 |
| Escenografia Eucarística de l'estandart de l'antiga cofraria de la guardia d'honor a Jesus Sagramentat |
Els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra “carnestoltes” es
celebra ací a Castalla el tridu de les quaranta hores a “Jesús
Sagramentat”, estant exposat durant aquests tres dies en l'altar major de la parròquia
i permaneixent els fidels en oració al costat del Senyor.
Segons compten els majors, esta festa ha estat molt
arrelada en la població fins al punt de tindre la rellevància quasi de
les festes majors de moros i cristians. L'origen de la festa, segons informació aportada per l'actual rector En. Eugenio Amorós, és la següent:
La pràctica de les Quaranta Hores ha tingut certament el seu origen en la praxi litúrgica per a conservar en una espècie de sepulcre, en el tridu de la Setmana Santa, les espècies eucarístiques, convocant als fidels a adorar-les com hagueren fet les ànimes piadoses que hagueren pogut vetlar el sepulcre de Crist durant les 40 hores transcorregudes del mig dia del Divendres Sant a l'aurora de la resurrecció. Amb justícia se li donava a esta praxi, ja en el segle X111, el nom de “Quadraginta hororum oratio”. La idea de repetir-la fora de la Setmana Santa, amb la intenció d'una especial propiciació i expiació, va tindre la seua primera manifestació, segons sembla, a Milà durant l'any 1527 per obra de la companyia del Sant Sepulcre en ocasió de les solemnitats de Pentecosta, de l'Assumpció i de Nadal, segons els suggeriments del sacerdot Antonio Bellotto (1528). Les prèdiques del pare Tommaso di Nieto l'any 1529 li van donar un especial impuls, de manera que li la practique simultàniament en altres esglésies a més de l'esmentada escola.
Però no obstant això, només al maig de 1537 va ocórrer l'adoració incessant, unint-se al seu degut torn les diverses esglésies de Milà a la pràctica de les Quaranta Hores; el suggeriment referent a això sembla haver sigut atribuïda a Sant Antoni Zacaria, fundador dels Barnabites.
El caputxí Giuseppe Plantanida dona Ferno di Gallarate (1556) la va propagar amb les seues prèdiques fora de Milà i li va donar, fins i tot per escrit, el primer mètode. El Papa Pau 111, en un breu del 8 d'agost de 1537 la va enriquir amb les primeres indulgències, i el Papa Clement V111 la va aprovar i la va prescriure formalment com a exercici d'expiació i de propiciació amb la constitució Greus et diuturnae” del 25 de novembre del 1592.
De Milà la piadosa pràctica es va propagar ràpidament,*especialment per obra dels Caputxins i els Jesuïtes. En Macerata, per primera vegada, va ser contraposada a les folies carnavalesques en la ja coneguda forma de carnestoltes santificat.
És de suposar que fins a la nostra localitat arribaria per l'impuls del llavors arquebisbe de Valencia, hui Sant Joan de Ribera.
Però no obstant això, només al maig de 1537 va ocórrer l'adoració incessant, unint-se al seu degut torn les diverses esglésies de Milà a la pràctica de les Quaranta Hores; el suggeriment referent a això sembla haver sigut atribuïda a Sant Antoni Zacaria, fundador dels Barnabites.
El caputxí Giuseppe Plantanida dona Ferno di Gallarate (1556) la va propagar amb les seues prèdiques fora de Milà i li va donar, fins i tot per escrit, el primer mètode. El Papa Pau 111, en un breu del 8 d'agost de 1537 la va enriquir amb les primeres indulgències, i el Papa Clement V111 la va aprovar i la va prescriure formalment com a exercici d'expiació i de propiciació amb la constitució Greus et diuturnae” del 25 de novembre del 1592.
De Milà la piadosa pràctica es va propagar ràpidament,*especialment per obra dels Caputxins i els Jesuïtes. En Macerata, per primera vegada, va ser contraposada a les folies carnavalesques en la ja coneguda forma de carnestoltes santificat.
És de suposar que fins a la nostra localitat arribaria per l'impuls del llavors arquebisbe de Valencia, hui Sant Joan de Ribera.
Com he comentat, sempre s'ha celebrat els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra, exceptuant els anys compresos entre 1994 i 2008 que es va decidir traslladar a divendres, dissabte i diumenge perquè els fidels tingueren més temps i comoditat per a poder estar un estona en oració davant de “Jesús Sagramentat”, ja que la majoria d'empreses acabaven la jornada laboral divendres al migdia. Antigament este dilluns i dimarts eren festius i no es treballava.
Cal ressaltar que
durant estos tres dies a la vesprada, abans de la Missa o reserva
Esta és una de les poques festes que només l'anuncien les campanes de l'església parroquial, per ser este el lloc de l'exposició del Santíssim, sent els tocs propis per a aquests dies els següents:.
Durant el dia, tocs propis del dissabte.
13.02 h i 20.02 h. Volteig menor (4 campanes)
Diumenge 11 de febrer "Primer dia"
Durant el dia, tocs propis de diumenge, exceptuant els de la missa de 12.00 h. que passa a les 19.00 h.
Al 2n toc per al trisagi, volteig menor. (4 campanes)
A l'exposició, sobre les 11.15 h., al migdia a les 13 h. i reserva del Santíssim, sobre les 20.00 h., volteig general (5 campanes)
Al 2n toc per al trisagi, volteig menor. (4 campanes)
A l'exposició, sobre les 11.15 h., al migdia a les 13 h. i reserva del Santíssim, sobre les 20.00 h., volteig general (5 campanes)
Al 2n toc per al trisagi i Missa, a les 19.15 h., volteig menor. (4 campanes)
A l'exposició, a les 9.00 h., migdia a les 13.00 h., i reserva del Santíssim sobre les 20.00 h., volteig general (5 campanes)
Dimecres de cendra 14 de Febrer
El següent dia, dimecres 14 de febrer, se
celebraran, com és costum, dos misses amb imposició de cendra. La
primera serà en el temple parroquial a les 18.00 hores i la segona en el
convent a les 19.30. Els tocs de campanes seran amb l'austeritat que el
dia requereix, dia pròpiament penitencial per a donar principi a la
quaresma.
