposició




                     El papa Pius IX va anomenar Sant Josep, en 1847, patró de l'Església universal. Si la festa, 19 de març, cau en Setmana Santa, s'anticipa al primer dissabte anterior a ella. Esta festivitat, que ja existia en nombrosos llocs, es va fixar en esta data durant el segle XV i després es va estendre a tota l'Església com a festa de precepte en 1621.També es celebra el día del seminari, per ser patró dels seminaristes, i es conmemora com a día del pare.

                                          Imatge de S. Josep del convent







                     La paternitat de Sant Josep aconseguix no sols a Jesús sinó a la mateixa Església, que continua en la terra la missió salvadora de Crist. El papa Joan XXIII va incorporar el seu nom al Cànon Romà, perquè tots els cristians -en el moment en què Crist es fa present en l'altar- venerem la seua memòria.

                                   Imatge de S. Josep del convent

              En la parroquia de Castalla hi ha una  capella dedicada a Sant Josep des del dia 3 de setembre de 1948, en el que D. Antonio Rodilla, per delegació del Sr. Arquebisbe D. Marcelino Olaechea, va consagrar el seu altar i va dedicar la seua capella. No hi ha constància que abans de la destrucció de 1936 haguera capella dedicada a Sant Josep en esta església (d'altra banda prou estrany) però sí que hi ha constància que hi havia a manera d'una xicoteta confraria que s'encarregava de formalitzar la festa inclosa la seua processó (Segle XVIII). No seria d'estranyar que la imatge que es processionaba  fóra la que en l'actualitat hi ha en el convent i que anteriorment pertanyia a la família Soler, el descendent  de la qual Juan Francisco Soler la va regalar a Manuel Leal, el que després d'un riguros estudi sobre la imatge la va donar a la parròquia, amb la condició que estiguera exposta al cult públic en un lloc digne. D. Salvadors Valls va creure convenient que la seua col·locació fóra en l'església del convent per no haver en esta cap imatge de Sant Josep. 

                                            Capella en la actualitat

                 Esta festa tan arrelada en tot el món, és una llàstima que ací a Espanya no se celebre en totes les comunitats per igual, encara que sí que es celebra en la nostra, comunitat valenciana, i per això en el nostre poble, Castalla. Com no podia ser d'una altra manera esta festivitat de precepte les campanes ho tenen que anunciar i els tocs seran els següents:

Dia 18 de març Vespra

Durant el dia tocs propis de diumenge.

A les 13.02h. I a les 20.02 h. Volteig menor convent i parròquia.

Dia 19 de març Sant Josep

08.00 h. Àngelus en l'ermita.
08.31 h. Àngelus parròquia i convent.
08.32 h. 1r Toc a missa parròquia.
08.33 h. Volteig menor parròquia.
08.33 h. Volteig 2 campanes xicotetes convent.
08.45 h. 2n Toc a missa parròquia.
09.01 h. 3r Toc a missa parròquia.

10.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
10.15 h. 2n Toc a missa parròquia.
10.16 h. Volteig campanes mitjana i segona parròquia.
10.31 h. 3r Toc a missa parròquia.

11.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa parròquia.
11.46 h. Volteig mitjana i segona parròquia.
12.01 h. 3r Toc a missa parròquia.

13.01 h. Àngelus parròquia, ermita i convent.
13.02 h. Volteig menor parròquia i convent.

20.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

REFORMES EN EL CAMPANAR DEL CONVENT

             L'actuació que estem acometent en este campanar del convent era una necessitat des que es va reconstruir en 1989, i el detonant per a per fi decidir-nos a executar-les ha sigut precisament la reparació efectuada recentment en la campana Sagrat Cor de Jesús” o gran del convent, estant açò desglossat en l'entrada editada el 2 de gener d'este 2012.

               Tots els que allí ens concentrem per al desmunte i posterior muntatge del jou i del motor reparat, que vam ser Víctor, Fran, Rubén, D. Salvador i jo, veient la gran dificultat que vam tindre per a l'accés a esta campana, ja que davant d'ella queda el forat de pujada de l'escala amb la seua barana d'uns 240 x 80 cm. vam tornar a considerar la idea que portàvem en ment, pràcticament des d'eixe 1989 a retirar la barana i fabricar-li unes portes-trampilla de manera que el campanar quedara completament tancat i podent així accedir amb normalitat a totes les campanes. (Com en la immensa majoria de campanars)

              El rector D. Salvadors Valls va afirmar que hauríem d'escometre esta actuació ja sense demora, per dos motius fonamentals, primer el perill que comporta el treballar amb esta campana, per quedar eixe perillosíssim buit davant d'ella i el segon és evitar la gran acumulació de brutícia que acumula constantment en l'interior del campanar per quedar obert per la part superior.

            Els primers dies de gener ens vam tornar a reunir en el campanar per a estudiar i concretar exactament la intervenció que procedia realitzar, per això vam veure que el primer pas que calia donar era la retirada de les mangueres que provisionalment portaven el corrent a les campanes des de l'electrificació de 1991, (després de 21 anys, per fi conclouríem esta instal·lació)

 

                        

                             

            El dijous 26 de gener, a les 7 de la vesprada, ens ajuntem novament Víctor, Fran i jo per a taladrar el planxe de formigó i els replanells de l'escala per a grapar el tub-macarró per on cablejar en recte ja les diferents línies per a les  maniobres de les campanes.

            L'endemà, divendres 27, Víctor va retirar la barana que entorpia la col·locació de les portes-trampilla i posteriorment vam procedir al seu muntatge.  Ha quedat molt funcional i pràctic, ja que a més que com he comentat es té una fàcil accessibilitat a totes les campanes (sense perill de caigudes) i s'evita la gran brutícia que s'acumula constantment en l'escala, vam poder comprovar també que al tancar hermèticament no hi havia els grans corrents d'aire com anteriorment per l'escala i cor.

            Una altra actuació que també estem duent a terme és la col·locació d'una xicoteta porta per a aprofitar el buit inacabat que va quedar després de la reconstrucció del campanar que dóna contra les vivendes limítrofs, per a aprofitar-ho com un xicotet armari on guardar els utensilis bàsics per al manteniment de les campanes. (Este buit era l'accés per als obrers des de les vivendes al campanar i que van rematar en obra només des de l'exterior deixant-ho inacabat interiorment).

            Després de comprovar els pràctics resultats d'estes simples operacions, alguns han proposat que hauríem de plantejar-nos  realitzar-ho  en el campanar de l'església parroquial, després de l'enorme perill generat per als campaners i visitants en esta última intervenció per a la seua restauració.